Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 2 sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Pablo Neruda

2016-05-02T15:58:57Z

Pablo Neruda: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Pablo Neruda |Centre=Escola del Treball |Curs=2015-16 |Obra=Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga |Activitat sobre=una obra |Pr...».

{{Activitat
|Grup=Pablo Neruda
|Centre=Escola del Treball
|Curs=2015-16
|Obra=Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga
|Activitat sobre=una obra
|Presentació=Paula Fuentes Fernández.
2OCNS

Ressenya crítica de Bearn.
L’obra de Llorenç Vilallonga, assoleix la seva maduresa amb Bearn publicada al 1956 en castellà i la versió original catalana al 1961. Aquesta obra que transcorre a finals del segle XIX, entre 1860 i 1900, narra a través del capellà de Bearn una sèrie de successos, els quals, estan explicats en diferents parts.
La introducció de la novel•la s’extén a través d’una carta escrita per Joan, que es el capellà del poble, cap a Miquel Gilabert que és el secretari del Cardenal, perquè necesita consell, ja que el senyor don Toni volia que les seves Memòries fossin publicades. Aquesta carta es divideix en dues parts,que podem dir que són les etapes del llarg de la vida del senyor don Toni ,la primera: Sota la influència del Faust narra tot tipus de fets en els quals es capta com el senyor don Toni vol aprofitar al màxim el seu temps aconseguint així l’eternitat i ho fa anant-se amb la seva neboda Xima a París i separant-se de la seva dona per haver tingut algunes aventures fora del seu matrimoni.
Al final s’adona de que l’eternitat s’aconsegueix fixant el temps i és llavors en aquest moment que comença a escriure les seves Memòries i a reflexionar sobre les coses. Al mateix temps Xima torna a Bearn per a demanar-li que torni amb ell però, Toni li nega perquè ja ha trobat “la clau” de l’eternitat.
La segona part: La pau regna a Bearn, narra els fets de l’època en que don Toni i Maria Antònia, la seva dona, tornen a viure junts i es viu un període de calma. En aquesta part, viatgen a Roma per a que Joan pugui conèixer al papa, ja que segons don Toni un capellà ha de conéixer-lo alguna vegada a la vida i aquest acaba obsessionat veient a Xima a tots llocs on van. En aquesta part de la novel•la, podem observar com ja no es respecta l’ordre social, clarament amb l’escena del Carnaval on intenten ocupar les estances de don Toni. Finalment és narrada la mort dels senyors, segons Joan, “en estranyes circumstàncies”, ja que el senyor don Toni mor envenenat per uns bombons a la festa de Carnaval i en Joan no sap ben bé si els va posar ell allà aproposit, degut a q va ser sospitós en la mort de la serventa madò Coloma.
Finalment al epíleg, en Joan descobreix tots els secrets del senyors i ho fa a través d’uns historiadors que venien reclamant l’arxiu del senyor que tenia relació amb el rei de Prússia i Alemanya. La novel•la acaba amb ina sorpresa pel lector, en Joan creu convenient mantenir segur el secret i crema la sala de les nines.
Com ja he dit al principi l’obra està narrada pel capellà del poble i d’aquesta manera directa o indirectament, està influencian a tots els altres personatges en quant a la seva manera de expresar-se. Això també provoca que en Joan hagi d’analitzar les emocions i el que els altres personatges diuen i ser neutra a l’hora de narrar-ho. En la meva opinió, aquesta és una mostra de gran esforç per part de l’escriptor. Tot i així, la sintaxi en general de l’obra m’ha semblat realment complicada a l’hora de llegir i sobretot el doble sentit que hi predomina al llarg de la novel•la, ha fet d’aquesta una lectura més costosa.

Emma Raimundo Schulz
2OCNS

Bearn, un relat magistral

Bearn o La sala de les nines va ser la novel•la més important de Llorenç Villalonga, publicada l’any 1961.

