Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «I jo, l’Alba, una mare de spanuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill... De sobte, Alba va despertar, es trobava en una habitació totalment blanca. Aleshores va entrar una dona, vestida d’infermera, i li va preguntar: -On em trobe? -Estàs al Centre de Salut Artur Mas, un dels millors centres de la República de Catalunya. És 20 de Març de 2013, i tens 17 anys. -Per què estic ací? I que es això de “República de Catalunya”? -Has despertat d'un coma de tres anys. Han passat moltes coses des que vas entrar en el coma, fins i tot, Artur Mas ha aconseguit la independència de Catalunya, l'Espanyol ha guanyat la Champions i el Girona la Lliga. Ara Espanya és la màxima potència mundial a nivell econòmic! -Bé, però què faig ací?. Quin és el motiu del meu coma? -Segons tinc entés, un dia normal, vas vore com uns xics agredien un altre de color, un xiquet anomenat Dídac. El van apallissar i després van espentar-lo, i caigué al toll de la resclosa de Benaura. Aleshores, tu vas triar ajudar-lo, i al final va acabar ell salvant-te a tu. Has tingut molta sort. Cada dia, en Dídac ha vingut a veure’t. Falta poc per a què vinga, es sorprendrà molt. -No recorde res del que m'has comentat... -És normal, portes 3 anys en coma, no sé ni com tens forces per parlar! Poc a poc,aniràs recordant les coses. -I què és de la meua família? -Ah,d'açò no te’n recordes? Guanyàreu la quiniela i vau voler anar de viatge a les Illes Caiman. Quan compràreu els bitllets de Ryanair resultà que a tu et coincidien les dates amb les del viatge de final de curs a l’Alsàcia-Lorena -per cert, diuen que la Merkel planeja envair Estrasburg- i vas preferir visitar amb els teus amics els escenaris de la Primera Guerra Mundial. Quan ja estaves a Alsàcia, els teus pares van agafar el vol cap a les Illes Caiman. De sobte, unes tisores grandíssimes enviades per Rajoy travessaren l’avió de paper de Ryanair, els pilots del qual van fer un aterratge forçós i els teus pares van ser hospitalitzats, increïblement; amb ferides greus. Encara estan tots a l'hospital, però crec que es recuperaran. Com pots veure, Dídac m’ho ha contat tot. Alba va començar a plorar, no recordava res de res, però la idea de tindre tota la seua família hospitalitzada li resultava terrible. Després, començà a contar- li, a la infermera, tot el que havia somiat, l'extinció de la humanitat, els aliens,la seua relació amb Dídac, etc .La infermera l'escoltava amb atenció. Després, la va deixar descansant i, un hora més tard, hi va arribar Dídac; no es podia creure que estigués desperta. Li va donar una abraçada, amb molta cura, Alba acabava de despertar d'un llarg coma. -Com et trobes? -Bé... estic prou confusa. -El que resultaria estrany seria que no ho estigueres; descansa, ho necessites. Alba s'adormí, i Dídac es quedà al seu costat. Pot ser els esperava un futur junts.». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 2 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

    • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TheMarcels  + (I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em
      I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill... De sobte, Alba va despertar, es trobava en una habitació totalment blanca. Aleshores va entrar una dona, vestida d’infermera, i li va preguntar: -On em trobe? -Estàs al Centre de Salut Artur Mas, un dels millors centres de la República de Catalunya. És 20 de Març de 2013, i tens 17 anys. -Per què estic ací? I que es això de “República de Catalunya”? -Has despertat d'un coma de tres anys. Han passat moltes coses des que vas entrar en el coma, fins i tot, Artur Mas ha aconseguit la independència de Catalunya, l'Espanyol ha guanyat la Champions i el Girona la Lliga. Ara Espanya és la màxima potència mundial a nivell econòmic! -Bé, però què faig ací?. Quin és el motiu del meu coma? -Segons tinc entés, un dia normal, vas vore com uns xics agredien un altre de color, un xiquet anomenat Dídac. El van apallissar i després van espentar-lo, i caigué al toll de la resclosa de Benaura. Aleshores, tu vas triar ajudar-lo, i al final va acabar ell salvant-te a tu. Has tingut molta sort. Cada dia, en Dídac ha vingut a veure’t. Falta poc per a què vinga, es sorprendrà molt. -No recorde res del que m'has comentat... -És normal, portes 3 anys en coma, no sé ni com tens forces per parlar! Poc a poc,aniràs recordant les coses. -I què és de la meua família? -Ah,d'açò no te’n recordes? Guanyàreu la quiniela i vau voler anar de viatge a les Illes Caiman. Quan compràreu els bitllets de Ryanair resultà que a tu et coincidien les dates amb les del viatge de final de curs a l’Alsàcia-Lorena -per cert, diuen que la Merkel planeja envair Estrasburg- i vas preferir visitar amb els teus amics els escenaris de la Primera Guerra Mundial. Quan ja estaves a Alsàcia, els teus pares van agafar el vol cap a les Illes Caiman. De sobte, unes tisores grandíssimes enviades per Rajoy travessaren l’avió de paper de Ryanair, els pilots del qual van fer un aterratge forçós i els teus pares van ser hospitalitzats, increïblement; amb ferides greus. Encara estan tots a l'hospital, però crec que es recuperaran. Com pots veure, Dídac m’ho ha contat tot. Alba va començar a plorar, no recordava res de res, però la idea de tindre tota la seua família hospitalitzada li resultava terrible. Després, començà a contar- li, a la infermera, tot el que havia somiat, l'extinció de la humanitat, els aliens,la seua relació amb Dídac, etc .La infermera l'escoltava amb atenció. Després, la va deixar descansant i, un hora més tard, hi va arribar Dídac; no es podia creure que estigués desperta. Li va donar una abraçada, amb molta cura, Alba acabava de despertar d'un llarg coma. -Com et trobes? -Bé... estic prou confusa. -El que resultaria estrany seria que no ho estigueres; descansa, ho necessites. Alba s'adormí, i Dídac es quedà al seu costat. Pot ser els esperava un futur junts.
      stat. Pot ser els esperava un futur junts.)