Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Comentari a l'anunci de les Ç's, per les Mac's

2011-04-28T13:16:05Z

Macs: Comentari a l'anunic de les Ç's, per les Mac's s'ha reanomenat com Comentari a l'anunci de les Ç's, per les Mac's

Activitat col•laborativa sobre l’anunci del grup les Ç’s, feta per les Mac’s

L'anunci en general està bé, però hi ha coses que no queden molt bé .

En unes de les preguntes que es fa a l’anunci << Si la música fos un passaport a la salvació>> l’última paraula està marcada però no és l'única important ja que música també és una paraula important perquè la salvació sense la música en el llibre no és salvació. Si es marca en una frase la paraula important, també s’hauria de marcar les altres frases. Si una pregunta es fa en claudàtors, les altres també.
El títol << El violí d’Auschwitz>> no l’heu encerclat i no heu fet les línies, si apliquéssiu aquests aspectes cridaria més l’atenció del lector.
Quan heu posat << t’interessaria un llibre en què...>> Aquest títol hauria d’estar en un altre color perquè no és igual d’ important que << El violí d’Auschwitz>>.
<< Música, patiment, amor>> Aquest títol està en color groc, i les preguntes què són menys important també ho estan. Estaria bé que cada títol tingués un color diferent perquè ressaltés més a l’anunci.
A aquest anunci li falten colors, només hi apareixen els colors: blau, groc, taronja, i blanc. Molts d’aquest colors s’han utilitzat per cridar l’atenció en fletxes, però també és important cridar l’atenció amb la lletra.
Majoritàriament s’utilitza la mateixa lletra, i hauríeu d’utilitzar diferents tipus de lletres.
Estaria bé afegir un violí o altres fotografies que estiguessin relacionades amb el llibre o amb l’època en que està ambientada l’obra literària. Aquestes fotografies ajudarien al visualitzador a entendre més l’obra i a captar l’atenció del visualitzador.
La fotografia de la portada del llibre hauria de ser més gran o podria estar de fons de l’anunci. El fons hauria de ser d’un altre color perquè amb aquest color l’anunci sembla més monòton.
El decorat de l’anunci és molt escàs i hi haurien d’haver més dibuixos, per fer més visual l’anunci.

Comentari a l'anunic de les Ç's, per les Mac's

2011-04-28T13:16:05Z

Macs: Comentari a l'anunic de les Ç's, per les Mac's s'ha reanomenat com Comentari a l'anunci de les Ç's, per les Mac's

#REDIRECT [[Comentari a l'anunci de les Ç's, per les Mac's]]

Comentari a l'anunci de les Ç's, per les Mac's

2011-04-07T13:36:49Z

Macs: Es crea la pàgina amb «Activitat col•laborativa sobre l’anunci del grup les Ç’s, feta per les Mac’s El anunci en general està bé, però hi ha coses que no queden molt bé . En une...».

Activitat col•laborativa sobre l’anunci del grup les Ç’s, feta per les Mac’s

El anunci en general està bé, però hi ha coses que no queden molt bé .

En unes de les preguntes que es fa en l’anunci << Si la música fos un passaport a la salvació>> l’última paraula està marcada però no és la única important ja que música també és una paraula important perquè la salvació sense la música en el llibre no és salvació. Si es marca en una frase la paraula important, també s’hauria de marcar les altres frases. Si una pregunta es fa en claudàtors, les altres també.
El títol << El violí d’Auschwitz>> no l’heu encerclat i no heu fet les línies, si apliquéssiu aquests aspectes cridaria més l’atenció del lector.
Quan heu posat << t’interessaria un llibre en què...>> Aquest títol hauria d’estar en un altre color perquè no és igual d’ important que << El violí d’Auschwitz>>.
<< Música, patiment, amor>> Aquest títol està en color groc, i les preguntes què són menys important també ho estan. Estaria bé que cada títol tingués un color diferent perquè ressaltés més en l’anunci.
A aquest anunci li falten colors, només hi apareixen els colors: blau, groc, taronja, i blanc. Molts d’aquest colors s’han utilitzat per cridar l’atenció en fletxes, però també és important cridar l’atenció amb la lletra.
Majoritàriament s’utilitza la mateixa lletra, i hauríeu d’utilitzar diferents tipus de lletres.
Estaria bé afegir un violí o altres fotografies que estiguessin relacionades amb el llibre o amb l’època en que està ambientada l’obra literària. Aquestes fotografies ajudarien al visualitzador a entendre més l’obra i a captar l’atenció del visualitzador.
La fotografia de la portada del llibre hauria de ser més gran o podria estar de fons de l’anunci. El fons hauria de ser d’un altre color perquè amb aquest color l’anunci sembla més monòton.
El decorat de l’anunci es molt escàs i haurien d’haver més dibuixos, per fer més visual l’anunci.

