Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes

2013-03-22T11:56:32Z

Lidiacastro:

{{Activitat
|Grup=Lletretes
|Centre=FCP Sagrat Cor
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Mar,
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Ens hem basat en l’activitat sobre Mar, de l’obra Mecanoscrit del Segon Origen de l’autor Manuel de Pedrolo, realitzada per les Diftong Girls del centre Carles Vallbona. L’hem escollida perquè és la continuació del llibre que hem llegit i hem decidit fer una carta sobre els fills del Mar.
|Text=Estimats fills meus,
Us vull explicar la veritat. Primer de tot, pregaria que em perdonéssiu per no haver-vos revelat mai la nostra vertadera història. Si sou forts i valents, continueu llegint...
Jo vaig ser fruit d’un amor carnal entre el Dídac i l’Alba. El meu pare va morir aixafat per un edifici que es va enderrocar quan jo tan sols tenia unes setmanes de vida. El que creieu vosaltres és que jo vaig tenir fills per assegurar la continuïtat de l’espècie, però aquesta història ja la va iniciar el meu pare, en Dídac. Em van concebre a l’octubre, en una platja ombrívola i solitària, una tarda. Al cap de nou mesos, el 20 de juliol, vaig néixer jo. Poc temps després d’haver nascut, el meu pare va morir per la causa que he esmentat anteriorment. Des de petit, l’Alba em mentalitzà dient-me que hauria de repoblar el món.
Vàrem decidir, la mare i jo, no dir-vos res perquè estava molt mal vist. Per tant, ja ha arribat l’hora de comunicar-vos la veritat. Sóc el vostre germà gran. Sí, heu entès bé, l’Alba és la nostra mare i la vostra àvia, alhora.
Ara mateix us pot semblar molt estrany, però heu d’entendre la situació en què es va quedar la nostra mare quan el Dídac va morir. No li quedava més remei que esperar que jo em fes gran per poder tenir fills amb mi, és a dir, a vosaltres.
Finalment, volia recordar-vos que heu de continuar la nostra tasca; la que va començar el meu pare, el vostre avi, i l’Alba, la nostra mare, que consisteix a assegurar la continuïtat de l’espècie humana. Però tampoc podeu oblidar que heu de seguir formant-vos i educar als vostres futurs fills perquè tota la saviesa i tots els coneixements que han anat adquirint durant al llarg del temps els humans siguin transmesos i no s’oblidin amb el pas dels segles.
M’agradaria que no oblidéssiu el molt que us estimem, l’Alba i jo, perquè el que hem fet ha estat pel vostre bé. Espero que algun dia ens pugeu perdonar per haver-vos amagat la veritat.

Us estima,

El vostre pare i germà gran.
|Validada=Veritat
|Validador=Lidiacastro
|Destacada=Veritat
|Destacador=Lidiacastro
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes

2013-03-01T09:43:36Z

Lidiacastro:

{{Activitat
|Grup=Lletretes
|Centre=FCP Sagrat Cor
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=El nostre grup ha fet un tràiler sobre aquest llibre perquè la gent que el vegi s'animi a llegir aquest gran llibre.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=7ylrNCBEBq8
|Text vídeo=El nostre grup ha fet un tràiler sobre aquest llibre perquè la gent que el vegi s'animi a llegir aquest gran llibre.
|Validada=Veritat
|Validador=Lidiacastro
|Destacada=Veritat
|Destacador=Lidiacastro
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries

2013-02-28T17:17:22Z

Lidiacastro:

{{Activitat
|Grup=Les Literàries
|Centre=FCP Sagrat Cor
|Curs=2012-13
|Obra=Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Les Literàries hem fet una activitat del projecte Viquilletra que consisteix en realitzar un tràiler sobre el llibre Mar i Cel.

Esperem que us agradi molt!

Les Literàries
|Text=Les Literàries hem fet una activitat del projecte Viquilletra que consisteix en realitzar un tràiler sobre el llibre Mar i Cel.

Esperem que us agradi molt!

Les Literàries
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=http://youtu.be/zFvpCyHPZps
|Text vídeo=Les Literàries hem fet una activitat del projecte Viquilletra que consisteix en realitzar un tràiler sobre el llibre Mar i Cel.

