Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels A Pa Natural

2013-04-03T22:08:21Z

A Pa Natural: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=A Pa Natural |Centre=Molins Manyanet |Curs=2012-13 |Obra=Aloma de l'autora Mercè Rodoreda |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus activitat pe...».

{{Activitat
|Grup=A Pa Natural
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2012-13
|Obra=Aloma de l'autora Mercè Rodoreda
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hola a tothom! Com a tercera activitat, el nostre grup ha decidit criticar l'anunci d'Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, realitzada pel grup Smoothies! de l'escola Garbí.
|Text=Introducció: Sinopsis d’ “Aloma” de l’autora Mercè Rodoreda
Aloma és una noia jove que viu a Barcelona amb el seu germà, la dona del seu germà i el fill d'aquests dos. El seu germà es diu Joan, la seva dona Anna i el fill Dani. Feia poc Aloma i Joan havien tingut un altre germà, en Daniel, que s'havia suïcidat. Tots ells vivien en una casa que Aloma i Joan havien heretat antigament del seu pare.
El germà d'Anna, Robert, havia de venir d'Amèrica de visita, de manera que Joan i Aloma el van anar a rebre al port. Quan Aloma el va veure va començar a enamorar-se d'ell. Dani es va posar malalt i el metge li va aconsellar que anés a la muntanya a respirar aire fresc, i van anar per veure si en Dani hi podia millorar.
Un dia Aloma i Robert van anar al cinema i a la tornada a casa Robert li va fer un petó als llavis, en aquell moment Aloma es va adonar de que Robert també estava enamorat d'ella.
Va arribar el dia en que Anna i Dani van haver de marxar a casa uns amics a la muntanya. Aloma i Robert estaven molt enamorats però Joan no se n'adonava. El que més li preocupava a Aloma eren les cartes d'Anna dient que Dani no millorava. Quan Dani va tornar estava com abans, la anada a la muntanya no li va servir de res i als pocs dies va morir.
En aquell moment l'economia de la casa era molt dolenta i van haver de deixar la casa per la hipoteca. Aloma va demanar diners a Robert però ell no en tenia. Van canviar de casa i van anar a viure a un pis.
Va arribar el dia en què Robert havia de marxar a la seva ciutat, Aloma estava molt trista i va dir la veritat a Anna, va dir-li que estava embarassada. L'Anna no s'ho va prendre molt bé perquè sabia que el fill era del seu germà, en Robert. Un dia Aloma va tornar a l'antiga casa i va recordar quan vivien feliços amb en Dani i tots junts. Va sortir de la casa i se'n va anar lluny. Doncs, podem veure que el final de l'obra és obert ja que no especifica res sobre la futura vida d'Aloma, o com li anirà una vegada fuig de la seva antiga casa.
Crítiques a favor:
El fons del vídeo i la música dels quals es compon el treball creiem que són els adequats al ambient del llibre. A part, l’escenificació formada per les imatges és també adequada al text del qual el treball està format; les imatges estan ben escollides, ja que els personatges atractius solen produir més atracció a l’espectador. Les animacions estan ben treballades i són les apropiades pel treball.
Crítiques en contra:
En relació amb l’argument que ha de transmetre l’anunci, hi ha una part, en que només es mostren imatges i no s’acaba d’entendre del tot el que es vol transmetre. En relació, cal destacar que, exactament, només apareixen 7 oracions, cosa que trobem que es poca quantitat de text. Parlant de les imatges, surten algunes d’elles repetides.
En conclusió, pensem que l’anunci està ben treballat pel grup, les imatges han estat ben escollides, en general, tot i que hi ha més imatge que text. Amb això volem dir que l’argument no s’acaba de transmetre completament, sobre tot a la part del desenllaç del llibre. A part, la part visual està ben treballada.

|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=wkuIX1Ox9ZA
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels A Pa Natural

2013-02-24T20:19:02Z

A Pa Natural:

Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels A Pa Natural

2013-02-24T20:15:48Z

A Pa Natural: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=A Pa Natural |Centre=Molins Manyanet |Curs=2012-13 |Obra=M de l'autora Lolita Bosch |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Mare M, |Tipus activi...».

Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels A Pa Natural

2013-02-06T09:55:01Z

A Pa Natural:

{{Activitat
|Grup=A Pa Natural
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2012-13
|Obra=M de l'autora Lolita Bosch
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Mare M,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Hola a tots! Som el grup "M literaris" i com a primera activitat hem triat escriure la història sobre la vida passada de la mare d'M.
|Text='''La vida oculta de la mare'''
12 de setembre. Són les 7 del matí i porto tota la nit nerviosa, sense poder dormir. A partir d’avui comença una nova etapa a la meva vida; començo la universitat.
En el moment d'entrar al gran edifici em vaig parar a pensar: Com em rebran els meus companys? Estaré còmoda fent treballs amb ells? I en els exàmens...els aprovaré? Aconseguiré acabar la carrera sense trigar gaires anys? Em van entrar més nervis. Jo era una persona bastant tímida, i sovint amb tendència a ser molt sensible i ingènua. Tot i així, vaig decidir entrar, sense por, amb valentia, i pensant que aquell només era el primer dia; m’hauria d'acostumar. Començava una rutina que duraria com a mínim uns 4 anys.
Ja arribada l’hora de l'esbarjo, reflexiono, i analitzo les 3 primeres hores de classe. Els meus companys són molt agradables, però la veritat és que no hi ha cap noi que m’hagi cridat l’atenció.
Arriba el primer examen, porto dues setmanes estudiant sense parar, i tot i això, crec que suspendré. El més possible és que els nervis em superin. I a sobre, m’he deixat l’estoig a casa.
He estat preguntant per classe, si algú tenia un bolígraf de sobres, i un noi molt atractiu, el qual no havia vist mai, me n’ha deixat un. A l’acabar l’examen, he anat a tornar-li el bolígraf i hem estat coneixent-nos una estona. El noi era alt i corpulent, amb un caràcter dolç de primeres; però durant la conversa vaig donar-me compte que el seu caràcter era més aviat fort i dominant. Tot i això, em va semblar un gran noi.
Llavors va ser a partir d’aquell dia que parlar se’ns va convertir en part de les tasques a fer cada dia. Érem dos grans amics. Tots dos quedàvem per estudiar, per sortir de festa, per dinar... Era tot com si estiguéssim destinats a passar una vida junts.
Els mesos anaven passant, i cada cop hi havia més química entre els dos, fins que un dia em va convidar a dinar amb la seva família. Aquell dia, quan posteriorment vam sortir de festa amb els del curs per l’aniversari d’una companya, va decidir-se a donar-me el nostre primer petó. A partir d’aquella nit tot va canviar.
Vam decidir emprendre el que seria una llarga i intensa relació amorosa. D’aquesta manera, passaven els anys, i vam acabar tots dos la carrera universitària. Decidirem comprar un pis, i començar a fer una vida junts. Com totes les parelles, teníem les nostres baralles, però jo no li donava gaire importància i sempre acabàvem fent les paus.
Al cap dels anys, vaig quedar-me embarassada, i al mateix temps d’estar esperant un fill, ens vàrem casar. La vida junts anava augmentat, amb totes les dificultats que suposava.
Va arribar el dia, i vam tenir el nostre primer fill, l’M. No se li veia gaire emocionat; no mostrava gaire interès per ell. Però amb els anys, mentre ell creixia va anant agafant-li afecte, o això semblava, però no vaig preocupar-me.
Tot ens anava bé. Érem feliços junts amb el nostre fill, sempre amb obstacles entre nosaltres dos, però jo seguia sense donar-li importància. Sense tenir en compte tots els petits detalls vam decidir seguir endavant i anar per al segon fill.
Aquest cop ens va sortir una noia, fet que no va agradar-li al pare. En conseqüència, vaig haver de deixar el treball per poder cuidar a ella, mentre el pare treballava i ell estava a l’escola.
Quan ella ja tenia l'edat suficient per anar a l’escola em passava els dies sola a casa, fent feines. Gairebé no sortia d’allà, només per fer petites compres necessàries. Va ser en aquells moments quan tot es va començar a tornar més tens: a la nit, quan el pare tornava a casa l’ambient era tot silenciós; cada paraula podia ser causa d’una rabieta del pare.
Amb els dies, el pare s’anava enutjant sol, i si no parlàvem s’enfadava, però si ho fèiem també. La vida familiar a casa era cada cop més complicada. La relació entre el pare i jo era molt difícil. Vam arribar a tal extrem, que un dia al discutir, en comptes de callar-me com sempre feia, vaig decidir replicar-li. Com es sol dir, cada acció té la seva conseqüència, i vaig acabar amb un morat a la galta.
Els dies anaven passant, i amb el temps, la violència no només era cap a mi, sinó que algun cop també va ser violent amb l’M i ella.
|Validada=No
|Validador=A Pa Natural
|Destacada=No
|Destacador=A Pa Natural
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels A Pa Natural

