La vida oculta d'Aloma, pels aprovats

Introducció

Hola som els aprovats i farem la vida oculta d'Aloma i explicarem la vida anterior principalment de quan anava a l'escola. Hem escollit aquesta activitat perquè explicarem el que sentia Aloma a la seva infància i els records més agradables i desagradables. També explicarem com eren les classes i els amics que tenia i on anava de viatge quan era petita.

Vida oculta d'Aloma

Aloma va començar l'escola quan tenia 6 anys. Va conèixer a molts nois i noies de la seva edat. Amb la que millor es portava, i més coses en comú tenia, era la Joana. Era una noia amb als cabells rossos i llargs,no era gaire alta per la seva edat.Aloma la va conèixer quan va anar a classe. Va seguir fent amics a la escola, però cap li va caure millor que la Joana. No li agradava el col•legi, perquè no li agradava fer deures ni estudiar. Però aixo se li passava al veure i estar amb als seus amics. Amb aquesta edat li va passar una desgracia, va conèixer a l'Agnès i les seves amigues. Li feien la vida impossible a ella i els seus amics. La insultaven perquè no duia roba de marca.L'Agnés tenia molts diners, era la filla del alcalde del poble. Un dia qualsevol quan caminava amb la mare a direcció casa la Joana, la van atracar, a totes dues. A la mare li van demanar la bossa. Ella si va negar, i l'atracador li va donar una empenta, i la va tirar al sòl. Li va treure la bossa i va tocar el dos cames ajudeu-me. Desprès de tot això, van anar a la comissaria més propera, per denunciar-ho. El va descriure a un policia : Era un home de color, molt alt, el cabell rapat, una arracada a la orella dreta i un tatuatge un drac xinés al braç esquerra. Quan va acabar de descriure'l, se'n va anar cap a casa. Aquesta va ser una historia que la va marcar molt. Al final no es va trobat el lladre. Va tenir una vida molt aburrida no li va passar res interessant fins als deu anys. Amb aquesta edat ja la deixaven sortir al carrer amb els seus amics, però només per el voltant de casa. Aloma al seu poble tenia molts amics i amigues, la majoria eren els mateixos que amb 6 anys. Amics amb els quals quedava per les tardes per parlar dels seus problemes o anar al cementiri per explicar històries de por. Als estius anaven a la platja i es passaven tot el dia allà. La platja era molt bonica. No era de sorra fina sinó de pedretes i als extrems hi havien roques on hi habitaven alguns animals com els crancs. L'aigua era molt neta i transparent, podies veure els peixos des de fora. A part de quedar amb els seus amics, a Aloma li agradava anar a visitar a la seva àvia, ja que se l'estimava molt. Quan hi anava, es quedava a dormir dos dies per fer-li companyia. La seva àvia era una persona molt simpàtica i amable, tenia 70 anys, era bastant pàl•lida i el pas del temps es reflectia a la seva cara. Tenia el cabell curt i blanc i duia un vestit blanc molt lleuger. El poble de la seva àvia era molt petit, els seus carrerons eren de pedra i no molt amples , les cases eren petites i de fusta. Tots els veïns es coneixien entre ells ja que eren molt pocs. El poble disposava d'una petita església i de tres tendes on hi venien aliments i begudes tradicionals. El poble era a la muntanya i estava rodejat per boscos. La gent vivia de la ramaderia i la pesca als rius. També hi havia molta agricultura a les planícies. Aloma es relaxava molt quan anava allà per la tranquil•litat i l'aire fresc. A més li agradava ajudar a la seva àvia en les tasques del seu hort. Mentre Aloma treballava, l'àvia li preparava un dinar deliciós a canvi de l'esforç de la seva neta. L'avi d'Aloma va morir fa temps i per això l'avia agraïa molt la companyia d'Aloma.