Regina-El violí d'Auschwitz

2011-04-07T13:36:28Z

Macs:

==Carta a Regina==
[[Carta del Daniel a la Regina, pels Mac's]]

[[Carta a la Regina, pels O'Neill]]

==La vida oculta==
[[La vida oculta de la Regina, per les Mac's]]

==Entrevista==
[[Entrevista a la Regina, pels O'Neill]]

==El millor anunci==
[[Activitat col·laborativa per les Mac's]]

La vida oculta de la Regina, per les Mac's

2011-03-31T13:25:12Z

Macs: Es crea la pàgina amb «Activitat 3- LA VIDA OCULTA DE LA REGINA Des de que la Regina va tenir la oportunitat de donar-li el violí a en Bronislaw, la seva vida va donar un gir i res no va torn...».

Activitat 3- LA VIDA OCULTA DE LA REGINA

Des de que la Regina va tenir la oportunitat de donar-li el violí a en Bronislaw, la seva vida va donar un gir i res no va tornar a ser igual. Aquell dia de concert, després de l'entrega del violí, la Regina es va trobar diferent, no sabia què fer, després del que havia passat. Va estar un temps pensant en tot el que havia passat i va trucar al seu fill que vivia a Israel. Ell es va sorprendre per tot el que li va ocorre a la seva mare. El seu fill es va emocionar molt i li va explicar a la Regina que potser el que li feia falta era un canvi d’aires, després de tota la forta experiència emotiva que va viure en tant poc temps. A ella li va agradar molt la idea, i com era una amant de la música, va voler anar a una ciutat especial, bonica i diferent on trobar un lloc per descansar. A ella des de petita li havia agradat molt anar a les festes de disfresses, i una de les seves ciutats preferides era Venècia. Va estar molt de temps preparant el viatge, i després del Nadal, va iniciar la seva nova aventura a la ciutat màgica de les màscares. Un cop va arribar a Venècia, es va allotjar en un hotel que antigament era un palau situat entre la burgesia veneciana antiga, en el gran canal. Va estar uns dies visitant els llocs més emblemàtics de la ciutat: La plaça de Sant Marco, el pont de Rialto, el palau Ducal, la petita illa de Murano i d’altres. Un dia quan tornava de visitar el palau Ducal, mentre passejava pels bonics canals de Venècia va topar amb una dona molt peculiar, per la seva forma de vestir. Aquesta dona tenia els cabells rossos com l’or, els ulls blaus com el cel i una mirada que captava l’atenció de tothom. A la Regina li va semblar molt familiar, i es va disculpar. Quan va tornar a l’hotel, després d’un dia molt esgotador, va tornar a trobar-se a aquella dona. Es va adonar d’un petit canvi en la seva mirada, aquella dona estava feliç, molt feliç. Ella es va presentar, es deia Svetlana, era la filla d’en Dmitriy, un antic amic d’en Daniel. Van recuperar antics records i de seguida es van fer molt amigues. La Svetlana, era una noia molt coneguda per tota la ciutat de Venècia, ella era la propietària del Gran Casino on es celebraven festes molt elegants. La Svetlana li va dir que la convidava a sopar, però no li podia dir el lloc on anirien, la Regina li va comentar que perquè no sopaven un altre dia. La Svetlana va insistir i li va dir que s’arreglés molt. I així ho van planejar. La Regina va estar molts dies preparant aquest dia tan especial, va buscar el millor vestit per les botigues amb més glamur de la ciutat. El dia tan esperat va arribar, i els nervis estaven a flor de pell. La Svetlana va trucar a la porta de la seva habitació, ja estava tot preparat. La estava esperant en una bonica gòndola i li va fer l'entrega d'una màscara d'època. Li va demanar que la portes posada fins a la tornada i també li va comentar que no digues la seva identitat. La seva amiga va dur-la per la nit Veneciana, i van arribar al Gran Casino, però la Regina no sabia on es trobava. Era una festa de disfresses acompanyada de música clàssica, tocada per dos nois i una noia. A la Regina li va captivar molt aquella música, era especial per a ella. Durant tota la festa va conèixer a moltes persones i li va donar les gràcies a la seva amiga per haver-se enrecordat d’ella i convidar-la aquesta festa tant especial. En aquell precís moment va aparèixer un noi que li va cridar molt l’atenció, aquest home estava a l’escenari i tocava un violí molt semblant al que el seu pare havia fet. Quan ja va acabar la festa ella va decidir pujar a l'escenari i va començar a parlar amb el violinista. Ella va dir-li que també tocava el violí, i que pensava que era un molt bon músic. El violinista li va proposar que toquessin una cançó junts. La Regina va sentir un sentiment molt fort per aquest noi, va proposar-se trobar aquell home passes el que passes. Durant molt temps va estar cercant aquell home que tan estimava. Un dia, sense esperar-ho, es va trobar a en Climent, aquell noi que tocava en el concert del dia que va entregar el violí. Llavors es va adonar d’un detall, aquell noi d’ulls blaus de la festa era el mateix que en Climent. Era ell, aquella persona tan especial. Tots dos van començar una nova vida junts, en la bonica ciutat de Venècia, un lloc per retrobar amors perduts. Fi

