Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els lectors del temps

2012-04-24T17:38:25Z

Els lectors del temps: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Els lectors del temps |Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sie...».

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Els lectors del temps
|Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Basada en activitat=Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chuck norris
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat sobre activitat personatge=
|Tipus activitat sobre activitat obra=altra activitat
|Presentació=Som el grup '' Els lectors del temps'' ,en aquesta tercera activitat col·laborativa, hem escollit el treball de l’anunci publicitari dels ''Chuck Norris'', que consistia en anunciar el llibre :El temps de l’oblit.
Ens hem fixa’t en aquest vídeo perquè de la recerca que hem realitzat ha sigut el que més ens ha cridat l‘atenció. Em pogut reflexionar degut a la representació amb tanta falta de vocalització, i poca claredat en vers a l’escenificació, fent sempre una crítica totalment constructiva.
|Text=
Parlant de la representació no ens ha semblat adequat ja que en totes les escenes ens hem trobat amb la mateixa situació i ambient. Afegien subtítols innecessaris en els marges de les escenes com si comentessin una jugada de futbol i amb l’ortografia inadequada que semblava que estiguessin parlant i/o comentant-ho amb els amics, a demés de que no es podien apreciar bé donat a que la majoria eren poc visuals. En una de les escenes apareix la noia protagonista d’incògnit, just darrere dels que estan representant, i no creiem que calgui arribar a aquest punt. Podries haver tallat i tornar a gravar per tal de fer-la desaparèixer. Per últim, i més impactant, cal destacar que en el text final, volien explicar-nos la trama del llibre, però el text passava massa ràpid i no es llegia degut a la velocitat. Tot i que, cal dir que estava molt bé redactat, i ens resumia tota la història del llibre sense explicar detalls innecessaris.

Tot i els punts de vista anteriors, també hem vist que la barreja de text, vídeo i música, dona més claredat en la trama i ens fa entendre millor l’anunci, ja que la seva explicació oral no s’entén, però la iniciació a l’escena és la justa i necessària per poder entendre la representació que realitzen els personatges en l’anunci. Ens ha agradat la realització del vídeo, barrejant la ironia i l’humor amb el misteri i l’acció, ja que ens ha donat les sensacions que descriuen ells mateixos en el vídeo.
Com ha títol han posat que era un anunci, doncs bé, nosaltres creiem que en un anunci, ha de sortir el producte, representat o oralment per tal de que els espectadors que ho estiguin mirant puguin saber en tot moment de que parlant.
Cal dir que ens ha creat confusions a l’hora de corregir la gramàtica donat a que el català és diferent. Cosa que no em pogut apreciar en el seu accent en la gravació.
Igual que la duració del clip ens ha semblat la mínima, i creiem que si haguessin fet més extensió haguessin tingut la oportunitat de guanyar més punt i també millorar els erros comesos citats anteriorment. Clar que també haguessin pogut empitjorar, però volem ser positius i donar-los un vot positiu, perquè ens ha agradat la barreja ja comentada abans.
I al final, creiem massa incoherent que posin la frase que hi redactem a continuació: “ I per fi, ja hem acabat de llegir....” (amb els punts suspensius inclosos textualment), ja que si estan fent un anunci publicitari, es per vendre un article, en concret el llibre del temps de l’oblit. I amb aquesta frase, donen a entendre que el llibre és molt avorrit de llegir, i que millor que no comprin el llibre.

Per finalitzar , volem fer-hos saber, que la nostra opinió del treball realitzat per els companys de L'estonnac de Lleida, es que ha estat un treball molt elaborat però no ho han fet de la millor forma que ho podrien haver fet. Nosaltres hem destecat tots els factors anomenats anteriorment com els més importants i més destacables. Per últim cal felicitar el grup per haver fet el treball de la millor manera que ells han pogut, sempre opinant desde un punt de vista totalment objectiu i sense voler ofendre a cap persona.
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els lectors del temps

2012-03-16T19:32:43Z

Els lectors del temps: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els lectors del temps |Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra |Activitat sobr...».

