Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

La vida oculta de l'Anna, pels àngels de la Mercè

2011-05-05T13:37:45Z

87.221.79.244:

Aquesta segona activitat de la viquilletra tractarà d’un diari escrit per l’Anna, el nostre personatge.

Parla del passat, el del seu amor frustrat amb en Joan, que vol intentar treure del seu cor i dels seus pensaments.

Intenta refer la seva vida, però no es pot treure en Joan del cap.

Només escriu durant quatre mesos, des de l’octubre fins al gener de l’any següent, però en cap moment queda especificat, ni fa referència a la època de la que parla, però si ens mostra els molts moments d’angoixa que ha viscut.

'''DIARI DE QUATRE MESOS DE L’ANNA'''

19 d’Octubre

Feia molt que no parlava amb tu, diari, però avui tinc la necessitat d'explicar com em sento a algú, i em sento sola, per això el meu últim recurs ets tu diari, amb el Joan, doncs, les coses no van gaire bé ja que no ens ajuda económicament, i no puc alimentar al meu fill sola. Ja fa un any i 2 mesos que no estem junts.

20 d’Octubre

Avui he conegut a un home, que m'ha vingut a saludar quan he anat a llençar les escombraries. No sé perquè, hem començat ha parlar, jo cada vegada anava agafant confiança, però quelcom ens va interrompre, i me’n vaig anar a casa, no vull sentir res més per cap home, però potser aquest era un cas diferent, no ho sé, la veritat, tinc els sentiments barrejats, voler i no poder, no vull tindre cap home més a la meva vida, no arribo als quaranta anys, encara sóc jove! Sincerament, no sé el que em passa...

25 d’Octubre

Potser les circumstàncies del passat, m'han fet més forta, tanmateix, m’agradaria sentir... enamorar-me un altre cop, trobar un home que m'estimi de veritat, ja que, amb en Joan, em vaig trobar amb una gran decepció, altrament no m’agradaria trobar-me amb una altre decepció , però qui no arrisca no guanya.
Avui me l'he tornat a trobar, hem anat a casa seva a prendre un te, bé, s'ha de dir que fa un te boníssim. Ha començat a apropar-se a mi, i quan he vist que se’ns anava de les mans... he marxat.

1 de Novembre

Definitivament, NO! No vull cap home a la meva vida! Sí! Ho reconec. Encara tinc al Joan al cor, penso que són molts anys amb ell, tenim un fill en comú. Àdhuc, penso, o ho hauria de fer, en els moments bons que m'ha ofert durant tots aquests anys, no en el final del nostre trajecte com a parella, que va ser desagradable.

6 de Novembre

Estic sola, perduda, no tinc a ningú, el sentiment de voler a algú em qui compartir experiències, i el de no voler fer patir al meu fill, potser no he d’arriscar-me, però ho necessito, no sé que faré amb l'home que vaig conèixer.
Cada vegada ens veiem més, no sé com acabarà això...

10 de Gener

Un nou any. Porto ben bé un més amb … bé el seu nom és Joan, no! No és el meu Joan, bé, meu ja no és, aquest és un Joan diferent, és clar, em tracta bé, no em sento sola, àdhuc , econòmicament anem bé, els dos treballem, ja no em fa falta els diners del Joan!Sóc feliç! Em sembla que he trobat el meu camí, refer la meva vida, oblidar-me del passat, començar de nou. Diari, no se quan tornaré ha parlar amb tu, espero que mai més! Això voldrà dir que em van les coses bé! Fins aviat!

<html>Resposta del grup "Els Bibliotecaris"

