Explora el wiki

Estimat pare, Perfi has sortit de la presó. Durant aquest temps he estat reflexionant les coses. En un principi el meu sentiment per tu era dificil d’expresar, et tenia masa odi, no entenia perquè em feies això. Sempre he volgut un pare amb qui tingués confiança i no em tractes de tal manera que em fes sentir malament. Sols volia un pare normal com tots els meus amics el tenien. Però tu sempre trencaves tots els estereotips del pare perfecte. No volia estar allí tancada cada dia, necessitava sortir d’aquell lloc. Encara que a mesura que el temps passava, em vaig adonar de que en comptes de ser un sofriment començava a ser reconfortant estar amb tu. Aquests quatre anys que vaig passar al teu costat, tancada en aquell lloc tan fosc, m’han fet sentir experiències que mai he viscut, experiències noves, bones i no tan bones. No cal que t’expliqui com ho vaig passar que tu ets qui més ho sap. Malgrat tot, ara he de confessar-te els meus sentiments per tu han canviat, que ho veig tot amb altres ulls. Sé que el teu tracte cap a mi no ha sigut de pare a filla. Més que res crec que tu m’estimes d’una altra forma. I ara penso que jo també t’estimo d’una altra manera, i amb això et vull dir que m’agradaria retrobar-nos i desprès d’això, depèn de com vagi, podríem anar a més i tenir un futur que no sigui com de pare a filla, totalment diferent. Això si, no penso consentir tornar a estar tancada, vull ser lliure amb tu i marxar junts d’aqui. Bàrbara.