Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Ramonperis ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus ens suggereix sobre Harmonia a l'obra Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, realitzada per Quarteta del centre El Quint durant el curs 2012-13.


Fugida d'Harmonia cap a l'Argentina, gira amb la companyia de teatre "El Poal" i retrobament amb el seu amic Miquel.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliures. Havien patit una sèrie de maltractaments per part de son pare, un dipsòman, el qual consumia freqüentment alcohol, fet que el convertia en un ésser agressiu i incontrolable. Però gràcies a la companyia de teatre “El Poal” van obtindre la possibilitat d’eixir d’aquell infern. Actuar els suposava la felicitat que no trobaven ni tenien a casa.

Va passar un llarg temps fins que la companyia va decidir que la millor manera de fugir de la terrible guerra era marxar cap a Argentina. Allí, trobarien una altra forma de vida sense patir les penúries que suposava una guerra; els continus atacs, la fam o simplement la falta de diners de la gent, que feia no poder vendre cap entrada.

Després de fer moltíssimes actuacions de poble en poble, van aconseguir els diners suficients per enlairar-se cap al seu nou destí. Gràcies a alguns antics companys del Carles, ja tenien contractades algunes actuacions en Argentina, però, el problema va ser gros quan s’adonaren que les seues obres eren íntegrament parlades en valencià, i que allí no anaven a ser enteses.

Això va suposar un problema ja que resultava una tasca prou complicada traduir-les al castellà perquè tots quatre eren valencianoparlants. No sabien la manera de solucionar aquest gran imprevist però la sort els va cridar a la porta. Gràcies a un dels amics argentins de Carles van poder realitzar allò que anaven buscant. Aquest company tenia coneixements bàsics del valencià perquè durant un temps es va allotjar al poble del Carles en València, per tant va poder traduir l’obra.

La traducció va esdevenir una tasca fàcil i ràpida gràcies a la col·laboració de tots. Margarida, immersa en el treball, va proposar que es podrien conservar algunes expressions valencianes per tal que l’obra produïra una nova sensació al públic, com si estigueren vivint cadascuna de les escenes que ells anaven representant, el sofriment d’una vertadera guerra.

Adaptar-se a les noves terres en les quals s’havien instal·lat va ser prou fàcil encara que era impossible evitar que de tant en tant les imatges de la guerra els envaïren els ulls i la ment. Però ara era l’hora de començar de nou i deixar els records enrere, havien d’aprofitar aquesta grandiosa oportunitat que se’ls havia presentat, sobretot per a l’Harmonia i sa mare Margarida.

La por s’havia apoderat de tots quatre. Els rondava la curiositat per saber si al públic els agradarien les seues obres. Per fi va arribar el dia de la seua primera actuació, estaven nerviosos, però desitjaven traure fora dels seus caps les calamitats a les quals la guerra els havia emportat i compartir-les amb els altres, encara que fora indirectament. Va ser tot un èxit. La representació, a més de situar-se en un espai bèl·lic també contenia escenes quotidianes per tal de captar l’atenció dels espectadors i que fora una mica més amè.

El temps corria sense frens, com el treball de la companyia “El Poal’’. Un dia, Harmonia va eixir d’una de les actuacions plorant. Sa mare es va adonar de la seua absència i va anar darrere d’ella. Margarida va intentar tirar-li de la llengua per saber què era allò que li produïa romandre d’aquella manera; Harmonia, entre sanglots, li va dir que estava cansada que la temàtica de les representacions fora la guerra. Per a ella eixir de Burjassot havia significat un canvi radical en la seua vida però no se li feia gens fàcil duent a terme aquest tipus d’actuacions.

A partir d’aquell moment s’encaminaren cap a la comèdia. Per què? Doncs perquè es van adonar que era una manera perquè el públic oblidara durant quaranta-cinc minuts tots els problemes que els envoltaven. A més, la felicitat que tenien els espectadors es contagiava involuntàriament a tots quatre.

Després d’uns quants anys a l’Argentina, i fent-se famosos amb la seues obres, van decidir ampliar la seua gira, i enlairar-se cap a París, aprofitant així la nombrosa comunitat hispana que allí havia a causa de la Guerra Civil, és a dir, refugiats polítics en la seua majoria. Per Harmonia, aquest destí també era important, ja que allí vivia i actuava el seu millor amic Miquel, que va convertir-se quasi com un germà en la seua època de xiqueta i adolescència.

Després de canviar unes quantes dades en l’agenda, Carles va aconseguir que l’última parada fóra en aquell meravellós destí, París. Empaquetaren les seues coses i varen anar cap allà. Quan varen arribar, van donar una volta per la ciutat i es van quedar molt al·lucinats ja que els va parèixer preciosa. Després de dinar en un “baret’’ discret on feien uns menjars prou exquisits, es van dirigir cap al teatre. Van deixar les seues maletes i van baixar a una sala comuna on es trobava tota la gent que hi treballava. Harmonia va baixar molt de pressa per veure aquelles persones i per a la seua sorpresa, només posar el peu a l’últim escaló va observar que hi havia treballadors de poca edat jugant a aquell esport que tant li havia agradat de xicoteta, el futbol. Li va vindre un record sobre els dies en què jugava amb aquells dos amics que li van fer oblidar els seus problemes a casa quan hi era amb ells.

No s’ho va pensar i es va dirigir corrent, per tal de jugar amb aquells xiquets i els va deixar bocabadats ja que el seu nivell era molt superior al d’ells, encara així no ho trobava just i els va deixar guanyar varies voltes. En una jugada, un dels xiquets li va passar la bola per tal que marcara gol, ella va rebre la pilota i es va concentrar molt per tal d’enganyar el porter i endinsar-la a la porteria. Quan es va disposar a fer el xut de la victòria, una veu va cridar el seu nom a les seues esquenes, era una veu d’home, encara que el seu to de veu li era familiar, es va quedar paralitzada, no ho podia creure, no podia ser veritat. Va esperar que les seues cames tornaren a cobrar vida i no s’ho va pensar, va anar a donar una abraçada al seu amic, en efecte, era Miquel, que l’esperava amb els braços oberts. Harmonia va sentir que les llàgrimes li queien dels ulls. Més tard van anar a prendre un cafè a la cafeteria del teatre tots dos junts i Miquel li va comentar “si no fos per les teues cames llargues i esveltes, mai de la vida haguera pogut reconèixer-te”. Van passar hores i hores parlant de les seues vides i tot el que havien fet fins aquell moment, va ser una trobada molt emotiva.

Margarida, ja era una dona vella però la seua vitalitat encara no s’havia esfumat. Un dia, actuant, va tindre una caiguda important, ja que les cames no li responien com abans. Va decidir anar al metge, aquest li va recomanar absolut repòs, però, aquesta intrèpida dona, no volia perdre’s la primera actuació amb el Miquel en la grandiosa ciutat de París. Aquella mateixa nit, després de l’actuació, Margarida començà ha sentir unes fortes molèsties, però no volia preocupar a ningú. No feia falta que diguera res, la cara era l’espill que reflectia el seu estat anímic. El millor era descansar. I així ho va fer, es va tombar al llit i va intentar dormir. Però l’angoixa era tal que en unes quantes hores va morir. Margarida va passar a la història i als cors de tots aquells que l’estimaven. Va ser un gran colp per a tots, però, tots junts varen aconseguir superar-ho.

Quasi a final de temporada, quan ja eren les últimes representacions, Miquel va tindre una meravellosa idea: juntar les companyies, i fer una nova obra junts. Al principi pareixia una faena difícil, ja que no sabien si tot encaixaria bé, però, el temps va demostrar que sí, i junts, varen fer nombroses actuacions per tot el món.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Quan_deixàvem_de_ser_infants_de_l%27autora_Gemma_Pasqual_i_Escrivà,_pels_Quarteta&oldid=20217»