Aschlute24 ha validat aquesta activitat.

Activitat destacada per Aschlute24 en l'edició de Viquilletra 2012-13

Activitat de tipus altra activitat sobre Dídac, Alba a l'obra Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, realitzada per Les extraterrestres del centre Carles Vallbona durant el curs 2012-13.

Nosaltres hem realitzat una carta que anava dirigida al Dídac i a l'Alba. On ens fiquem a la pell d'uns supervivents. Aquests supervivents tal i com posa a l'obra van anar de vacances a Eivissa i a partir d'allà els hi comencen a explicar la seva història que és molt semblant a la dels dos nostres protagonistes. Esperem que us agradi.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Hola Dídac i Alba,

Nosaltres també hem sigut víctimes del cataclisme. Ens ha costat adaptar-nos, però al final ens ha sigut possible. Ens agradaria explicar-te una mica la nostra història:

Vam sobreviure aquesta catàstrofe fent submarinisme a les platges d' Eivissa i un cop vam sortir de l'aigua ens vam trobar que els edificis estaven ensorrats i les persones havien mort. El primer que ens va passar pel cap és que tot això havia estat a causa d'un terratrèmol, però ens vam adonar que havia estat una cosa més greu: quan vam sortir de l'aigua vam veure que uns objectes s'allunyaven a l'horitzó, vam deduir que aquells objectes haurien pogut ser platets voladors.

El primer que vam fer va ser canviar-nos la roba, ja que anàvem amb la roba de neoprè, després vam anar a l'hotel on ens allotjàvem per intentar recuperar alguna de les nostres pertinences. La veritat és que no vam poder recuperar-ne gaires, perquè l'edifici estava tot enderrocat.

Vam decidir anar a fer una volta per l'illa per buscar provisions per menjar i armes per poder-nos defensar. Vam provar d'engegar un cotxe però no tinguérem tanta sort com vosaltres, ja que cap de nosaltres era expert en mecànica. Més tard trobàrem una farmàcia i vam agafar medicines i material que ens pogués ser útil. També vam anar a buscar aigua potable. Crec que tots vam fer el correcte ja que no vam perdre la calma.

Uns mesos després, veient que a l'illa no hi quedava ningú, vam decidir tornar cap a Catalunya. Ja que cap de nosaltres sabia mecànica, vam trobar una biblioteca, que es conservava força bé, hi vàrem entrar. Allà hi trobàrem molts llibres plens de pols, però vam anar per feina. Quan trobàrem els llibres vam anar a l'exterior. Ens en vam anar cap a la costa, allà buscàrem petites barques que ens fossin útils per a la travessia.

Ens va costar molt arreglar la barca, però l'esforç va valdre la pena, i al cap d'uns dies vàrem poder marxar cap a Catalunya. Després d'uns dies vam poder veure terra. Quan arribàrem deixàrem la barca al port. Allà fou quan vam veure la primera presència humana: vosaltres. Ens vàrem posar molt contents, però no us vam dir res per por que us espantéssiu.

Us seguírem durant uns dies pertot arreu, per comprovar si éreu reals o miratges. Però van anar passant els anys i ens vam anar fent vells, ja que la mort se'ns acostava. Vàrem decidir escriure-us una carta perquè sabéssiu que no éreu els únics habitants de la terra.

Esperem tornar-vos a veure un altre dia.

Uns supervivents