Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels AE: Diferència entre les revisions
Línia 10: | Línia 10: | ||
|Tipus activitat obra=altra versió | |Tipus activitat obra=altra versió | ||
|Presentació=Final canviat de l'obra. | |Presentació=Final canviat de l'obra. | ||
− | |Text=“Els «milionetis» sou així, ja em va avisar la meva mare; avui sí, perquè em va bé, demà la cosa s’arregla i ni treballar al bar , ni res… fes-te fúmer!” em va dir en Robert. Potser te raó, la veritat | + | |Text=“Els «milionetis» sou així, ja em va avisar la meva mare; avui sí, perquè em va bé, demà la cosa s’arregla i ni treballar al bar, ni res… fes-te fúmer!” em va dir en Robert. Potser te raó, la veritat és que el problema amb els xalets s’avia arreglat i segurament les coses tornaran a anar com abans. Tot i això, no sé si els meus pares tornaran a estar junts, la mare ja la veia que no tornaria en un bona temporada, per això mateix, no estic segura de si hauria d'anar amb ella. |
− | La Pastora em va preguntar perquè volia seguir estudiant, i al principi no estava segura, però ara | + | La Pastora em va preguntar perquè volia seguir estudiant, i al principi no estava segura, però ara sé que vull un canvi i aquest canvi l’haig de fer a l’institut, al costat del meus companys. Volia seguir estudiant i així poder demostrar a en Robert que s’equivocava, però si ara me n’anava, ell tindrà tota la raó i res no haurà canviat entre la jo d’abans i la d’ara. |
Pel dematí vaig veure la mare tot contenta parlant per telèfon i vaig decidir explicar-li la meva decisió. | Pel dematí vaig veure la mare tot contenta parlant per telèfon i vaig decidir explicar-li la meva decisió. | ||
Línia 21: | Línia 21: | ||
-No ho dubtis! -vaig exclamar i li vaig donar una gran abraçada. | -No ho dubtis! -vaig exclamar i li vaig donar una gran abraçada. | ||
− | Durant uns dies vaig estar anant a totes les classes, fins arribar el dissabte. Havia decidit que començaria a estudiar per treure’m 1r i 2n de batxillerat, així que vaig decidir d’anar a la biblioteca amb la Irene i que m’ajudes amb els deures | + | Durant uns dies vaig estar anant a totes les classes, fins arribar el dissabte. Havia decidit que començaria a estudiar per treure’m 1r i 2n de batxillerat, així que vaig decidir d’anar a la biblioteca amb la Irene i que m’ajudes amb els deures que tenia, perquè no em sortia res. Però aquest no era l’únic motiu: un cop ella va rebre la noticia que el de filo se n’anava, no era la mateixa, per això volia que parléssim una mica i poder alegrar-la. |
− | El dia va anar bé i la Irene ja no semblava tan afectada, | + | El dia va anar bé i la Irene ja no semblava tan afectada, la qual cosa em va fer sentir bé i recordar el primer dia d’institut a Sitges, on la Irene va ser la primera a la qual vaig conèixer. |
− | + | Acabades les hores d’estudi, ens vam posar a recollir quan de sobte, per l’entrada va aparèixer en Robert i la Tessa. En adonar-se’n que jo estava aquí, els dos es van sorprendre i van quedar immòbils. Després en Robert es va començar a apropar cap a nosaltres. | |
− | -Hola -vaig dir, | + | -Hola -vaig dir, adreçant-li un gran somriure. |
-Andrea… -va dir sense saber ben bé per on començar- Què fas tu per aquí? | -Andrea… -va dir sense saber ben bé per on començar- Què fas tu per aquí? | ||
