{{Activitat
|Grup=Els 4 literaris
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Lluciana,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Presentació=En aquesta activitat nosaltres hem triat fer la vida oculta de la Lluciana i el que hem redactat ha sigut un petit fragment de la seva vida passada; com es comportava, quin eren els seus amics, la relació que tenia amb els seus pares etc.

Esperem que la nostra història passada sobre la Lluciana us agradi i us entretingui.
|Text=Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer als seus nous amics.

Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que tenia que canviar d’ambients.

El motiu per la que la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era.

Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent al que ella estava acostumada i si això, li sumem que estava als principis de l’adolèscencia doncs es crea una bomba.

Un fet molt important que heu fe saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en una petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no tenia que tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments.

A 1r ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho es de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien sentar-se i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t ESO.

Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba amb un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble.
Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona si que ja si. Així que cada cop comencen a sortir i ha beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els hi va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense probar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells.

En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la tipica “coca”, despres ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la lluciana ja no es procupava per res, nomes volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquila, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensacio que no necesitava a ningu. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? els amics nomes estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, les demès persones veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement soc feliç, deixeu-ho-me estar”.

Va arribar un dia, després de una macrofesta en que la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa.
“Ja estan aquests molestant un altre cop” va pensar ella mentre obria la porta de casa.
“Lluciana creus que són hores d’arribar a casa?” -va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la norma estava dormint-.
“Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap”
-Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit -lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada.
“Deixeu-me de rallar el cap”
-Nena a mi no em parlis així que sóc tonpare, va dir mirant-la directament als ulls.

L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se’n adonava de tot. La seva filla anava Drogada!!
El pare es va quedar amb shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’ultima nit que dormiria en aquest llit.
Al mati següent els seus pares se la van endur sense que ella ho notes a un centre per adolescents, era nomes una nena però tenien que fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se’n anés desaigüe a baix per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà.

Als seus pares els hi va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella...
Durant la seva estància al centre va conèixer a molta gent diferent, però també va conèixer a la Loreto, una noia bulímica a la que dintre el mateix centre, li feien bullying...
Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer.La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa de que es preocupava per ella.
Al cap de 3 mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i se la trobaria al nou institut.

Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada se’n havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts.
Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova.

El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència am les drogues, una que marcaria un abans i una després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
|Altres=<iframe src="http://edu.glogster.com//glog/48917046" width="650" height="480" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" style="overflow: hidden;"></iframe>
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

2016-02-02T20:57:41Z

Els 4 literaris:

{{Activitat
|Grup=Els 4 literaris
|Centre=Molins Manyanet
|Curs=2015-16
|Obra=Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Lluciana
|Tipus activitat personatge=altra activitat
|Presentació=Nosaltres el que em creat, ha sigut un final alternatiu, centrant-nos en la Luciana i tot el que li passa quan es desperta, quina reacció te com se sent etc.
També apareixen tots els seus amics i familiars, i com ella a poc a poc s' adona de la sort que té i del que té.
|Text=Activitat 1:

19 hores i 30 minuts:

Tenia dos opcions, o morir o viure. No vaig ser jo qui va triar que visqués, va ser el destí, si jo hagués tingut que morir, tota aquesta història no existiria. Quan vaig tornar a obrir els ulls per assegurar-me que estava viva les primeres persones que vaig veure van ser la meva família.

Els meus pares estaven plorant de l’alegria, mai havia vist al meu pare plorar des de que el F.C.B. va perdre fa uns anys a la final de la Champions.
Jo m’estava intentant fer la forta però quan se’m van tirar a sobre per abraçar-me, no vaig poder aguantar i em vaig vindre a baix.

-Filla meva! No saps tot el que hem patit el teu pare i jo. Com se’t pot ocorre drogar-te? Només ets una nena!
-em diu la meva mare mentre em balanceja.

-Mama ja no sóc una nena, m’estic fent gran i vull provar coses noves. El què passa es que se me’n va anar de les mans, ja està - li dic mentres li aparto la mirada, ara mateix no tinc ganes que els meus pares m’escalfin el cap.

20 hores i 30 minuts del dia següent:

Estava bastant decepciona amb els meus amics, mentres estava en coma tenia la sensació que estaven allà amb mi, però al despertar-me no hi eren, ho dec haver somiat tot això.
De cop hi volta escolto molts crits al passadís.

-Que no podem passar? - no sé si m’ho estic imaginant o no però aquesta veu és igual que la de la Cinta.

-Senyoreta ja li hem dit abans, l’horari de visites ha acabat fa 30 minuts, torneu demà i podreu veure-la.

-Li dic jo per on em passo els horaris de visita? - sí, definitivament aquesta era la Cinta.

Després d’això només s’escolta a l’ infermera cridar que no corrin, que estan a un hospital. No puc evitar riure’m, ells són els únics que podrien posar-se a córrer al mig d’un hospital. La porta de la meva habitació s’obre i apareixen tots, la Cinta, el Santi, el Màxim, la Loreto i quan la porta ja s’estava tancant va entrar l’Eloi.
Tots se’m van tirar a sobre i em van petonejar.

Em van preguntar sobre la pastilla, ohh la maleïda pastilla.

-I la pastilla, que ha passat amb ella?

-Doncs, aquest mati tenia curiositat i, li he preguntat sobre la pastilla a la meva infermera, això és el que m’ha explicat:

La Marta, la meva infermera; m’ha dit que: els metges anaven molt atabalats perquè tenien en les seves mans la pastilla, aquella cosa banca, rodona, tan petita pel que ho havien passat tant malament tots i totes durant aquelles 48 hores.

Que, ara només els hi quedava analitzar-la i veure si hauria sigut molt més perillós per mi i per a tots aquells adolescents que han patit o que tindran que patir un coma per les maleïdes drogues.

Van portar la pastilla d’eva al laboratori per ser analitzada; de seguida un tou de gent, científics, metges etc. És van posar mans a l’obra per descobrir el que contenia aquella pastilla; però no va ser fàcil, segons el que m’ha explicat la Marta ; van trigar dues hores en analitzar aquella maleïda pastilla, ja que era una novetat.

Després d’analitzar-la bé durant 2 hores van trobar una resposta.

La Marta m’ha dit que aquella pastilla es molt perillosa; i que si hagués trigat més de tres dies en despertar, els efectes haurien sigut terribles, ja que el meu cos no hagués aguantat.

Vaig tenir sort de despertar-me abans de que acabessin d’analitzar la pastilla perquè després, ella m’ha dit que me l’haurien d’haver tret de alguna manera si no m’hagués despertat; i que jo no se la sort que he tingut en tot aquest trajecte, té raó perquè no ho se, no en tinc ni idea.

Tots alhora em van dir:

-Tranquil·la, ja ha passat tot i estem aquí, per ajudar-te i cuidar-te.

Llavors ells em van explicar que els que havien torbat la pastilla eren ells, i tot el que havien tingut que fer per aconseguir-la. Vam decidir canviar de tema perquè crec que ja tots havíem tingut suficient amb aquest tema, van aconseguir que m’oblidés d’aquest tema durant una bona estona.

Hi va haver un moment que tots van callar i es van mirar entre ells, jo no estava entenent res. Llavors el Màxim s’aixeca i diu:

-En fi nois, tinc molta gana, m’acompanyeu a la màquina per comprar-me alguna cosa?

-Jo passo, prefereixo quedar-me aquí - diu la Cinta estirant-se al petit sofà que hi ha la habitació.

-Però que dius carinyo, tenim que estirar una mica les cames, portem massa estona sentats - li diu el Santi amb una cara molt sospitosa.

A la cinta se li canvia la cara, sembla que s’hagi il·luminat i llavors se’n van tots excepte l’Eloi.

-Ho sento molt, et tindria que haver fet cas - li dic mentres ell s’aixeca de la cadira i ve cap a mi.

-Et vaig advertir i no em vas fer cas, però no passa res, ja saps que amb tu no em puc enfadar - diu mentres s’assenta al meu costat.

-Està tot arreglat entre nosaltres?? No m’agrada esta malament amb tu ja ho saps.

En comptes de contestar s’estira al meu costat i m’abraça, no fa falta que em contesti. Amb això ja sé que tornem a estar junts i costarà molt que ens tonem a separar.

Bé doncs:

-Si heu arribat fins aquí es per que la meva història us ha agradat, espero que d’aquí a uns anys aquesta historieta serveixi per riure i no per plorar.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

2016-01-09T19:37:43Z

Els 4 literaris:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Yassen Cabrane
Júlia Gómez
Núria Llaó
Claudia Rosillo
|Centre estudien=Molins Manyanet
|Professorat=Domènec.HA, Rita Ayala
|Curs=2015-16,
|Presentació=Sóm un grup de 4t d'ESO de l'escola Molins Manyanet, tenim 15 anys i ens diem: "Els 4 literaris".
Ara ens presentarem mitjançant el programa Powtoon.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=mK1Tm53JKB0
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}