{{Activitat
|Grup=Els lectors del temps
|Centre=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Carlos,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Som '' Els lectors del temps'' i en aquesta activitat hem volgut mostrar la vida passada d'en Carlos, una vida plena de misteris i entrebancs, En Carlos ha tingut que superar molts obstacles per arribar al País Basc, i a través d'aquest treball, podrem observar com ho va conseguir...
|Text='''2ª activitat'''

En Carlos és un noi que des de ben petit ha passat per moltes coses. El noi es veia molt influenciat pel seu pare, un home el qual les aficions eren viatjar amb la seva harley davidson, escoltar música rock i passar temps amb els seus
amics . Però, el Carlos, des de la
seva adolescència sospita que el seu pare li amagava alguna cosa. Carlos, des
de ben petit, era un noi solitari, amb els amics comptats, quan tenia una mica
de temps lliure es quedava a casa i contemplava la gran col·lecció de discs de
rock del seu pare, des dels seus principis fins l’actualitat, podria passar-se
hores miran aquestes caràtules velles plenes de pols i escoltant les seves
cançons. Però tot va empitjorar quan l’Àngel(pare d’en Carlos) se’n va
anar un matí, sense avisar, com qui no vol la cosa, i no va tornar aparèixer més.
Carlos dubtava de la desaparició de son pare, creia que potser seria una
persona amb grans misteris que encara havia de resoldre, o bé, que tenia una
amant. Carlos sempre es quedava dormit escoltant com la seva mare li deia a l’Àngel
que passava massa temps fora de casa, sense donar explicacions a ningú, i
aquests fets li feien pensar, a en Carlos que els seus pares no tenien una
relació com totes les demés.
El dia que l’Àngel va desaparèixer, en Carlos va assumir les responsabilitats de la casa, de sa mare, va de haver de madurar molt aviat, quan tenia justament 13 anys, una època en que qualsevol adolescent necessita tenir una figura paterna al seu costat, per aquest motiu en Carlos va començar a tenir odi, ressentiment, malenconia cap al seu pare. Quan en Carlos ja va ser conscient de tot el que estava passant, va començar a buscar respostes, el perquè de la reacció del seu pare, però per molt que buscava, mai trobava una solució satisfactòria.

La mare d’en Carlos va morir als 50 anys, a causa
de una forta malaltia, per aquell moment Carlos tenia 18 anys, va ser dur per
ell, però ho va superar. Als tres mesos de la defunció, en Carlos va desistir,
i no va esperar més, va buscar informació sobre les seves arrels, sobre els
seus avantpassats.
Un dia va entrar a una petita botiga que havia vist a la plaça del poble, i va pregunta’ls-hi si algun cop havien vist els seus avis, o algun familiar a part dels seus pares. Una dependenta, la Berta, que treballava allà des de feia anys, el va informar detalladament; Un dia fosc de pluja, va entrar a la botiga una dona vella, la qual preguntava per la casa del l’Àngel, un home fort i robust, i que portava una moto de gran potència allà on fos, es feia dir Caterina, i repetia constantment que venia d’un petit poble on feia molt de fred. Carlos en escoltar això es va posar nerviós, havia trobat una petita part del gran puzle que li quedava per resoldre, de la emoció, cridant i excitat, va demanar a la Berta que fes el possible perquè li vingués a la memòria qualsevol paraula, qualsevol detall, quelcom. La pobre dona gran ja no va poder fer res per ell i va marxar. Tothom es preguntava on aniria en Carlos tot sol, però ell no creia que anava sol, ell sabia perfectament que l’acompanyaven la valentia i la motivació en acabar tots els mals de cap i escriure-li respostes a les preguntes que diàriament no li deixaven dormir.

Carlos es trobava en una situació desesperant,
havien passat ja 4 mesos i no l’acompanyava la seva mare, no tenia ningú.. Va
estar pensant què podia fer, com podia descobrir tot aquell misteri que portava
la seva família. Desde que aquella la Berta li va dir totes aquelles coses de
son àvia, no hi havia cap dia ni cap nit que en Carlos no pensés en anar a l’aventura,
a buscar quelcom, perquè qui no arrisca no guanya, i si no hagués sortit a
buscar-ho estem ben segurs que no hagués trobat res. Només
necessitava alguna pista, volia saber perquè el seu pare havia desaparegut quan
ell tant el necessitava. Però el que més impotència li donava, era fer-se les
preguntes que es feia diàriament: Estarà viu? Se’n recordarà de mi? Em va
estimar alguna vegada? En Carlos, no podia viure amb totes aquestes respostes
sense resoldre. Es va llevar un dia, es va preparar la motxilla, un entrepà,
roba i tot el necessari per anar-se’n lluny i se’n va anar. On anava? Ni ell ho
sabia...

