Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder: Diferència entre les revisions

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Lectors al poder |Centre=Carles Vallbona |Curs=2012-13 |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus activita...».)
 
m (Text de reemplaçament - "=Veritat" a "=Sí")
 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 3: Línia 3:
 
|Centre=Carles Vallbona
 
|Centre=Carles Vallbona
 
|Curs=2012-13
 
|Curs=2012-13
−
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l
+
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
 
|Activitat sobre=una obra
 
|Activitat sobre=una obra
 
|Personatge=
 
|Personatge=
Línia 13: Línia 13:
 
Som en Gustavo, l'Adrià i en Juan i hem fet una obra que tracta sobre que l'Alba i en Dídac troban or i un altre persona.
 
Som en Gustavo, l'Adrià i en Juan i hem fet una obra que tracta sobre que l'Alba i en Dídac troban or i un altre persona.
 
|Text=Una nova versió
 
|Text=Una nova versió
−
CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE   
+
CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE   
  
−
L’Alba i el Dídac, després d'estar  dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentres el Dídac cavaba l’Alba caçava.
+
L’Alba i el Dídac, després d'estar  dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentre el Dídac cavava, l’Alba caçava.
  
 
-Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac.
 
-Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac.
  
−
-Això no és res sol és una pedra daurada, espera una pedra dorada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar alucinada l’Alba.
+
-Això no és res. És tan sols una pedra daurada, espera una pedra daurada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar al:lucinada l’Alba.
  
−
-Allá al riu hi han un munt com aquestes.
+
-Allà, al riu. N'hi han un munt com aquesta.
  
−
-No pot ser ,saps que és aixó?
+
-No pot ser ,saps què és això?
  
 
-Doncs no.
 
-Doncs no.
  
−
-Això és or una pedra molt valiosa amb aixó podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble sol amb quince de aquestes.
+
-Això és or: una pedra molt valuosa. Amb això podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble només amb quinze d'aquestes.
  
−
-Pero que dius dona t'has begut l’enteniment.
+
-Per què dius, dona? T''has begut l’enteniment.
  
−
-Tu agafa las que puguis ara vinc.
+
-Tu agafa les que puguis. Ara vinc.
  
−
L’Alba s’en va anar endinsant-se en el bosc, mentres el Dídac recollìa les pedres de or. Quan l’Alba va arribar portavà tres conills i un porc senglar.
+
L’Alba se'n va anar endinsant-se en el bosc, mentre el Dídac recollìa les pedres d'or. Quan l’Alba va arribar portava tres conills i un porc senglar.
  
−
Per la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abrasaven perquè feia fred i tenien que mantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells :
+
A la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abraçaven perquè feia fred i havien demantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells :
  
−
-Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que a dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entés, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb una cara de enamorat.
+
-Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que ha dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entès, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb cara d'enamorat.
  
−
_Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia, que paso junt amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella.
+
_Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia que passo amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella.
  
−
Desprès de dir-li això  els dos van caure en un peto en el que mai havien estat, després l’Alba va repetir-lo peró ara era ella la que havìa començat. I poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se  nus i mostrant el calor corporal entre ells.
+
Desprès de dir-li això  els dos van caure en un petó en el que mai havien estat. Després l’Alba va repetir-lo però ara era ella la que havìa començat. I a poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se  nus i mostrant el calor corporal entre ells.
  
−
Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrosats i estimant-se mutuament.  
+
Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrossats i estimant-se mútuament.  
  
  
−
CAPÍTOL 2: Reconstrucció del que s’ha  perdut
+
CAPÍTOL 2: RECONSTRUCCIÓ
−
 
+
−
Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat 140 pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, que tot tornès a ser com era. Pero la cosa tenía que esperar ja que l’Alba estava buscant  menjar.
+
  
 +
Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat cent quaranta pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, per tal que tot tornés a ser com abans. Però la cosa havia d'esperar ja que l’Alba estava buscant  menjar.
 