Activitat feta pel grup les Mac's, de 3rE de l'IES Parets del Vallès.

Regina-El violí d'Auschwitz

2011-03-31T13:23:46Z

Macs: /* Carta a Regina */

==Carta a Regina==
[[Carta del Daniel a la Regina, pels Mac's]]

[[Carta a la Regina, pels O'Neill]]

==La vida oculta==
[[La vida oculta de la Regina, per les Mac's]]

Carta del Daniel a la Regina, per les Mac's

2011-03-15T19:17:27Z

Macs:

Estimada Regina,

El temps no canvia a les persones. Aquest temps amb tu no m’ha canviat mai, i a tu, tampoc. Espero que valoris l'oportunitat que et va donar la vida, cosa que a molts com nosaltres no van poder arribar.

Ara, aquí a la vora de la llum del dia, a l’hospital, sento que vaig perdre moltes coses de la vida, i sé que tu podràs aprofitar-les. Gràcies per aixecar-te cada dia amb un somriure que em feia oblidar tot allò que em preocupava. Ara, recordo a tothom que vaig perdre en la guerra, i sento una tristesa que m’envaeix per tot el cos, i tots eren innocents. El violí que vaig fabricar per a salvar-me, té una gran importància per mi. En Freund em va dir que tenia la necessitat d’entregar-me’l i que jo pogués gaudir-lo fins la fi dels meus dies. Ara ets tu la que necessites aprofitar-lo per gaudir del teu talent amb els altres, i tinc clar que podràs fer-ho. Aquest violí que t’entrego és molt important per mi, i espero que quan no el necessitis li donis a la persona adequada. El violí necessita una cura especial perquè faci ressonar les seves cordes tal i com ho va fer en els primers concerts. Ja sé que per a tu no és fàcil recordar el passat, però has de pensar que aquest violí representa tots aquells moments feliços que vam passar després de la guerra, tots dos junts amb l`Eva. Quan vaig fer el violí em vaig sentir molt bé, perquè per un cop podia fer allò que m’agradava i podia pensar en un futur millor, fora del camp de concentració. Gràcies als meus companys vaig poder sobreviure, sobretot gràcies a en Bronislaw, el violinista que va tocar per primer cop el meu estimat violí. Ell i jo vam col•laborar junts les últimes setmanes en què ell va estar internat. En Bronislaw va poder sortir del camp , perquè un senyor va ajudar-lo a sortir. Mai més he sabut on es troba en Bronislaw, i m’agradaria poder explicar-li que tot va sortir bé, i que el trobo a faltar. Ell va marxar sense dir res, jo crec que tenia por, molta por i no volia mirar endarrere. Ell va ser molt valent i espero de debò que sigui feliç, estigui on estigui. És una història molt emotiva i trista, però m’agrada recordar tot allò que va tenir una importància per mi.