Carlos, va pensar que si buscava als seus avis,
podria saber moltes coses del seu pare: el seu passat, com va conèixer la
seva mare, qué feia de jove... No sabia per on començar, no sabia res dels seus
avis. La seva mare sempre li havia dit que vivien al País Basc, però, com
podria arribar-hi? I si ho aconseguís, realment trobaria als seus avis?
Va anar a la plaça, fins la botiga que tant li havia ajudat, i va esperar fins que obrís, finalment, el va trobar malparat al terra, fart d’esperar, però en veure-la va donar un bot d’alegria i va preguntar-li la manera de poder anar al País Basc. Ella entre somriures i pensaments sorprenents per la gran valentia que tenia en Carlos, li va dir que un dels productes que venia ella era el Xacolí, el vi originari del País Basc, i que el repartidor el podia apropar, tot i que havia d’esperar dues setmanes, perquè ja havia repòs els productes aquella mateixa setmana i que mentre esperés, podia ajudar-la a portar les caixes del magatzem a l’aparador i a ajudar a les portar les bosses a la gent gran. En Carlos ho va acceptar de braços oberts, i va treballar amb la Berta. Passat dues setmanes i amb molt d’esforç va aconseguir marxar al País Basc, amb el transportista de la Berta. Li va dir que el deixaria al poble més cèntric que hi ha, i així va ser. Pensatiu i desorientat va parar a un bar a descansar i allà va conèixer a un noi com ell, es deia Tetxu, a primera vista va saber que ells tindrien moltes coses en comú, i van crear una amistat, que portarà molt de parlar.

Carlos es trobava en una situació desesperant, havien passat ja 3 mesos de la mort de la seva mare i es sentia sol, no tenia a ningú. Va estar pensant qué podia fer, com podia descobrir tot aquell misteri que portava la seva família. Desde que aquella dependenta li va donar tota aquella informació, no hi havia ni una nit que en Carlos no penses en anar a buscar alguna cosa, alguna pista, volia saber perquè el seu pare havia desaparegut quan ell tant ho necessitava. Però el que més impotència li donava,era fer-se les preguntes que es feia diàriament: Estarà viu? Se’n recordarà de mi? Em va estimar alguna vegada? En Carlos, no podia viure amb totes aquestes respostes sense resoldre. Es va llevar un dia, es va preparar la motxilla, un entrepà, roba i tot lo necessari per anar-se’n lluny i se’n va anar. On anava? Ni ell ho sabia...

Carlos, va pensar que si buscava als seus avis, podria saber moltes coses del seu pare: el seu passat, com va conèixer a la seva mare, que feia de jove... No sabia per on començar, no sabia res dels seus avis. La seva mare sempre li havia dit que vivien al País Basc, però, com podria arribar-hi? I si ho aconseguís, realment trobaria als seus avis?
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els lectors del temps

2012-03-16T19:21:50Z

Activitat sobre Els secrets de Quimet, per 6 Glam Dream

2012-02-17T21:41:30Z

Els lectors del temps:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Els lectors del temps
|Centre=Sant Lluís de Pla Amell Bosch
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Basada en activitat=entrevista a un personatge
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Carlos
|Tipus activitat sobre activitat personatge=article sobre entrevista
|Tipus activitat sobre activitat obra=
|Presentació=Bon dia, ens podríes dit el teu nom? I l’edat?
- Sí, Carles i tinc divuit anys, apunt de fer els dinou
Amb quin motiu vas acabar al país basc?
- Vaig anar en busca del meu avi, bé no només per aquella raó, més ben dit amb un motiu prou important per a mi. Buscar al que va matar al meu difunt pare, realment vaig tenir mala sort en que el pare de Textu fos, l’assassí.
Com és la teva relació amb en Tetxu després de tot?
- Bé, parlem de tant en tant, no ens és molt agradable parlar del tema, però ho fem d’altres moltes coses, parlem de quedar per veure’ns, no se com reaccionarem els dos, confio en que bé. Ja fa un any gairebé.
Em podries fer una petita descripció de tu mateix?
- Bé, ara m’has posat en un petit compromís però bé, ho intentaré.
Em considero un noi amable, carinyós, bastant tímid però amb un punt de sensible i comprensiu, els meus amics et dirien que sóc un bon noi, així que alguna cosa de bona n’he de tenir!