Esperem que us agradi molt!

Les Literàries
|Validada=Veritat
|Validador=Lidiacastro
|Destacada=Veritat
|Destacador=Lidiacastro
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Dídac a Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo

2013-02-04T16:01:51Z

Lidiacastro: Es crea la pàgina amb «{{Personatge |Nom=Dídac |Gènere=masculí |Personatge de=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo |Protagonista=és co-protagonista }} {{Admin-Prova...».

{{Personatge
|Nom=Dídac
|Gènere=masculí
|Personatge de=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Protagonista=és co-protagonista
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes

2013-02-04T15:59:35Z

Lidiacastro:

{{Activitat
|Grup=Lletretes
|Centre=FCP Sagrat Cor
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Dídac,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Tipus activitat obra=
|Text=CAPÍTOL I
El pany de la porta principal va girar i seguidament el Dídac va entrar al rebedor. La seva mare estava a la cuina eixugant els plats i va sortir a rebre’l. El Dídac li va dir que al col•legi els havien preguntat de què treballaven els pares i quan li van preguntar no va saber que contestar. En aquell moment la Margarida s’imaginava el següent dubte que plantejaria el seu fill.
- De què treballava el meu pare? Per què no està amb nosaltres a casa? – va dir el Dídac.
A la Margarida se li va caure el plat que portava a la mà.

Fa 10 hiverns, ella treballava en un bar ple de males companyies, situat a la Mina de Barcelona. Tots els dies venia un home negre que sempre demanava un rom amb cola, fins que un dia, sense que ell digués res, ella li va servir el que sempre demanava.
- T’has fixat en mi... – va dir ell.
- Només m’he fixat en que sempre demanes el mateix- va comentar ella.
- Tu no ets d’aquí, oi?
- No, jo sóc de Benaura.
- I això on se suposa que està, maca?
- Als afores de Barcelona. I tu d’on ets?
- No és obvi? Sóc d’Àfrica, però porto més de mitja vida entre aquests edificis.
- Que sentimental... I com et dius?
- Jo? Sóc l’Agec. Encantat.
- Jo sóc la Margarida – va dir-li ella amb un somriure.

Aleshores la Margarida va marxar perquè havia d’atendre als altres clients. En aquell moment ell la va cridar i li demanà el compte. Ella li va donar la factura i marxà a l’instant. Ell la va agafar i se la mirà detingudament, i va veure que hi havia una cosa escrita: “Espera’m a la porta de darrera del bar quan surti de treballar, a les 12”.
Van iniciar una relació i al cap d’uns mesos ella ja sabia com era de difícil la passada vida de l’Agec. Ell havia arribat al país a través d’una manera il•legal i un cop va estar aquí va entrar a formar part d’una banda, amb la que portava més de vint anys. Al cap d’un temps la Margarida es va quedar embarassada de l’Agec.
Amb el naixement del nounat, ell li jurà a la Margarida, per iniciativa pròpia, que deixaria la banda per evitar-li, a ell i a la seva nova família, posar-los en perill. La Margarida després de passar dues setmanes a l’hospital en companyia de l’Agec, per fi va poder marxar a casa i gaudir del seu fill com sempre havia desitjat. L’Agec li va dir que havia de marxar per fer un encàrrec, però en realitat anava a enfrontar-se a una banda rival i va tenir la mala sort que aquell encontre va acabar en un tiroteig inesperat on va perdre la vida.
Quan la Margarida es va començar a preguntar que feia l’Agec, el seu millor amic va trucar a la porta i li va dir que era mort. Van passar-se hores parlant del tema fins que el noi va haver de marxar, i la Margarida es va quedar sola desolada. A partir d’aquell moment va decidir que no li explicaria la veritat al seu fill perquè no volia que caigués en el mateix parany i perquè no volgués venjar el seu pare.

