|
Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Carta d'en Joan a la Coral, pels Guicaloaga: Diferència entre les revisions
(Es crea la pàgina amb «== INTRODUCCIÓ == Hola, som el grup Guicaloaga. En aquesta activitat em decidit escriure una carta del Joan dirigida a la Coral, en la que Joan li diu tot el que sent pe...».) |
|||
| (7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
== INTRODUCCIÓ == | == INTRODUCCIÓ == | ||
| − | Hola, som el grup Guicaloaga. En aquesta activitat | + | Hola, som el grup Guicaloaga. En aquesta activitat hem decidit escriure una carta del Joan dirigida a la Coral, en què el Joan li diu tot el que sent per ella, però que res no és com era al principi, a ell li sembla que ella ja no l’estima per això aquest pensament de deixar les coses clares i cadascú pel seu costat... A gairebé tots nosaltres ens ha passat alguna cosa d’aquestes, i hem tret profit d’aquestes experiències, esperem que us agradi la carta. |
| − | A | + | |
| + | Barcelona, 7 de Maig de 1931 | ||
| + | Hola Coral sóc en Joan, en aquests dos anys de la meva vida amb tu he estat molt content perquè m'has fet somriure i sobretot m'has donat motius per lluitar per tu, i que sàpigues que no els canviaria per res del món. Però tenim tantíssimes coses diferents i quasi ninguna cosa en comú... No m'agradava estar discutint sempre per ximpleries com per exemple la de l'altre dia, el tipus de música, et sembla bonic? Dons jo crec que no val la pena malgastar el nostre temps així, perquè ni tan sols tenim uns mínims objectius de futur, on puguem estar els dos junts, si més no, les projeccions del futur són només teves, només penses en tu mateixa i jo, jo sempre tinc que estar darrere teu perquè em perdonis si he fet alguna cosa malament. Això no està funcionant, Coral. No és que t'hagi deixat d'estimar sinó que ja no és normal el que t'està passant, estàs canviant, no sé si per bé o per malament, però ja no ets la meva nena que somreia cada vegada que li feia un petó a la galta, que et mirava fixament... Suposo que amb el pas del temps s'aprèn dels errors i intentes que la pròxima relació sigui millor, de debò que jo et desitjo el millor, però se que amb mi ja no ets feliç, i jo vull que tornis a somriure, no sé perquè però em sento culpable de tot això que t'està passant. Mano a la meva germana Aloma que vagi a buscar l'anell que et vaig regalar, perquè no puc veure't, no puc tornar a recordar tots els moments que he passat amb tu, perquè t'estimo, t'estimo moltíssim encara i no seria capaç d'oblidar-te si et tornés a veure.. Espero que canviïs, que això et serveixi de lliçó, per la propera vegada, però jo ja no dono més oportunitats, això que duien “ ningú sap el que té fins que ho perd” si us plau, pel teu bé, canvia. | ||
| − | |||
| − | + | Joan | |
| + | ==Els altres grups comenten== | ||
| − | + | [[Còmic sobre la carta d'en Joan a la Coral dels Guicaloaga, per Macedònia]] | |
| − | + | ||
Revisió de 10:02, 12 maig 2011
INTRODUCCIÓ
Hola, som el grup Guicaloaga. En aquesta activitat hem decidit escriure una carta del Joan dirigida a la Coral, en què el Joan li diu tot el que sent per ella, però que res no és com era al principi, a ell li sembla que ella ja no l’estima per això aquest pensament de deixar les coses clares i cadascú pel seu costat... A gairebé tots nosaltres ens ha passat alguna cosa d’aquestes, i hem tret profit d’aquestes experiències, esperem que us agradi la carta.
Barcelona, 7 de Maig de 1931
Hola Coral sóc en Joan, en aquests dos anys de la meva vida amb tu he estat molt content perquè m'has fet somriure i sobretot m'has donat motius per lluitar per tu, i que sàpigues que no els canviaria per res del món. Però tenim tantíssimes coses diferents i quasi ninguna cosa en comú... No m'agradava estar discutint sempre per ximpleries com per exemple la de l'altre dia, el tipus de música, et sembla bonic? Dons jo crec que no val la pena malgastar el nostre temps així, perquè ni tan sols tenim uns mínims objectius de futur, on puguem estar els dos junts, si més no, les projeccions del futur són només teves, només penses en tu mateixa i jo, jo sempre tinc que estar darrere teu perquè em perdonis si he fet alguna cosa malament. Això no està funcionant, Coral. No és que t'hagi deixat d'estimar sinó que ja no és normal el que t'està passant, estàs canviant, no sé si per bé o per malament, però ja no ets la meva nena que somreia cada vegada que li feia un petó a la galta, que et mirava fixament... Suposo que amb el pas del temps s'aprèn dels errors i intentes que la pròxima relació sigui millor, de debò que jo et desitjo el millor, però se que amb mi ja no ets feliç, i jo vull que tornis a somriure, no sé perquè però em sento culpable de tot això que t'està passant. Mano a la meva germana Aloma que vagi a buscar l'anell que et vaig regalar, perquè no puc veure't, no puc tornar a recordar tots els moments que he passat amb tu, perquè t'estimo, t'estimo moltíssim encara i no seria capaç d'oblidar-te si et tornés a veure.. Espero que canviïs, que això et serveixi de lliçó, per la propera vegada, però jo ja no dono més oportunitats, això que duien “ ningú sap el que té fins que ho perd” si us plau, pel teu bé, canvia.
Joan
Els altres grups comenten
Còmic sobre la carta d'en Joan a la Coral dels Guicaloaga, per Macedònia