Moltes gràcies per tot i per saber escoltar-me en els pitjors moments. Ara et queda un brillant futur ple de felicitat on tu podràs escollir les històries que explicaràs als teus fills. Espero que agafis un bon camí, i estic segur que ho faràs. M’agradaria que guardessis la carta com un bon record, perquè només vull dir-te que sóc molt feliç de poder estar amb tu. T’envio aquesta felicitat amb aquesta carta, perquè puguis aprofitar-la. T’estimo molt i per a mi sempre seràs la filla que no vaig tenir.

Del teu estimat Daniel.

Activitat feta pel grup les Mac's, de 3rE de l'IES Parets del Vallès.

Carta del Daniel a la Regina, per les Mac's

2011-03-15T19:14:59Z

Macs: Carta del Daniel a la Regina, pels Mac's s'ha reanomenat com Carta del Daniel a la Regina, per les Mac's

Carta del Daniel a la Regina, pels Mac's

2011-03-15T19:14:59Z

Macs: Carta del Daniel a la Regina, pels Mac's s'ha reanomenat com Carta del Daniel a la Regina, per les Mac's

#REDIRECT [[Carta del Daniel a la Regina, per les Mac's]]

La vida oculta de la Regina- Grup les Mac's

2011-03-15T19:09:33Z

Macs: ReginA 11223 s'ha reanomenat com La vida oculta de la Regina- Grup les Mac's