-Què passa, que l’Andrea no pot venir a la biblioteca? -va dir la Irene | -Què passa, que l’Andrea no pot venir a la biblioteca? -va dir la Irene | ||
Línia 46: | Línia 46: | ||
Amb l’estiu a sobre i les notes donades, em trobava que hauria d’anar a setembre a recuperar, però aquesta vegada em sentia contenta. Havia estudiat i al menys, vaig poder aprovar una mica més de la mitat de les matèries. El que faria que estigues un pas més aprop de segon de batxillerat, i un pas més aprop d’en Robert. El que em recorda que tenia que treballar al Voramar, i contenta de fer-ho, estaria treballant tot l’estiu i aprofitant-lo. Podria tornar a aquells dies amb en Robert i si aconseguíem suficients diners li proposaria d’anar altre cop a Venècia. Finalment i amb l’ajuda de l’Irene intentaria acabar l’institut i intentar trobar alguna carrera que m’agradés. | Amb l’estiu a sobre i les notes donades, em trobava que hauria d’anar a setembre a recuperar, però aquesta vegada em sentia contenta. Havia estudiat i al menys, vaig poder aprovar una mica més de la mitat de les matèries. El que faria que estigues un pas més aprop de segon de batxillerat, i un pas més aprop d’en Robert. El que em recorda que tenia que treballar al Voramar, i contenta de fer-ho, estaria treballant tot l’estiu i aprofitant-lo. Podria tornar a aquells dies amb en Robert i si aconseguíem suficients diners li proposaria d’anar altre cop a Venècia. Finalment i amb l’ajuda de l’Irene intentaria acabar l’institut i intentar trobar alguna carrera que m’agradés. | ||
A l’insti no s’hi estava tan malament, al capdavall! | A l’insti no s’hi estava tan malament, al capdavall! | ||
− | |Validada= | + | |Validada=Veritat |
− | |Validador= | + | |Validador=Carmina |
|Destacada=No | |Destacada=No | ||
|Destacador= | |Destacador= | ||
|Activitat premiada=No | |Activitat premiada=No | ||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
{{Admin-Prova | {{Admin-Prova | ||
|Prova=No | |Prova=No | ||
}} | }} |
Revisió del 12:40, 5 maig 2015
Activitat de tipus altra versió sobre l'obra La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, realitzada per AE del centre Carles Vallbona durant el curs 2014-15.
Final canviat de l'obra.
Modalitats
Escrita
Activitat escrita
La Pastora em va preguntar perquè volia seguir estudiant, i al principi no estava segura, però ara sé que vull un canvi i aquest canvi l’haig de fer a l’institut, al costat del meus companys. Volia seguir estudiant i així poder demostrar a en Robert que s’equivocava, però si ara me n’anava, ell tindrà tota la raó i res no haurà canviat entre la jo d’abans i la d’ara.
Pel dematí vaig veure la mare tot contenta parlant per telèfon i vaig decidir explicar-li la meva decisió. -Hola, preciosa, avui hauries de començar a preparar les maletes que ja tenim els bitllets d’avió per a demà a la tarda -va dir esperant la meva reacció, en canvi. -Mama e decidit que em quedaré aquí amb el pare i amb el Pol. Inesperadament, la mare no es va sorprendre, només amb un somriure va dir: -Cuida bé del teu pare i d’en Pol, i no deixis de divertir-te, entesos? No estava segura, però em vaig posar molt contenta al sentir dir-li això. -No ho dubtis! -vaig exclamar i li vaig donar una gran abraçada.
