Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels AE: Diferència entre les revisions
AE (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=AE |Centre=Carles Vallbona |Curs=2014-15 |Obra=La noia del descapotable de l |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus activitat personatge= |Qua...».) |
(Cap diferència)
|
Revisió del 09:45, 8 abr 2015
Activitat de tipus altra versió sobre l'obra La noia del descapotable de l, realitzada per AE del centre Carles Vallbona durant el curs 2014-15.
Final canviat de l'obra.
Modalitats
Escrita
Activitat escrita
La Pastora em va preguntar perquè volia seguir estudiant, i al principi no estava segura, però ara se que vull un canvi i aquest canvi l’haig de fer a l’institut, al costat del meus companys. Volia seguir estudiant i així poder demostrar a en Robert que s’equivocava, però si ara me n’anava, ell tindrà tota la raó i res no haurà canviat entre la jo d’abans i la d’ara.
Pel dematí vaig veure la mare tot contenta parlant per telèfon i vaig decidir explicar-li la meva decisió. -Hola, preciosa, avui hauries de començar a preparar les maletes que ja tenim els bitllets d’avió per a demà a la tarda -va dir esperant la meva reacció, en canvi. -Mama e decidit que em quedaré aquí amb el pare i amb el Pol. Inesperadament, la mare no es va sorprendre, només amb un somriure va dir: -Cuida bé del teu pare i d’en Pol, i no deixis de divertir-te, entesos? No estava segura, però em vaig posar molt contenta al sentir dir-li això. -No ho dubtis! -vaig exclamar i li vaig donar una gran abraçada.
Durant uns dies vaig estar anant a totes les classes, fins arribar el dissabte. Havia decidit que començaria a estudiar per treure’m 1r i 2n de batxillerat, així que vaig decidir d’anar a la biblioteca amb la Irene i que m’ajudes amb els deures ja que tenia, perquè no em sortia res. Però aquest no era l’únic motiu: un cop ella va rebre la noticia que el de filo se n’anava, no era la mateixa, per això volia que parléssim una mica i poder alegrar-la. El dia va anar bé i la Irene ja no semblava tan afectada, el que em va fer sentir bé i recordar el primer dia d’institut a Sitges, on la Irene va ser la primera a la qual vaig conèixer. Donada per acabada les hores d’estudi, ens vam posar a recollir quan de sobte, per l’entrada va aparèixer en Robert i la Tessa. En adonar-se’n que jo estava aquí, els dos es van sorprendre i van quedar immòbils. Després en Robert es va començar a apropar cap a nosaltres. -Hola -vaig dir, adressant-li un gran somriure. -Andrea… -va dir sense saber ben bé per on començar- Què fas tu per aquí? -Què passa, que l’Andrea no pot venir a la biblioteca? -va dir la Irene -No, no… vull dir que es clar que sí, però… no hauries d’estar ja en marxa cap a París? -va preguntar tímid -He decidit quedar-me i començar a estudiar -vaig dir, pensant que la gent es riuria, en canvi veig que ningú s’ho qüestiona, i segurament si ho hagués dit fa unes setmanes, ningú m’hagués cregut, però ara tothom veu que ho dic de debò. -Andrea… ho sento -em diu en Rober, penedit- de debò que ho sento pel que et vaig dir, no sabia que... -No et preocupis -el vaig tallar, perquè d’alguna forma em sentia frustrada al veure’l com se’n va anar tan fàcilment amb la Tessa, després de deixar-me-, espero almenys que a l’estiu encara pugui treballar al bar, ja que necessitaria diners per a comprar-me una nova motxilla -seria super feliç si pot ser una Vuiton. -No hi ha problema -va dir feliçment.
Després l’últim trimestre, se’m va passar més ràpid del que semblava i un dia em va trucar en Jimmy des de casa sa mare. -Hola, Drea! -va exclamar -Jimmy -sorpresa-, com et va tot per allà? -Genial, però... saps a qui no li va tan bé? -va preguntar sense esperar a que responguí- la Diana -diu amb la veu apagada -Que es el que ha passat? -Esta molt deprimida i a l’Inter esta molt sola, crec que et troba a faltar i el que necessita, millor dit, el que necessiteu les dues: es fer les paus. Jo vull fer les paus, però no se si se li ha passat l’enuig que tenia. Tot i això en Jimmy m’ha dit que ella vol fer les paus així que no tinc res més a dir. Li vaig donar les gràcies a en Jimmy i li vaig dir que ja el trucaria i que el trobava a faltar. Seguidament i com que era dissabte, em vaig vestir i vaig anar directament cap a casa de la Diana. Truco al timbre, però ningú respon, i truco un altre cop. Aquesta vegada s’obra la porta i veig la Diana. Va caminant lentament, però al apropar-se començà a córrer i finalment es tira sobre meu i em fa una gran abraçada. -Andrea! -diu plorant i fa una pausa- En Peter es un idiota. -comenta i les dues comencem a riure. Entrem a casa i ens posem a parlar i a riure, tal i com ho fèiem abans. Al acabar el dia, la Diana i jo vam estar d’acord en que una amistat com la nostra, després de tants anys, no podia trencar-se tan fàcilment, i menys per un noi, així que al final tot va acabar bé.
Amb l’estiu a sobre i les notes donades, em trobava que hauria d’anar a setembre a recuperar, però aquesta vegada em sentia contenta. Havia estudiat i al menys, vaig poder aprovar una mica més de la mitat de les matèries. El que faria que estigues un pas més aprop de segon de batxillerat, i un pas més aprop d’en Robert. El que em recorda que tenia que treballar al Voramar, i contenta de fer-ho, estaria treballant tot l’estiu i aprofitant-lo. Podria tornar a aquells dies amb en Robert i si aconseguíem suficients diners li proposaria d’anar altre cop a Venècia. Finalment i amb l’ajuda de l’Irene intentaria acabar l’institut i intentar trobar alguna carrera que m’agradés.
A l’insti no s’hi estava tan malament, al capdavall!
Altres activitats sobre la mateixa obra
Encara no hi ha a Viquilletra altres activitats sobre aquesta obra.
Comentaris i activitats col·laboratives
Títol: Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels AEEncara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.