Carta d'en Joan a la Coral, pels Guicaloaga

INTRODUCCIÓ

Hola, som el grup Guicaloaga. En aquesta activitat em decidit escriure una carta del Joan dirigida a la Coral, en la que Joan li diu tot el que sent per ella, pero que res no es com era al principi, a ell li sembla que ella ja no l’estima per això aquest pensament de deixar les coses clares i cadascú pel seu costat... A casi tots nosaltres ens ha passat alguna cosa d’aquestes, i hem tret profit d’aquestes experiencies, esperem que us agradi la carta.

Barcelona, 17-02-2011

Hola Coral sóc en Joan, en aquests dos anys de la meva vida amb tu he estat molt content perquè m'has fet somriure i sobretot m'has donat motius per lluitar per tú, i que sapigues que no els cambiaria per res del món. Però tenim tantíssimes coses diferents y casi ninguna cosa en comú... No m'agradava estar discutint sempre per ximpleries com per exemple la de l'altre dia, el tipus de música, et sembla bonic? Dons jo crec que no val la pena malgastar el nostre temps així, perquè ni tan sols tenim uns mínims objectius de futur, on puguem estar els dos junts, si més no, les projeccions del futur són només teves, només penses en tu mateixa i jo, jo sempre tinc que estar darrere teu perquè em perdonis si he fet alguna cosa malament. Això no està funcionant, Coral. No és que t'hagi deixat d'estimar sinó que ja no és normal el que t'està passan, estàs cambiant, no sé si per bé o per malament, però ja no ets la meva nena que somreia cada vegada que li feia un petó a la galta, que et mirava fixament... Suposo que amb el pas del temps s'aprèn dels errors i intentes que la próxima relació sigui millor, de debó que jo et desitjo el millor, però se que amb mi ja no ets feliç, i jo vull que tornis a somriure, no sé perquè però em sento culpable de tot això que t'està passant. Mando a la meva germana Aloma que vagi a buscar l'anell que et vaig regalar, perquè no puc veure't, no puc tornar a recordar tots els moments que he passat amb tú, perquè t'estimu, t'estimu moltíssim encara i no seria capaç d'olvidarte si et tornés a veure.. Espero que canvïs, que això et serveixi de lliçó, per la propera vegada, però jo ja no dono més oportunitats, això que duien “ ningú sap el que té fins que ho perd” si us plau, pel teu bé, canvia.

                                                                    Joan