Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «Camins paral·lels.». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 11 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

  • Activitat 3 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Claumari4  + (CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em di
    CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em dic Fiona, tinc catorze anys i visc al Canadà. He vist un vídeo a Internet, en el qual surts parlant sobre la teva vida al camp de refugiats de Nyarugusu. T’he escrit aquesta carta perquè vull explicar-te el que penso sobre el que estàs passant. Jo crec que la situació en la què et trobes no és molt adequada per a una nena, que ha de cuidar dels seus germans,tampoc no és gens convenient que la teva mare no et pugui ajudar, ja que no acaba d’assumir que el seu marit és mort. També penso que ets molt valenta i treballadora. He comentat al meu pare les teves circumstàncies , li he ensenyat el vídeo i la pàgina web en què surts parlant, i l’ha convençut bastant la teva història. Havia pensat que en comptes d’esperar que la gent pagui diners per salvar-te a tu i a la teva família, el meu pare et podria donar feina i acollir-vos a casa nostra fins que us pugueu pagar un allotjament en condicions a la ciutat. Ell treballa en una empresa de mòbils que és molt coneguda aquí al Canadà i et podrien agafar fàcilment ja que ets molt treballadora i centrada. Treballaries sis hores al dia amb un descans de mitja hora entre les onze i dos quarts de dotze. Començaries a les vuit del matí i acabaries a dos quarts de tres. El meu pare encara s‘ho ha de pensar ja que no està molt convençut de la idea, però jo sí que ho estic. Si t’agradaria venir aquí a la ciutat i salvar la teva família d’aquesta catàstrofe que està passant al camp de refugiats, et convido que m’escriguis una carta i em diguis la teva opinió sobre el que penses al respecte i puguem arribar a un acord perquè vinguis tu i la teva família amb nosaltres. Un petó i espero que m’escriguis aviat.
    Un petó i espero que m’escriguis aviat.)
  • Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Don't worry, be happy  + (CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dí
    CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dídac Tarragona, març 2014 Hola Dídac, Som unes grans admiradores teves. Ens diem Jordina, Maria i Valèria. Hem vist que ets un noi força valent, amb molta voluntat de treballar i que mai no mires enrere, sempre penses en el futur i sobretot tens les idees molt clares. Com ho portes, això de ser un noi de color? Tens facilitat per relacionar-te? Estem intrigades per saber la teva reacció en veure el vaixell al mig del mar. Si nosaltres haguéssim estat en el teu lloc hauríem fugit atemorides de tot aquell entorn. Ens hem quedat bocabadades amb tot l'interès que has mostrat perquè l'Alba i el teu fill estiguessin a gust. Per acabar, ens agradaria dir-te que pensem que heu fet un gran esforç per sobreviure i que heu dut a terme la gran missió de mantenir la continuïtat de l'espècie. Una abraçada ben forta, Jordina, Maria i Valèria P.D: Segueix així, i, recorda: mai no miris enrere, sempre pensa en el futur. Les teves admiradores confien en tu.
    utur. Les teves admiradores confien en tu.)
  • Activitat 15 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons  + (CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setm
    CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setmanes que l’Harmonia marxara, Vicent va rebre una carta, on al darrere posava: “Per a Miquel i Vicent”. Vicent abans d’obrir-la va cridar a Miquel per a llegir-la junts. Una vegada Miquel estava allí, van començar a llegir la carta, que deia: Estimats Miquel i Vicent, vos he escrit aquesta carta perquè supose que estareu preocupats per ma mare i per mi i vull fer-vos saber que tot va prou bé, encara que seguisc pensant amb la mort tan tràgica del meu pare, però no com el primer dia; tot s’ha de dir. Me n’he anat amb ma mare i el Carles a París, on Carles té una petita casa i molt acollidora que ha compartit amb nosaltres. Ací estem molt bé, encara que falta una gran part de mi; falteu vosaltres. De vegades em desperte, i trobe com si em faltara alguna cosa dins de mi, al cap i a la fi la meva vida ha pegat un gir de 360º... que és el que sempre, d’alguna manera o d’altra, he volgut. Espere que alguna vegada a la vida es tornem a veure i recordar els vells i bells moments que hem passat junts ja que gent com vosaltres mai tornaré a conèixer; n’estic segura. I què és de vosaltres, xicons? Espere que tot vos vaja millor. Miquel, espere que ton pare regresse prompte i torneu a ser eixa família tan especial com jo recorde. I tu Vicent, espere que el teu somni de ser actor es faça realitat i que trobes per fi la dona que et mereixes. PD: Espere la vostra contestació. Estem lluny però al meu cor sempre esteu presents.