Ens podries descriure la situació per la qual vas passar?
- Bueno com ja he comentat avans, vaig anar en busca del assessí del meu pare, que resultà ser el pare d’en Tetxu. I bé , l’unica cosa que em falta per explicar són tots els sentiments que vaig passar.
Vaig passar moment plens d’odi, altres com al començament, no sabia com començar, per on buscar, que fer.... Finalment, només va ser posar-m’hi i
fer-ho. Ara mateix no sé com definir la situació, sincerament.

|Vídeo servidor=Blip
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:Sin título 1.odt

2012-02-17T08:44:00Z

Els lectors del temps: Ens em dedicat a fer una entrevista al Carles

Ens em dedicat a fer una entrevista al Carles

Usuari:Els lectors del temps

2012-01-17T18:54:04Z

Els lectors del temps:

{{Usuari
|Avatar=383301 310849955625147 100001004360521 927681 144330500 n.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=carla, lidia, cristina, guillem, claudia
|Centre estudien=Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
|Professorat=Doménec Hernández
|Centre treballa=
|Curs=2011-12,
|Presentació=Som un grup de noies i un noi del col·legi Sant Lluís de Begues, hem decidit participar en la vuiquilletra amb el nom del: "''lectors del temps"''. El grup esta compost per 5 persones: Cristina Vela, Lidia Gallego, Carla Palau, Guillem Artigas i Claudia Amat.
El treball que farem es basarà en la lectura del llibre de Jordi Sierra i Fabra, '''Temps de l'oblit.'''
|Vídeo servidor=Blip
|Usuari premiat=f
}}
Som un grup de noies i un noi del col·legi Sant Lluís de Begues, hem decidit participar a la viquilletra amb el nom de: ''lectors del temps''. El grup esta compost per 5 persones: Carla Palau, Cristina Vela, Lidia Gallego, Guillem Artigas i Claudia Amat.
El treball que farem es basarà en la lectura del llibre de Jordi Sierra i Fabra: '''El Temps de l'oblit.'''

/Users/Claudia/Desktop/383301_310849955625147_100001004360521_927681_144330500_n.jpg
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:383301 310849955625147 100001004360521 927681 144330500 n.jpg

2012-01-17T18:46:07Z

Els lectors del temps:

Usuari:Els lectors del temps

2012-01-17T18:45:25Z

Els lectors del temps:

Som un grup de noies i un noi del col·legi Sant Lluís de Begues, hem decidit participar a la viquilletra amb el nom de: ''lectors del temps''. El grup esta compost per 5 persones: Carla Palau, Cristina Vela, Lidia Gallego, Guillem Artigas i Claudia Amat.
El treball que farem es basarà en la lectura del llibre de Jordi Sierra i Fabra: '''El Temps de l'oblit.'''

/Users/Claudia/Desktop/383301_310849955625147_100001004360521_927681_144330500_n.jpg

Usuari:Els lectors del temps

2012-01-17T18:43:07Z

Els lectors del temps:

Usuari:Els lectors del temps

2012-01-17T18:41:31Z

Els lectors del temps: Es crea la pàgina amb «Som un grup de noies i un noi del col·legi Sant Lluís de Begues, hem decidit participar a la viquilletra amb el nom de: ''lectors del temps''. El grup esta compost per ...».

Som un grup de noies i un noi del col·legi Sant Lluís de Begues, hem decidit participar a la viquilletra amb el nom de: ''lectors del temps''. El grup esta compost per 5 persones: Carla Palau, Cristina Vela, Lidia Gallego, Guillem Artigas i Claudia Amat.
El treball que farem es basarà en la lectura del llibre de Jordi Sierra i Fabra: '''El Temps de l'oblit.'''/Users/Claudia/Desktop/383301_310849955625147_100001004360521_927681_144330500_n.jpg