Explora el wiki

Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar molt trista i es va quedar callada durant tot un any sencer sense parlar amb el seu fill. I un dia va decidir que aniria a explorar i faria la volta al món amb un creuer per evitar perills. Va preparar totes les provisions per al viatge i moltíssim combustible, menjar enllaunat, embotits, vint pernils en bon estat, moltes verdures del seu hort , que aquell any havia estat de molt bona collita, salvavides,entre d’altres. Va decidir que faria el viatge al cap d’una setmana i quan ja ho tenia preparat va embarcar cap a les Amèriques amb companyia del Mar. Al cap de dos mesos de creuer, una nit van sentir una sotragada a la proa del creuer i va començar a entrar aigua per la bodega i cada cop l’Alba i el fill estaven més a prop de l’aigua. Havien xocat amb un iceberg ja que s’havien desviat i havien arribat al Pol Nord. L’Alba va anar corrents cap a la barca de rems de seguretat i va deixar totes les seves pertinences a bord que al cap de mitja hora ja estaven al fons del mar. L’Alba es va desmaiar i sense saber quan temps havia passat, es va despertar a una platja amb palmeres i amb molta calor. Es va endinsar a la terra desconeguda amb el seu fill als braços i va arribar a un poblet: estava desert i va començar a buscar a les casetes de palla i fusta i va trobar unes guies i brúixoles que li van servir d’ajuda per saber que estava al Brasil, a 20 Km de la capital; Brasília. Va trobar-hi una petita població indígena amagada entre les runes d’uns grans gratacels. Allà s'hi van quedar i va ser feliç per sempre més. Final, o començament?