Activitat 3- LA VIDA OCULTA DE LA REGINA

Des de que la Regina va tenir la oportunitat de donar-li el violí a en Bronislaw, la seva vida va donar un gir i res no va tornar a ser igual.
Aquell dia de concert, després de la entrega del violí, la Regina es va trobar diferent, no sabia que fer, després del que havia passat. Va estar un temps pensant en tot el que havia passat i va trucar al seu fill que vivia a Israel. Ell es va sorprendre per tot el que li va ocorre a la seva mare. El seu fill es va emocionar molt i li va explicar a la Regina que potser el que li feia falta era un canvi d’aires, després de tota la forta experiència emotiva que va viure en tant poc temps. A ella li va agradar molt la idea, i com era una amant de la música, va voler anar a una ciutat especial, bonica i diferent on trobar un lloc per descansar. A ella des de petita li havia agradat molt anar a les festes de disfresses, i una de les seves ciutats preferides era Venècia. Va estar molt de temps preparant el viatge, i després del Nadal, va iniciar la seva nova aventura en la ciutat màgica de les màscares. Un cop va arribar a Venècia, es va allotjar en un hotel que antigament era un palau situat entre la burgesia veneciana antiga, en el gran canal. Va estar uns dies visitant els llocs més emblemàtics de la ciutat: La plaça de Sant Marco, el pont de Rialto, el palau Ducal, la petita illa de Murano i d’altres. Un dia quan tornava de visitar el palau Ducal, mentre passejava pels bonics canals de Venècia va topar amb una dona molt peculiar, per la seva forma de vestir. Aquesta dona tenia els cabells rossos com l’or, els ulls blaus com el cel i una mirada que captava l’atenció de tothom. A la Regina li va semblar molt familiar, i es va disculpar. Quan va tornar a l’hotel, després d’un dia molt esgotador, va tornar a trobar-se a aquella dona. Es va adonar d’un petit canvi en la seva mirada, aquella dona estava feliç, molt feliç. Ella es va presentar, es deia Svetlana, era la filla d’en Dmitriy, un antic amic d’en Daniel. Van recuperar antics records i de seguida es van fer molt amigues. La Svetlana, era una noia molt coneguda per tota la ciutat de Venècia, ella era la propietària del Gran Casino on es celebraven festes molt elegants. La Svetlana li va dir que li convidava a sopar, però no li podia dir en el lloc on anirien, la Regina li va comentar que perquè no sopaven un altre dia. La Svetlana va insistir i li va dir que s’arreglés molt. I així ho van planejar. La Regina va estar molts dies preparant aquest dia tan especial, va buscar el millor vestit per les botigues amb més glamur de la ciutat. El dia tan esperat va arribar, i els nervis estaven a flor de pell. La Svetlana va picar a la porta de la seva habitació, ja estava tot preparat. La estava esperant en una bonica gòndola i li va fer la entrega de una màscara de època. Li va demanar que la portes posada fins a la tornada i també li va comentar que no digues la seva identitat. La seva amiga va dur-la per la nit Veneciana, i van arribar al Gran Casino, però la Regina no sabia on es trobava. Era una festa de disfresses acompanyada de música clàssica, tocada per dos nois i una noia. A la Regina li va captivar molt aquella música, era especial per a ella. Durant tota la festa va conèixer a moltes persones i li va donar les gràcies a la seva amiga per haver-se en recordat d’ella i convidar-la aquesta festa tant especial. En aquell precís moment va aparèixer un noi que li va cridar molt l’atenció, aquest home estava en l’escenari i tocava un violí molt semblant al que el seu pare feia. Quan ja va acabar la festa ella va decidir pujar al escenari i va començar a parlar amb el violinista. Ella va dir-li que també tocava el violí, i que pensava que era un molt bon músic. El violinista li va proposar que toquessin una cançó junts. La regina va sentir un sentiment molt fort per aquest noi, va proposar-se trobar aquell home passes el que passes. Durant molt temps va estar cercant aquell home que tan estimava. Un dia, sense esperar-ho, es va trobar a en Climent, aquell noi que tocava en el concert del dia que va entregar el violí. Llavors es va donar compte d’un detall, aquell noi d’ulls blaus de la festa era el mateix que en Climent. Era ell, aquella persona tan especial. Tots dos van començar una nova vida junts, en la bonica ciutat de Venècia, un lloc per retrobar amors perduts.
Fi

Activitat feta pel grup les Mac's, de 3rE de l'IES Parets del Vallès.

ReginA 11223

2011-03-15T19:09:33Z

Macs: ReginA 11223 s'ha reanomenat com La vida oculta de la Regina- Grup les Mac's

#REDIRECT [[La vida oculta de la Regina- Grup les Mac's]]