Aquesta obra ens relata la vida de don Toni i dona Maria Antònia, els senyors de Bearn, un poble fictici situat a Mallorca. La novel•la transcorre a finals del segle XIX i gira al voltant a don Toni, un aristòcrata culte, sofista i dialèctic, que posseeix terres a Bearn. Ell es caracteritzava per les seves ideologies en ocasions contradictòries, i per la seva decadència econòmica. Na Maria Antònia és la dona i cosina germana de don Toni. Era una dona educada, amable i cristiana, encara que amb un fort temperament. Durant les últimes etapes de les seves vides, aquest matrimoni aristòcrata assisteix a la desaparició del seu llinatge.

La serenitat i l’harmonia que presenta el matrimoni aristòcrata estaven contrastades per la vitalitat de na Xima, la neboda òrfena dels senyors, que va mantenir una relació amb don Toni a París. Na Xima representa un estil de vida modern sense límits, un model que Joan critica i menysprea.

La novel•la és narrada per Joan Mayol, un capellà que va ser criat pels senyors de Bearn. En Joan és bastant conservador i no està d’acord amb les noves idees il•lustrades d’igualtat entre classes socials i desaparició d’estaments. Pel fet que l’obra sigui narrada per un dels protagonistes de l’obra, la visió real dels fets i dels personatges es veurà clarament afectada pel seu punt de vista, és a dir, que el lector solament pot intuir quina és la veritat. A més, durant l’obra, el narrador fa reflexions profundes sense donar importància si les barreja amb records o un relat puntual. Aquest és un dels recursos literaris més destacables d’aquesta obra.

L’obra està dividida en quatre parts. La primera és una carta que don Joan escriu al secretari del cardenal, Miquel Gilbert. El motiu d’aquesta carta és l’avís que don Toni i dona Maria Antònia ja han mort. En aquest pròleg, es comença el relat quan ja se sap el final de la història. A partir d’aquest moment la narració torna endarrere i en Joan explica els fets de manera bastant lineal, encara que amb alguns salts i flash-backs en el temps.

A la segona part, Sota la influència de Faust, Joan relata els seus propis problemes i lluites internes. Ell mai va conèixer els seus pares biològics, i això li provocava incerteses sobre quin era realment el seu parentiu amb els senyors de Bearn. A més, també explica com don Toni i na Maria Antònia van divorciar-se una temporada. En Joan també explica la culpabilitat i el rebuig a la violència que li provocà les vivències que va tenir amb en Jaume, un xiquet (com ell, d’origen desconegut) que va conèixer un estiu durant la seva adolescència. És en aquesta mateixa època en la qual don Toni donà les seves memòries escrites a en Joan, per a què ell les continuï i publiqui després de la seva mort. Finalment en aquesta etapa també Joan ens relata com don Toni va anar-se’n a viure a Paris amb na Xima i la seva disbauxa.

A la tercera part en Joan ens explica una època serena i tranquil•la a Bean. S’anomena La pau regna a Bearn, i transcorren 23 anys d’ençà que na Maria Antònia torna a casa. Durant aquest període es veu com les capacitats dels senyors van disminuint, ja que en Joan ha d’ocupar-se d’administrar els seus diners. Malgrat els problemes econòmics, van fer un viatge a Roma i París, on van conèixer al Papa i Joan va tenir alguns problemes relacionats amb el pensament de na Xima.

Després de tornar a Bearn, acusen a don Toni de la mort de la serventa de la casa, i més endavant Toni moriria per haver-se pres uns bombons verinosos. Quan desapareix don Toni, també desapareix tot un món, per aquesta raó ell va escriure les seves memòries: per ser etern. Segons ell l’eternitat no s’aconsegueix venent l’ànima al Dimoni, sinó immortalitzant els records detenint el temps.

Al final de la novel•la, Joan crema la “Sala de les nines”, una sala de la casa on hi havia tots els secrets de la família de don Toni. D’aquesta manera, un cop don Toni ha desaparegut, els altres records també ho faran, i ningú sabria quina era la vertadera història del seu llinatge. És una mena de tancament d’una etapa històrica.

Aquesta obra està plena de reflexions filosòfiques i reflexions econòmiques i polítiques del moment. A més, els personatges principals parlen molt sobre la literatura clàssica i fan referència a obres com Faust per fer al•legories o metàfores, i això enriqueix la novel•la.

Personalment, opino que aquesta obra es mereix tot el seu reconeixement. Encara que la seva comprensió sigui dificultosa en algunes ocasions, penso que val la pena parar-se a entendre el que hi ha darrere de la successió de fets que es presenten en la història, i a contemplar l’estil literari i els recursos que aplica Llorenç Villalonga.

Escola Del Treball

Sandra Luna Hernández
2QHUM

Bearn o La sala de les nines

El llibre de Bearn o La sala de les nines és una de les obres més important de Llorenç Villalonga. L'obra és a través d'una llarga carta escrita per Joan Mayol (capellà de Bearn), on alhora es va perfilant la personalitat de don Toni. L'argument no té res a veure amb la trama perquè els seus fets no es narren ordenadament ni amb coherència, el que pasa amb l'obra es que comença per el final on els senyors han mort però continua amb l'explicació de la vida de don Toni.

El llibre consta de tres parts:

Comença amb l’ introducció, on la carta es dividida en dues parts que comença on Joan (el capellà) on potser sigui el fill de don Toni, el qual escriu una carta al seu amic Miquel. Aquesta és escrita perquè necessita el seu consell, ja que l'última voluntat de don Toni era que les memòries fossin publicades. En aquesta part de l'obra també es descriuen diferents situacions.

La primera part de la carta parla de la vida de don Toni on s'anomena ''Sota l’ influència del Faust'' que fa referència a l'època que don Toni no vol perdre el temps, el mite del Faust (parla de la joventut eterna) que és el que ell vol aconseguir. Agafa i ven l'ànima al diable i se'n va a Paris amb la seva neboda (la Xima), per tant, és separa de la seva dona per tenir relacions fora del matrimoni (relacions extramatrimonials). Al final d'aquesta part ell (don Toni), torna a casa seva i la Xima més tard també perquè vol que ell es torni amb ella a Paris una altre vegada. Ell es nega, no vol tornar ja que veu que l’eternitat ha d’aconseguir fixant el temps. En el moment aquest començarà a escriure totes les que seran les seves memòries.

La segona part de la carta s’anomena ‘’La pau regna a Bearn’’ on don Toni i Maria Antonia (la seva esposa) tornaran a viure junts a Roma, ja que don Toni vol veure al papa. Don Toni continuarà escrivint les seves memòries i ella el que fa es resar. Com a final d’aquesta segona part de la carta, la dona comença a perdre la memòria i acaba amb la mort de don Toni i Maria Antonia que Joan descriu que ha sigut una mort en circumstàncies estranyes.

Com a epíleg, l’obra transcorreix quan els senyors ja han mort i dos membres de fora visiten al Joan, on ell mateix descobreix que la sala de les nines hi ha documents importants que volen els membres i pensa que potser el senyor don Toni Bearn no fossi ell.

És una obra on l’autor separa els títols ‘’Bearn’’ que a referència al lloc on viuen de don Toni i Maria Antonia, i l’altre part ‘’La sala de les nines’’ que és el lloc o millor dit l’habitació on està tots els documents i els secrets. Al ajuntar els dos títols i units per la conjunció ‘’o’’ no saps a que vol referir-se. També l’autor fa que domini l’ambigüitat en el relat i fa que al llarg de l’obra les converses tinguin un doble sentit al igual que moltes altres fets que transcorren durant l’obra.

Com a conclusió, és una obra que presenta la trama diferent a l’argument, on el temps no és lineal i l’autor escriu en una època on la noblesa tenia molta importància amb tot el que és relacionava amb l’església.

