Activitat de tipus vida oculta de sobre Carlos a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per Els lectors del temps del centre Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch durant el curs 2011-12.

Aquesta invenció sobre la vida oculta de Carlos, es situa abans dels fets narrats en el llibre.

Som Els lectors del temps i en aquesta activitat hem volgut mostrar la vida passada d'en Carlos, una vida plena de misteris i entrebancs, En Carlos ha tingut que superar molts obstacles per arribar al País Basc, i a través d'aquest treball, podrem observar com ho va conseguir...

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

2ª activitat

En Carlos és un noi que des de ben petit ha passat per moltes coses. El noi es veia molt influenciat pel seu pare, un home el qual les aficions eren viatjar amb la seva harley davidson, escoltar música rock i passar temps amb els seus amics . Però, el Carlos, des de la seva adolescència sospita que el seu pare li amagava alguna cosa. Carlos, des de ben petit, era un noi solitari, amb els amics comptats, quan tenia una mica de temps lliure es quedava a casa i contemplava la gran col·lecció de discs de rock del seu pare, des dels seus principis fins l’actualitat, podria passar-se hores miran aquestes caràtules velles plenes de pols i escoltant les seves cançons. Però tot va empitjorar quan l’Àngel(pare d’en Carlos) se’n va anar un matí, sense avisar, com qui no vol la cosa, i no va tornar aparèixer més. Carlos dubtava de la desaparició de son pare, creia que potser seria una persona amb grans misteris que encara havia de resoldre, o bé, que tenia una amant. Carlos sempre es quedava dormit escoltant com la seva mare li deia a l’Àngel que passava massa temps fora de casa, sense donar explicacions a ningú, i aquests fets li feien pensar, a en Carlos que els seus pares no tenien una relació com totes les demés. El dia que l’Àngel va desaparèixer, en Carlos va assumir les responsabilitats de la casa, de sa mare, va de haver de madurar molt aviat, quan tenia justament 13 anys, una època en que qualsevol adolescent necessita tenir una figura paterna al seu costat, per aquest motiu en Carlos va començar a tenir odi, ressentiment, malenconia cap al seu pare. Quan en Carlos ja va ser conscient de tot el que estava passant, va començar a buscar respostes, el perquè de la reacció del seu pare, però per molt que buscava, mai trobava una solució satisfactòria.

La mare d’en Carlos va morir als 50 anys, a causa de una forta malaltia, per aquell moment Carlos tenia 18 anys, va ser dur per ell, però ho va superar. Als tres mesos de la defunció, en Carlos va desistir, i no va esperar més, va buscar informació sobre les seves arrels, sobre els seus avantpassats. Un dia va entrar a una petita botiga que havia vist a la plaça del poble, i va pregunta’ls-hi si algun cop havien vist els seus avis, o algun familiar a part dels seus pares. Una dependenta, la Berta, que treballava allà des de feia anys, el va informar detalladament; Un dia fosc de pluja, va entrar a la botiga una dona vella, la qual preguntava per la casa del l’Àngel, un home fort i robust, i que portava una moto de gran potència allà on fos, es feia dir Caterina, i repetia constantment que venia d’un petit poble on feia molt de fred. Carlos en escoltar això es va posar nerviós, havia trobat una petita part del gran puzle que li quedava per resoldre, de la emoció, cridant i excitat, va demanar a la Berta que fes el possible perquè li vingués a la memòria qualsevol paraula, qualsevol detall, quelcom. La pobre dona gran ja no va poder fer res per ell i va marxar. Tothom es preguntava on aniria en Carlos tot sol, però ell no creia que anava sol, ell sabia perfectament que l’acompanyaven la valentia i la motivació en acabar tots els mals de cap i escriure-li respostes a les preguntes que diàriament no li deixaven dormir.

Carlos es trobava en una situació desesperant, havien passat ja 4 mesos i no l’acompanyava la seva mare, no tenia ningú.. Va estar pensant què podia fer, com podia descobrir tot aquell misteri que portava la seva família. Desde que aquella la Berta li va dir totes aquelles coses de son àvia, no hi havia cap dia ni cap nit que en Carlos no pensés en anar a l’aventura, a buscar quelcom, perquè qui no arrisca no guanya, i si no hagués sortit a buscar-ho estem ben segurs que no hagués trobat res. Només necessitava alguna pista, volia saber perquè el seu pare havia desaparegut quan ell tant el necessitava. Però el que més impotència li donava, era fer-se les preguntes que es feia diàriament: Estarà viu? Se’n recordarà de mi? Em va estimar alguna vegada? En Carlos, no podia viure amb totes aquestes respostes sense resoldre. Es va llevar un dia, es va preparar la motxilla, un entrepà, roba i tot el necessari per anar-se’n lluny i se’n va anar. On anava? Ni ell ho sabia...

Carlos, va pensar que si buscava als seus avis, podria saber moltes coses del seu pare: el seu passat, com va conèixer la seva mare, qué feia de jove... No sabia per on començar, no sabia res dels seus avis. La seva mare sempre li havia dit que vivien al País Basc, però, com podria arribar-hi? I si ho aconseguís, realment trobaria als seus avis? Va anar a la plaça, fins la botiga que tant li havia ajudat, i va esperar fins que obrís, finalment, el va trobar malparat al terra, fart d’esperar, però en veure-la va donar un bot d’alegria i va preguntar-li la manera de poder anar al País Basc. Ella entre somriures i pensaments sorprenents per la gran valentia que tenia en Carlos, li va dir que un dels productes que venia ella era el Xacolí, el vi originari del País Basc, i que el repartidor el podia apropar, tot i que havia d’esperar dues setmanes, perquè ja havia repòs els productes aquella mateixa setmana i que mentre esperés, podia ajudar-la a portar les caixes del magatzem a l’aparador i a ajudar a les portar les bosses a la gent gran. En Carlos ho va acceptar de braços oberts, i va treballar amb la Berta. Passat dues setmanes i amb molt d’esforç va aconseguir marxar al País Basc, amb el transportista de la Berta. Li va dir que el deixaria al poble més cèntric que hi ha, i així va ser. Pensatiu i desorientat va parar a un bar a descansar i allà va conèixer a un noi com ell, es deia Tetxu, a primera vista va saber que ells tindrien moltes coses en comú, i van crear una amistat, que portarà molt de parlar.

Carlos es trobava en una situació desesperant, havien passat ja 3 mesos de la mort de la seva mare i es sentia sol, no tenia a ningú. Va estar pensant qué podia fer, com podia descobrir tot aquell misteri que portava la seva família. Desde que aquella dependenta li va donar tota aquella informació, no hi havia ni una nit que en Carlos no penses en anar a buscar alguna cosa, alguna pista, volia saber perquè el seu pare havia desaparegut quan ell tant ho necessitava. Però el que més impotència li donava,era fer-se les preguntes que es feia diàriament: Estarà viu? Se’n recordarà de mi? Em va estimar alguna vegada? En Carlos, no podia viure amb totes aquestes respostes sense resoldre. Es va llevar un dia, es va preparar la motxilla, un entrepà, roba i tot lo necessari per anar-se’n lluny i se’n va anar. On anava? Ni ell ho sabia...

Carlos, va pensar que si buscava als seus avis, podria saber moltes coses del seu pare: el seu passat, com va conèixer a la seva mare, que feia de jove... No sabia per on començar, no sabia res dels seus avis. La seva mare sempre li havia dit que vivien al País Basc, però, com podria arribar-hi? I si ho aconseguís, realment trobaria als seus avis?