CAPÍTOL II

Al veure que la seva mare no reaccionava, el Dídac li va dir que deixessin córrer el tema, i que s’anava a jugar amb el Miquel, el seu millor amic. Va anar a buscar-lo al camp de futbol (on normalment quedaven sempre per jugar), però allà no el va trobar. Aleshores va anar a casa del Miquel a buscar-lo per jugar amb ell. Quan arribà, va picar al timbre i va sortir a obrir-lo la seva mare. El Dídac li preguntà:
- Senyora, és el Miquel a casa?
- És a dins acabant els deures. Què el vols veure?
- M’agradaria jugar amb ell a futbol. Podria sortir a jugar amb mi, si us plau?
- Mmmm... D’acord. Però no torneu molt tard.
- Gràcies senyora.
- Òndia Dídac... Se m’oblida dir-te una cosa: el Miquel volia parlar amb tu. Ara el crido que baixi.
- Molt bé.
La mare va entrar dins de casa, s’apropà a l’escala i cridà:
- Miquel! El Dídac t’ha vingut a veure.
- D’acord mare, de seguida baixo.
El Miquel baixà les escales corrents i anà a trobar-se amb el Dídac. La mare va marxar cap a la cuina per a deixar-los intimitat. Llavors van sortir els dos a donar un tomb pels voltants, però sense allunyar-se molt de casa. El Miquel tenia mala cara. El Dídac li va preguntar:
- Miquel que et passa alguna cosa?
- Et seré sincer Dídac – va dir tot seriós.
- No m’espantis Miquel.
- Tranquil. És que t’he de dir una cosa molt important.
- Vinga, canta-ho ja!
- Dídac, he de partir. El meu pare ha perdut la feina aquí, i hem de marxar a l’estranger per buscar-nos la vida. Aquí no tenim possibilitats.
- Però Miquel, m’ho dius de debò? Em deixaràs aquí sol, davant de tots els nens que em discriminen i em tracten malament només pel fet de ser negre? Ja saps que nosaltres som com carn i ungla. No pots marxar.
- Dídac, no ha sigut decisió meva. És pel nostre bé.
- Bé, tard o d’hora ho hauré d’acceptar. I a on marxes?
- A Itàlia.
- A Itàlia? Tan lluny?
- Sí. Però estigues tranquil que et vull deixar un record de mi, perquè mai m’oblidis.
- De debò? Miquel estic molt emocionat.
- Estàs plorant?
- No, és que em suen els ulls.
- El que tu diguis. Bé, com anava dient, et vull fer un regal.
- I quin és aquest regal?
- Espera que arribem a casa.

A l’arribar a casa, el Miquel va dir:
- És la meva ocelleta. Ha estat amb mi des de fa molt temps. Ha sigut la meva companya de viatge. L’he tingut en les desgràcies i en les alegries. Però ara he pres una decisió: vull que la tinguis tu.
- M’agrada molt Miquel. Gràcies.
- Es diu Xica.
- És preciosa. La cuidaré com si fossis tu.
- Sempre et recordaré Dídac. Encara que marxis a l’altra punta del planeta, sempre et portaré en un raconet del meu cor.
- Miquel m’estàs emocionant. No en facis un drama de tot, t’ho demano si us plau. Mai t’oblidaré.

Per aquest motiu el Dídac volia anar costejant Itàlia amb el vaixell amb l’Alba.

CAPÍTOL III

El Dídac i la seva mare anaven de tant en tant a dinar a casa dels seus veïns o viceversa. Tenien una filla de 14 anys que sempre era molt simpàtica amb el Dídac, es deia Alba i si alguna vegada tenia algun problema i ella estava davant, aquesta el defensava i el protegia dels insults i les burles que patia. A més, quan el Dídac tenia algun dubte respecte els deures o el temari de l’escola, ell recorria a l’Alba perquè li explicava les coses d’una manera més entenedora que la dels professors de l’escola o la de la seva mare. La Margarida sempre deia al Dídac que no molestés gaire a l’Alba, ja que ella tenia les seves pròpies ocupacions. Però l’Alba sempre trobava un raconet lliure pel Dídac; mai li fallava. També quan el Dídac tenia algun problema parlava amb la seva mare i després amb l’Alba perquè així aconseguia un punt de vista diferent.

