Explora el wiki

- Bona nit, amics "telespectadors"! Avui tenim l'orgull de presentar-vos la Mireia. Per si no la coneixeu, ella va ser la iniciadora d'una vaga que es va iniciar a la seva escola i va ser una de les vagues més populars del país. (Salutació a la Mireia). Una pregunta que tothom es deu fer, és qui és la Norma Schweizer ? -La Norma, és una de les persones més meravelloses que he conegut en la meva vida. Lluitadora i forta, probablement, els adjectius perfectes per qualificar-la. Ha estat lluitant contra la seva malaltia durant molts anys i ho seguirà fent, com sempre, amb un somriure dibuixat a la cara. -Com vas reaccionar quan va dir-te que tenia la S.I.D.A.? -Al principi, la notícia va ser molt impactant per a mi. Com qualsevol nen de la nostra edat, vaig preguntar-li a ma mare qué era la S.I.D.A. ja que ella és enfermera i vaig suposar que ella sabria coses d'aquesta malaltia. Encara recordo estar asseguda al meu llit amb ella i que al final de la seva explicació em preguntés "Mireia, que coneixes a algú que té la S.I.D.A. ?" Jo vaig dir-li que no , que era, per un treball de Biologia. Però , quan setmanes després vaig saber que volien fer fora a la Norma, vaig penedir-me d'haver-li dit aquesta mentida. - Sí, avegades les famílies tenen solucións més pràctiques que els nens. De totes maneres, tu vas ser molt valenta i vas enfrontar-te de manera adulta a aquesta situació, no es així ? - Doncs, vaig fer el que creia que havia de fer. Gran part de la classe, va deixar-me sola, davant d'aquest problema. Tot i així vaig tenir el valor d'enfrontar-me amb les persones que van acompanyar-me fins al final, i estic molt agraïda pel que van fer. - Per què vas pensar en fer una vaga i no enviar-li una carta a la directora, per exemple ? - Sempre he pensat que les accions són el que realment es valora, i no pas les paraules. La meva família va recomamar-me que ho fes, però també va advertir-me que molta gent es faria enrrere, i aixó va ser el que va passar. Però sé que la Norma hagués fet aixó per mi i no deixaria mai una amiga sense ajuda. Per tant, no m'importava les conseqüències que podien tenir els meus actes, l'unica cosa que tenia al cap era que la Norma no es separés del meu costat. - Moltes gràcies, Mireia per aquesta entrevista. Fins un altre dia ! - Gràcies a tu, Josep ! Adéu ! - Fins aquí el programa. Fins demà a les 22:00, com sempre !