Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre L'últim home que parlava català de l'autor Carles Casajuana, pels Laura Julia

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Imma Oliva Adroher ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus tràiler de llibre sobre l'obra L'últim home que parlava català de l'autor Carles Casajuana, realitzada per Laura Julia del centre Casp durant el curs 2017-18.


Farem un booktrailer del llibre "L'últim home que parlava català" de Carles Casajuana per tal d'explicar/mostrar l'essència i significat de l'obra.

Modalitats

[edit]

Activitat escrita

Si mai desaparegués el català, com seria l'últim home que el parlés? Un dels protagonistes d'aquesta novel·la, l'escriptor Miquel Rovira dedica tota la seva capacitat creativa a respondre a aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya on el català ha desaparegut i n'investiga les causes com si es tractés d'una novel·la policíaca. Hi ha una víctima: el català, un investigador: el professor Rosenfeld i un testimoni: l'últim home que parlava català.

Ramón Balaguer és l'altre protagonista, també és escriptor i no se'n vol anar del pis on viu fins que no hagi acabat la novel·la que està escrivint.

La novel·la és una reflexió sobre el bilingüisme, l'estat actual de la nostra llengua i la nostra identitat.

Activitat en imatges

Escena 1 bt.PNG
Escena 2 bt.PNG
Escena 3 bt.PNG
Escena 4 bt.PNG
Escena 5 bt.PNG

Activitat enregistrada en vídeo


Activitat en altres modalitats


L’ÚLTIM HOME QUE PARLAVA CATALÀ, Carles Casajuana.

Autor: Carles Casajuana va néixer el 1954 a Sant Cugat del Vallès. És escriptor i diplomàtic. Actualment és ambaixador espanyol al Regne Unit. Com a escriptor ha publicat diverses novel·les i un assaig sobre Josep Pla. Cal destacar la novel·la “L`últim home que parlava català” amb la que el 2009 va guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la. També col·labora periòdicament amb La Vanguardia.

Resum: En Ramón Balaguer un escriptor de 45 anys que escriu en castellà tot i que és català, viu en una finca destrossada al born amb la finalitat d’acabar la seva quarta novel·la, però en Soteras, el propietari de tots els pisos menys el seu, vol comprar-li el pis. En Ramon s’hi nega perquè diu que vol acabar la novel·la on l’ha començada. Però en Soteras està disposat a tot per aconseguir el pis d’en Balaguer, per reconstruir l’edifici i vendre’l a un preu major. Un dia en Balaguer descobreix que hi ha algú instal·lat en el segon segona: en Miquel Rovira, un company de professió, però amb la diferencia que ell escriu en català. En Miquel està escrivint la seva primera novel·la que tracta sobre l’últim home que parlava català i les causes de la desaparició de la llengua.

Comprensió profunda: La novel·la tracta un cas de “mobbing” o setge immobiliari, que com la víctima és un escriptor, es converteix en un setge a la literatura. La resistència que posa Balaguer al setge representa el valor que té per ell la literatura. L’edifici que Soteras poc a poc va destrossant representa el català: nosaltres mateixos ens l’estem carregant, estem atacant la nostra llengua, no la cuidem. El llibre arriba a la conclusió que la decadència del català és deguda a l’augment d’immigració, a la baixa taxa de natalitat, per tan, els pares no poden ensenyar el català als fills, als castellanismes i al progressiu desdoblament de locucions genuïnes.

Explicació del perquè de les imatges/vídeos La imatge dels llibres del principi (tots en castellà menys un que és en català) representa dues coses: la biblioteca de Ramon Balaguer i que el català poc a poc es va substituint pel castellà. El vídeo del Born juntament amb el de la porta, simbolitza el barri i el pis d’en Balaguer. A través dels diferents vídeos de les escales on aquestes cada cop estan més brutes volíem transmetre com de mica en mica, per culpa de les accions de l’home, la nostra llengua es va destruint. A més a més hem distribuït castellanismes per les escales com a símbol de que involuntàriament els utilitzem cada cop més de manera habitual degut a la societat. El vídeo de la crema del full representa també aquesta destrucció. La imatge de la mans sobre la reixa significa que el català està atrapat, condemnat. El penúltim vídeo és la última escena del llibre: dos paletes no entenen el català i això és perquè no ens esforcem a mantenir-lo.

Explicació del perquè de les frases escollides “A Barcelona, qui s’adapta a la llengua de l’altre, sempre és el que parla català”. Creiem que aquesta frase és una realitat que estem vivint i cal remarcar tot i que segurament, la majoria dels catalans ho fem involuntàriament. “Cada dia anava a pitjor, no m’entenia fes el que fes. I jo? Jo tenia un objectiu: acabar el llibre on l’havia començat”. Aquesta frase és un petit resum del llibre. Soteras no entenia que Balaguer refuses les seves ofertes per la literatura. “T’equivoques escrivint en castellà, es nota que no és la teva llengua”. És una frase que Rovira li diu a Balaguer perquè creu que es nota que les seves novel·les estan pensades en català. “Tal com van les coses, el català està condemnat, d’això no n’hi ha cap dubte, però pel cap baix, trigarà dos o tres segles a desaparèixer. Una llengua no mor ne vint-i-quatre hores com les papallones”. És una frase del llibre que pensem que reflexa molt bé el contingut i significat d’aquest.

Explicació música: Hem escollit aquestes dues cançons (Nuvole Bianchi i Banda sonora) perquè ens transmeten sentiments i apel·len a la nostra estimació cap al català.



Altres activitats sobre la mateixa obra

Encara no hi ha a Viquilletra altres activitats sobre aquesta obra.


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre L'últim home que parlava català de l'autor Carles Casajuana, pels Laura Julia

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.