Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Pastanagues  + (-UN FINAL INESPERAT Koert ja havia acabat …
  -UN FINAL INESPERAT Koert ja havia acabat la carrera de natació quan a Carlota van trucar-li per telèfon. Koert i Carlota estaven junts en un parc, quan li van donar la notícia. -Si? -Corre, Flanagan ha tingut un accident amb el seu pare al cotxe.-diu una veu que no coneixia. Carlota-. -Què? Està bé? Què ha passat? Qui eres? -No hi ha temps d’explicar-te res, sóc la mare de Flanagan, anem ara de camí a l’hospital i m’ha dit que telefonara a una xiqueta, Carlota, eres tu no? -Si, sóc jo. -Has de venir a l’hospital, Flanagan està molt mal, ell vol vore’t. -Vaig ja.-diu Carlota molt nerviosa-. Koert no sap què dir, ara que ha escoltat tot i no sap qui és eixe tal Flanagan i per què és tan important per a Carlota. -Jo, ho sent Koert, he d’anar a l’hospital a veure a un… Amic.-diu Carlota dubtant-. -Per què dubtes?-diu Koert confús-. -No ho sé, tan sols sé que està molt mal, he de deixar-te. -Però, però… -Ho sent, Koert.-diu Carlota allunyant-se de Koert-. Carlota va entrar a l’hospital corrent, i va preguntar per Flanagan, que acabava de tenir un accident de tràfic. Li van dir l’habitació en la qual estava, la 215, amb el seu pare. El camí de l’ascensor va ser etern,havia de veure Flanagan, no sabia què li havia passat ni com estava. Carlota s’havia donat compte que en realitat, sentia alguna cosa per Flanagan, saber que estava en l’hospital, li posava els pèls de punta. Li bategava el cor tan fort que per això sabia que sense Flanagan, no podia estar, que amb Koert no estava totalment feliç. Carlota va trucar a la porta, i li van obrir a l’instant. En aquell moment va veure Flanagan molt mal,tenia colps per tota la cara, no es podia moure i estava molt dèbil. A Carlota li va donar molta pena, estava desfeta. Es va quedar paralitzada. -Carlota- va dir Flanagan, molt suaument-. -Flanagan, jo…-diu Carlota quasi plorant.- -No digues res, et vull Carlota.-Flanagan ja estava plorant-. Carlota va donar-li un abraç, i sabia que no podia perdre’l, volia estar amb ell per sempre, anar al parc junts, viatjar a les estreles com eixe dia… Però tots aquells somnis van trencar-se quan va escoltar com el seu cor deixava de bategar. Carlota encara estava abraçant-lo quan el cos de Flanagan va quedar-se sense vida. Carlota ho sabia, havia mort entre els seus braços.
  o sabia, havia mort entre els seus braços.)

• Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Pastanagues  +