Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Usuari Discussió:SofiaAyelen99: Diferència entre les revisions
(→Els amants: secció nova) |
(→Els amants) |
||
(Hi ha 5 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Els amants == | == Els amants == | ||
Revisió de 14:28, 21 feb 2016
Els amants
Ens situem a València els anys 50, la Laura una noia de 18 anys de classe social alta entra a la universitat per estudiar Magisteri. Ella està estudiant obligada pels seus pares, ja que és una de les poques dones que poden accedir a uns estudis tan alts. La majoria de noies a la seva edat estan treballant per portar un sou a casa, o simplement, s’acaben de casar. La Laura no volia estudiar més perquè sabria que no li serviria de res, que d’aquí uns mesos li presentarien un xicot i es tindria que casar. Pare no fa falta que es gasti els diners amb matricules de la universitat -. Li deia la Laura cada vegada que parlaven del tema. No filla, ets la única filla que tinc i vull que et treguis la carrera de Magisteri perquè puguis educar els teus fills millor. Pare, l’educació que he rabut per part vostre ja m’ha servit. L’escola que he anat i he après moltes coses. Era impossible fer entrar en raó en el meu pare. El primer dia de la universitat el recordaré tota la meva vida. Vaig arribar a l’altura de la universitat i, de sobte, vaig veure com tres nois estaven just al costat de la porta. Estaven intentant lligar amb les altres noies que hi entraven i sortien. Quan jo vaig estar a l’altura d’ells hem van dir: Hola bonica, vos anar a beure un cafè amb mi? -. Tenia cara la negra com el carbó, era el típic obrer. Deixa-la que la senyoreta te presa -. Un noi mes o menys arreglat, tenia els ulls blaus com el mar. Ens vam mirar tots dos durant una estona sense dir-nos res. De cop vaig a apartar-la i vaig entrar. Durant tot el matí vaig estar pensant amb aquell noi, mai m’havia passat no poder oblidar a un home. Vaig tornar cap a casa al migdia. Casi tota la tarda la vaig passant estudiant fins de sobte una noia del servei entra: Senyoreta te visita. Jo? -. Vaig preguntar estranyada -. Si m’ha preguntat per una tal Laura i és la única d’aquesta casa. Dili que passí. A la vostra habitació? -. Pregunta rarament. Sí... hi ha algun problema? Es que es un home. Un home?! -. Hem va afirmar amb el cap -. Dili que m’esperi a la sala d’estar. Vaig anar a la sala d’estar amb molta curiositat per saber qui era. Vaig obrir la porta, era ell, el noi d’ulls blaus i portava la meva agenda a la mà. Ell es girà i em dedica un somriure a la vegada hem donava lo meu. Aquest matí se li ha caigut. Moltes gracies! -. Li vaig tornar el somriure -. Per cert moltes gracies per lo que ha fet per a mi aquest matí... si no fos per vostè ara mateix estaria amb el seu amic. No és molèstia per mi -. Li vaig indicar que s’assegués. Com es diu? Hem dic Ian i vostè es diu Laura que ho he vist a l’agenda. Si hem dic Laura i suposo que també ha vist la meva direcció perquè sinó no estaria aquí amb mi. Si... Que estudia? -. Pregunta amb curiositat. Magisteri i vostè? No jo no estudio...tinc un negoci familiar...un bar concretament. On està situat el bar? -. Ell em mira i treu una targeta que me la dona i jo la miro. Algun dia m’hi passaré. Li agradaria venir amb mi el que queda de tarda? D’acord.
No podia deixar-lo escapar, sentia que era l’home de la meva vida. Vam passar una estona molt divertida, i si, va passar ens vam besar.
Cada dia després de la universitat ens anàvem a dinar junts al seu bar, els seus pares eren molt amables, jo li deia al meu pare que anava amb una amiga a estudiar i a dinar. Sabia que no aprovarien aquesta relació per el sol fet que l’Ian sigues més pobre que nosaltres. Però ja es sap que no es pot ocultar alguna cosa així per més temps i ens van descobrir. Un amic del meu pare va entrar en el bar just quan nosaltres dos ens estaven besant, l’home hem va mirar i va sortir corrents. Sabia que li anava a dir al meu pare. En arribar a casa vaig trobar al meu pare i a la meva mare a la sala d’estar. Crec que ens tens que explicar algunes coses -. Va dir el meu pare seriosament. Jo l’estimo.... -. Son les úniques paraules que hem van sortir de la meva boca. No el pots estimar Laura, no veus que no seràs feliç al seu costat, que tindràs que treballar en aquell bar de mala mort tota la teva vida. Més ben igual, i no tinc perquè treballar en el bar si més no estic estudiant magisteri. Com segueixis amb ell no et penso pagar més els estudis...i no vull que la única filla que tinc es quedi com una analfabeta.... així que demà mateix t’aniràs cap a Londres. Pare, no hem pot fer això, jo l’estimo serè feliç amb ell.... els diners no ho son tot en aquesta vida. No comencis a plorar com una nena petita... les maletes ja estan preparades per demà a primera hora. Vaig anar a l’habitació i vaig veure a la noia del servei, li vaig demanar que li portes una carta a l’Ian que li havia escrit enseguida de rebre la noticia. Dos hores desprès va venir la noia amb una carta d’ell. Al final de la carta hem va escriure un poema molt maco que me l’emportaré amb mi sempre. I aquest poema diu així:
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peço d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.