Gala Pujol Infantes
2OCNS

Bearn, una realitat novel•lada

Bearn o La sala de les nines és una obra d’autor mallorquí, interessat per les novetats de pensament europeu del segle XIX.
Llorenç Villalonga va néixer i morir a Mallorca entre els anys 1897 i 1980, s’especialitzà en psiquiatria. El mallorquí va escriure diferents obres al llarg de la seva vida, entre les quals destaca Bearn, també coneguda com La sala de les nines.
El contingut de l’obra es basa en l’anàlisi i explicació de la vida de Don Toni, procedent d’una antiga i il•lustre família rural, i de la decadència que es visqué després de les grans guerres d’aquell segle. Aquest anàlisi és dut a terme per Joan Mayol, un capellà protegit per la família de Bearn.
La novel•la gira entorn de Don Toni i tot el que l’envolta, incloent-hi la seva transició de pensament. En tot moment, l’obra es veu sotmesa a un anàlisi psicològic de cada un dels personatges, degut a la gran influència en l’autor de cèlebres intel•lectuals com Freud, Flaubert o Proust.
Aquesta influència es veu clarament en el pensament i actitud de cada un dels caràcters de l’obra, perquè Llorenç Villalonga es va basar en gent real per tal de plasmar-la en la novel•la, així doncs, ha estat classificada com autobiogràfica, perquè es considera que Don Toni, independent i amb ànim de recuperar el temps perdut, és el mateix autor; mentre que Maria Antonia, la dona de Don Toni, és la representació de la serenor de la seva germana i la seva mare. Així, podem dir que, en l’obra, es tipifiquen les actituds de molts personatges reals pertanyents a una classe social en procés de liquidació. Aquesta liquidació ve representada, en la novel•la, per la pèrdua de prestigi de la mateixa família de Don Toni.
Joan Mayol explica, dividint el seu escrit en quatre parts, cada una de les etapes de la vida de Don Toni, amb una certa simetria.
Primer de tot, en el pròleg, se situa l’acció a Bearn, un petit poble mallorquí, i es presenta el format de la novel•la, una carta de Joan, un capellà, a Miquel, en la qual s’explicarà cada una de les vivències de Don Toni.
Durant la primera part, titulada “Sota la influència de Faust”, Don Toni agafa una postura aventurera, decidida i imprudent, que el portarà a fer coses impensables per un religiós tant meticulós, per tal de poder recuperar tot el temps que, ràpidament, se li ha escapat d’entre les mans. És durant aquest període de la seva vida que manté una relació amorosa amb dona Xima.
En aquesta part de la història, es compara la vida de Don Toni amb el mite de Faust Goethe, degut a la seva obsessió per recuperar la joventut.
Al llarg de la segona part, “La pau regna a Bearn”, Don Toni decideix quedar-se a Bearn, després d’haver viatjat diverses vegades a París. A Bearn, recupera la seva vida anterior i tota la seva estabilitat tant emocional com moral, perquè se n’adona que la forma de recuperar la seva joventut no és la de vendre la seva ànima al diable, com pensava a la primera part, sinó suscitant els seus propis records.
Al final del llibre, a l’epíleg, en Joan explica, amb certa confidencialitat,l’activitat i la importància de les accions de Don Toni durant la guerra, i la seva participació activa, almenys en un principi. A més a més, s’hi explica com es van perdre la sala de les nines amb cada un dels documents que podrien haver servit per demostrar tots els moviments de Don Toni. I amb l’incendi, es perdé tot un passat.