   
 
   
−
Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algù darrere de un arbust, tenia molta por, ja que no sabía que era, i allò va  començava a corre com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la  vida, cap a on estava en Dìdac, aquella li perseguía i quan estava arrivant on es trobava  en  Dìdac  va cridar:
+
Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algú darrere d'un arbust. Tenia molta por, ja que no sabia què era, i allò va  començar a córrer com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la  vida, cap a on era en Dìdac, allò la perseguia i quan estava arribant on es trobava  en  Dìdac  va cridar:
  
 
-Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por.
 
-Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por.
  
−
-El que?- li va dir cridant.  
+
-El què?- li va dir cridant.  
  
−
-No ho se -li va respondre molt més espantada.  
+
-No ho sé -li va respondre molt més espantada.  
  
−
L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranquilitzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar:
+
L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranqui·litzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar:
  
−
- Com et dius? Qui ets i que fas aquí?
+
- Com et dius? Qui ets i què fas aquí?
  
−
- Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa de un terratremol.
+
- Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa d'un terratrèmol.
  
−
- A vale, pensaba que no parlaves el nostre idioma.
+
- Ah, d'acord. Pensava que no parlaves el nostre idioma.
  
−
Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farian joies, per l’Alba i les seves filles peró no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perqué si no es barallerien i el mòn tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc.
+
Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farien joies, per a l’Alba i les seves filles però no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perquè si no es barallarien i el món tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc.
  
−
Després d'aconseguir les joies necessaries, van voler construir una estructura, però no sabien el que, l’Alba no es preocupava  molt aixó, deia que ells ja s'encarreguen d’aixó i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar aixó que tenía un llibre de decoració, però èlls necessitaven d’enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció.  
+
Després d'aconseguir les joies necessàries, van voler construir una estructura, però no sabien el què. L'Alba deia que ells ja s'encarreguen d’això i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar: tenia un llibre de decoració, però èlls necessitaven saber enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció.  
  
  
 
CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR  
 
CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR  
  
−
Era un dia relax en el bosc, per començar el Pere i en Didac estaban recollint or i l’Alba pensant que fer-hi amb ell.
+
Un dia en el bosc, en Pere i en Didac estaven recollint or i l’Alba pensant què fer-ne.
  
−
-I si fem un temple.
+
-I si fem un temple?
  
−
-No masa gran.
+
-No, massa gran.
  
−
-Espera a veure mmm una ciutat, “La ciutat d’or”.
+
-Espera. A veure mmm: una ciutat, “La ciutat d’or”.
  
−
-Si em sembla bé, pero es molta cosa com ho farem per construir-la?
+
-Si em sembla bé, però és molta cosa. Com ho farem per construir-la?
  
−
-Espera deixem pensar! Ja que en Dídac ha aprés a manipular l’or, podria ajudar-nos.
+
-Espera. Deixa'm pensar! Ja que en Dídac ha après a manipular l’or, podria ajudar-nos.
  
−
- Estas boja com vols que construim una ciutat completamente  amb les mans.
+
- Estàs boja. Com vols que construïm una ciutat només amb les mans?
  
−
-També podem construir una casa i que els nostres fills construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament.
+
-També podem construir una casa i que els nostres fills en construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament.
  
−
-Bueno es podria fer però...
+
-Bé, es podria fer però...
  
−
-Ni peròs, ni peras es fa així i ja está.
+
-Ni peròs, ni peras es fa així i ja està.
  
−
-Vale, vale no t’enfadís.
+
-Entesos, entesos, no t’enfadís.
  
−
-I a sobre serà un món de igualtat tant dones com a homes.
+
-I a sobre serà un món d' igualtat tant per a dones com per a homes.
  
−
-Amb aixó estic d’acord, te que ser un món diferent al nostre antic mon on no i hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hagi cap dictador i que estiguem en pau.
+
-Amb això estic d’acord. Ha de ser un món diferent del nostre antic mon, on no hi hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hi hagi cap dictador i que estiguem en pau.
  
−
Aixì que van començar a construir la nova ciutat.  
+
Així que van començar a construir la nova ciutat.  
  
  
 
EPÍLEG
 
EPÍLEG
  
−
10 anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta snse contaminar i cap guerra per el mig.  
+
Deu anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta sense contaminar i cap guerra pel mig.
−
|Validada=f
+
|Validada=Sí
−
|Destacada=f
+
|Validador=Aschlute24
 +
|Destacada=No
 +
|Destacador=
 
|Activitat premiada=f
 
|Activitat premiada=f
 
}}
 
}}

Revisió de 19:17, 30 març 2016

Green check.svg Aschlute24 ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, realitzada per Lectors al poder del centre Carles Vallbona durant el curs 2012-13.


Hola,

Som en Gustavo, l'Adrià i en Juan i hem fet una obra que tracta sobre que l'Alba i en Dídac troban or i un altre persona.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Una nova versió

CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE

L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentre el Dídac cavava, l’Alba caçava.

-Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac.

-Això no és res. És tan sols una pedra daurada, espera una pedra daurada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar al:lucinada l’Alba.

-Allà, al riu. N'hi han un munt com aquesta.

-No pot ser ,saps què és això?

-Doncs no.

-Això és or: una pedra molt valuosa. Amb això podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble només amb quinze d'aquestes.

-Per què dius, dona? Thas begut l’enteniment.

-Tu agafa les que puguis. Ara vinc.

L’Alba se'n va anar endinsant-se en el bosc, mentre el Dídac recollìa les pedres d'or. Quan l’Alba va arribar portava tres conills i un porc senglar.

A la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abraçaven perquè feia fred i havien demantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells :

-Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que ha dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entès, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb cara d'enamorat.

_Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia que passo amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella.

Desprès de dir-li això els dos van caure en un petó en el que mai havien estat. Després l’Alba va repetir-lo però ara era ella la que havìa començat. I a poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells.

Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrossats i estimant-se mútuament.


CAPÍTOL 2: RECONSTRUCCIÓ

Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat cent quaranta pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, per tal que tot tornés a ser com abans. Però la cosa havia d'esperar ja que l’Alba estava buscant menjar.

Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algú darrere d'un arbust. Tenia molta por, ja que no sabia què era, i allò va començar a córrer com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on era en Dìdac, allò la perseguia i quan estava arribant on es trobava en Dìdac va cridar:

-Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por.

-El què?- li va dir cridant.

-No ho sé -li va respondre molt més espantada.

L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranqui·litzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar:

- Com et dius? Qui ets i què fas aquí?

- Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa d'un terratrèmol.

- Ah, d'acord. Pensava que no parlaves el nostre idioma.

Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farien joies, per a l’Alba i les seves filles però no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perquè si no es barallarien i el món tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc.

Després d'aconseguir les joies necessàries, van voler construir una estructura, però no sabien el què. L'Alba deia que ells ja s'encarreguen d’això i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar: tenia un llibre de decoració, però èlls necessitaven saber enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció.


CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR

Un dia en el bosc, en Pere i en Didac estaven recollint or i l’Alba pensant què fer-ne.

-I si fem un temple?

-No, massa gran.

-Espera. A veure mmm: una ciutat, “La ciutat d’or”.

-Si em sembla bé, però és molta cosa. Com ho farem per construir-la?

-Espera. Deixa'm pensar! Ja que en Dídac ha après a manipular l’or, podria ajudar-nos.

- Estàs boja. Com vols que construïm una ciutat només amb les mans?

-També podem construir una casa i que els nostres fills en construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament.

-Bé, es podria fer però...

-Ni peròs, ni peras es fa així i ja està.

-Entesos, entesos, no t’enfadís.

-I a sobre serà un món d' igualtat tant per a dones com per a homes.

-Amb això estic d’acord. Ha de ser un món diferent del nostre antic mon, on no hi hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hi hagi cap dictador i que estiguem en pau.

Així que van començar a construir la nova ciutat.


EPÍLEG

Deu anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta sense contaminar i cap guerra pel mig.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Mecanoscrit_del_segon_origen_de_l,_pels_Lectors_al_poder&oldid=19909»