https://www.viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Sergi+G%C3%B3mez+i+Soler 2026-10-13T04:37:12Z Contribucions de l’usuari MediaWiki 1.25.3 https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_L%27Ocell_de_foc_de_l%27autor_Emili_Teixidor,_pels_Sapatillas&diff=13104 2013-04-27T10:40:12Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Sapatillas<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=Entrevista a Emili Teixidor<br /> |Text=ENTREVISTA A EMILI TEIXIDOR (L´OCELL DE FOC)<br /> <br /> -Hola Emili! En quin any vas escriure el llibre?<br /> Hola xiques! El llibre es va publicar el 1972, però jo el vaig escriure uns anys abans.<br /> <br /> -Per què el llibre s´anomena L´Ocell de Foc?<br /> Perquè és el protagonista del llibre.<br /> <br /> -Podries dir-nos alguna cosa sobre el protagonista?<br /> En veritat, en cap moment de l´obra es descriu el seu fisic però es pot dir que és un joglar principiant que somnia que les seues obres seran cantades arreu del món. És fill d´un trobador(Aicart de Carcassona).<br /> <br /> -Quantes edicions s´han publicat d´aquest llibre?<br /> 45 edicions.<br /> <br /> -Tenies por que el llibre no agradara a la gent?<br /> No, perquè sempre he cregut que l´argument podria ser entretingut.<br /> <br /> -Quins altres personatges apareixen en el llibre?<br /> Apareixen personatges com Arnau de Rocablanca, company de viatge de l´Ocell de Foc, Roc Destraler, qui va ajudar l´Ocell de Foc a escapar, el Cavaller Salvatge i la soldadera -que s´anomena Matilde- s´encarregaven de cuidar i protegir a l´Ocell de Foc, entre d´altres.<br /> <br /> -Quina opinió té la gent sobre el llibre?<br /> Hi ha diverses opinions sobre el llibre, a algunes persones els agrada i a altres els pareix un poc difícil d´entendre.<br /> <br /> -En què t´has inspirat per a escriure aquest llibre?<br /> Des de xicotet m´han agradat molt els llibres de batalles i això em va servir d´inspiració.<br /> <br /> -Moltes gràcies per l´entrevista. Esperem que tingues mala sort i que vengues molts més exemplars.<br /> De res xiques! Ha sigut un plaer!<br /> |Validada=Veritat<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=No<br /> |Destacador=<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_3_sobre_L%27Ocell_de_foc_de_l%27autor_Emili_Teixidor,_pels_Alcasiles&diff=13103 2013-04-27T10:39:29Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Alcasiles<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Text='''Qué passaria si el vescomte de Peguera no hagués mort quan va descobrir l’Ocell de Foc?<br /> '''<br /> <br /> Quan el vescomte es va adonar que l'Ocell era qui era, va capturar-lo abans que sortís corrent, llançant-li una llança i clavant-li-la a l'espatlla, el que va fer que l’Ocell de Foc caigués abatut a terra. El vescomte aprofità per capturar el seu cavall, el va lligar, va pujar al llom del seu cavall i el portà a les masmorres, on va ser tancat en una cel • la.<br /> <br /> Era una cambra humida, i vella. L’Ocell de Foc passà allí una temporada, només menjant un cop al dia pa dur i aigua, a base de tortures i de patiment. Un dia, la filla del vescomte, Carmesina, es va assabentar del que estava fent el seu pare amb l'Ocell de Foc i va anar a veure’l a la seva cel•la fosca en les masmorres. Allí, Carmesina, tractà d'ajudar-lo a escapar mitjançant un pla que va imaginar. Ella contactà amb el grup del Cec de Cabrera perquè l'ajudés a treure’l d’allí.<br /> <br /> Un nit freda d'hivern, Carmesina baixà a les masmorres, amagant-se dels guàrdies del seu pare. Just en arribar al costat de la cel • la, va trobar un guàrdia vigilant, però estava dormint. Ella va agafar un pal que hi havia recolzat a la paret, i silenciosament, li colpejà amb ell al cap, i el va deixar inconscient. Li va treure les claus i va obrir la cel • la de l’Ocell de Foc. Van despullar al guàrdia i l’ Ocell de Foc es va posar la seua roba, el van lligar, i el van tancar a la cel • la on hi havia estat l’Ocell de Foc. L’Ocell de Foc va escapar del castell amb el seu grup, que l'esperava fora del castell, tot amb l'ajuda de Carmesina.<br /> |Validada=Veritat<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=No<br /> |Destacador=<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_L%27Ocell_de_foc_de_l%27autor_Emili_Teixidor,_pels_Sapatillas&diff=12013 2013-02-19T12:26:49Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Sapatillas<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=Ací teniu un treball que recull el procés de conquesta de Mallorca i València i algun testimoni i llegenda relacionada.<br /> |Text=LA BATALLA DE MURET I LES SEGÜENTS CONQUESTES CATALANOARAGONESES<br /> <br /> <br /> En la novel·la &quot;L'Ocell de Foc&quot; es parla de la batalla de Muret, que aquest any de 2013, complirà 800 anys  (12 de setembre de 1213). En ella morí el rei Pere I el Catòlic defenent els seus vassalls, majoritàriament càtars i conta els francesos i el papa. Serà conegut com a &quot;catòlic&quot; perquè no sent &quot;heretge&quot; va complir amb una de les normes dels cavallers medievals: defendre el vassalls.<br /> <br /> A continuació parlem sobre la batalla de Muret:<br /> <br /> Aquesta va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats contra les tropes franceses, liderades per Simó de Montfort, és recordada per la mort del rei Pere el Catòlic i per constituir el final de l’Occitània. <br /> A l´hora de la batalla, el rei catalanoaragonés hi va voler combatre com un cavaller contra Simó, i per aquest motiu es va canviar l'armadura amb un dels seus cavallers. Però l'exèrcit de Simó de Montfort havia rebut ordres d'abatre el cavaller que dugués l'armadura reial. El rei, en veure el seu company mort, va descobrir-se amb el crit de &quot;El Rei, heus-el aquí&quot;, cosa que va provocar que l'exèrcit enemic l'abatira a ell també. Finalment, la batalla la va guanyar l'exèrcit francés, que va prendre el territori de Tolosa i posà fi a l'expansió catalana sobre terres ara definitivament franceses.<br />  <br /> L'Ocell de Foc (un imaginat Aicart de Carcassona) i el seu amic Arnau, són eixits de la imaginació d’Emili Teixidor, que en la novel·la “L’Ocell de Foc”, tracta aquests fets del segle XIII. Ambdós, al final de la història, volen acompanyar Jaume I en les seues futures conquestes. Si haveren estat personatges reals ben bé podrien haver participat en les conquestes Jaumines reals. Ací vos expliquem el procés de la conquesta de les dues futures capitals dels nous territoris conquerits: Ciutat de Mallorca i València.<br /> <br /> La Conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca o Ciutat de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana en les muntanyes va durar tres anys més.<br /> <br /> La Conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars i d’assetjament que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. Davant de l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, Jaume I va emprendre la conquesta de les taifes valencianes (València, Dénia...)<br /> <br /> L'anomenat Penó de la Conquesta és un dels testimonis físics que queden d’aquell moment. És el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València.<br /> Està fet amb tres tires cosides de drap tosc, de color blanc, que foren retallats a corre-cuita de forma bossellada, sobre el qual s'hi pintaren 4 barres vermelles. Actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, la qual cosa li dóna un aspecte de Senyera Reial. Té unes mesures de 2 metres de longitud, sospitant-se que inicialment seria més llarg i que fou retallat. A dalt de tot figura una inscripció afegida en la restauració de 1638 on hi diu “Año 1238”, repartida entre les diferents franges groguenques.<br /> <br /> Quan Jaume I la va veure penjada d'una de les torres de la Balansiya musulmana, conta en el seu &quot;Llibre dels Feits&quot; que va baixar del cavall, es va agenollar i va plorar donant gràcies a Déu per la gran mercé que li havia fet. <br /> Hui el Penó, es guarda a l'Ajuntament de València.<br />  <br /> Igual que en Muret Emili Teixidor ha introduït la llegenda del cavall florit, a València se'n conten moltes llegendes encara referents a la pròpia conquesta, com per exemple la de la Rata Penada. Aquest fet de l’existència de llegendes es deu a l’interés de la monarquia d’assentar la seua bona fama i la voluntat de manipulació feta des del poder per a fer que el poble creguera fermament en què la conquesta estava ajudada per les forces divines. <br /> <br /> La rata penada és l’animal que remata l’escut de la ciutat de València, però també ha existit a altres ciutats de la Corona d’Aragó. Segons la llegenda, en la cultura àrab es domesticaven i s’utilitzaven per espantar els mosquits dels terrenys pantanosos de prop de València.<br /> En l’època de Jaume I un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat poguera volar totes les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà.<br /> Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als musulmans.<br /> <br /> Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que no l’esglaiaren, sinó que la complagueren per a que es quedara a gust al campament.<br /> Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda del rei un estrany colpejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De seguida va cridar els seus capitans per a que donaren ordre als guàrdies d’extremar la vigilància. Aleshores se n’adonaren de que l’exèrcit moro estava prop del campament i donaren la veu d’alarma.<br /> Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir que els musulmans es retiraren.<br /> <br /> El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. I ben grossa va ser la seua sorpresa quan va descobrir que era la rata penada qui va donar l’avís. L’animalet s’havia deixat caure amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir despertar el rei.<br /> Com a premi a la seua decisiva ajuda, conclou la llegenda, Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut reial de la ciutat de València.<br /> |Validada=Veritat<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=No<br /> |Destacador=<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_L%27Ocell_de_foc_de_l%27autor_Emili_Teixidor,_pels_Alcasiles&diff=11941 2013-02-16T10:03:10Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Alcasiles<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2011-12<br /> |Obra=L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=Primera pàgina d'un periòdic molt especial que informa sobre el final de la novel·la.<br /> |Validada=Veritat<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=No<br /> |Destacador=Alcasiles<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_L%27Ocell_de_foc_de_l%27autor_Emili_Teixidor,_pels_Alcasiles&diff=11940 2013-02-16T09:52:26Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Alcasiles<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2011-12<br /> |Obra=L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=Primera pàgina d'un periòdic molt especial que informa sobre el final de la novel·la.<br /> |Validada=Veritat<br /> |Validador=Alcasiles<br /> |Destacada=No<br /> |Destacador=Alcasiles<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mecanoscrit_del_segon_origen_de_l%27autor_Manuel_de_Pedrolo,_pels_Les_Carretilleres&diff=11820 2013-02-11T17:11:33Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Les Carretilleres<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=En aquest treball hem volgut comparar la història simbòlica que es narra en la novel·la amb el Gènesi de la Bíblia, ja que, com veureu, hi ha moltes simil·lituds<br /> |Text=ADAM I EVA DE LA NOVA ERA<br /> <br /> En aquesta novel·la els noms dels protagonistes tenen un significat simbòlic. Així, per exemple; Alba, significa “inici, aurora”. Per tant aquest nom el podem relacionar amb el fet que l´Alba puga ser la mare de la segona humanitat que proposa el llibre. Però també té altres significats, com ara “blancor, innocència o virginitat” cosa que la pot relacionar amb Eva del ''Genesi'' Bíblic. <br /> <br /> Dídac pot estar relacionat amb la paraula didàctic, perque aprén a sobreviure i madurar com un ser humà qualsevol.<br /> <br /> Podem comparar Benaura, el lloc on vivien Dídac i Alba abans de la catàstrofe amb el Jardí de l´Edén, que era el lloc on es trobaven Adam i Eva. Benaura és el “paradís perdut”, el lloc al qual ja mai podran tornar, igual que va suceir amb Adam i Eva, que van ser expulsats del Jardí de l´Edén, el paradís al qual ells tampoc podien tornar. <br /> <br /> La novel·la s´anomena “Mecanoscrit” perque, segons apareix en ella mateixa (metallenguatge), l´original estava escrit amb maquina, i es diu “Del segon origen” perque el primer origen va ser quan Adam i Eva van aparèixer i el segon són els dos protagonistes quan van sobreviure a la destrucció de la terra, i volen reconstruir la humanitat des de les seues ruïnes. <br /> <br /> També podem comparar la mort de Dídac amb la d´Adam. Perqué Adam, al menjar de la poma prohibida, va ser expulsat del Jardí de l´Edén i es convertiria en un ésser mortal, és a dir, que experimentaria tot alló que també viuria Dídac, com pot ser la malaltia, la mort, la violència i el dolor; perque no tot és bonic en el fet de viure. <br /> <br /> Podem identificar la catàstrofe amb una oportunitat de reconstruir una nova societat en què no existisca el racisme, ja que Alba és Blanca i Dídac és negre. <br /> <br /> El final d´aquesta novel·la ens ha sorprés perquè Alba té que esperar a tindre el seu fill per a poder “continuar” la humanitat, cosa que sabem que suceirà perquè el mecanoscrit es pren en un futur hipotétic com l´origen auténtic d´aquesta nova societat. <br /> Tot aixó es troba relacionat amb la historia d´Adam i Eva en el ''Génesi'', quan Caïm mata Abel i els fills del tercer germà, Set, els seus fills, cal que es reproduisquen entre ells per a seguir les generacions, o bé Eva es veuria obligada a tenir més filles amb Adam o amb els seus propies fills, i aquestes es relacionarien entre germans, cosins... Per més que no es diu res d´açò en el ''Genesi'', la novel·la ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia identitat cultural-religiosa o creencial. I és que, finalment, tots som germans...<br /> |Validada=Veritat<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=No<br /> |Destacador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Sergi_G%C3%B3mez_i_Soler&diff=11811 2013-02-11T07:03:20Z

<p>Sergi Gómez i Soler: que sempre està donant disgustos...</p> <hr /> <div>{{Usuari<br /> |Tipus usuari=professorat<br /> |Integrants=<br /> |Centre estudien=<br /> |Professorat=<br /> |Centre treballa=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Usuari premiat=f<br /> }}<br /> A veure si açò funciona...<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mecanoscrit_del_segon_origen_de_l%27autor_Manuel_de_Pedrolo,_pels_Les_Carretilleres&diff=11810 2013-02-11T06:57:24Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Les Carretilleres<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=En aquest treball hem volgut comparar la història simbòlica que es narra en la novel·la amb el Gènesi de la Bíblia, ja que, com veureu, hi ha moltes simil·lituds<br /> |Text=ADAM I EVA DE LA NOVA ERA<br /> <br /> En aquesta novel·la els noms dels protagonistes tenen un significat simbòlic. Així, per exemple; Alba, significa “inici, aurora”. Per tant aquest nom el podem relacionar amb el fet que l´Alba puga ser la mare de la segona humanitat que proposa el llibre. Però també té altres significats, com ara “blancor, innocència o virginitat” cosa que la pot relacionar amb Eva del ''Genesi'' Bíblic. <br /> <br /> Dídac pot estar relacionat amb la paraula didàctic, perque aprén a sobreviure i madurar com un ser humà qualsevol.<br /> <br /> Podem comparar Benaura, el lloc on vivien Dídac i Alba abans de la catàstrofe amb el Jardí de l´Edén, que era el lloc on es trobaven Adam i Eva. Benaura és el “paradís perdut”, el lloc al qual ja mai podran tornar, igual que va suceir amb Adam i Eva, que van ser expulsats del Jardí de l´Edén, el paradís al qual ells tampoc podien tornar. <br /> <br /> La novel·la s´anomena “Mecanoscrit” perque, segons apareix en ella mateixa (metallenguatge), l´original estava escrit amb maquina, i es diu “Del segon origen” perque el primer origen va ser quan Adam i Eva van aparèixer i el segon són els dos protagonistes quan van sobreviure a la destrucció de la terra, i volen reconstruir la humanitat des de les seues ruïnes. <br /> <br /> També podem comparar la mort de Dídac amb la d´Adam. Perqué Adam, al menjar de la poma prohibida, va ser expulsat del Jardí de l´Edén i es convertiria en un ésser mortal, és a dir, que experimentaria tot alló que també viuria Dídac, com pot ser la malaltia, la mort, la violència i el dolor; perque no tot és bonic en el fet de viure. <br /> <br /> Podem identificar la catàstrofe amb una oportunitat de reconstruir una nova societat en què no existisca el racisme, ja que Alba és Blanca i Dídac és negre. <br /> <br /> El final d´aquesta novel·la ens ha sorprés perquè Alba té que esperar a tindre el seu fill per a poder “continuar” la humanitat, cosa que sabem que suceirà perquè el mecanoscrit es pren en un futur hipotétic com l´origen auténtic d´aquesta nova societat. <br /> Tot aixó es troba relacionat amb la historia d´Adam i Eva en el ''Génesi'', quan Caïm mata Abel i els fills del tercer germà, Set, els seus fills, cal que es reproduisquen entre ells per a seguir les generacions, o bé Eva es veuria obligada a tenir més filles amb Adam o amb els seus propies fills, i aquestes es relacionarien entre germans, cosins... Per més que no es diu res d´açò en el ''Genesi'', la novel·la ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia identitat cultural-religiosa o creencial. I és que, finalment, tots som germans...<br /> |Validada=f<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=f<br /> |Destacador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mecanoscrit_del_segon_origen_de_l%27autor_Manuel_de_Pedrolo,_pels_Les_Carretilleres&diff=11809 2013-02-11T06:56:54Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Les Carretilleres<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=En aquest treball hem volgut comparar la història simbòlica que es narra en la novel·la amb el Gènesi de la Bíblia, ja que, com veureu, hi ha moltes simil·lituds<br /> |Text=ADAM I EVA DE LA NOVA ERA<br /> <br /> En aquesta novel·la els noms dels protagonistes tenen un significat simbòlic. Així, per exemple; Alba, significa “inici, aurora”. Per tant aquest nom el podem relacionar amb el fet que l´Alba puga ser la mare de la segona humanitat que proposa el llibre. Però també té altres significats, com ara “blancor, innocència o virginitat” cosa que la pot relacionar amb Eva del ''Genesi'' Bíblic. <br /> <br /> Dídac pot estar relacionat amb la paraula didàctic, perque aprén a sobreviure i madurar com un ser humà qualsevol.<br /> <br /> Podem comparar Benaura, el lloc on vivien Dídac i Alba abans de la catàstrofe amb el Jardí de l´Edén, que era el lloc on es trobaven Adam i Eva. Benaura és el “paradís perdut”, el lloc al qual ja mai podran tornar, igual que va suceir amb Adam i Eva, que van ser expulsats del Jardí de l´Edén, el paradís al qual ells tampoc podien tornar. <br /> <br /> La novel·la s´anomena “Mecanoscrit” perque, segons apareix en ella mateixa (metallenguatge), l´original estava escrit amb maquina, i es diu “Del segon origen” perque el primer origen va ser quan Adam i Eva van aparèixer i el segon són els dos protagonistes quan van sobreviure a la destrucció de la terra, i volen reconstruir la humanitat des de les seues ruïnes. <br /> <br /> També podem comparar la mort de Dídac amb la d´Adam. Perqué Adam, al menjar de la poma prohibida, va ser expulsat del Jardí de l´Edén i es convertiria en un ésser mortal, és a dir, que experimentaria tot alló que també viuria Dídac, com pot ser la malaltia, la mort, la violència i el dolor; perque no tot és bonic en el fet de viure. <br /> <br /> Podem identificar la catàstrofe amb una oportunitat de reconstruir una nova societat en què no existisca el racisme, ja que Alba és Blanca i Dídac és negre. <br /> <br /> El final d´aquesta novel·la ens ha sorprés perquè Alba té que esperar a tindre el seu fill per a poder “continuar” la humanitat, cosa que sabem que suceirà perquè el mecanoscrit es pren en un futur hipotétic com l´origen auténtic d´aquesta nova societat. <br /> Tot aixó es troba relacionat amb la historia d´Adam i Eva en el ''Génesi'', quan Caïm mata Abel i els fills del tercer germà, Set, els seus fills, cal que es reproduisquen entre ells per a seguir les generacions, o bé Eva es veuria obligada a tenir més filles amb Adam o amb els seus propies fills, i aquestes es relacionarien entre germans, cosins... Per més que no es diu res d´açò en el ''Genesi'', la novel·la ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia identitat cultural-religiosa o creencial. I és que, finalment, tots som germans...<br /> |Validada=f<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=f<br /> |Destacador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mecanoscrit_del_segon_origen_de_l%27autor_Manuel_de_Pedrolo,_pels_Les_Carretilleres&diff=11808 2013-02-11T06:53:11Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Les Carretilleres<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=En aquest treball hem volgut comparar la història simbòlica que es narra en la novel·la amb el Gènesi de la Bíblia, ja que, com veureu, hi ha moltes simil·lituds<br /> |Text=ADAM I EVA DE LA NOVA ERA<br /> <br /> En aquesta novel·la els noms dels protagonistes tenen un significat simbòlic. Així, per exemple; Alba, significa “inici, aurora”. Per tant aquest nom el podem relacionar amb el fet que l´Alba puga ser la mare de la segona humanitat que proposa el llibre. Però també té altres significats, com ara “blancor, innocència o virginitat” cosa que la pot relacionar amb Eva del ''Genesi'' Bíblic. <br /> <br /> Dídac pot estar relacionat amb la paraula didàctic, perque aprén a sobreviure i madurar com un ser humà qualsevol.<br /> <br /> Podem comparar Benaura, el lloc on vivien Dídac i Alba abans de la catàstrofe amb el Jardí de l´Edén, que era el lloc on es trobaven Adam i Eva. Benaura és el “paradís perdut”, el lloc al qual ja mai podran tornar, igual que va suceir amb Adam i Eva, que van ser expulsats del Jardí de l´Edén, el paradís al qual ells tampoc podien tornar. <br /> <br /> La novel·la s´anomena “Mecanoscrit” perque, segons apareix en ella mateixa (metallenguatge), l´original estava escrit amb maquina, i es diu “Del segon origen” perque el primer origen va ser quan Adam i Eva van aparèixer i el segon són els dos protagonistes quan van sobreviure a la destrucció de la terra, i volen reconstruir la humanitat des de les seues ruïnes. <br /> També podem comparar la mort de Dídac amb la d´Adam. Perqué Adam, al menjar de la poma prohibida, va ser expulsat del Jardí de l´Edén i es convertiria en un ésser mortal, és a dir, que experimentaria tot alló que també viuria Dídac, com pot ser la malaltia, la mort, la violència i el dolor; perque no tot és bonic en el fet de viure. <br /> <br /> Podem identificar la catàstrofe amb una oportunitat de reconstruir una nova societat en què no existisca el racisme, ja que Alba és Blanca i Dídac és negre. <br /> <br /> El final d´aquesta novel·la ens ha sorprés perquè Alba té que esperar a tindre el seu fill per a poder “continuar” la humanitat, cosa que sabem que suceirà perquè el mecanoscrit es pren en un futur hipotétic com l´origen auténtic d´aquesta nova societat. Tot aixó es troba relacionat amb la historia d´Adam i Eva en el ''Génesi'', quan Caïm mata Abel i els fills del tercer germà, Set, els seus fills, cal que es reproduisquen entre ells per a seguir les generacions, o bé Eva es veuria obligada a tenir més filles amb Adam o amb els seus propies fills, i aquestes es relacionarien entre germans, cosins... Per més que no es diu res d´açò en el ''Genesi'', la novel·la ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia identitat cultural-religiosa o creencial. I és que, finalment, tots som germans...<br /> |Validada=f<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=f<br /> |Destacador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Les_Carretilleres&diff=11807 2013-02-11T06:46:16Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div>{{Usuari<br /> |Tipus usuari=grup d'estudiants<br /> |Integrants=Marina Pamies Diaz, Auxi Rodriguez Juan i Vladys Poberezhna<br /> |Centre estudien=Miguel Hernández<br /> |Professorat=Sergi Gomez i Soler<br /> |Centre treballa=<br /> |Curs=2012-13<br /> |Presentació=Ieeeh bojos! Nosaltres som &quot;Les Carretilleres&quot;, Marina Pamies Diaz, Auxi Rodriguez Juan i Vladys Poberezhna.<br /> Vivim en la zona castellanoparlants d'Alacant, a Bigastro. Estudiem el 4º ESO a l'institut Miguel Hernández. Tenim 15 i 16 anys. Ens agraden les motos, el &quot;flamenquitoh&quot; i l'or...(tot el que brilla). Ens agrada també la música house, electro i reggeton. El nostre Déu és Dj Skrillex. En el nostre temps lliure ens agrada passejar amb dues famoses monges de Bigastro pel mont, mentre ens llegim el Kamasutra dins d'una cova situada a la vora d'un gran embassament que tenim per ací i que ningú no sap que existeix...<br /> |Usuari premiat=f<br /> }}<br /> Ieeeh bojos! Nosaltres som &quot;Les Carretilleres&quot;, Marina Pamies Diaz, Auxi Rodriguez Juan i Vladys Poberezhna.<br /> Vivim en la zona castellanoparlants d'Alacant, a Bigastro. Estudiem el 4º ESO a l'institut Miguel Hernández. Tenim 15 i 16 anys. Ens agraden les motos, el &quot;flamenquitoh&quot; i l'or...(tot el que brilla). Ens agrada també la música house, electro i reggeton. El nostre Déu és Dj Skrillex. En el nostre temps lliure ens agrada passejar amb dues famoses monges de Bigastro pel mont, mentre ens llegim el Kamasutra dins d'una cova situada a la vora d'un gran embassament que tenim per ací i que ningú no sap que existeix...<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mecanoscrit_del_segon_origen_de_l%27autor_Manuel_de_Pedrolo,_pels_Les_Carretilleres&diff=11806 2013-02-11T06:43:09Z

<p>Sergi Gómez i Soler: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Les Carretilleres |Centre=Miguel Hernández |Curs=2012-13 |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo |Activitat sobre=una obra |...».</p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Les Carretilleres<br /> |Centre=Miguel Hernández<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=En aquest treball hem volgut comparar la història simbòlica que es narra en la novel·la amb el Gènesi de la Bíblia, ja que, com veureu, hi ha moltes simil·lituds<br /> |Text=ADAM I EVA DE LA NOVA ERA<br /> <br /> En aquesta novel·la els noms dels protagonistes tenen un significat simbòlic. Així, per exemple; Alba, significa “inici, aurora”. Per tant aquest nom el podem relacionar amb el fet que l´Alba puga ser la mare de la segona humanitat que proposa el llibre. Però també té altres significats, com ara “blancor, innocència o virginitat” cosa que la pot relacionar amb Eva del ''Genesi'' Bíblic. <br /> <br /> Dídac pot estar relacionat amb la paraula didàctic, perque aprén a sobreviure i madurar com un ser humà qualsevol.<br /> <br /> Podem comparar Benaura, el lloc on vivien Dídac i Alba abans de la catàstrofe amb el Jardí de l´Edén, que era el lloc on es trobaven Adam i Eva. Benaura és el “paradís perdut”, el lloc al qual ja mai podran tornar, igual que va suceir amb Adam i Eva, que van ser expulsats del Jardí de l´Edén, el paradís al qual ells tampoc podien tornar. <br /> <br /> La novel·la s´anomena “Mecanoscrit” perque, segons apareix en ella mateixa (metallenguatge), l´original estava escrit amb maquina, i es diu “Del segon origen” perque el primer origen va ser quan Adam i Eva van aparèixer i el segon són els dos protagonistes quan van sobreviure a la destrucció de la terra, i volen reconstruir la humanitat des de les seues ruïnes. <br /> També podem comparar la mort de Dídac amb la d´Adam. Perqué Adam, al menjar de la poma prohibida, va ser expulsat del Jardí de l´Edén i es convertiria en un ésser mortal, és a dir, que experimentaria tot alló que també viuria Dídac, com pot ser la malaltia, la mort, la violència i el dolor; perque no tot és bonic en el fet de viure. <br /> <br /> Podem identificar la catàstrofe amb una oportunitat de reconstruir una nova societat en què no existisca el racisme, ja que Alba és Blanca i Dídac és negre. <br /> <br /> El final d´aquesta novel·la ens ha sorprés perquè Alba té que esperar a tindre el seu fill per a poder “continuar” la humanitat, cosa que sabem que suceirà perquè el mecanoscrit es pren en un futur hipotétic com l´origen auténtic d´aquesta nova societat. Tot aixó es troba relacionat amb la historia d´Adam i Eva en el ''Génesi'', quan Caïm mata Abel i els fills del tercer germà, Set, els seus fills, cal que es reproduisquen entre ells per a seguir les generacions, o bé Eva es veuria obligada a tenir més filles amb Adam o amb els seus propies fills, i aquestes es relacionarien entre germans, cosins... Per més que no es diu res d´açò en el ''Genesi'', la novel·la ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia identitat cultural-religiosa o creencial. I és que, finalment, tots som germans...<br /> |Imatge1=Masolino-tentacion-de-adan-y-eva-capilla-brancacci-florencia.jpg<br /> |Validada=f<br /> |Validador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Destacada=f<br /> |Destacador=Sergi Gómez i Soler<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Fitxer:Masolino-tentacion-de-adan-y-eva-capilla-brancacci-florencia.jpg&diff=11805 2013-02-11T06:42:50Z

<p>Sergi Gómez i Soler: </p> <hr /> <div></div>

Sergi Gómez i Soler https://www.viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Sergi_G%C3%B3mez_i_Soler&diff=10266 2013-01-07T09:47:31Z

<p>Sergi Gómez i Soler: Es crea la pàgina amb «A veure si açò funciona...».</p> <hr /> <div>A veure si açò funciona...</div>

Sergi Gómez i Soler