L’autor va invertir molts anys per arribar a escriure aquesta obra, i tot el seu esforç, que va ser més que considerable, es veu clarament plasmat en l’obra, ja que la complexitat que aquesta adopta és deguda a la gran dedicació del seu autor. Cada un dels personatges i cada petit detall formen part d’un rerefons molt més gran, un conjunt de trets i informació amagada que, tot i ser present durant tota la novel•la, que, moltes vegades, camuflada. Aquest joc de rerefons i realitat de l’autor comporta molt domini de la llengua, de psicologia i, sobretot, dedicació.
Així doncs, Llorenç Villalonga aconsegueix allò que es proposa perquè aconsegueix fer pensar el lector i fer-se moltes preguntes que comporten una gran impaciència per seguir llegint i, així, trobar-ne la resposta. Podem dir, per tant, que tot l’esforç que va dedicar, totes les hores, el seny, la imaginació i la concentració, l’han portat a ser un autor molt important en quant a la literatura, per haver escrit una de les obres més llegides i famoses del català.
I no només això, a més amés, Villalonga forma part, gràcies a tot l’esforç invertit, de les nostres vides i de la nostra cultura, és a dir, que ha traspassat més allà dels seus dies i de la seva època, i des d’un punt de vista literari, s’ha immortalitzat amb aquesta obra, passarà a la historia, i estarà present en diferents períodes de la historia de la humanitat com a gran exemplar de la literatura catalana.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Pablo Neruda

2016-05-02T14:27:10Z

Pablo Neruda: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Pablo Neruda |Centre=Escola del Treball |Curs=2015-16 |Obra=Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare |Activitat sobre=una obra |Presentació=Ex...».

{{Activitat
|Grup=Pablo Neruda
|Centre=Escola del Treball
|Curs=2015-16
|Obra=Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare
|Activitat sobre=una obra
|Presentació=Exposició dels principals temes Shakespearians.
|Text=William Shakespeare va néixer a Stanford (Regne Unit) el 23 d'abril de 1654. Fou un dramaturg poeta i autor anglès. Deixà els estudis al acabar secundària. Ja casat va passar una temporada a Londus, però va tornar a Stanford on mor el 23 d'abril de 1616. La seva obra es troba a mig camí entre el renaixement i el barroc, en una època de crisi. Escriu obres de teatre com Shakespeare, Romell i Julieta... En les obres es burlava de forma enginyosa i divertida de la societat. És dels millors dramaturgs de la literatura universal. Reflecteix la qualitat expressiva i domini del llenguatge. El plaer per l'escriptura que transmet, desemboca en un plaer per part de la societat en vers de la cultura.

El document presenta una visió especial de l'obra de Shakespeare. Més enllà de més qualitats literàries, l'autor té elements que permeten conèixer la societat i costums de l'època. El document il·lustra aquesta visió entorn dels quatre eixos que són: l'amistat, el poder, la corrupció i els somnis.

Primer presenta l'amistat entre homes, entre dones i entre dones i homes a la societat que l'envolta. Als altres eixos són el poder i la corrupció. Tracta temes des de diferents angles. Explica com la corrupció té conseqüències socials calamitoses, parla d'hipocresia i del vici moral del món religiós dels poderosos que qüestiona el món vil i viciós de la resta de la societat. I l'últim parla dels somnis, Shakespeare utilitza els somnis com una mostra de desitjos, d'hipocresia social, com a profecies o com a interpretació de la pròpia vida com il·lusió.

Parla de tres tipus d'amistat: entre homes, la finalitat enfortir els enllaços de parentiu, reforçar les seves lleialtats mútues i afavorir l'amor i el matrimoni. Hamlet mostra una nova forma d'amistat que es crea entre els S. XV-XVI amb l'humanisme (comparteixen aprenentatges i coneixements).
Amistat entre dones: Shakespeare observa que són vincles forts i sempre acaben desembocant en matrimoni, i per tant, no tenen fi, sinó que és una preparació per la vida social i sexual.
Amistat entre homes i dones es veu reflectida a l'obra "Molt soroll per no res" on els dos protagonistes mostren una aparença de pica baralla que amaga els seus sentiments que al final de l'obra són reconeguts. Per tant Shakespeare creu que l'amistat es pot convertir en amor.

Parla del poder a partir de l'obra Mesura per mesura , on fa referència a dos mons. La comèdia mostra la necessitat del govern de corregir i controlar els sectors més baixos de la societat fent indispensable disposar de bones impressions, però Shakespeare creu i avisa que el perill prové del vici i del discurs hipòcrita del propi poder.