DIARI DE QUATRE MESOS DE L’ANNA
19 d’octubre
Feia molt que no parlava amb tu, diari, però avui tinc la necessitat d'explicar com em sento a algú, i em sento sola, per això el meu últim recurs ets tu diari, amb el Joan, doncs, les coses no van gaire bé ja que no ens ajuda econòmicament, i no puc alimentar al meu fill sola. Ja fa un any i 2 mesos que no estem junts.
Comentari:En aquesta part del text la coherència es correcta però hi ha massa signes de puntuació com les comes. També, aquest text per un comentari formal té un numero així “2” quan correctament hi tindria d’estar escrit així “dos”
20 d’Octubre
Avui he conegut a un home, que m'ha vingut a saludar quan he anat a llençar les escombraries. No sé perquè, hem començat ha parlar, jo cada vegada anava agafant confiança, però quelcom ens va interrompre, i me’n vaig anar a casa, no vull sentir res més per cap home, però potser aquest era un cas diferent, no ho sé, la veritat, tinc els sentiments barrejats, voler i no poder, no vull tindre cap home més a la meva vida, no arribo als quaranta anys, encara sóc jove! Sincerament, no sé el que em passa...
Comentari: El comentari de text està parlant en primera persona quan correctament escrit en forma de comentari hi tindria d’estar escrit en tercera persona, ja que es suposa que l’historia l’està comentant una persona externa.
A part, com a comentari de text el narrador no hi mostra molta coherència en el seu text ja que hi ha escrit coses molt personals.
25 d’Octubre
Potser les circumstàncies del passat, m'han fet més forta, tanmateix, m’agradaria sentir... enamorar-me un altre cop, trobar un home que m'estimi de veritat, ja que, amb en Joan, em vaig trobar amb una gran decepció, altrament no m’agradaria trobar-me amb una altre decepció , però qui no arrisca no guanya. Avui me l'he tornat a trobar, hem anat a casa seva a prendre un te, bé, s'ha de dir que fa un te boníssim. Ha començat a apropar-se a mi, i quan he vist que se’ns anava de les mans... he marxat.
Comentari: En el comentari de text hi manquen algunes faltes d’ortografia com per exemple accents com “te” que correctament s’escriu “té”.
Tindria d’especificar més clarament els detalls de l’historia narrada, ja que es perd molta part de l’intriga de la trama.
1 de Novembre
Definitivament, NO! No vull cap home a la meva vida! Sí! Ho reconec. Encara tinc al Joan al cor, penso que són molts anys amb ell, tenim un fill en comú. Àdhuc, penso, o ho hauria de fer, en els moments bons que m'ha ofert durant tots aquests anys, no en el final del nostre trajecte com a parella, que va ser desagradable.
Comentari: Hi ha contradicció en el comentari del 25 d’octubre amb el de l’1 de Novembre ja que en el 25 d’octubre narra que l’encantaria tenir a un home a la seva vida i en el 1 de novembre es contendeix ja que diu que definitivament no en vol cap.
6 de Novembre
Estic sola, perduda, no tinc a ningú, el sentiment de voler a algú em qui compartir experiències, i el de no voler fer patir al meu fill, potser no he d’arriscar-me, però ho necessito, no sé que faré amb l'home que vaig conèixer. Cada vegada ens veiem més, no sé com acabarà això...
Comentari: Hi ha algunes expressions que es podrien expressar millor. També, i com em dit abans segueix contradient-se amb el dia 25 d’octubre.
10 de Gener
Un nou any. Porto ben bé un més amb … bé el seu nom és Joan, no! No és el meu Joan, bé, meu ja no és, aquest és un Joan diferent, és clar, em tracta bé, no em sento sola, àdhuc , econòmicament anem bé, els dos treballem, ja no em fa falta els diners del Joan!Sóc feliç! Em sembla que he trobat el meu camí, refer la meva vida, oblidar-me del passat, començar de nou. Diari, no se quan tornaré ha parlar amb tu, espero que mai més! Això voldrà dir que em van les coses bé! Fins aviat!
Comentari: Ben finalitzat el comentari de la vida oculta de l’Anna.</html>

Carta de resposta als Canelons, per ELS CARAGOLS

2011-05-05T13:35:52Z

87.221.79.244: Es crea la pàgina amb «Hola Canalons! És una veritable alegria i satisfacció saber que hi ha altres colònies de supervivents arreu del món. Actualment tenim menjar per sobreviure durant uns...».

Hola Canalons!
És una veritable alegria i satisfacció saber que hi ha altres colònies de supervivents arreu del món. Actualment tenim menjar per sobreviure durant uns quants mesos, així que de moment estem segurs. Però alhora també estem insegurs, ja que uns extraterrestres ens persegueixen i en els últims mesos ens hem estat amagant d’ells en una casa situada als afores de la ciutat. La casa no està en molt bones condicions, de fet, està en ruïnes a causa de la catàstrofe. De moment, viurem a la nostre nou habitatge fins que els aliments, que hem aconseguit amb tant d’esforç se’ns acabin.

Aleshores, si ens fa falta, us tornarem a enviar una altra carta amb les coordenades exactes de la casa. I si ens sentim amenaçats per un atac d’aquells estranys éssers intentarem posar-nos en contacte amb vosaltres el més ràpid possible. Per cert, tenim un artefacte que ens permet destruir-los, i seria important que busquéssiu de què es tracta. És un aparell arrodonit, metàl•lic amb unes formes estranyes i un interruptor.