    uny però al meu cor sempre esteu presents.)
  • Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen, pels Peter anguila  + (CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita
    CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita va ser espectacular i, juntament amb l’Alba, veu aconseguir engegar de nou aquest món que fins llavors estava buit de responsabilitat, de sentiments, de justícia i d’un llarg etcètera de qüestions ètiques. El vostre esforç per continua, per salvar els record de la humanitat han aconseguit que el nou món ressorgit hagi tingut en compte les postres ensenyances i que nosaltres, fills dels postres fills mantinguem viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.
    m viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.)
  • Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chefomatic2000  + (CARTA INFORMAL A TETXU : : : : : : : : :
    CARTA INFORMAL A TETXU : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : Hola col•lega, Som el Pau, el Ramon i l’Oriol. Que seguiu essent amics amb el Carlos? Crec que vas fer bé d’anar al rescat, perquè si no fos per tu el teu pare estaria mort, tot i que no sabies si estava viu. Vas ser molt valent en anar a salvar el teu pare, va ser una actuació de gran coratge. Sembles un noi espavilat, perquè et saps buscar bones xiquetes, com et va amb l’Ainoa? Espero que els seus pares us hagin deixat estar junts perquè és una relació que prometia molt ja que se us veia molt units. Espero que amb el grup us vagi bé, sonàveu molt bé i estàveu molt, molt units . Espero que algun dia vingueu a tocar per aquí Lleida. No hauries de beure tanta cervesa, pot ser dolenta al llarg de la teva vida i crear-te addició. Un dels efectes secundaris es tenir marejos, com et va passar quan vas anar a Bilbao al concert d’ U2. Hem escoltat Led Zèppelin i sonen bastant bé, potser igual que vosaltres. Ens agradaria que passéssiu a visitar-nos algun cop i així us podríem escoltar i conèixer-vos en persona a tu i a l’Ainoa . Admiro els teus actes ja que si ho hagués de fer jo, crec que no podria fer-ho. Nosaltres som tres nois de Lleida, tenim entre 14 i 15 anys i també ens agrada molt la música. Anem al col•legi Lestonnac, traiem diferents notes des de 5 fins a 10, les noies han sigut un èxit en la nostra vida, tot i que companys nostres no poden dir el mateix. Fins aviat, Tetxu : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : :
    : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : :)
  • Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone
    CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia que donar-te, no vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però és necessari que ho sàpigues. El treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desditxats que van a patir el mateix futur que jo, ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració, no m'ha costat més de dos segons adonar-me'n que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona, aquest es el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà, comunica-li això a la meua dona i dis-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
    mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
  • Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone
    CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia a donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues: el treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desgraciats que van a patir el mateix futur que jo; ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració i no m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest és el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà. Comunica-li això a la meua dona i digues-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
    mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
  • Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone
    CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia que donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues. El treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem: tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desditxats que van a patir el mateix futur que jo, ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració. No m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest es el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà, comunica-li això a la meua dona i dis-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
    mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
  • Activitat 2 sobre Aloma de l, pels Juanolas  + (CATALÀ ALOMA: CARTA A UN PERSONATGE Hola
    CATALÀ ALOMA: CARTA A UN PERSONATGE Hola Robert! Què tal estàs bé? Espero que sí. Bé donç t'escric aquesta carta perquè ja feia molt de temps que no parlàvem i em va saber greu perdre el contacte després de que t'anessis a Amèrica. T'en recordes quantes gamberrades vam fer tu i jo de petits, i quantes vegades vam fer enfadar la Josefina, ai quins moments!.... Ja m'explicaràs com ha anat per allà. Ai Amèrica, ja m'agradaria a mi visitar aquell continent tan bell, descubrir la seva cultura, els seus monuments més importants i sobretot els millors restaurants!! Si vols, quan em vingui bé ja t'acompanyaré perqué m'ensenyis la ciutat. Bé, concretament també t'escric perquè ja s’han comentat els rumors, i com sabràs aqui els rumors es desvelen més ràpid que la velocitat de la llum, de que has vingut aquí a Barcelona a passar uns dies amb la teva germana Ana, el seu marit en Joan, el seu fill en Daniel i la germana d'en Joan l'Aloma. Donal-si records de part meva i digals-hi que un dia d'aquests els aniré a veure, que ja fa molt que no veig en Daniel, segur que ja és un homenet i l'Aloma una dona. Ahhh! Per cert m'han comentat que també ronda per allà Coral, i coneixente segur que no li has tret l'ull de sobre eeh... Bé si vols un dia d'aquests podem quedar tots sis i podem anar a prendre un geladet o alguna cosa. Ah! També t'he de explicar tots els canvis que han succeït en el barri. Bé ja ens veurem d'aquí poc adeu. FET PER ANDREU CABELLO, JOEL ALFARO, MARC ROCA I JOAN PUIG
    ABELLO, JOEL ALFARO, MARC ROCA I JOAN PUIG)
  • Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna  + (CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (R
    CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (Relat 3) Quant a la llegenda que els vampirs moren definitivament quan els claven una estaca al cor, Bertha Kurtel va demostrar que aqueixa profecia no és certa. Quatre anys després, Bertha va reaparèixer a Heidelberg on tot va succeir. El 4 de febrer de 1847, va tornar a atacar una noia mentre aquesta dormia, la casa era deserta, Clàudia només estava acompanyada del seu nóvio. -Qui ets i què fas ací? Clàudia! - va cridar Pere amb por. -La teua xica està totalment dormida, no pot escoltar-te - va contestar la vampiressa. -Què li has fet mala bèstia? - va continuar el xic amb desesperació. A continuació el va agafar i el va lligar a una cadira i va ficar-li una llima a la boca amb la finalitat que no poguera dir res. -De seguida estic amb tu - va dir la vampiressa amb un somriure malèvol. Va anar al llit on estava Clàudia i va passar la mà per damunt dels seus ulls i de sobte es va despertar, però no va tenir temps de dir paraula perquè de seguida, davall l'atenta mirada de Pere, Bertha va mossegar-la amb el seus dents afilats a una banda del coll mentre al xic que continuava lligat se li omplien els ulls de llàgrimes en veure com moria la persona que ell amava. A continuació va deixar el xic a soles amb el cadàver. Bertha va desaparèixer i el xic va morir d’asfíxia i de pena. Es diu que ara la vampiressa amb el nom de Bertha Kurtel va deambulant pels carrers de València. No et descuides, pot estar darrere teu quan menys t’ho esperes.
    estar darrere teu quan menys t’ho esperes.)
  • Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraHelenOscar  + (Capítol Final Torno de París, no ha est
    Capítol Final Torno de París, no ha estat gaire divertit com jo em pensava, ja que la meva mare em va deixar sola en aquella ciutat. Jo quan vaig marxar de Sitges em pensava que tot seria com abans, que la mare tornaria a ser la d’abans, però tot va ser diferent. Els primers dies sí que va estar amb mi, però després em va deixar sola a l’hotel i se’n va anar amb en Diego amb l’excusa que havia de treballar. I que se suposa que devia fer jo? Estava sola en una ciutat desconeguda, sense ningú. Per això he tornat a Sitges el lloc d’on mai hauria d’haver marxat. Estic fora de l’aeroport intentant trobar un taxi que em porti a Sitges i lluny a uns trenta metres em sembla veure a algú conegut, torno a girar-me i veig uns ulls molt coneguts mirant-me eren els ulls d'en Robert, aquells ulls que em van enamorar a Venècia. El meu cor es va accelerar, no sabia què fer, però els meus peus com si tinguessin vida pròpia van començar a caminar cap en Robert, no sabia què dir-li, ni què fer, només sabia que volia arribar on era ell, l’havia trobat molt a faltar, només havia pensat en ell. Vaig arribar al seu costat i va ser ell el primer en parlar -Hola - Em diu, i vaig adonar-me que estava nerviós -Hola, fa molt que no et veia- li vaig dir molt nerviosa -Ja però això ha sigut perquè has estat a París sis mesos, però igualment jo t’he trobat molt a faltar- em diu i jo torno a sentir aquelles pessigolles que abans en l’institut sentia per Robert -Jo també t’he enyorat molt, bàsicament per això estic aquí, Robert, m’he adonat que em vaig equivocar quan vaig marxar, i si no és massa tard i no segueixes sent el xicot de Teresa vull que tu i jo tornéssim a intentar el nostre.-Això últim li dic amb el cor en la mà, però tots els nervis desapareixen quan veig com Robert em mira amb un somriure, en aquell mateix moment sé que Robert vol el mateix que jo així que amb tota la felicitat que sóc capaç de sentir em llanço en els seus braços i li faig un petó, immediatament ell també em fa un petó i jo em sento feliç. No vull preguntar-li res de la Teresa. Jo confio en ell, junts agafem el taxi i li dono al taxista la direcció de la meva casa, quan el taxista arriba a la meva casa jo baixo i la meva mirada es desvia cap a la casa de la Diana, ara que sóc aquí, no puc evitar preguntar-me com li van les coses a ella. De sobte un descapotable vermell passa pel costat meu i aparca davant de la casa de la Diana i d’aquell cotxe surten Diana i Peter, ella dóna la volta i agafats de la mà entren a casa seva. Sé que m’ha vist però no m’ha dirigit la paraula, esta clar que no vol saber res de mi, i me n'adono que jo havia de fer el mateix; oblidar-me d'ella com m’he oblidat del Peter. Robert molt cavallerós agafa les meves maletes i les porta a casa, jo entro darrere seu i dins em trobo a tota la meva família esperant-me, està el meu pare amb l'advocada i també està el meu germà: m’apropo a ell i li dono una abraçada, va ser de les persones que més vaig extranyar, per la meva sorpresa també esta la Irene ella s’apropa a mi i m’abraça i em diu: -Et vam extranyar molt tots. -Jo a vosaltres també, m’he adonat que tots vosaltres els que sou aquí ara mateix sou la meva família, us estimo molt- Això últim ho vaig dir en veu alta, volia que ells s’assabentessin que sí que els estimava, i que per fi ja hi era a casa. FI.
    imava, i que per fi ja hi era a casa. FI.)
  • Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Kiwii  + (Carlota embarassada Després d'haver manti
    Carlota embarassada Després d'haver mantingut relacions sexuals amb el Flanagan, em vaig adonar que no vaig utilitzar mètodes anticonceptius. D'aquesta manera em vaig fer el test d'embaràs, vaig esperar uns minuts i ... VA DONAR POSITIU. Què podia fer ?, a qui li ho podia contar ?, estava molt espantada. Li ho deia al Flanagan o no li ho deia ?, si li ho digués deixaria d'estar amb mi, o em donaria suport? em va caure el món a sobre, no sabia què fer, ni a qui acudir. Em jutjarien ?, em donarien suport ?, moltes preguntes sense resposta. No m'ho podia creure, em semblava tot tan estrany ... Vaig decidir esperar-me al pròxim mes per confirmar-ho. A més, va passar el que s'esperava, no em venia la regla, estava embarassada, no hi havia marxa enrere. En aquest moment vaig decidir contactar amb la meva tia per correu electrònic. Li vaig explicar tot el que havia passat i vaig esperar que em responguera. Al cap d'unes hores, em va respondre, em va dir que no passava res, que estiguera tranquil·la i que demà anara a planificaciò familiar, ells em resoldrien totes els meus dubtes i m'ajudarien en tot el possible.Només llegir això, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a l'ambulatori, aquí vaig poder contactar amb ells. Em van dir que l'endemà em passara per la consulta. Aquesta mateixa nit vaig anar a casa de la Mireia, necessitava desfogar-me, no podia més, necessitava una espatlla en què plorar. Ella sense dubtar-ho no em va jutjar, em va donar suport, ja no em sentia tan sola, li vaig preguntar si volia venir amb mi a la consulta i ella va acceptar sense pensar-ho dues vegades. Al dia següent ens vam presentar molt prompte i allà els vaig explicar tot el que havia passat. Em van plantejar la idea d'avortar o seguir amb l'embaràs. En aquest moment no sabia què dir ni fer. Li vaig dir que m'ho pensaria i ens vam anar a classe. Allí vaig pensar que l'hi havia de contar a la meva àvia. En arribar a casa, després de dinar li vaig explicar i em va dir que fes el que cregués millor per a mi. Em vaig adonar que la meva àvia li havia explicat a la meva mare ja que m'estava dient moltes indirectes al respecte. Però ... quan era al llit la meva mare va venir a dir-me que ja ho sabia, que l'hi havia explicat l'àvia i em va donar una xerrada, ella em va dir que el millor era avortar ja que era massa jove i que tenia molta vida per davant, no havia de desaprofitar-la. Jo no pensava aquestes coses ja que creixia una vida en el meu interior, però la meva mare tenia raó. Què podia fer? necessitava reflexionar. A partir d'aquest moment el meu rendiment acadèmic va baixar ja que no em concentrava, els meus professors es preocupaven per mi, em preguntaven que em passava, estava molt absent. De passada va decidir explicar-ho a Elisenda i Berta ja que érem molt bones amigues. Després de dos mesos ja m'anava notant la panxa i Flanagan em va dir: -Estàs rara, tot va bé? Jo li contesti: -Necessito Explicar alguna cosa important, però promet-me que no t'allunyaràs de mi. Flanagan angoixat em va respondre: -Digues, Tranquil·la, confia en mi. Seguidament li vaig dir: -Estic ... Estic embarassada. Ell em va dir: -Però Si fa molt que no ... -Ja Ho sé, estic de tres mesos -li va respondre. Es va quedar impactat, no va saber què dir. Al matí següent no va ser a l'institut i em vaig adonar que ell no estaria amb mi. Vaig decidir deixar l'institut ja que era molt evident el que estava passant, perquè ja començaven a circular els rumors del meu embaràs, les mirades i les rialles cada dia eren més insuportables, ja no aguantava més. Vaig decidir que el millor era centrar-me en mi .. Cinc mesos després va contactar amb mi el Flanagan dient que es penedia del que havia fet i jo li contestí que ja era massa tard, el meu fill anava a néixer i durant aquests huit mesos no havia estat al meu costat donant-me suport i ajudant-me a superar-lo. Als mesos del seu naixement vaig comprendre que el meu fill i el seu pare necessitaven conèixer-se, ja que no podia dependre d'altres persones. Flanagan sense dubtar-ho va tornar amb mi i ens aventuràrem a una vida nova, aquesta vegada, com a pares. Els primers mesos van ser durs però a poc a poc vam anar aprenent. Fill et dedico aquest diari d'una etapa de la meva vida, per tal que no cometis els mateixos errors que jo.
    ue no cometis els mateixos errors que jo.)
  • Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18  + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença
    Carta Frankenstein Hola Justine, Començare parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva familia per sortir a flot. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona de que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" es senti com ell de sol.
    que el seu "pare" es senti com ell de sol.)
  • Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18  + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença
    Carta Frankenstein Hola Justine, Començaré parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva família per tirar endavant. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" se senti com ell de sol.
    que el seu "pare" se senti com ell de sol.)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Pasterisc  + (Carta a Carmesina Estimada Carmesina:
    Carta a Carmesina Estimada Carmesina: Pren, per a tu, un valerós relat de com l’imperi turc vam derrotar. Amb espasa a la mà i set de victòria Vam escriure la nostra pròpia història, per damunt del gran rei de Capadòcia d’Egipte i d’ Àfrica, abans la glòria. A Bellpuig va tindre lloc la batalla la ciutat bella i ben fortificada. A l’alba la nostra primera espasa ben àgilment hi fou desembeinada. I fins que el sol, amunt, dalt estava, nosaltres no hi férem cap parada. I lluitant per Crist i la seua gràcia la veu que valentament apagàvem era la que a Mahoma proclamava. Quan el cel de fosc blau es va tenyir i el sòl del combat de roig carmesí, tornàrem al campament amb els ferits. Al dia següent, a la claror del matí sentírem soroll: tambors enemics. Abans de a la batalla retornar una tàctica volia pensar. A una conclusió vaig arribar. Però una vegada proposada aquesta enginyosa martingala, el prepotent duc de Macedònia de roín traïdor em va acusar potser l’enveja, potser la maldat les que aquesta injúria van provocar. Ningú dels presents el va escoltar, i la meua idea van acceptar. Després d’una falsa rendició i un tàctic atac per la reraguarda els cristians eixírem guanyadors d’aquesta sagnant i cruel batalla. Grècia de mans paganes alliberada fou dels turcs. Gràcies al coratge dels cristians, l’exèrcit que mai deixà de lluitar. Gràcies als ducs de Sinòpoli i Pera, i al valent i valerós esquadró, gràcies a Diafebus per la lleialtat. I, a tu, estimada Carmesina a tu, petit tros del meu humil cor per ser llum que els meus dies il∙lumina, per ser ciri que em guia en la foscor gràcies per ser bella musa divina, gràcies per vetlar pel nostre amor. Pense en tu tot el dia, a totes hores que el teu record mitiga el dolor d’estranyar la teua imatge a les alcoves, per tu mouria la lluna, pararia el món. Tirant lo Blanc
    a, pararia el món. Tirant lo Blanc)
  • Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels EsPERE un moment  + (Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai,
    Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai, Som un grup d’estudiants de 3r d’ESO de l’institut Can Peixauet que hem fet un treball que ens ha proposat el nostre professor de català i hem escollit el llibre “ En el mar hi ha cocodrils” de Fabio Geda, on explicava la teva aventura des d’Afganistan fins a Itàlia. Ens ha impressionat tant que hem decidit enviar-te aquesta carta. Et volíem preguntar sobre unes qüestions que ens han sorgit quan estaven llegint el llibre. La principal era què vas sentir en llevar-te i veure que la teva mare havia desaparegut. Quan vam seguir llegint el llibre, vam quedar molt sorpresos per les coses que et van passar, per exemple, treballes a l’Iran quan eres tan petit, no tens por dels policies, travesses la muntanya de Turquia amb el fred que hi feia, no tens por quan mor molta gent en el viatge, etc. També et volíem preguntar: al final del llibre parles amb la teva mare per telèfon però no dius si l’as tornat a veure o no, ens va fer dubtar molt quan vam acabar el llibre, era un final inesperat per a nosaltres. Ens has semblat un home molt valent. Esperem que responguis aviat. Una forta abraçada!
    Una forta abraçada!)
  • Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Tirantloverd  + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe
    Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
    Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
  • Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Elspusís  + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe
    Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
    Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
  • Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
  • Activitat 2 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny
    Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
    la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)