2013-02-01T21:23:54Z

A Pa Natural: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=A Pa Natural |Centre=Molins Manyanet |Curs=2011-12 |Obra=M de Lolita Bosch |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Mare M, |Tipus activitat perso...».

{{Activitat
|Grup=A Pa Natural
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2011-12
|Obra=M de Lolita Bosch
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Mare M,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Tipus activitat obra=
|Text='''La vida oculta de la mare'''
12 de setembre. Són les 7 del matí i porto tota la nit nerviosa, sense poder dormir. A partir d’avui comença una nova etapa a la meva vida; començo la universitat.
En el moment d’entrar al gran edifici vaig parar a pensar: Com em rebran els meus companys? Estaré còmoda fent treballs amb ells? I en els exàmens...els aprovaré? Aconseguiré acabar la carrera sense trigar gaires anys? Em van entrar més nervis. Jo era una persona bastant tímida, i sovint amb tendència a ser molt sensible i ingènua. Tot i així, vaig decidir entrar, sense por, amb valentia, i pensant que aquell només era el primer dia; m’hauria d’acostumar. Començava una rutina que duraria com a mínim uns 4 anys.
Ja arribada l’hora del esbarjo, reflexiono, i analitzo les 3 primeres hores de classe. Els meus companys són molt agradables, però la veritat és que no hi ha cap noi que m’hagi cridat l’atenció.
Arriba el primer examen, porto dues setmanes estudiant sense parar, i tot i això, crec que suspendré. El més possible és que els nervis em superin. I per si fos poc, m’he deixat l’estoig a casa.
He estat preguntant per classe, si algú tenia un bolígraf de sobres, i un noi molt atractiu, el qual no havia vist mai, me n’ha deixat un. A l’acabar l’examen, he anat a tornar-li el bolígraf i hem estat coneixent-nos una estona. El noi era alt i corpulent, amb un caràcter dolç de primeres; però durant la conversa vaig donar-me compte que el seu caràcter era més aviat fort i dominant. Tot i això, em va semblar un gran noi.
Llavors va ser a partir d’aquell dia que parlar se’ns va convertir en part de les tasques a fer cada dia. Érem dos grans amics. Tots dos quedàvem per estudiar, per sortir de festa, per dinar... Era tot com si estiguéssim destinats a passar una vida junts.
Els mesos anaven passant, i cada cop hi havia més química entre els dos, fins que un dia em va convidar a dinar amb la seva família. Aquell dia, quan posteriorment vam sortir de festa amb els del curs per l’aniversari d’una companya, va decidir-se a donar-me el nostre primer petó. A partir d’aquella nit tot va canviar.
Vam decidir emprendre el que seria una llarga i intensa relació amorosa. D’aquesta manera, passaven els anys, i vam acabar tots dos la carrera universitària. Decidirem comprar un pis, i començar a fer una vida junts. Com totes les parelles, teníem les nostres baralles, però jo no li donava gaire importància i sempre acabàvem fent les paus.
Al cap dels anys, vaig quedar-me embarassada, i al mateix temps d’estar esperant un fill, ens vàrem casar. La vida junts anava augmentat, amb totes les dificultats que suposava.
Va arribar el dia, i vam tenir el nostre primer fill, l’M. No se li veia gaire emocionat; no mostrava gaire interès per ell. Però amb els anys, mentre ell creixia va anant agafant-li afecte, o això semblava, però no vaig preocupar-me.
Tot ens anava bé. Érem feliços junts amb el nostre fill, sempre amb obstacles entre nosaltres dos, però jo seguia sense donar-li importància. Sense tenir en compte tots els petits detalls vam decidir seguir endavant i anar a pel segon fill.
Aquest cop ens va sortir una noia, fet que no va agradar-li al pare. En conseqüència, vaig haver de deixar el treball per poder cuidar a ella, mentre el pare treballava i ell estava a l’escola.
Quan ella ja tenia la edat suficient per anar a l’escola em passava els dies sola a casa, fent feines. Gairebé no sortia d’allà, només per fer petites compres necessàries. Va ser en aquells moments quan tot es va començar a tornar més tens: a la nit, quan el pare tornava a casa l’ambient era tot silenciós; cada paraula podia ser causa d’una rabieta del pare.
Amb els dies, el pare s’anava enutjant sol, i si no parlàvem s’enfadava, però si ho fèiem també. La vida familiar a casa era cada cop més complicada. La relació entre el pare i jo era molt difícil. A tal punt va arribar, que un dia al discutir, en comptes de callar-me com sempre feia, vaig decidir replicar-li. Com es sol dir, cada acció té la seva conseqüència, i vaig acabar amb un morat a la galta.
Els dies anaven passant, i amb el temps, la violència no només era cap a mi, sinó que algun cop també va ser violent amb l’M i ella.
|Validada=f
|Validador=A Pa Natural
|Destacada=f
|Destacador=A Pa Natural
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:A Pa Natural

