Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Mantis: Diferència entre les revisions

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els Mantis |Centre=Col·legi SIL |Curs=2015-16 |Obra=Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar |Activitat sobre=un personatge |Per...».)
 
Línia 8: Línia 8:
 
|Tipus activitat personatge=entrevista
 
|Tipus activitat personatge=entrevista
 
|Text=- Bona tarda, estem al 24 hores i ara farem una entrevista molt especial a una noia de tans sols 12 anys que pateix la SIDA, la Norma Schweizer.
 
|Text=- Bona tarda, estem al 24 hores i ara farem una entrevista molt especial a una noia de tans sols 12 anys que pateix la SIDA, la Norma Schweizer.
 +
 
- Hola, Norma, què? Estàs nerviosa?
 
- Hola, Norma, què? Estàs nerviosa?
 +
 
- Doncs la veritat és que sí, és el primer cop que surto a la televisió.
 
- Doncs la veritat és que sí, és el primer cop que surto a la televisió.
 +
 
- Estàs preparada per parlar de com et vas contagiar?
 
- Estàs preparada per parlar de com et vas contagiar?
 +
 
- Sí, fa un parell d'anys, em vaig topar contra un cotxe mentre anava en bicicleta. Em van portar a la clínica i em van fer una transfusió de sang. I, per mala sort, la sang estava infectada i així va ser com em vaig "contagiar".
 
- Sí, fa un parell d'anys, em vaig topar contra un cotxe mentre anava en bicicleta. Em van portar a la clínica i em van fer una transfusió de sang. I, per mala sort, la sang estava infectada i així va ser com em vaig "contagiar".
 +
 
- Uf! Ho sento molt, no m'imagino com ho devies passar en aquell moment. I què has fet durant aquests dos anys?
 
- Uf! Ho sento molt, no m'imagino com ho devies passar en aquell moment. I què has fet durant aquests dos anys?
 +
 
- Doncs he estat vivint a Alemanya i aquest any hem vingut a Catalunya.
 
- Doncs he estat vivint a Alemanya i aquest any hem vingut a Catalunya.
 +
 
- Aah! Així que el teu cognom és alemany, no?
 
- Aah! Així que el teu cognom és alemany, no?
 +
 
- Sí, sí, és clar.
 
- Sí, sí, és clar.
 +
 
- I com ha anat el canvi d'escola i de país?
 
- I com ha anat el canvi d'escola i de país?
 +
 
- Al principi tot anava bé, tenia amigues, treia bones notes... Tot normal, però...
 
- Al principi tot anava bé, tenia amigues, treia bones notes... Tot normal, però...
 +
 
- Què va passar?
 
- Què va passar?
 +
 
- Doncs que vaig trencar un tub d'assaig al laboratori de l'escola i es va tacar amb la meva sang. Lògicament, vaig tenir un atac de pànic perquè no volia que ningú no es contagiés i aquí van començar totes les sospites. Però només era el principi de tot plegat.
 
- Doncs que vaig trencar un tub d'assaig al laboratori de l'escola i es va tacar amb la meva sang. Lògicament, vaig tenir un atac de pànic perquè no volia que ningú no es contagiés i aquí van començar totes les sospites. Però només era el principi de tot plegat.
 +
 
- I què va succeir?
 
- I què va succeir?
 +
 
- Em... Un parell de setmanes més tard, tota l'escola sospitava de la meva malaltia. No vaig ser capaç d'anar al col·legi perquè estava atemorida i els meus pares no volien que hi anés.
 
- Em... Un parell de setmanes més tard, tota l'escola sospitava de la meva malaltia. No vaig ser capaç d'anar al col·legi perquè estava atemorida i els meus pares no volien que hi anés.
 +
 
- I com és que ja has tornat a l'escola?
 
- I com és que ja has tornat a l'escola?
 +
 
- Perquè encara que la gran majoria dels pares i alumnes estaven en contra meu,  hi havia un grup de companys i de pares que estavan a favor que em quedés a l'escola. Aquest grup va anar augmentant cada dia i, un matí, tots els alumnes es van quedar al pati i no van pujar a les classes. Durant el temps en què estaven al pati, la directora va tenir una reunió amb alguns pares i es va pendre la decisió: em podia quedar a l'escola.
 
- Perquè encara que la gran majoria dels pares i alumnes estaven en contra meu,  hi havia un grup de companys i de pares que estavan a favor que em quedés a l'escola. Aquest grup va anar augmentant cada dia i, un matí, tots els alumnes es van quedar al pati i no van pujar a les classes. Durant el temps en què estaven al pati, la directora va tenir una reunió amb alguns pares i es va pendre la decisió: em podia quedar a l'escola.
 +
 
- Me n'alegro molt i gràcies per haver compartit tot això amb nosaltres. Fins una altra!
 
- Me n'alegro molt i gràcies per haver compartit tot això amb nosaltres. Fins una altra!
 
|Validada=f
 
|Validada=f

Revisió del 17:20, 9 març 2016


Activitat de tipus entrevista sobre Norma a l'obra Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, realitzada per Els Mantis del centre Col·legi SIL durant el curs 2015-16.


Modalitats

Escrita

Activitat escrita

- Bona tarda, estem al 24 hores i ara farem una entrevista molt especial a una noia de tans sols 12 anys que pateix la SIDA, la Norma Schweizer.

- Hola, Norma, què? Estàs nerviosa?

- Doncs la veritat és que sí, és el primer cop que surto a la televisió.

- Estàs preparada per parlar de com et vas contagiar?

- Sí, fa un parell d'anys, em vaig topar contra un cotxe mentre anava en bicicleta. Em van portar a la clínica i em van fer una transfusió de sang. I, per mala sort, la sang estava infectada i així va ser com em vaig "contagiar".

- Uf! Ho sento molt, no m'imagino com ho devies passar en aquell moment. I què has fet durant aquests dos anys?

- Doncs he estat vivint a Alemanya i aquest any hem vingut a Catalunya.

- Aah! Així que el teu cognom és alemany, no?

- Sí, sí, és clar.

- I com ha anat el canvi d'escola i de país?

- Al principi tot anava bé, tenia amigues, treia bones notes... Tot normal, però...

- Què va passar?

- Doncs que vaig trencar un tub d'assaig al laboratori de l'escola i es va tacar amb la meva sang. Lògicament, vaig tenir un atac de pànic perquè no volia que ningú no es contagiés i aquí van començar totes les sospites. Però només era el principi de tot plegat.

- I què va succeir?

- Em... Un parell de setmanes més tard, tota l'escola sospitava de la meva malaltia. No vaig ser capaç d'anar al col·legi perquè estava atemorida i els meus pares no volien que hi anés.

- I com és que ja has tornat a l'escola?

- Perquè encara que la gran majoria dels pares i alumnes estaven en contra meu, hi havia un grup de companys i de pares que estavan a favor que em quedés a l'escola. Aquest grup va anar augmentant cada dia i, un matí, tots els alumnes es van quedar al pati i no van pujar a les classes. Durant el temps en què estaven al pati, la directora va tenir una reunió amb alguns pares i es va pendre la decisió: em podia quedar a l'escola.

- Me n'alegro molt i gràcies per haver compartit tot això amb nosaltres. Fins una altra!





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Mantis

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.