Parla de la corrupció en dues obres. La primera, Macbeth on hi veiem tres conseqüències de la corrupció. En primer lloc, arriba al poder gràcies a la violència, deixant el tirà molt vulnerable per a què puguin utilitzar els mateixos mitjans violents en la seva contra. En segon lloc, la corrupció produeix més corrupció. I, per últim, la corrupció produeix desconfiança, por i hipocresia.
I, a l'última obra, Otel·lo, s'hi presenta la corrupció de Yago, un personatge noble. Reflecteix la societat mercenària on Otel·lo cau als peus de Yago, i acaba sent presoner de defensar el seu poder atacant les dones i convertint-les en objectes de possessió sexual.

Els somnis han estat font d'inspiració pels escriptors, ja que a través d'ells han pogut explicar coses amb significat.
Els escriptors els utilitzen per explicar la psicologia humana i desvelar el funcionament de la societat. Shakespeare ho fa de diferents maneres en les seves obres.
Hi ha diferents tipus de somnis: els somnis i escapismes, els somnis com a visions, els somnis com a profecies, els somnis com a malsons, i els somnis com a il·lusions.

Per recapitular, aquest documental ens ha mostrat alguns dels aspectes més destacables a les obres de Shakespeare. Ha parlat sobre les amistats entre els personatges de les seves obres, el poder i la corrupció que els corrompien, i els somnis que tenien. Aquests elements tan ben elaborats ens permeten entendre millor la societat de la seva època.
Per aquesta raó, i per l'elevada qualitat literària que presenten les seves obres, podem dir que William Shakespeare és un dels millors escriptors de la seva època.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Pablo Neruda

2015-11-30T12:18:51Z

Pablo Neruda:

{{Usuari
|Avatar=20151130-WA0001.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Emma Raimundo Schulz, Gala Pujol Infantes, Sandra Luna Hernández i Paula Fuentes Fernández
|Centre estudien=Escola del Treball
|Professorat=Edtppoy
|Curs=2015-16,
|Presentació=Nosaltres som la Emma Raimundo Schulz, la Sandra Luna Hernández, la Gala Pujol Infantes i la Paula Fuentes Fernández, dels grups 2QHUM i 2OCNS (humanístic i científic).
Ens agradaria poder arribar fins a l’universitat i estudiar nutrició, podologia, genètica i psicologia respectivament. Ens interessa tot el que té relació amb la lectura en prosa com en poesia.
Creiem que es important aprendre diferents idiomes per tal de fer-nos entendre.
I les quatre ens agraden la música i la dansa, i ens agradaria aprendre a tocar diferents instruments.

Hem triat l'autor xilè Pablo Neruda, que va néixer el 12 de juliol de 1904 i va morir el 23 de setembre de 1973. L'hem escollit perquè és un poeta contemporani, la poesia del qual és molt fàcil d'entendre, ja que utilitza un llenguatge senzill i, no resulta complicada de contextualitzar, perquè va viure en una època molt propera a la nostra.
És, per a nosaltres, un gran poeta que va ser capaç de plasmar cada un dels seus sentiments en els seus escrits, portant al lector des de la tristesa més immensa fins a l'alegria que mai acabarà.
Els seus poemes permeten que el lector s'identifiqui amb el personatge o l'escriptor del poema, per tant, fa que aquest sigui més proper.
Tot el seu esforç va ser reconegut l'any 1971, quan va ser premiat amb el Premi Nobel de Literatura.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:20151130-WA0001.jpg

2015-11-30T12:18:37Z

Pablo Neruda:

Fitxer:Imag.jpeg

2015-11-30T10:25:25Z

Pablo Neruda:

Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Pablo Neruda

2015-11-29T22:47:07Z

{{Activitat
|Grup=Pablo Neruda
|Centre=Escola del Treball
|Curs=2015-16
|Obra=Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=d
Carta de don Miquel Gilabert, secretari del senyor Arquebisbe de Tarragona, a don Joan, capellà de Bearn.
|Text=Bearn, 1890.