Disposem de dos vehicles: un vaixell reparat i una caravana. Podria ser d’utilitat per la comunicació amb les altres colònies d’arreu del món, ja que amb el vaixell podem travessar mars i oceans, i amb el cotxe podem anar a través de la terra i les muntanyes. També tenim una extensa col•lecció de llibres extrets de diverses llibreries i biblioteques de Barcelona que ens han servit per aprendre conceptes que ens han ajudat en la supervivència, com arreglar un motor o conèixer els diferents tipus de malalties amb la seva cura.
Esperem notícies vostres i de les vostres colònies arreu del món i intentarem ajudar-nos mútuament el màxim possible. Us desitgem molta sort a l’hora de superar les dificultats que presenta la supervivència.

Ens veurem el més aviat possible,
Alba

Carta al Dídac, pels màrrecs

2011-05-02T14:19:47Z

87.221.79.244:

Carta a en Dídac:
Benvolgut Dídac,
Som un grup de vuit persones com vosaltres que també vam sobreviure a l’hecatombe que va sofrir la nostra terra fa 2 anys. Vam sobreviure perquè just en el moment que els extraterrestres feien saltar pels aires el nostre apartament, ens estàvem donant un bany a la platja.
L’altre dia us vam veure en una vall. Nosaltres estàvem al cim de la muntanya i ens vam sorprendre que hi hagués altres persones. Ens pensàvem que no hi havia més supervivents a part del nostre grup. Si ens unim i compartim les nostres idees d’aquests darrers dos anys per part dels dos grups ho tindríem més fàcil per sobreviure més temps i millor. Creiem que potser hi ha més grups de gent que igual que nosaltres necessiten ajuda. Llavors, si vosaltres voleu, ens podríem veure dintre de 2 dies quan es posi el sol al mateix cim de la muntanya on us vàrem localitzar el mateix dia que hi havia lluna plena.
Nosaltres estarem esperant al cim a la vostra aparició. També, ens interessaria saber quantes persones sou, i de quantes provisions posseïu per passar els primers dies junts.
Hem pensat que per poder viure tots junts sense tan sols coneixe’ns serà una mica difícil perquè no coneixem les vostres vocacions ni les vostres manies. Així doncs per conviure tots junts sense cap mena de problema aplicarem algunes normes que seran primordials per a tots.

1.- Respecte a tots els membres del grup

2.- No prendre cap decisió sense l’aprovació del grup.

3.- Tot plegat , es faran eleccions per triar un portaveu(democràticament)

Qui no compleixi aquestes normes serà abandonat, perquè els extraterrestres facin el que vulguin amb ell. No us volem assustar , creiem que és la millor manera de fer pinya !
Us hi esperem

Carta al Dídac, pels màrrecs

2011-05-02T14:18:30Z

87.221.79.244: Es crea la pàgina amb «Carta a en Dídac: Benvolgut Dídac, Som un grup de vuit persones com vosaltres que també vam sobreviure a l’hecatombe que va sofrir la nostra terra fa 2 anys. Vam sob...».

Carta a en Dídac:
Benvolgut Dídac,
Som un grup de vuit persones com vosaltres que també vam sobreviure a l’hecatombe que va sofrir la nostra terra fa 2 anys. Vam sobreviure perquè just en el moment que els extraterrestres feien saltar pels aires el nostre apartament, ens estàvem donant un bany a la platja.
L’altre dia us vam veure en una vall. Nosaltres estàvem al cim de la muntanya i ens vam sorprendre que hi hagués altres persones. Ens pensàvem que no hi havia més supervivents a part del nostre grup. Si ens unim i compartim les nostres idees d’aquests darrers dos anys per part dels dos grups ho tindríem més fàcil per sobreviure més temps i millor. Creiem que potser hi ha més grups de gent que igual que nosaltres necessiten ajuda. Llavors, si vosaltres voleu, ens podríem veure dintre de 2 dies quan es posi el sol al mateix cim de la muntanya on us vàrem localitzar el mateix dia que hi havia lluna plena.
Nosaltres estarem esperant al cim a la vostra aparició. També, ens interessaria saber quantes persones sou, i de quantes provisions posseïu per passar els primers dies junts.
Hem pensat que per poder viure tots junts sense tan sols coneixe’ns serà una mica difícil perquè no coneixem les vostres vocacions ni les vostres manies. Així doncs per conviure tots junts sense cap mena de problema aplicarem algunes normes que seran primordials per a tots .
1.- Respecte a tots els membres del grup
2.- No prendre cap decisió sense l’aprovació del grup.
3.- Tot plegat , es faran eleccions per triar un portaveu(democràticament)
Qui no compleixi aquestes normes serà abandonat, perquè els extraterrestres facin el que vulguin amb ell. No us volem assustar , creiem que és la millor manera de fer pinya !
Us hi esperem

