Quant a la llegenda que els vampirs moren definitivament quan els claven una estaca al cor, Bertha Kurtel va demostrar que aqueixa profecía no és certa. Quatre anys després, Bertha va reaparèixer a Heidelberg on tot va succeeir. El 4 de febrer de 1847, va tornar a atacar a una noia mentre aquesta dormia, la casa era deserta, Clàudia a soles estava acompanyada del seu nòvio.

-Quí ets i què fas ací? Clàudia! - va cridar Pere amb por. -La teua xica està totalment dormida, no pot escoltar-te - va contestar la vampira. -Què li has fet mala bèstia? - va continuar el xic amb desesperació.

A continuació el va agafar i el va lligar a una cadira i va ficar-li una llima a la boca amb la finalitat que no poguera dir res.

-De seguida estic amb tu - va dir la vampira amb un somriure malèvol.

Va anar al llit on estava Clàudia i va passar la mà per damunt dels seus ulls i de sobte es va despertar, però no va tenir temps de dir paraula perquè de seguida, davall la atenta mirada de Pere, Bertha va mossegar-li amb el seus dents afilats a una banda del coll mentre al xic que continuava lligat se li omplien els ulls de llàgrimes en veure com moria la persona que ell amava. A continuació va deixar el xic a soles amb el cadàver. Bertha va desaparèixer i el xic va morir d’asfíxia i de pena.