Un dia en que els ànims del Dídac no eren molt positius, va decidir trucar a l’Alba per telèfon per desfogar-se.
- Alba necessito parlar amb tu.
- Digues Dídac, ja saps que pots comptar amb mi pel que vulguis.
- És que no sé per on començar.
- Estaria bé que comencessis pel principi.
- Sí, tens raó.
- Doncs vinga, que amb tanta intriga em tens desconcertada.
- És que... em sento molt sol des que va marxar el meu millor amic. M’ha deixat una cosa al pit que no sé explicar.
- Dídac, millor vine a casa, que aquestes coses per telèfon no s’entenen gaire bé.
- D’acord de seguida estaré allà.
El Dídac baixà les escales, agafà les claus de casa que estaven penjades al costat de la porta i marxà corrents a veure a l’Alba.
Quan va arribar, ella ja l’estava esperant davant la porta principal.
- Passa cap a dins, que pujarem a la meva habitació.
- D’acord.
- Som-hi, explica’m què és el que et preocupa.
- Mira, com ja et vaig explicar, el meu millor amic va marxar cap a Itàlia.
- Sí, d’allò ja fa quasi un mes.
- No sé què fer, ell era qui em defensava i ara no tinc a ningú al meu costat excepte a tu. Em sento molt desprotegit.
- No et preocupis Dídac, sempre estarem junts.
|Validada=Veritat
|Validador=Lletretes
|Destacada=Veritat
|Destacador=Lletretes
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes

2013-02-04T12:07:20Z

Lidiacastro:

{{Activitat
|Grup=Lletretes
|Centre=FCP Sagrat Cor
|Curs=2012-2013
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Dídac,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Tipus activitat obra=
|Text=CAPÍTOL I
El pany de la porta principal va girar i seguidament el Dídac va entrar al rebedor. La seva mare estava a la cuina eixugant els plats i va sortir a rebre’l. El Dídac li va dir que al col•legi els havien preguntat de què treballaven els pares i quan li van preguntar no va saber que contestar. En aquell moment la Margarida s’imaginava el següent dubte que plantejaria el seu fill.
- De què treballava el meu pare? Per què no està amb nosaltres a casa? – va dir el Dídac.
A la Margarida se li va caure el plat que portava a la mà.

Fa 10 hiverns, ella treballava en un bar ple de males companyies, situat a la Mina de Barcelona. Tots els dies venia un home negre que sempre demanava un rom amb cola, fins que un dia, sense que ell digués res, ella li va servir el que sempre demanava.
- T’has fixat en mi... – va dir ell.
- Només m’he fixat en que sempre demanes el mateix- va comentar ella.
- Tu no ets d’aquí, oi?
- No, jo sóc de Benaura.
- I això on se suposa que està, maca?
- Als afores de Barcelona. I tu d’on ets?
- No és obvi? Sóc d’Àfrica, però porto més de mitja vida entre aquests edificis.
- Que sentimental... I com et dius?
- Jo? Sóc l’Agec. Encantat.
- Jo sóc la Margarida – va dir-li ella amb un somriure.

Aleshores la Margarida va marxar perquè havia d’atendre als altres clients. En aquell moment ell la va cridar i li demanà el compte. Ella li va donar la factura i marxà a l’instant. Ell la va agafar i se la mirà detingudament, i va veure que hi havia una cosa escrita: “Espera’m a la porta de darrera del bar quan surti de treballar, a les 12”.
Van iniciar una relació i al cap d’uns mesos ella ja sabia com era de difícil la passada vida de l’Agec. Ell havia arribat al país a través d’una manera il•legal i un cop va estar aquí va entrar a formar part d’una banda, amb la que portava més de vint anys. Al cap d’un temps la Margarida es va quedar embarassada de l’Agec.
Amb el naixement del nounat, ell li jurà a la Margarida, per iniciativa pròpia, que deixaria la banda per evitar-li, a ell i a la seva nova família, posar-los en perill. La Margarida després de passar dues setmanes a l’hospital en companyia de l’Agec, per fi va poder marxar a casa i gaudir del seu fill com sempre havia desitjat. L’Agec li va dir que havia de marxar per fer un encàrrec, però en realitat anava a enfrontar-se a una banda rival i va tenir la mala sort que aquell encontre va acabar en un tiroteig inesperat on va perdre la vida.
Quan la Margarida es va començar a preguntar que feia l’Agec, el seu millor amic va trucar a la porta i li va dir que era mort. Van passar-se hores parlant del tema fins que el noi va haver de marxar, i la Margarida es va quedar sola desolada. A partir d’aquell moment va decidir que no li explicaria la veritat al seu fill perquè no volia que caigués en el mateix parany i perquè no volgués venjar el seu pare.