La vida oculta de la Regina- Grup les Mac's

2011-03-15T19:09:07Z

Activitat 3- LA VIDA OCULTA DE LA REGINA

Des de que la Regina va tenir la oportunitat de donar-li el violí a en Bronislaw, la seva vida va donar un gir i res no va tornar a ser igual.
Aquell dia de concert, després de la entrega del violí, la Regina es va trobar diferent, no sabia que fer, després del que havia passat. Va estar un temps pensant en tot el que havia passat i va trucar al seu fill que vivia a Israel. Ell es va sorprendre per tot el que li va ocorre a la seva mare. El seu fill es va emocionar molt i li va explicar a la Regina que potser el que li feia falta era un canvi d’aires, després de tota la forta experiència emotiva que va viure en tant poc temps. A ella li va agradar molt la idea, i com era una amant de la música, va voler anar a una ciutat especial, bonica i diferent on trobar un lloc per descansar. A ella des de petita li havia agradat molt anar a les festes de disfresses, i una de les seves ciutats preferides era Venècia. Va estar molt de temps preparant el viatge, i després del Nadal, va iniciar la seva nova aventura en la ciutat màgica de les màscares. Un cop va arribar a Venècia, es va allotjar en un hotel que antigament era un palau situat entre la burgesia veneciana antiga, en el gran canal. Va estar uns dies visitant els llocs més emblemàtics de la ciutat: La plaça de Sant Marco, el pont de Rialto, el palau Ducal, la petita illa de Murano i d’altres. Un dia quan tornava de visitar el palau Ducal, mentre passejava pels bonics canals de Venècia va topar amb una dona molt peculiar, per la seva forma de vestir. Aquesta dona tenia els cabells rossos com l’or, els ulls blaus com el cel i una mirada que captava l’atenció de tothom. A la Regina li va semblar molt familiar, i es va disculpar. Quan va tornar a l’hotel, després d’un dia molt esgotador, va tornar a trobar-se a aquella dona. Es va adonar d’un petit canvi en la seva mirada, aquella dona estava feliç, molt feliç. Ella es va presentar, es deia Svetlana, era la filla d’en Dmitriy, un antic amic d’en Daniel. Van recuperar antics records i de seguida es van fer molt amigues. La Svetlana, era una noia molt coneguda per tota la ciutat de Venècia, ella era la propietària del Gran Casino on es celebraven festes molt elegants. La Svetlana li va dir que li convidava a sopar, però no li podia dir en el lloc on anirien, la Regina li va comentar que perquè no sopaven un altre dia. La Svetlana va insistir i li va dir que s’arreglés molt. I així ho van planejar. La Regina va estar molts dies preparant aquest dia tan especial, va buscar el millor vestit per les botigues amb més glamur de la ciutat. El dia tan esperat va arribar, i els nervis estaven a flor de pell. La Svetlana va picar a la porta de la seva habitació, ja estava tot preparat. La estava esperant en una bonica gòndola i li va fer la entrega de una màscara de època. Li va demanar que la portes posada fins a la tornada i també li va comentar que no digues la seva identitat. La seva amiga va dur-la per la nit Veneciana, i van arribar al Gran Casino, però la Regina no sabia on es trobava. Era una festa de disfresses acompanyada de música clàssica, tocada per dos nois i una noia. A la Regina li va captivar molt aquella música, era especial per a ella. Durant tota la festa va conèixer a moltes persones i li va donar les gràcies a la seva amiga per haver-se en recordat d’ella i convidar-la aquesta festa tant especial. En aquell precís moment va aparèixer un noi que li va cridar molt l’atenció, aquest home estava en l’escenari i tocava un violí molt semblant al que el seu pare feia. Quan ja va acabar la festa ella va decidir pujar al escenari i va començar a parlar amb el violinista. Ella va dir-li que també tocava el violí, i que pensava que era un molt bon músic. El violinista li va proposar que toquessin una cançó junts. La regina va sentir un sentiment molt fort per aquest noi, va proposar-se trobar aquell home passes el que passes. Durant molt temps va estar cercant aquell home que tan estimava. Un dia, sense esperar-ho, es va trobar a en Climent, aquell noi que tocava en el concert del dia que va entregar el violí. Llavors es va donar compte d’un detall, aquell noi d’ulls blaus de la festa era el mateix que en Climent. Era ell, aquella persona tan especial. Tots dos van començar una nova vida junts, en la bonica ciutat de Venècia, un lloc per retrobar amors perduts.
Fi

Activitat feta pel grup les Mac's, de 3rE de l'IES Parets del Vallès.

Regina-El violí d'Auschwitz

2011-02-17T14:54:11Z

Macs: Regina s'ha reanomenat com ((Regina-El violí d'Auschwitz))

Activitat 2.CARTA A UN PROTAGONISTA
Carta del Daniel a la Regina del llibre "El violí d'Auschwitz".
Grup Mac's.

Estimada Regina,

El temps no canvia a les persones.
Aquest temps amb tu no m’ha canviat mai, i a tu, tampoc. Espero que valoris la oportunitat que et va donar la vida, cosa que a molts com nosaltres no van poder arribar.

Ara, aquí a la vora de la llum del dia, a l’hospital, sento que vaig perdre moltes coses de la vida, i se que tu podràs aprofitar-les. Gràcies per aixecar-te cada dia amb un somriure que em feia oblidar tot allò que em preocupava. Ara, recordo a tothom que vaig perdre en la guerra, i sento una tristesa que m’evadeix per tot el cos, i tots eren innocents. El violí que vaig fabricar per a salvar-me, té una gran importància per mi. En Freund em va dir que tenia la necessitat d’entregar-me’l i que jo pogués gaudir-lo fins la fi dels meus dies. Ara ets tu la que necessites aprofitar-lo per gaudir del teu talent amb els altres, i tinc clar que podràs fer-ho. Aquest violí que t’entrego és molt important per mi, i espero que quan no el necessitis li donis a la persona adequada. El violí necessita una cura especial perquè faci ressonar les seves cordes tal i com ho va fer en els primers concerts. Ja se que per a tu no es fàcil recordar el passat, però has de pensar que aquest violí representa tots aquells moments feliços que vam passar després de la guerra, tots dos junts amb la Eva. Quan vaig fer el violí em vaig sentir molt bé, perquè per un cop podia fer allò que m’agradava i podia pensar en un futur millor, fora del camp de concentració.
Gràcies als meus companys vaig poder sobreviure, sobre tot gràcies a en Bronislaw, el violinista que va tocar per primer cop el meu estimat violí. Ell i jo vam col•laborar junts les últimes setmanes en que ell va estar internat. En Bronislaw va poder sortir del camp , perquè un senyor va ajudar-lo a sortir. Mai més he sabut on es troba en Bronislaw, i m’agradaria poder explicar-li que tot va sortir bé, i que el trobo a faltar. Ell va marxar sense dir res, jo crec que tenia por, molta por i no volia mirar endarrere. Ell va ser molt valent i espero de debò que sigui feliç, estigui on estigui. Es una història molt emotiva i trista, però m’agrada recordar tot allò que va tenir una importància per mi.

Moltes gràcies per tot i per saber escoltar-me en els pitjors moments. Ara et queda un brillant futur ple de felicitat on tu podràs escollir les històries que explicaràs als teus fills. Espero que agafis un bon camí, i estic segur que ho faràs. M’agradaria que guardessis la carta com un bon record, perquè només vull dir-te que sóc molt feliç de poder estar amb tu. T’envio aquesta felicitat amb aquesta carta, perquè puguis aprofitar-la. T’estimo molt i per a mi sempre seràs la filla que no vaig tenir.

Del teu estimat Daniel.

Regina-El violí d'Auschwitz

2011-02-17T14:48:25Z

Macs:

Regina-El violí d'Auschwitz

2011-02-17T14:44:19Z

Macs: Es crea la pàgina amb «Activitat 2.CARTA A UN PROTAGONISTA Carta del Daniel a la Regina. Grup Mac's. Estimada Regina, El temps no canvia a les persones. Aquest temps amb tu no m’ha canviat ...».

Activitat 2.CARTA A UN PROTAGONISTA
Carta del Daniel a la Regina.
Grup Mac's.

Estimada Regina,

El temps no canvia a les persones.
Aquest temps amb tu no m’ha canviat mai, i a tu, tampoc. Espero que valoris la oportunitat que et va donar la vida, cosa que a molts com nosaltres no van poder arribar.

Ara, aquí a la vora de la llum del dia, a l’hospital, sento que vaig perdre moltes coses de la vida, i se que tu podràs aprofitar-les. Gràcies per aixecar-te cada dia amb un somriure que em feia oblidar tot allò que em preocupava. Ara, recordo a tothom que vaig perdre en la guerra, i sento una tristesa que m’evadeix per tot el cos, i tots eren innocents. El violí que vaig fabricar per a salvar-me, té una gran importància per mi. En Freund em va dir que tenia la necessitat d’entregar-me’l i que jo pogués gaudir-lo fins la fi dels meus dies. Ara ets tu la que necessites aprofitar-lo per gaudir del teu talent amb els altres, i tinc clar que podràs fer-ho. Aquest violí que t’entrego és molt important per mi, i espero que quan no el necessitis li donis a la persona adequada. El violí necessita una cura especial perquè faci ressonar les seves cordes tal i com ho va fer en els primers concerts. Ja se que per a tu no es fàcil recordar el passat, però has de pensar que aquest violí representa tots aquells moments feliços que vam passar després de la guerra, tots dos junts amb la Eva. Quan vaig fer el violí em vaig sentir molt bé, perquè per un cop podia fer allò que m’agradava i podia pensar en un futur millor, fora del camp de concentració.
Gràcies als meus companys vaig poder sobreviure, sobre tot gràcies a en Bronislaw, el violinista que va tocar per primer cop el meu estimat violí. Ell i jo vam col•laborar junts les últimes setmanes en que ell va estar internat. En Bronislaw va poder sortir del camp , perquè un senyor va ajudar-lo a sortir. Mai més he sabut on es troba en Bronislaw, i m’agradaria poder explicar-li que tot va sortir bé, i que el trobo a faltar. Ell va marxar sense dir res, jo crec que tenia por, molta por i no volia mirar endarrere. Ell va ser molt valent i espero de debò que sigui feliç, estigui on estigui. Es una història molt emotiva i trista, però m’agrada recordar tot allò que va tenir una importància per mi.

