Explora el wiki

'''Els secrets de Quimet''' Quimet provenia d’una família de classe mitjana la qual es mantenia amb els doblers que provenien de la fusteria del seu pare. Els primers anys de la seva vida va viure amb els seu pare i la seva mare, però per qüestions econòmiques van haver d’acollir també al seu avi i al seu oncle, al voltant d’uns 10 anys més tard. L’educació d’en Quimet va tenir molta influència dels homes de la casa, els quals eren molt possessius, religiosos i fins i tot una mica misògins. La seva mare intentava participar en l’educació del seu fill però no ho aconseguia ja que significava una incessant lluita contra el seu marit i la seva ideologia, la qual estava recolzada pel seu germà i el seu pare. El resultat d’aquest ambient va ser un Quimet possessiu, egoista i que despreciava a les dones, fins i tot a la seva mare. La seva actitud va anar en augment a base de les seves experiències en la vida. Quimet era un noi atractiu i això facilitava el contacte amb les dones. Va tenir relacions sexuals des de molt jove sense que els seus pares ho sabessin i per tant no podien aconsellar-lo. De fet, ell només tenia com a referència allò que el seu pare, d’una forma despectiva cap a les dones i amb una actitud egoista, li havia contat sobre el sexe i mai havia escoltat a la mare, la qual intentava fer-li entendre els sentiments de la dona i la delicadesa amb que les ha de tractar. Si tot això ja causava molts problemes, la seva actitud encara va empitjorar més quan va estar sortint amb una noia anomenada Coloma. Era una dona brillant, molt intel•ligent i forta, tenia les coses clares i no es va deixar dominar mai per un home. Aquesta dona va demostrar a Quimet que es podia tenir respecte cap a les dones, el va enamorar i ell estava molt content amb ella, però no era fàcil a vegades per a Quimet canviar la seva actitud i la seva ideologia. Sovint tenien moltes discussions i encara que Quimet s’adonava de que ho feia malament no podia fer res per evitar-ho, no sabia canviar la seva actitud. Aquesta situació va fer veure a Quimet que la relació amb la dona que amava estava en perill i va adoptar una actitud gelosa i violenta. La seva relació va empitjorar degut als maltractaments i a les actituds possessives de Quimet. Coloma, que es va adonar de que aquella relació no tenia salvació el va deixar quan va tenir una oportunitat. Ella va fugir amb un altre i va deixar a Quimet destrossat. Ell, per primera vegada havia trobat l’amor vertader i només ell l’havia perdut. Aquest fet el va marcar molt i el va tornar boig durant uns mesos però prest va tornar a sortir amb altres dones, semblava que Quimet havia tornat a la normalitat. Degut a aquest fet, es va originar una alteració en el seus pensaments, aquest abandonament el va deixar realment marcat i encara que des d’un punt de vista extern semblava que havia tornat a la normalitat i havia tornat a sortir amb altres dones, al seu interior no era del tot així. Quimet sortia amb tot tipus de dones, de diferents edats de diferents aparences, però totes tenien un aspecte en comú: davant de Quimet responien amb el nom de Colometa. Quimet els posava aquest nom degut a que era incapaç de pair els sentiments, encara vius, que sentia per Coloma. Coloma era la seva deessa i per tant, no volia fer comparacions amb les altres dones. Finalment va decidir utilitzar un diminutiu de Coloma per anomenar-les. En aquests moments durs de la seva vida es va aferrar més que mai a l’església ja que hi tenia confiança i fe degut a que el seu pare també en tenia. Ell sempre li havia explicat que es bo creure en l’església i en Déu, de fet, li deia que si creia en l’església Déu els cuidaria i els protegiria com a fills seus. Quimet va ser constant en la seva assistència als sermons i va entrar en contacte amb un gran nombre d’activitats religioses i amb un gran nombre de conceptes i formes de pensar noves. Però, degut a la gran quantitat de temps que passava a l’església i a la influència que rebia per part del capellà, Quimet va arribar a pensar que el seu error més gran va ser el no haver esperat al matrimoni. Per això, va decidir confessar-se i demanar perdó per tots aquells moments en que va aprofitar per tenir relacions sexuals amb diferents dones. Ell necessitava estar en pau amb ell mateix i per això va confessar-ho tot. Una vegada confessat, es suposava que Quimet s’havia alliberat de tot aquell pes que queia a sobre seu. De fet, al principi, ell va creure que Déu li va donar una altra oportunitat per poder refer la seva vida i aprofitar-la al màxim. Però veia que, tot i que, s’havia llevat totes les penes del damunt, ell seguia sense estar tranquil, de fet, vivia de forma angoixant i boja. Per tot on anava cercava a una dona semblant a la Coloma, una dona amb la que ell pogués viure per sempre. El temps d’espera es feia etern, Quimet no sabia què havia de fer. Però, de sobte, va recordar que la Coloma era una dóna que s’oposava totalment a l’església. Ella sempre li contava coses respecte l’església que Quimet mai hauria imaginat. Coloma era una dona que havia estudiat i sabia la vertadera veritat sobre els assumptes de l’església, per això, moltes vegades, Quimet criticava a la Coloma perquè li molestava saber el què en realitat era l’església. Quimet quan va recordar que la Coloma s’oposava a l’església, va veure que esperar al matrimoni era innecessari i absurd. Però aquesta mentalitat va durar molt poc. Quimet, tot i que estimava molt a Coloma, duia les creences eclesiàstiques dins la sang, per a ell formaven part de la seva personalitat i no podia renunciar a elles. Per això va decidir seguir fent cas als consells de l’església i esperar al matrimoni.