|
Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JJA: Diferència entre les revisions
(Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=JJA |Centre= IES Pasqual Calbó i Caldés |Curs=2011-12 |Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell |Basada en activitat=Activi...».) |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
|Tipus activitat sobre activitat obra= | |Tipus activitat sobre activitat obra= | ||
|Presentació= Dijous 17 de Abril. | |Presentació= Dijous 17 de Abril. | ||
| − | Estimat amic, em sent ple d'orgull i d'alegria en tenir coneixement de la | + | |
| − | + | Dijous 5 de Abril. | |
| − | + | Estimat amic, em sent ple d'orgull i d'alegria en tenir coneixement de la vostra carta, ja que ara feia un temps que no ens escrivíem. Ara per ara la meva situació segueix sent tant “rodamóns” com ja acostumava. | |
| − | + | Estimat amic, la meva vida fins ara ha estat prou agitada, sempre de batalla en batalla, de guerra en guerra... El nostre planeta està impregnat de la meva essència i trop que ha estat una vida força extraordinària. Gràcies als avanços de les curanderes el meu mal de costat és més bo de dur, els ungüents naturals de cada vegada són més efectius, però tot i encara que el dolor va disminuint, hauré de tenir cura. Fa un temps, vaig trobar a un vell ermità, camí cap a la Bretanya nord. L’ermità començà a xerrar sobre les diverses possibilitats de viure la nostra vida. Com ja saps, la meva és el món de les aventures, però després dels diversos malentesos amb el gènere femení del meu arran, vaig decidir posar fi a tot tipus de relació amb elles. Passaren dos dies quan l’ermità es separà de la meva ruta, i amb la foscor que el sol va deixant en les darreres hores de vida vaig topar amb un poble, “Charles Town”. Allà vaig partir amb una galera per tornar a Constantinoble i retrobar-me amb la meua estimada. | |
| + | Encara que t’ho he dit abans havia deixat els camps de batalla, però just arribar en tornar a Constantinoble hem vaig veure obligat en defendre altra vegada el nostre poble contra els moros. | ||
| + | Ai estimat amic meu ¡, Tu ets un de les poques persones que coneixen els meus punts dèbils, com la meva timidesa davant les dones, però t'he dir que ara sóc un home feliçment casat i amb un fill de camí, la veritat és que després de tot pel que he passat ara puc dir que he trobat el que tants de temps he cercat, tenir una dona com Carmesina. | ||
| − | + | Ui! Gairebé se m'havia oblidat el meu cosí també s'ha casat, però amb L'Emperadriu, un fet sorprenent veritat? Però t'he dir que l’emperador és mort i L'Emperadriu necessitava algú per seguir regnant i dirigir el poble, i el meu cosí fou l'elegit. | |
Amic meu, ara estic on he d'estar i esper que ens vegis a visitar qualque dia d’aquest. | Amic meu, ara estic on he d'estar i esper que ens vegis a visitar qualque dia d’aquest. | ||
| Línia 21: | Línia 23: | ||
Una forta abraçada, | Una forta abraçada, | ||
| − | Tirant lo Blanc | + | Tirant lo Blanc. |
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
|Activitat premiada=f | |Activitat premiada=f | ||
Revisió del 16:35, 13 maig 2012
Activitat de tipus resposta carta sobre Tirant lo Blanc a l'obra Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, realitzada per JJA del centre IES Pasqual Calbó i Caldés durant el curs 2011-12
Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Llençantlonegre.
Dijous 17 de Abril.
Dijous 5 de Abril. Estimat amic, em sent ple d'orgull i d'alegria en tenir coneixement de la vostra carta, ja que ara feia un temps que no ens escrivíem. Ara per ara la meva situació segueix sent tant “rodamóns” com ja acostumava. Estimat amic, la meva vida fins ara ha estat prou agitada, sempre de batalla en batalla, de guerra en guerra... El nostre planeta està impregnat de la meva essència i trop que ha estat una vida força extraordinària. Gràcies als avanços de les curanderes el meu mal de costat és més bo de dur, els ungüents naturals de cada vegada són més efectius, però tot i encara que el dolor va disminuint, hauré de tenir cura. Fa un temps, vaig trobar a un vell ermità, camí cap a la Bretanya nord. L’ermità començà a xerrar sobre les diverses possibilitats de viure la nostra vida. Com ja saps, la meva és el món de les aventures, però després dels diversos malentesos amb el gènere femení del meu arran, vaig decidir posar fi a tot tipus de relació amb elles. Passaren dos dies quan l’ermità es separà de la meva ruta, i amb la foscor que el sol va deixant en les darreres hores de vida vaig topar amb un poble, “Charles Town”. Allà vaig partir amb una galera per tornar a Constantinoble i retrobar-me amb la meua estimada. Encara que t’ho he dit abans havia deixat els camps de batalla, però just arribar en tornar a Constantinoble hem vaig veure obligat en defendre altra vegada el nostre poble contra els moros. Ai estimat amic meu ¡, Tu ets un de les poques persones que coneixen els meus punts dèbils, com la meva timidesa davant les dones, però t'he dir que ara sóc un home feliçment casat i amb un fill de camí, la veritat és que després de tot pel que he passat ara puc dir que he trobat el que tants de temps he cercat, tenir una dona com Carmesina.
Ui! Gairebé se m'havia oblidat el meu cosí també s'ha casat, però amb L'Emperadriu, un fet sorprenent veritat? Però t'he dir que l’emperador és mort i L'Emperadriu necessitava algú per seguir regnant i dirigir el poble, i el meu cosí fou l'elegit.
Amic meu, ara estic on he d'estar i esper que ens vegis a visitar qualque dia d’aquest.
Una forta abraçada,
Tirant lo Blanc.
Modalitats
