Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Our rules

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus carta a sobre Carlos a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per Our rules del centre Lestonnac l'Ensenyança durant el curs 2011-12.


Modalitats

[edit]

Activitat escrita

Estimat Carlos,

M’he assabentat del que va passar fa uns anys amb el teu pare. Realment ha de ser molt dur i molt complicat haver de seguir endavant sense una figura paterna al teu costat. No em puc imaginar com poden ser els teus sentiments, ni com pots superar els reptes de cada dia sense l’ajut d’una persona com la d’un pare; aquell que t’assegura protecció, aquell que et fa sentir estimat. Ha de ser una situació molt complicada, molt frustrant saber qui és l’home que va matar al teu pare, però no poder fer res al respecte. Realment de vegades aquesta és la millor solució abans de crear un conflicte, del qual en pots sortit mal parat. El pitjor de tot és que tu, sent un nen com ho eres aleshores; vas haver de presenciar aquella terrible escena. Vas haver de seguir endavant tot sol, i això no és gens fàcil. Te’n vas sortir força bé, tot i que els records sempre romandran en la teva memòria. Tots tenim aquella sensació que ens queda desprès d’haver perdut a algú estimat. Li podríem dir de moltes maneres, però he arribat a la conclusió de que la millor manera de anomenar-la seria venjança, el pitjor que pot persistir en un ésser humà, aquella percepció de voler tornar aquelles escenes que han omplert el teu cor de foscor a la persona que les ha creat. Però realment creus que l’únic camí és la venjança? Hi ha opcions, diferents sortides,en les quals no has de recorre a la violència. Ja sabem que el primer en el que pensa una persona és en venjar-se, perquè aquesta és la solució més fàcil, però no tot el món fa cap en una sola sortida. El temps ens ajuda a escollir el camí correcte i per tant ens ajuda a oblidar, solament depèn d’un mateix. A més a més, que se’n treu de bo? Per molt que ho desitgis el teu pare ja no tornarà; si arribes a cometre aquestes accions t’estaràs convertint en la persona que tant refuses. D’altra banda, que és per tu un amic? Per mi és aquella persona que està en els bons moments i sobretot en els dolents, aquella a la que expliques el teus íntims secrets,un amic, un germà. Realment els verdaders amics els podem contar amb els dits de la mà, perquè qualsevol persona pot formar part d’una etapa de la teva vida ,però molts marxen, inclús alguns es queden un temps, però només aquell que es veritable i sincer es queda fins la fi. Els amics de veritat, solament omplen els dits d’una simple mà i moltes vegades en sobren. Crec que en Tetxu per ha tu no ho és, ja que l’has enredat, amb l’únic objectiu de saber on es trobava el seu pare, no és just, ell no s’ho mereix, confia en tu com si fossis un germà, crec que mai s’imaginaria el que t’impulsa a ser el seu amic . Veritablement penso que el millor seria perdre de vista a en Textu i el seu pare, perquè cada vegada que veus aquella persona que t’ha fet mal t’entra aquell sentiment de ràbia que t’impulsa a revelar-te contra ell, i els teus propis actes finalment són els que et farà arrepentir-ten del que pots arribar ha fer. Jo ja t’he intentat ajudar; espero que els meus consells t’hagin aportat alguna cosa positiva. Amb això no vull insinuar que la meva opinió sigui la millor, però si la correcta. Has de seguir endavant amb valentia i esforç; aquesta és una de les maneres que t’ajuden a crèixer com a persona. Espero que tinguis una vida plena d’alegria, perquè ja et toca, una abraçada ben forta i molts ànims,

De la teva amiga, Our Rules.


Activitat enregistrada en vídeo





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Our rules