CAPÍTOL II

Al veure que la seva mare no reaccionava, el Dídac li va dir que deixessin córrer el tema, i que s’anava a jugar amb el Miquel, el seu millor amic. Va anar a buscar-lo al camp de futbol (on normalment quedaven sempre per jugar), però allà no el va trobar. Aleshores va anar a casa del Miquel a buscar-lo per jugar amb ell. Quan arribà, va picar al timbre i va sortir a obrir-lo la seva mare. El Dídac li preguntà:
- Senyora, és el Miquel a casa?
- És a dins acabant els deures. Què el vols veure?
- M’agradaria jugar amb ell a futbol. Podria sortir a jugar amb mi, si us plau?
- Mmmm... D’acord. Però no torneu molt tard.
- Gràcies senyora.
- Òndia Dídac... Se m’oblida dir-te una cosa: el Miquel volia parlar amb tu. Ara el crido que baixi.
- Molt bé.
La mare va entrar dins de casa, s’apropà a l’escala i cridà:
- Miquel! El Dídac t’ha vingut a veure.
- D’acord mare, de seguida baixo.
El Miquel baixà les escales corrents i anà a trobar-se amb el Dídac. La mare va marxar cap a la cuina per a deixar-los intimitat. Llavors van sortir els dos a donar un tomb pels voltants, però sense allunyar-se molt de casa. El Miquel tenia mala cara. El Dídac li va preguntar:
- Miquel que et passa alguna cosa?
- Et seré sincer Dídac – va dir tot seriós.
- No m’espantis Miquel.
- Tranquil. És que t’he de dir una cosa molt important.
- Vinga, canta-ho ja!
- Dídac, he de partir. El meu pare ha perdut la feina aquí, i hem de marxar a l’estranger per buscar-nos la vida. Aquí no tenim possibilitats.
- Però Miquel, m’ho dius de debò? Em deixaràs aquí sol, davant de tots els nens que em discriminen i em tracten malament només pel fet de ser negre? Ja saps que nosaltres som com carn i ungla. No pots marxar.
- Dídac, no ha sigut decisió meva. És pel nostre bé.
- Bé, tard o d’hora ho hauré d’acceptar. I a on marxes?
- A Itàlia.
- A Itàlia? Tan lluny?
- Sí. Però estigues tranquil que et vull deixar un record de mi, perquè mai m’oblidis.
- De debò? Miquel estic molt emocionat.
- Estàs plorant?
- No, és que em suen els ulls.
- El que tu diguis. Bé, com anava dient, et vull fer un regal.
- I quin és aquest regal?
- Espera que arribem a casa.

A l’arribar a casa, el Miquel va dir:
- És la meva ocelleta. Ha estat amb mi des de fa molt temps. Ha sigut la meva companya de viatge. L’he tingut en les desgràcies i en les alegries. Però ara he pres una decisió: vull que la tinguis tu.
- M’agrada molt Miquel. Gràcies.
- Es diu Xica.
- És preciosa. La cuidaré com si fossis tu.
- Sempre et recordaré Dídac. Encara que marxis a l’altra punta del planeta, sempre et portaré en un raconet del meu cor.
- Miquel m’estàs emocionant. No en facis un drama de tot, t’ho demano si us plau. Mai t’oblidaré.

Per aquest motiu el Dídac volia anar costejant Itàlia amb el vaixell amb l’Alba.

