Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Insomni

2015-04-10T08:51:59Z

Insomni: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Insomni |Curs=2014-15 |Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus activitat personatge...».

{{Activitat
|Grup=Insomni
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Nosaltres, hem fet un final diferent de l'àvia a l'obra.
|Text=Ens trobàvem el papà i jo mirant per la finestra. Era un dia de pluja, un dia lleig, es respirava tristesa. Vaig sentir una sensació estranya i em vaig apropar a la iaia.
-Papà! Vine, la iaia sembla no respirar! -vaig dir entre plors.
El papà es va acostar a la iaia i de seguida va comprovar que les meves paraules eren certes.
-Un metge, si us plau!
Va aparèixer un metge acompanyat de diverses metgesses a l’habitació.
Després de pocs minuts les infermeres van sortir on érem el papà i jo.
-Sento comunicar-los que la senyora Maria Solà a mort.
Vaig arrencar en plors i vaig abraçar al papà molt fort. Ens van deixar entrar a l’habitació uns instants per poder visitar-la per última vegada. Pobra iaia, me l’estimava molt. Volia fer una última abraçada a la meva estimada iaia, però va venir la infermera i ens va fer fora, ja que havien de preparar els papers per poder portar-la el tanatori.
Vaig creuar la meva mirada amb el papà. Tenia els ulls plens de llàgrimes. Era la primera vegada que el veia plora d’aquesta manera.
El cap d’una hora vam baixar a dinar el bar de l’hospital mentre fèiem els últims tràmits.
No es va sentir ni una sola paraula amb tot el dinar. Potser era la tristesa, o bé el desconsol.

De sobte va aparèixer una infermera i va trencar aquest silenci:
-Perdoneu, haig de comunicar-los que la vostra parent ha tornat a tenir pulsacions.
-Com que pulsacions?-va dir el papà tot sorprès.
-Hem fet varies proves per confirmar el que ens ha semblat la mort de la Senyora Solà. Per sort o desgracia ella es troba amb estat de catalèpsia.
-Ca-ta-ta-le que?-vaig dir estranyada.
-Catalèpsia jove. És una malaltia que pot deixar el malalt en estat vegetal en qualsevol instant i després tornar a la normalitat.
-Per tant la iaia és viva? Puc anar a veure-la?
-Andrea filla, deixa treballar el metge i ja la veurem amb tranquil·litat.
-Tranquil senyor, podeu passar a veure-la, nosaltres ja hem fet la nostra feina.
- Anem-m'hi doncs papà. -vaig dir tota emocionada.
- Encara no he entès ben bé el que li ha passat. -va dir el papà intentant comprendre les coses.
- No et preocupis per això ara el que és important és saber com es troba la iaia. -vaig dir jo emportant-me’l cap a dalt.

Vam pujar corrents les escales i vam entrar a l'habitació de cop i volta.
La iaia tenia el mateix estat, però alguna cosa canviava, respirava per si sola. No m'ho acabava de creure.
-Papà, és veritat, la iaia respira! -vaig dir girant-me amb un somriure d’orella a orella.
- No m'ho puc creure -va exclamar el pare en veure la iaia.
Ens vam abraçar tot d'una.
- Iaia, iaia! -vaig exclamar en veure com es movia.
- Deixa-la estar, necessitarà diversos dies de descans fins que pugui tornar a portar la vida com abans -va dir el pare tot emocionat.
- Però és que... -vaig dir-li al pare intentant fer-li entrar en raó.
- Millor deixa-ho estar i sortim de l'habitació. -va dir el pare mentre m'arrossegava cap a fora.
Volia sentir parlar a la iaia, ni que fos una paraula, però el pare preferia deixar-la descansar un parell de dies més.

L'endemà vam tornar a l'hospital amb ganes de veure a la iaia feta roses.
Pels passadissos ens vàrem trobar a l'infermera.
- Es troba millor? -va preguntar el pare a la infermera.
- Si, si passin vostès endavant, em sembla haver sentit les primeres paraules, com un xiuxiueig.
Vàrem passar tot dos emocionats.
- Maria Solà! -va exclamar el pare.
-Andrea? -es va sentir una veu molt fina.
- No pot ser! -vaig abraçar-la com vaig poder al llit i em vaig quedar adormida al costat.

|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Insomni

2015-02-25T09:28:56Z

Insomni: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Insomni |Centre=Carles Vallbona |Curs=2014-15 |Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus activitat...».

{{Activitat
|Grup=Insomni
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Aquest és un vídeo basat en el poema "La Gent" de Miquel Martí i Pol. Està fet amb diverses imatges enregistrades de coneguts que hem ajuntat conforme anàvem recitantant el poema.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=pule367qzHA
|Text vídeo="La gent" de Miquel Martí i Pol
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Insomni

2015-01-09T09:35:26Z

Insomni: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Núria, Tània, Eva, Ylenia |Centre estudien=Carles Vallbona |Professorat=Carmina |Centre treballa= |Curs=2014-15 ...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Núria, Tània, Eva, Ylenia
|Centre estudien=Carles Vallbona
|Professorat=Carmina
|Centre treballa=
|Curs=2014-15
|Presentació=Hola!
Som Insomni, un grup format per quatre noies esportistes: la Núria, la Ylenia, la Tània i l'Eva.
Estudiem 4t d'ESO a l'institut Carles Vallbona de Granollers. És la segona vegada que participem al Viquilletra. Esperem que us agradin les nostres intervencions.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Insomni

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Insomni

Usuari:Insomni