Benvolgut amic,
malauradament la nova de la doble mort dels senyors de Bearn va arribar a Tarragona ja fa unes setmanes, i t'envio les meves condolències. Temo comunicar-te que degut a aquestes circumstàncies misterioses que esmentes, aqui no se'n parla res de bo sobre Bearn.
Però deixem de banda les gents. T'envio aquesta carta per aconsellar-te sobre les teves angoixes.

Tu, Joan, saps tan bé com jo que la nostra amistat ha perdurat en el temps gràcies a la nostra sinceritat. I tal com quan jo vaig mostrar-te misericòrdia davant la tragèdia del pobre Jaumet, que en pau descansi, ara et demano a tu el mateix tracte.

He estat rumiant-ho durant una temporada, i considero aquest moment idoni per explicar-te que jo tinc relació amb na Xima, neboda dels senyors de Bearn. El nostre tracte sempre ha estat cordial, i mantenim una relació amistosa des de que ens trobàrem en París en un dia ja molt llunyà.

Sovint he estat el seu confident, i un dia em va confessar que, no em preguntis com, va entrar a la sala secreta de la casa dels senyors de Bearn, l’anomenada Sala de les Nines. No t’estic confiant els pecats de la senyora Xima i trencant la seva confiança amb mi per pur tafaneig. El que vull dir-te amb tot això és que na Xima ha vist quins secrets s’oculten rere aquelles parets. I t’asseguro que una dona com aquella no decideix oblidar res llevat que mereixi la pena ocultar-ho.

Segons el meu parer, les darreres voluntats de don Toni poden ser complides, mentre la sala de les Nines s'oblidi per sempre. Les seves memòries quedaràn entre nosaltres i seràn acceptades tal i com acceptem el nou segle que s'acosta.

Et saludo cordialment,

Miquel Gilabert.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Pablo Neruda

2015-11-29T17:35:22Z

Pablo Neruda:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Emma Raimundo Schulz, Gala Pujol Infantes, Sandra Luna Hernández i Paula Fuentes Fernández
|Centre estudien=Escola del Treball
|Professorat=Edtppoy
|Curs=2015-16,
|Presentació=Nosaltres som la Emma Raimundo Schulz, la Sandra Luna Hernández, la Gala Pujol Infantes i la Paula Fuentes Fernández, dels grups 2QHUM i 2OCNS (humanístic i científic).
Ens agradaria poder arribar fins a l’universitat i estudiar nutrició, podologia, genètica i psicologia respectivament. Ens interessa tot el que té relació amb la lectura en prosa com en poesia.
Creiem que es important aprendre diferents idiomes per tal de fer-nos entendre.
I les quatre ens agraden la música i la dansa, i ens agradaria aprendre a tocar diferents instruments.

Hem triat l'autor xilè Pablo Neruda, que va néixer el 12 de juliol de 1904 i va morir el 23 de setembre de 1973. L'hem escollit perquè és un poeta contemporani, la poesia del qual és molt fàcil d'entendre, ja que utilitza un llenguatge senzill i, no resulta complicada de contextualitzar, perquè va viure en una època molt propera a la nostra.
És, per a nosaltres, un gran poeta que va ser capaç de plasmar cada un dels seus sentiments en els seus escrits, portant al lector des de la tristesa més immensa fins a l'alegria que mai acabarà.
Els seus poemes permeten que el lector s'identifiqui amb el personatge o l'escriptor del poema, per tant, fa que aquest sigui més proper.
Tot el seu esforç va ser reconegut l'any 1971, quan va ser premiat amb el Premi Nobel de Literatura.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Pablo Neruda

2015-11-28T16:37:03Z

Pablo Neruda:

Usuari:Pablo Neruda

2015-11-26T12:42:26Z

Pablo Neruda: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Centre estudien=Escola del Treball |Professorat=Edtppoy |Curs=2015-16, |Usuari premiat=f }} {{Admin-Prova |Prova=f }}».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Centre estudien=Escola del Treball
|Professorat=Edtppoy
|Curs=2015-16,
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}