CAPÍTOL III

El Dídac i la seva mare anaven de tant en tant a dinar a casa dels seus veïns o viceversa. Tenien una filla de 14 anys que sempre era molt simpàtica amb el Dídac, es deia Alba i si alguna vegada tenia algun problema i ella estava davant, aquesta el defensava i el protegia dels insults i les burles que patia. A més, quan el Dídac tenia algun dubte respecte els deures o el temari de l’escola, ell recorria a l’Alba perquè li explicava les coses d’una manera més entenedora que la dels professors de l’escola o la de la seva mare. La Margarida sempre deia al Dídac que no molestés gaire a l’Alba, ja que ella tenia les seves pròpies ocupacions. Però l’Alba sempre trobava un raconet lliure pel Dídac; mai li fallava. També quan el Dídac tenia algun problema parlava amb la seva mare i després amb l’Alba perquè així aconseguia un punt de vista diferent.

Un dia en que els ànims del Dídac no eren molt positius, va decidir trucar a l’Alba per telèfon per desfogar-se.
- Alba necessito parlar amb tu.
- Digues Dídac, ja saps que pots comptar amb mi pel que vulguis.
- És que no sé per on començar.
- Estaria bé que comencessis pel principi.
- Sí, tens raó.
- Doncs vinga, que amb tanta intriga em tens desconcertada.
- És que... em sento molt sol des que va marxar el meu millor amic. M’ha deixat una cosa al pit que no sé explicar.
- Dídac, millor vine a casa, que aquestes coses per telèfon no s’entenen gaire bé.
- D’acord de seguida estaré allà.
El Dídac baixà les escales, agafà les claus de casa que estaven penjades al costat de la porta i marxà corrents a veure a l’Alba.
Quan va arribar, ella ja l’estava esperant davant la porta principal.
- Passa cap a dins, que pujarem a la meva habitació.
- D’acord.
- Som-hi, explica’m què és el que et preocupa.
- Mira, com ja et vaig explicar, el meu millor amic va marxar cap a Itàlia.
- Sí, d’allò ja fa quasi un mes.
- No sé què fer, ell era qui em defensava i ara no tinc a ningú al meu costat excepte a tu. Em sento molt desprotegit.
- No et preocupis Dídac, sempre estarem junts.
|Validada=Veritat
|Validador=Lletretes
|Destacada=Veritat
|Destacador=Lletretes
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Lidiacastro

2012-12-11T10:10:51Z

Lidiacastro:

{{Usuari
|Avatar=Jo2.jpg
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=FCP Sagrat Cor
|Curs=2012-13
|Presentació=Hola,

Sóc professora de secundària en el Centre Sagrat Cor de Tarragona i guiaré a un grup de 3r d'ESO en el projecte de la Viquilletra. És el primer cop que hi participem, tant les alumnes com jo mateixa i tenim moltes ganes d'iniciar les tasques.

Salut.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Lidiacastro

2012-12-11T10:09:47Z

Lidiacastro:

Usuari:Lidiacastro

2012-12-11T10:06:33Z

Lidiacastro:

{{Usuari
|Avatar=Jo2.jpg
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=FCP Sagrat Cor
|Curs=2012-13
|Presentació=Hola,

Sóc professora de secundària en el Centre Sagrat Cor de Tarragona i guiaré a un grup de 3r d'ESO en el projecte de la Viquilletra. És el primer cop que hi participem, tant les alumnes com jo mateixa i en tenim moltes ganes d'iniciar la tasca.

Salut,
Lídia.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

FCP Sagrat Cor

2012-12-06T17:01:19Z

Lidiacastro:

{{Centre
|Tipus de centre=C
|Altres centres=No
|Nom=FCP Sagrat Cor
|Web=http://sagratcor.cat/
|Logo=Logo quadrat.jpg
|Foto=Sagrat Cor.jpg
|Adreça=C/ Santa Joaquima de Vedruna, 10
|Codi postal=43002
|Municipi=Tarragona
|Comunitat=Catalunya
|Geolocalització=41.1207228, 1.2484611
}}
La institució pedagògica de Joquima de Vedruna, enriquida al llarg del temps per l’experiència de germanes i laics ha esdevingut un espai educatiu amb un estil propi que opta per a una educació en valors perquè l’alumne descobreixi tot allò que anirà configurant la seva personalitat. L’ajudem que no sols aprengui a pensar i a fer, sinó, sobretot, a ésser i a compartir.
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Fitxer:Sagrat Cor.jpg

