Activitat sobre Plans de futur de l'autor Màrius Serra, pels Mia Mili

Activitat de tipus tràiler de llibre sobre l'obra Plans de futur de l'autor Màrius Serra, realitzada per Mia Mili del centre Casp durant el curs 2017-18.

A continuación presentem el nostre booktràiler cobre l'obra Plans de futur de Màrius Serra. L'objectiu és reflectir una comprensió literaria profunda de la lectura, la qual hem escollit a causa de l'interès que ens ha provocat la malaltia vigent i la relació de la història amb les matemàtiques.

Modalitats

[edit]

• Escrita
• Imatges
• Vídeo

Activitat escrita

El llibre que hem llegit com a part de l’assignatura de Llengua i Literatura Catalana

aquest 2n trimestre ha estat Plans de Futur, de Màrius Serra. Va ser publicat l’any 2013 per Edicions Proa, després de guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la l’any anterior. Aquesta novel·la recrea el peculiar entorn familiar de Ferran Sunyer. Ferran Sunyer va ser un matemàtic paraplègic que va viure a Catalunya entre el 1912 i el 1967. La seva contribució a les ciències exactes fou molt important i els seus treballs van rebre el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles i de la comunitat matemàtica internacional. Un dels objectius del llibre és ressaltar la figura d’aquest català que no ha passat a la història i ha quedat oblidat. Tot i això, el llibre no se centra en la biografia de l’especial matemàtic sinó en el curiós entorn familiar d’aquest. Des d’una edat primerenca, viu només amb la seva mare i els seus cosins. El seu pare i la seva tieta moren a temprana edat. A més, el seu tiet, pare dels seus cosins, marxa inexplicablement de casa. La configuració inestable de la família gira sempre al voltant del Ferri, que és com anomenen els membres de la família al Ferran Sunyer. El seu cosí, Ferran Carbona, és qui l’introdueix en el món de les matemàtiques, ja que ell té una formació en enginyeria. A causa de motius polítics s’uneix a la CNT-FAI, una organització anarquista i s’acaba exiliant a París. A mida que els membres de la família van disminuint en nombre, les relacions es van fent més intenses. Sempre, però, orbiten al voltant del Ferri. Així doncs, són les tres dones restants a la família, les que tiren endavant en Ferran. Àngels, la seva mare (a la novel·la se li dóna el nom de Teresa); i Àngels i Maria Balaguer, les seves cosines. Aquestes dones accedeixen a passar a un segon pla per tal que en Ferran pugui fer un carrera en el món de les matemàtiques. Aquesta entrega absoluta és un dels pilars principals de la novel·la. L’amor que les tres dones tenen pel Ferran supera tota lògica. I és que, sense aquesta abnegació per part de les dones de la família, hagués esta impossible per a en Ferran triomfar en el món de les matemàtiques. Així doncs, per tal d’aconseguir el reconeixement, tres persones renuncien a les seves il·lusions. Aquesta actitud suposa una confiança absoluta en l’altre, ja que cap de les tres dones arriba a entendre mai l’activitat científica del matemàtic.