Dídac-Mecanoscrit del segon origen

2011-05-02T14:17:42Z

87.221.79.244:

==A mi em suggereix==
[[Dídac, a mi em suggereix... pels marrecs]]
[[Dídac, a mi em suggereix... per Els Bibliotecaris]]

==Cartes al Dídac==
[[Carta a en Dídac, pels Bibliotecaris]]

[[Carta al Dídac, per "Macedònia"]]

[[Cartes a Dídac, per Pluja d'idees]]

[[Carta al Dídac, pels màrrecs]]

[[Carta de l'Alba responent a "Pluja d'idees": activitat col·laborativa]]

==Entrevista al Dídac==
[[Entrevista al Dídac, pels Lasanya]]

[[Entrevista al Dídac, pels Moniatos]]

[[Entrevista al Dídac, per la Generació del 95]]

Carta a Violeta, pels Marçal Xuriguera i els lletraferits

2011-05-02T14:11:22Z

87.221.79.244:

Estimada Violeta:

Vaig trobar aquesta direcció a un sobre que vas enviar al meu estimat Robert.
Sinó ets la senyoreta Violeta, sius plau, perdona, m’excuso, li prego que no llegeixi aquesta carta, a menys que sigui Violeta.

Quan va arribar en Robert, ens vam mostrar una mica distants, però tot i així, cada dia em seduia més. Fins i tot vaig arribar a enamorar-me plenament d’ell. El vaig estimar com mai abans havia estimat ningú.

Hem passat moments màgics i m’ha fet molt feliç, en moments molt durs pels quals he passat. Sempre ha estat al meu costat, i m’ha cuidat com si fos la seva vida. En aquests moments és l’únic que tinc.

Però ha succeït un fet inesperat, sembla ser, que la última carta que vas enviar-li, l’ha fet despertar. En Robert ja no actua com ho feia abans, està més distant, i ara sembla ser que tornarà amb tu, sense mi.

Jo no ho puc suportar, estic enamorada d’ell, desitjo que torni a ser com abans, desitjo que torni amb mi, desitjo poder estar amb ell sense preocupar-me de si estarà amb algú altre, o si simplement es que és així.

Necessito saber que em perdonaràs pel que he fet, no puc suportar la idea de que estiguis passant el mateix que jo, ho espero. Per això vull que em responguis i que em descriguis els teus sentiments.

Per acabar vull que sàpigues que no vaig saber res de tu fins que no va ser massa tard. Em disculpo, un altre cop, i desitjo que em puguis comprendre, ja sé que és difícil, però siusplau, fes-ho.

M’acomiado amb gran emoció y demanant-te perdó de nou.

Atentament: ''Aloma.''

PD: ''Estic embarassada d’en Robert, et prego que no li diguis a en Robert, però el que si que t’agraeria molt, seria que em contestés aquesta carta, i sius plau, que em deixés alguns diners, per poder alimentar al pobre fill d’en Robert que no té que menjar.''

Comentari/Resposta del grup de les Duff:

Estimada Aloma,

En aquest moment, després d’haver llegit la teva carta, comprenc profundament els teus sentiments i lamento informar-te de que totes dues estem o hem passat pel mateix.

Lamento també haver influït en l’actitud d’en Robert en l’última carta que vaig enviar-li, però no volia pas que la vostra relació es tornés distant, així que també aprofito per dir-te que no obstaculitzaré més la vostra relació ja que crec que ja ho he superat, i hem comprometo a respectar totes les opinions que prengui en Robert.

Respecte al tema monetari, ja m’encarregaré d’enviar-te una petita aportació de diners, dic petita perquè ara estic refent la meva vida i m’he comprat un pis per començar de nou, així que ja ho intentaré.

Moltes gràcies per enviar-me la carta, i ja pots estar tranquil•la perquè accepto la teva disculpa.

Atentament:

Violeta.

Carta a Violeta, pels Marçal Xuriguera i els lletraferits

2011-05-02T14:09:59Z

87.221.79.244: