Usuari:Mercè Rodoreda: Diferència entre les revisions

Hola, som el grup de " Mercè Rodoreda" de l'escola del Treball,format per tres alumnes:

-Hola, em dic Xiaoqi Liu tinc 18 anys i sóc xines, però vaig néixer i crèixer aqui. Estudio 2n de bachillerat tecnològic en l’escola del Treball. Després de batxillerat voull anar a la universitat, però encara no ho sé ben bé el que vol fer.Hem elegit aquesta autora perquè considerem l’escriptora de la llengua catalana conremorani més influent i escriu d’una manera diferents fins aquella moment.

-Hola, el meu nom es Xumiao zhan, tinc 17 anys i sóc xines, però ha viscut aqui. Estudio 2n de bachillerat tecnològic en l’escola del Treball. Deprés de bachillerat vull anar a universitat.

-Hola, el meu nom és Miriam, tinc 17 anys i faig segon de Batxillerat tecnològic.  He escollit aquesta autora perquè em va encantar una de les seves obres més famoses, la Plaça del diamant. A més està considerada una de les millors autores dels s.XX. i m'encanta la manera en que escriu. Crec que és una de les millors autores més importants que hagin existit mai.

Aquií us parlarem en primer lloc la biografia de l’autora

Mercè Rodoreda és coneguda com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. Es Deixà d'anar a escola molt petita i passà una infantesa solitària lliurada al somni i a la lectura, passió que li va ser inculcada pel seu avi. Va passar per moltes experiencies traumàtiquesa per a ella a la seva joventut com el casament amb el seu oncle matern, mai aceptat per ella, el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, el qual es va veure afectat posteriorment per una malaltia mental, la Guerra civil. A partir d'aquests fets, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa en la d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que ha patit. Inicia així una carrera de gran regularitat i activitat tant desde la perspectiva del treballnt progressiu, que es manifesta amb les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguaren a emprendre l'exili l’any 1939, cap a França on s'instal·la amb altres escriptors catalans i comença la seva etapa de maduresa, tant com a escriptora com personalment, entrant en una etapa de creativitat enorme, com “Vint-i-dos contes (1958)”. En aquests primers anys de l'exili (1940-1950), quan a Catalunya encara no s'ha perdut l'esperança de restaurar la legitimitat republicana i quan l'autora té ben present la capacitat de projecció que el teatre català ha tingut en la preguerra. Cap al 1946, després d'una etapa de dubtes i de malviure en l'àmbit afectiu, comença a escriure poesia lírica. Fa uns quants sonets que li donaran la idea per a un recull poètic. La publicació de ”La plaça del Diamant (1962)”, contribueix a la seva consolidació definitiva i li assegura una relació estable amb el món editorial. L'any 1966, li va ser otorgat, finalment, el premi Sant Jordi. És a finals de la dècada dels setanta que torna a Catalunya on començaria la seva etapa de vellesa. En aquesta etapa de retorn a Catalunya, és membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Afectada d'un càncer, i mort l’any 1983. Deixa com a hereu del llegat literaril'Institut d'Estudis Catalans.

Unes de les obre més destacats “La plaça del Diamant” .

La plaça del diamant és una obra psicològica, dramàtica i amb una mica d'humor. Està ambientada a la Postguerra a Barcelona. Tracta d'una noia jove, Natàlia, què està promesa amb en Pere. Una nit convençuda per la seva amiga Julieta se'n van a la Plaça del diamant a ballar. I així la Natalia coneix en Quimet, el qual li diu Colometa a la Natàlia, La Colometa deixa el seu promès pel Quimet, amb qui es cassa. En Quimet és un home molt controlador, i fa la Colometa deixar el seu treball a la pastisseria mentre ell treballa de fuster. Tenen dos fills, i el negoci li comença a anar malament, així que la Colometa comença a treballar a una casa. Quan comença la Guerra Cívil, en Quimet és enviat al front a lluitar. La Colometa que no té diners, ven totes les seves coses i quan es queda sense coses i sense diners decideix suicidar-se, de manera que va a una drogueria a comprar Salfumant. A la drogueria coneix l'Antoni, que l'ofereix treballar a la drogueria i ella com que no té res accepta. L'Antoni és molt més comprensiu que en Quimet, i és bon pare pels seus fills. Temps després, l'Antoni li demana matrimoni a la Natàlia, i ella accepta. Finalment la filla de la Natàlia es casa i el fill se'n va a l'exercit.

Va guanyar molts premis com:

-Premi Crexells (1937): Aloma.  -Flor Natural dels Jocs Florals (Londres, 1947, i París, 1948). Nomenada Mestra en Gai Saber (Montevideo, 1949).  -Premi Joan Santamaria (1956): "Carnaval".  -Premi Víctor Català (1957): Vint-i-dos contes.  -Premi de la Crítica (1965): El carrer de les Camèlies.  -Premi Sant Jordi (1966): El carrer de les Camèlies. -Premi Ramon Llull (1969): El carrer de les Camèlies.  -Premi Lletra d'Or (1976): Mirall trencat. -Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980).  -Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana (1980): Viatges i flors.  -Premi Crítica Serra d'Or (1980): Quanta, quanta guerra...