2012-12-20T12:15:52Z

A Pa Natural:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Anna Castellví, Mark Colominas, Ricard Soriano, Rubén López, Aitana Avendaño
|Centre estudien=Molins Manyanet
|Professorat=Domènec.HA, Rayala
|Centre treballa=
|Curs=2012-13,
|Presentació=Hola a tots! Som el grup "Els M Literaris". Som de l'escola Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei.
|Usuari premiat=No
}}
<html><iframe src="http://prezi.com/embed/69ed1509278aa818af827a379f75ea2df0155f74/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=no&autohide_ctrls=0" width="550" height="400" frameBorder="0"></iframe></html>
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:A Pa Natural

2012-12-20T12:12:05Z

A Pa Natural:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Anna Castellví, Mark Colominas, Ricard Soriano, Rubén López, Aitana Avendaño
|Centre estudien=Molins Manyanet
|Professorat=Domènec.HA, Rayala
|Centre treballa=
|Curs=2012-2013,
|Presentació=Hola a tots! Som el grup "Els M Literaris". Som de l'escola Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei.
|Usuari premiat=f
}}
<html><iframe src="http://prezi.com/embed/69ed1509278aa818af827a379f75ea2df0155f74/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=no&autohide_ctrls=0" width="550" height="400" frameBorder="0"></iframe><html>
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:A Pa Natural

2012-12-20T12:09:38Z

A Pa Natural: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Anna Castellví, Mark Colominas, Ricard Soriano, Rubén López, Aitana Avendaño |Centre treballa= |Curs=2011-12 |...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Anna Castellví, Mark Colominas, Ricard Soriano, Rubén López, Aitana Avendaño
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Hola a tots! Som el grup "Els M Literaris". Som de l'escola Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei.
|Usuari premiat=f
}}
<html><iframe src="http://prezi.com/embed/69ed1509278aa818af827a379f75ea2df0155f74/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=no&autohide_ctrls=0" width="550" height="400" frameBorder="0"></iframe></html>
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:Els M.jpg

2012-12-20T12:02:24Z

A Pa Natural:

Fitxer:Els M literaris.jpg

2012-12-19T09:28:15Z

A Pa Natural: