Activitat sobre La plaça del diamant, pels Diamants

2013-02-27T17:22:58Z

Diamants: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Diamants |Centre=Terra Alta |Curs=2012-13 |Obra=La plaça del diamant |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Julieta, |Tipus activitat personatg...».

{{Activitat
|Grup=Diamants
|Centre=Terra Alta
|Curs=2012-13
|Obra=La plaça del diamant
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Julieta,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=enmig
|Tipus activitat obra=
|Text=== LA PLAÇA DEL DIAMANT ==

Vaig anar expressament a la pastisseria on treballava la Natàlia, per dir-li que aquesta nit aniríem juntes a les festes majors de la plaça del Diamant. Volia que m'acompanyes per què havia quedat amb un noi i no volia anar sola. Em va costar una mica convenç-la, però ja sabia que m'acabaria dient que si. Ella era així sempre patia si algú li demanava alguna cosa i havia de dir-li que no.
Quan vam arribar els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots els colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas al mig, on totes s'ajuntaven.
La Natàlia, mentre es queixava de la cinta de goma dels enagos i observava curiosament els músics. Jo, el vaig veure com s'apropava entre la multitud de gent, amb una rialla d'orella a orella. Era alt i esvelt, amb el cabell negre i amb els ulls petits del mateix color, la seva rialla m'encantava quan reia se li marcaven els seus petits pòmuls i el feien d'allò més atractiu.
Només veure'l em va començar a bategar el cor com si hagués acabat de fer una cursa de 100 metres, vaig començar a tremolar com quant les fulles dels arbres son empeses pel vent i em va començar a fer moltes pessigolles la panxa.
I de sobte una veu a l'orella va dir-me, ¿ballem?
Tota il·lusionada vaig agafar-li la ma i vam ballar tota la nit.
Fins que vaig tenir que dir-li a la Natàlia que em tapes, que m'havia de treure les sabates perquè no podia més. La Natàlia em va explicar que esperava un jove que havia perdut l'americana. I li vaig dir Balleu, balleu... Desprès vaig tornar amb el meu estimant i vam continuar ballant com baldufes un pas doble i la toia de la plaça del Diamant, fins que els músics van deixar de tocar i la gent va marxar per anar a les seves cases. Vaig oblidar la Natàlia i vaig anar amb ell.
La nit s'estava ja finalitzant i l'albada és presentava d'allò més romàntica, i no perquè el color rosa del cel inspirès de mil maneres les paraules que sortien de la meva boca sinó perquè estava allí, amb ell, era el moment perfecte i no sem ocurria en pensar amb unaltra cosa. Però de sobte vaig pensar amb el Mateu, que farè ara? Que'n pensará de mi? El primer dia que ho deixem i jo ja m'hen vull oblidar i men vaig amb un altre xicot. Però s'hem va passar ràpid, aquell pensament va passar fugaç i al meu cap solament hi havien tres paraules: “aprofita el moment”.
Em vaig fer corratje i el vaig besar, al meu cap hi havien mil pensaments mentre que al meu cor mil sensacions.
Mentres estavem veient la sortida del sol ell em va agafar de la cintura i jo a ell, i la Natàlia amb aquell noi tant lleig i la meva mare preocupant-se de on estava i el meu pare patint sobre amb qui estava i tothom buscan-me desesperadament i jo tan tranquila estant amb aquell noi que acabava de conèixer i ell que no sabia ni el meu nom i que jo tampoc m'atrevia a dir-li i que mai avia vist un somriure tant perfecte i que aquell dia no podia començar d'una altra manera, no podia ser mes esplèndid.
El sol brillava, jo tornant a casa i ell que encara no marxava i jo pensant que no em trobesa a en Mateu i ell que no s'hen volia anar de cap de les maneres i que ell m'acompanyava a casa no fos cas que una noia tan maca és perdés pel camí o que algú la raptès. I esperant que els meus pares no estigesin a casa i pogués estar una estona més amb ell.
I que ell voliar anar pel forn a comprar l'esmorzar i esmorzar junts i que jo li deia que no perquè justament ell volia entrar al forn de'n Mateu i que ell tenia gana i que jo li deia que esmorzariem a meva casa i que mai avia conegut una persona tan tossuda i imposant com ell.
Vaig pensar en un moment que li diria que m'esperava a fora del forn però amb el caràcter que tenia o que jo em pensava que tenia segurament m'arribaria a dir alguna barbaritat o a mi s'he m'escapès alguna cosa que el fes dubtar de si jo estava sola o bé si jo tenia pel cap algun xicot. Jo no volia dir-li perque encara que en Mateu i jo ho hagessím deixat molts cops aquest per mi era el definitiu. Era l'últim cop que m'enganyava amb una altra, que sempre era jo la ximple que corria darrera seva perdonan-lo!
I al final vaig plantejar bé la situació i vaig considerar que si ja no erem parella jo tenia el dret de veure'm i quedar amb qualsevol altre. Així que a les vuit i mitja del matí vam entrar a la pastissería que dies abans hagués segut la meva futura casa i feina. Però tot s'havia acabat amb una baralla per culpa de les diverses infidelitats causades pel meu estimat i dic estimat no perque ho sigui sinó perquè jo encara l'estimo.
Hem va deixar passar davant, tot el meu cos tremolava, la intranquil·litat que jo patia era tant perceptible, que ell va dir:- Et passa res? Jo l’hi vaig contestar: -No, no res una mica de fred aleshores una vegada dintre, no hi havia ningú servint, encara estava tot dintre del forn, jo seguia tremolant, ell hem mirava, el silenci era tan ofegador, jo no podia empassar-me ni tan sols la saliva, no podia parar de pensar que faria si sortia ell i hem mirava, o si sortia i hem preguntava alguna cosa, o tan sols si hem mirava. L’ Eudald hem va preguntar que volia, jo tan sols vaig aixecar els muscles, no podia ni parlar. Era tant la por de pensar que si hem sentia sortiria pensant-se que poder el venia a veure’l a ell i que al veurem amb un altre penses que vaig molt a la lleugera. Era com si el mon s’hagués parat, el temps era etern, la vista la tenia clavada a la porta d’on sortien ells, la obsessió era tanta que el cor hem bategava tant fort que els cops crec que fins i tot sonava amb “eco”. De cop al fons es van sentir veus, jo vaig tanca els ulls no volia ni saber, ni sentir, ni respirar m’hagués agradat fondrem com la xocolata de qualsevol pastis o tapar-me amb qualsevol cosa que per un moment hem convertís amb invisible, però que estava pensant, que estava imaginant, tot allò no hem deixava respirar de cop tot en silenci vaig sentir la porta del carrer i més silenci, uns passos al fons amb retrò de solitud i un peto. De cop vaig obrir els ulls, no m’ho podia creure l’Eudald m’havia portat allí perquè l’hi havia demanat en Mateu, jo necessitava aclarir-me, pensant, en un moment el meu cap es va adonar i ho havia fet per demostrar-me que confiava amb mi, hem va demanar perdo, perdo, perdo mil vegades plorant pero jo l’hi vaig dir: -No perdona’m tu, perquè no sabem el que tenim fins que ho perdem aixi que no facis més el mec i deixeu-vos de tonteries, t’estimo i t’estimaré sempre. De sobte van sortir tots de dintre, aplaudint, ell el Mateu hem va agafar i va pujar-me al coll donant-me una volta i una altra, una volta i un altra...

|Imatge1=Enamorados.jpg
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:Enamorados.jpg

2013-02-27T17:22:39Z

Diamants:

Activitat sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Diamants

2013-02-04T12:41:57Z

Diamants: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Diamants |Centre=Terra Alta |Curs=2012-2013 |Obra=La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus act...».

{{Activitat
|Grup=Diamants
|Centre=Terra Alta
|Curs=2012-2013
|Obra=La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=http://www.youtube.com/watch?v=FfJfciZKFy4
|Validada=f
|Validador=Diamants
|Destacada=f
|Destacador=Diamants
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Diamants

2013-01-22T11:13:53Z

Diamants: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Maite,Arnau,Nico,Teresa,Anca |Centre estudien=Terra Alta |Professorat=Àngels Castellà |Curs=2012-13 |Usuari prem...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Maite,Arnau,Nico,Teresa,Anca
|Centre estudien=Terra Alta
|Professorat=Àngels Castellà
|Curs=2012-13
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat sobre La plaça del diamant, pels Diamants

Fitxer:Enamorados.jpg

Activitat sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Diamants

Usuari:Diamants