Durant uns dies vaig estar anant a totes les classes, fins arribar el dissabte. Havia decidit que començaria a estudiar per treure’m 1r i 2n de batxillerat, així que vaig decidir d’anar a la biblioteca amb la Irene i que m’ajudes amb els deures que tenia, perquè no em sortia res. Però aquest no era l’únic motiu: un cop ella va rebre la noticia que el de filo se n’anava, no era la mateixa, per això volia que parléssim una mica i poder alegrar-la. El dia va anar bé i la Irene ja no semblava tan afectada, la qual cosa em va fer sentir bé i recordar el primer dia d’institut a Sitges, on la Irene va ser la primera a la qual vaig conèixer. Acabades les hores d’estudi, ens vam posar a recollir quan de sobte, per l’entrada va aparèixer en Robert i la Tessa. En adonar-se’n que jo estava aquí, els dos es van sorprendre i van quedar immòbils. Després en Robert es va començar a apropar cap a nosaltres. -Hola -vaig dir, adreçant-li un gran somriure. -Andrea… -va dir sense saber ben bé per on començar- Què fas tu per aquí? -Què passa, que l’Andrea no pot venir a la biblioteca? -va dir la Irene -No, no… vull dir que es clar que sí, però… no hauries d’estar ja en marxa cap a París? -va preguntar tímid -He decidit quedar-me i començar a estudiar -vaig dir, pensant que la gent es riuria, en canvi veig que ningú s’ho qüestiona, i segurament si ho hagués dit fa unes setmanes, ningú m’hagués cregut, però ara tothom veu que ho dic de debò. -Andrea… ho sento -em diu en Rober, penedit- de debò que ho sento pel que et vaig dir, no sabia que... -No et preocupis -el vaig tallar, perquè d’alguna forma em sentia frustrada al veure’l com se’n va anar tan fàcilment amb la Tessa, després de deixar-me-, espero almenys que a l’estiu encara pugui treballar al bar, ja que necessitaria diners per a comprar-me una nova motxilla -seria super feliç si pot ser una Vuiton. -No hi ha problema -va dir feliçment.
Després l’últim trimestre, se’m va passar més ràpid del que semblava i un dia em va trucar en Jimmy des de casa sa mare. -Hola, Drea! -va exclamar -Jimmy -sorpresa-, com et va tot per allà? -Genial, però... saps a qui no li va tan bé? -va preguntar sense esperar a que responguí- la Diana -diu amb la veu apagada -Que es el que ha passat? -Esta molt deprimida i a l’Inter esta molt sola, crec que et troba a faltar i el que necessita, millor dit, el que necessiteu les dues: es fer les paus. Jo vull fer les paus, però no se si se li ha passat l’enuig que tenia. Tot i això en Jimmy m’ha dit que ella vol fer les paus així que no tinc res més a dir. Li vaig donar les gràcies a en Jimmy i li vaig dir que ja el trucaria i que el trobava a faltar. Seguidament i com que era dissabte, em vaig vestir i vaig anar directament cap a casa de la Diana. Truco al timbre, però ningú respon, i truco un altre cop. Aquesta vegada s’obra la porta i veig la Diana. Va caminant lentament, però al apropar-se començà a córrer i finalment es tira sobre meu i em fa una gran abraçada. -Andrea! -diu plorant i fa una pausa- En Peter es un idiota. -comenta i les dues comencem a riure. Entrem a casa i ens posem a parlar i a riure, tal i com ho fèiem abans. Al acabar el dia, la Diana i jo vam estar d’acord en que una amistat com la nostra, després de tants anys, no podia trencar-se tan fàcilment, i menys per un noi, així que al final tot va acabar bé.
Amb l’estiu a sobre i les notes donades, em trobava que hauria d’anar a setembre a recuperar, però aquesta vegada em sentia contenta. Havia estudiat i al menys, vaig poder aprovar una mica més de la mitat de les matèries. El que faria que estigues un pas més aprop de segon de batxillerat, i un pas més aprop d’en Robert. El que em recorda que tenia que treballar al Voramar, i contenta de fer-ho, estaria treballant tot l’estiu i aprofitant-lo. Podria tornar a aquells dies amb en Robert i si aconseguíem suficients diners li proposaria d’anar altre cop a Venècia. Finalment i amb l’ajuda de l’Irene intentaria acabar l’institut i intentar trobar alguna carrera que m’agradés.
A l’insti no s’hi estava tan malament, al capdavall!
Altres activitats sobre la mateixa obra
- Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup LauraMarionaLaiaMaria del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup MikiDani del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Irenelesly del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Suricatas del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Insomni del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Musicsdecarrer del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup LauraHelenOscar del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Martizosa del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Grela8 del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Lidia.rosa del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Johannaissatou del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Arletemma del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Pausil del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup TheManis del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Laiaainajuliahelena del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Laiapep12 del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat... - Una altra versió de La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
Realitzada pel grup Pau.vives del centre Carles Vallbona el curs 2014-15____ Veure activitat...
Comentaris i activitats col·laboratives
Títol: Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels AEEncara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.