Moltes gràcies per tot i per saber escoltar-me en els pitjors moments. Ara et queda un brillant futur ple de felicitat on tu podràs escollir les històries que explicaràs als teus fills. Espero que agafis un bon camí, i estic segur que ho faràs. M’agradaria que guardessis la carta com un bon record, perquè només vull dir-te que sóc molt feliç de poder estar amb tu. T’envio aquesta felicitat amb aquesta carta, perquè puguis aprofitar-la. T’estimo molt i per a mi sempre seràs la filla que no vaig tenir.

Del teu estimat Daniel.

Les Mac’s

2011-01-20T17:48:32Z

Macs:

[[Fitxer:macs.jpg]]

Som un grup de noies de 3r ESO E, de l'I.E.S Parets del Vallès. Participem en aquest projecte juntament amb la nostra classe, i ens agrada molt llegir. El projecte serà del llibre "El violí d'Auschwitz" de la escriptora Maria Àngels Anglada. Esperem que us agradi!

Components del grup: l' Anna, la Marina, la Laura i la Cèlia.
[http://www.iesparets.cat]

Les Mac’s

2011-01-20T17:47:26Z

Macs:

[[Fitxer:macs.jpg]]

Som un grup de noies de 3r ESO E, de l'I.E.S Parets del Vallès. Participem en aquest projecte juntament amb la nostra classe, i ens agrada molt llegir. El projecte serà del llibre "El violí d'Auschwitz" de la escriptora Maria Àngels Anglada. Esperem que us agradi!

Components del grup: l' Anna, la Cèlia, la Laura i la Marina.
[http://www.iesparets.cat]

Fitxer:Macs.jpg

2011-01-20T17:46:47Z

Macs: s'ha penjat una nova versió de «Fitxer:Macs.jpg»

Fitxer:Macs.jpg

2011-01-20T17:45:50Z

Macs: s'ha penjat una nova versió de «Fitxer:Macs.jpg»

Fitxer:Macs.jpg

2011-01-20T17:44:19Z

Macs: s'ha penjat una nova versió de «Fitxer:Macs.jpg»

Fitxer:Macs.jpg

2011-01-20T17:39:59Z

Macs:

Les Mac’s

2011-01-20T17:39:17Z

Macs:

[[Fitxer:macs.jpg]]Som un grup de noies de 3r ESO E, de l'I.E.S Parets del Vallès. Participem en aquest projecte juntament amb la nostra classe, i ens agrada molt llegir. El projecte serà del llibre "El violí d'Auschwitz" de la escriptora Maria Àngels Anglada. Esperem que us agradi!

Components del grup: l' Anna, la Cèlia, la Laura i la Marina.
[http://www.iesparets.cat]

Les Mac’s

2011-01-20T14:38:22Z

Macs:

Som un grup de noies de 3r ESO E, de l'I.E.S Parets del Vallès. Participem en aquest projecte juntament amb la nostra classe, i ens agrada molt llegir. El projecte serà del llibre "El violí d'Auschwitz" de la escriptora Maria Àngels Anglada. Esperem que us agradi!

Components del grup: l' Anna, la Cèlia, la Laura i la Marina.