2012-12-06T17:00:58Z

Lidiacastro: Façana Principal

Façana Principal

Usuari:Lidiacastro

2012-11-26T18:33:56Z

Lidiacastro:

{{Usuari
|Avatar=Jo2.jpg
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=FCP Sagrat Cor
|Curs=2012-13
|Presentació=Hola,

Sóc professora de secundària en el Centre Sagrat Cor de Tarragona i guiaré a un grup de 3r d'ESO en el projecte de la Viquillelletra.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

FCP Sagrat Cor

2012-11-26T18:30:41Z

Lidiacastro: Es crea la pàgina amb «{{Centre |Tipus de centre=C |Altres centres=f |Nom=FCP Sagrat Cor |Web=http://sagratcor.cat/ |Logo=Logo quadrat.jpg |Adreça=C/ Santa Joaquima de Vedruna, 10 |Codi pos...».

{{Centre
|Tipus de centre=C
|Altres centres=f
|Nom=FCP Sagrat Cor
|Web=http://sagratcor.cat/
|Logo=Logo quadrat.jpg
|Adreça=C/ Santa Joaquima de Vedruna, 10
|Codi postal=43002
|Municipi=Tarragona
|Comunitat=Catalunya
|Geolocalització=
}}
La institució pedagògica de Joquima de Vedruna, enriquida al llarg del temps per l’experiència de germanes i laics ha esdevingut un espai educatiu amb un estil propi que opta per a una educació en valors perquè l’alumne descobreixi tot allò que anirà configurant la seva personalitat. L’ajudem que no sols aprengui a pensar i a fer, sinó, sobretot, a ésser i a compartir.
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:Logo quadrat.jpg

2012-11-26T18:26:50Z

Lidiacastro:

Usuari:Lidiacastro

2012-11-26T12:35:23Z

Lidiacastro: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Avatar=Jo2.jpg |Tipus usuari=professorat |Integrants= |Centre estudien= |Professorat= |Centre treballa=FCP Sagrat Cor (Tarragona) |Curs=2012-13 |Presentació...».

{{Usuari
|Avatar=Jo2.jpg
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=FCP Sagrat Cor (Tarragona)
|Curs=2012-13
|Presentació=Hola,

Sóc professora de secundària en el Centre Sagrat Cor de Tarragona i guiaré a un grup de 3r d'ESO en el projecte de la Viquillelletra.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:Jo2.jpg

2012-11-26T12:31:28Z

Lidiacastro:

Petició de permisos del professorat

2012-11-26T12:28:31Z

Lidiacastro: /* Permisos de professorat */

== Permisos de professorat ==
Editeu la secció següent i afegiu-vos al capdemunt de la llista per demanar els permisos extra que us permetran validar i destacar les activitats. Com? [http://lletra.uoc.edu/viquilletra/index.php?title=Petici%C3%B3_de_permisos_del_professorat&action=edit&section=2 Modifiqueu la secció] i escriviu un asterix * i després cliqueu el botó de firma [[File:Signature button beta.png|middle|link=]]. Es veurà una cosa com:
<code><nowiki>* --~~~~</nowiki></code>
Cliqueu el botó "Desa la pàgina" i ja haureu fet la sol·licitud, el vostre nom d'usuari apareixerà a la llista. Tant aviat com sigui possible un administrador us donarà els permisos i us deixarà un missatge d'avís.
*--[[Usuari:Lidiacastro|Lidiacastro]] ([[Usuari Discussió:Lidiacastro|discussió]]) 13:28, 26 nov 2012 (CET)
*--[[Usuari:Maquesaps|Maquesaps]] ([[Usuari Discussió:Maquesaps|discussió]]) 23:45, 20 nov 2012 (CET)
* --[[Usuari:PereMiG|PereMiG]] ([[Usuari Discussió:PereMiG|discussió]]) 22:43, 19 nov 2012 (CET)
* --[[Usuari:Joaquimbeltran|Joaquimbeltran]] ([[Usuari Discussió:Joaquimbeltran|discussió]]) 17:23, 13 nov 2012 (CET)