El segon pilar de la novel·la és el sentiment de pèruda i totes les reflexions que se’n deriven des dels diversos punts de vista dels protagonistes de la novel·la. Hi ha diverses morts de progenitors de els dues famílies abans d’hora, de forma, que la família queda una mica “coixa”. A més, el pare dels cosins del matemàtic, desapareix. Aquest últim personatge esmentat, resulta ser, tot i no aparèixer en cap moment de la novel·la, un dels personatges més rellevants. Primer de tot, una de les seves filles té una obsessió amb que és present en la seva vida. Al avançar la novel·la descobrim que, en realitat, el pare ha estat visitant les filles a les nits. És a dir, no són imaginacions de la noia, que es passa la vida pensant que està boja. A més, el pare dels tres Carbona acaba sent també el pare del Ferran matemàtic. La novel·la acaba amb el descobriment del pare mort en unes golfes. Les últimes frases de la Maria són: “Ets l’home que ha omplert la meva vida d’absència. Ni m’espantes ni em commous. Covard!”. Aquesta proclamació demostra fins a quin punt aquesta falta omple la vida d’aquesta família. En el llibre també és tracta d’aquesta falta i pèrdua en molts altre sentits. Es reflexa de forma profunda la falta de suport de la Teresa per a lidiar amb la situació del seu fill, així com la falta d’empenta de les cosines per a fer la seva vida. Finalment, es parla de la falta de suport que rep la família. Al llarg de tota la vida del Ferran Sunyer, mai rep el suport necessari per a desenvolupar la seva activitat en les altes esferes, sinó que, és més aviat ell que ha de buscar-se el vida. Tot i això, mai no els falta forces als membres de la família per tirar endavant. I és potser això el més important de la novel·la, la capacitat de lluita envers les dificultats. La novel·la tracta amb molt tacte un tema que toca molt de prop l’autor: la discapacitat. Màrius Serra va tenir un fill discapacitat, de forma que té integrada i acceptada aquesta condició vital. Podem veure com, des de fora, la discapacitat del Ferran es tracta molt cruelment, fins al punt de negar-li suports econòmics i reconeixements per ser un impedit. Per altra banda, des de la família es mira al Ferran amb admiració. Així, la novel·la compara dos punts molt diferents d’aproximació a la discapacitat. Com que narra la vida sencera de Ferran Sunyer, el llibre té molt rerefons social i històric. Situem a la família en un context burgès, tot i que molt decadentista, ja que en alguns moments arriben a tenir problemes econòmics. Situem també la narració durant la primera meitat del s XX, per tant la guerra i post guerra tenen un gran impacte en la vida dels personatges. El Ferran Carbona fill s’uneix amb els anarquistes, la família ha de canviar de vivenda... Però sobretot, l’impacte recau en la postguerra: els temps de recessió, la negació de la parla catalana, les complicacions d’accées als nivells universitaris causats per la precària situació del país... A més permet veure com la vida té etapes que es van repetint, i tenim la sensació de reviure escenes llegides anteriorment; ens adonem que és un procés cíclic. Finalment, la novel·la també té algunes bromes i jocs de paraules amagats entre línies. Els capítols no tenen una numeració ordinària, sinó que van numerats amb números primers (1, 3, 5, 7, 11...). Un altre exemple és que el llibre comença dient Si les parets parlessin, i ja que el pare visita les filles de nit, es parla d’ell com a pare paret. En conclusió, aquesta és una història d’esperança i superació. Ens dóna un testimoni de que, per molt complicada que pugui ser la vida, sempre hi ha un motiu per a tirar

endavant. És un llibre que, tot i reflectir una situació molt dura, transmet una força i il·lusió immenses.

Activitat en imatges

La novel·la recrea el peculiar entorn familiar de Ferran Sunyer. Aquest va ser un matemàtic paraplègic que va viure a Catalunya a principis del segle XX. És per això que hem intentat que el vídeo contingui imatges reals del personatge, a més d’una estètica que recordi l’època de la narració. El booktràiler inicia i finalitza amb la mateixa imatge: un retrat de les cosines de Ferran Sunyer. Això és degut a l’importància d’aquests personatges al llarg de la novel·la. També hem intentat reproduir escenaris reals mitjançant la selecció d’imatges de la Guerra Civil espanyola. Com que les contribucions a l’àrea de les matemàtiques per part d’en Ferran van ser notables, hem inclòs diverses imatges i vídeos que fan referència a aquesta branca del coneixement. Creiem que l’autor té l’objectiu de treure a la llum la història d’aquest oblidat matemàtic i fer-nos entendre la seva froça de voluntat que es transmet als seus estimats. Tot i així, la novel·la se centra principalment en la família del matemàtic. Tenint això en compte, hi apareixen moltes imatges relacionades a la mort de familiars propers d’en Ferran Sunyer. És de notable rellevància dir que el llibre està narrat per les persones que acompanyen al Ferran durant la seva vida; per tant, la majoria de frases seleccionades esdevenen els pensaments dels membres d’aquesta família tan trencada i amb tantes complicacions. L’últim pilar de la novel·la que hem volgut reflectir és el sentiment de pèrdua present a la novel·la, sobretot la complexa Vida del tiet del Ferran Sunyer. És per aquesta raó que el vídeo acaba (prèviament a l’escena post-crèdits) amb la frase “Ets l’home que ha omplert la meva vida d’absènci; ni m’espantes ni em commous, covard!”. El llibre tracta també la discapacitat de forma molt delicada. Amb les frases seleccionades, hem intentat mostrar l’amor amb què es parla sobre aquesta condició; mentre que amb la música, hem volgut representar les dificultats socials que en deriven. En conclusió, el vídeo no intenta resumir la novel·la, sinó transmetre el rerefons de la narració.

Activitat enregistrada en vídeo

---

Comentaris i activitats col·laboratives

Fer una activitat col·laborativa a partir d'aquesta

Títol: Activitat sobre Plans de futur de l'autor Màrius Serra, pels Mia Mili

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.