Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels POS  + (Benvolgut diari, Avui, dissabte 12 de dese …
  Benvolgut diari, Avui, dissabte 12 de desembre, he descobert que la Norma no es diu Norma. Crec que vol amagar el seu passat, he trobat uns papers que diuen que es diu Anastasia Gugerhein. Aquesta noia oculta massa coses. He de continuar investigant. El més sorprennent d'avui és que crec en Carles, s'ha enamorat de mi. Avui m'han trucat al timbre de casa i he vist com marxava corrents i em deixava una carta i un ram de roses. Avui, 13 de desembre, no sé si parlar amb el Carles o deixar que continuï amb aquest idil·li impossible. He descobert que la Norma va ser expulsada de la seva antiga escola perquè robava coses. Per això està en ordre de cerca i captura. Avui, 14 de desembre, l'Anastàsia s'ha lliurat a la policia i en Carles m'ha demanat matrimoni. Ara vaig a la Xina amb el meu xicot Xenxó a viure una vida boja, ja que m'he jubilat perquè el treball de directora m'ha esgotat molt, hi havia massa misteris...
  a esgotat molt, hi havia massa misteris...)
• Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l, pels ONE MILLION  + (Benvolgut senyor milionari : He llegit …
  Benvolgut senyor milionari : He llegit en el diari que en l’interior del seu jardí s’han perdut objectes valuosos. Jo he perdut el més important que té un home, que és l’honestedat. Tot va començar en un supermercat, una caixa oberta de bombons em cridava. Dissimuladament vaig arrossegar la mà i vaig ficar-me els bombons a la butxaca. Abans d’anar a la caixa, vaig passar per la secció de la peixateria per dissimular el meu delicte, vaig demanar que em donessin un salmó i me’l vaig endur. Em vaig dirigir cap al meu objectiu i en el moment que vaig agafar el bombó no vaig tenir present tot el que em vindria a sobre, dirigint-me cap a la caixera perquè em despatxés. De cop i volta es sentia el soroll de l’alarma i un segurata, amb cara de pomes agres, se’m va apropar per veure què havia passat. Quan vaig veure que se m’apropava vaig sortint corrent. El vigilant venia corrents darrere meu, però per sort el vaig poder despistar. Aleshores, vaig veure una porta oberta de color marronós, darrere la qual intuïa un jardí en estat d’harmonia. Des de fora veia tot tipus de flors, de diferents colors; em va cridar l’atenció i vaig entrar-hi. Un cop dins em vaig asseure per descansar de la cursa que acabava de fer. Quan vaig descansar prou, vaig posar-me a reflexionar sobre el que havia fet, i em sentia molt malament, mai havia robat, i no sabia ben bé per què ho feia: “Déu perdona’m per aquest errors que em fan perdre l’ànima!", vaig pensar. Quan em disposava a obrir la porta del supermercat per demanar disculpes i tornar els bombons, em vaig ficar les mans a les butxaques i els bombons no hi eren. Vaig tornar cap enrere i vaig fer el mateix recorregut per veure si els trobava. No els vaig trobar, així que vaig decidir anar al jardí, que era l’últim lloc on havia estat. La porta ja era tancada i vaig tocar al timbre, però ningú em contestava.. Per tot això , escric aquesta carta, perquè m’agradaria recuperar els bombons, perquè la meva honestedat és molt important per a mi. Espero rebre una resposta ben aviat. Salutacions.
  Salutacions.)
• Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Viquimaníacs  + (Blanca i Saïd com dona i marit, un vaixell …
  Blanca i Saïd com dona i marit, un vaixell ha estat envaït i el Joanot s'ha penedit. Saïd sa història ha explicat de tot el que ha viscut, i Blanca, trencant el seu escut, sorpresa, s'ha enamorat. Després d'una dura batalla els cristians són guanyadors, l'amor s'encalla Mar i Cel surten vencedors. Com Mar i Cel units a l'horitzó com Blanca i Saïd morts per la passió.
  tzó com Blanca i Saïd morts per la passió.)
• Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Hateu  + (Bon dia! Avui farem una entrevista a la p …
  Bon dia! Avui farem una entrevista a la protagonista principal del llibre "Juls, Juliette". Entrevistador: Hola Júlia! Júlia: Bon dia! Entrevistador: Com vas reaccionar quan vas vas veure a les notícies que el teu pare havia tingut un accident? Júlia: Doncs, va ser un xoc molt fort, ja que no s'ho esperava ningú, però ràpidament vaig cridar a la meva mare i vam anar cap a l'hospital. Entrevistador: Què vas sentir en aquells moments tan durs? Júlia: Vaig sentir que tot podria amb mi, però ho havia de fer pel meu pare, havia de tirar endavant.
  fer pel meu pare, havia de tirar endavant.)
• Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º  + (Bon dia, Norma Schweizer, Com possiblemen …
  Bon dia, Norma Schweizer, Com possiblement saps, nosaltres érem el consell de pares que volíem evitar el teu retorn al centre educatiu en el qual els nostres fills estudien. Voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període de temps que tu vas estar absent al col∙legi, ja que desitjàvem la teva immediata expulsió per contraure els anticossos de la sida que van infectar-te per desgràcia en una transfusió de sang. Patíem per la salut i el benestar dels nostres fills en estar amb contacte amb algú que pogués desenvolupar aquesta malaltia. Durant aquest dies, el consell de salut i el d'educació han iniciat una campanya de sensibilització per informar més detalladament sobre la sida i les formes de contraure-la Hem reflexionat després d'estar més informats i hem decidit no esborrar cap dels nostres fills de l'escola. Atentament, Agustí Casals (president del consell de pares)
  tí Casals (president del consell de pares))
• Activitat 3 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º  + (Bon dia, Norma, Com possiblement saps, no …
  Bon dia, Norma, Com possiblement saps, nosaltres formàvem el consell de pares que volien evitar el teu retorn al centre educatiu on estudies amb els nostres fills. T'escrivim aquesta carta, perquè voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període que vas estar absent de l'escola. Sentim molt haver demanat que no es permetés el teu retorn al centre escolar en tenir els anticossos de la sida. En aquells moments pensàvem que els nostres arguments eren justificats. Patíem per la salut i benestar dels nostres fills i filles. Ara desitgem fer-te saber que molts de nosaltres hem canviat d'opinió sobre aquest tema, ja que estem més informats sobre la malaltia en qüestió i les formes de contagi. Alguns de nosaltres col·laborem en un grup de conscienciació, juntament amb la Conselleria d'Educació, per evitar que aquesta situació es pugui repetir en altres centres. Et demanem, una vegada més, que acceptis les nostres disculpes més sinceres. Pares i mares de l'escola
  s més sinceres. Pares i mares de l'escola)
• Activitat 4 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Tenors 7º  + (Bon dia, Norma, com possiblement saps, no …
  Bon dia, Norma, com possiblement saps, nosaltres formàvem el consell de pares que volien evitar el teu retorn al centre educatiu on tú mateixa i els nostres fill estudieu. Voldríem demanar-te les nostres més sinceres disculpes per la nostra conducta durant el període que vas estar absent de l'escola. Sentim molt haver demanat que no es permetés el teu retorn al centre escolar al contraure els anticossos de la sida. En aquells moments pensàvem que els nostres arguments eren justificats. Patíem per la salut i benestar dels nostres fills i filles al estar en contacte amb tú, al compartir la vida escolar. Desitgem fer-te saber que molts de nosaltres hem canviat d'opinió sobre aquest tema al estar més informats sobre la malaltia en qüestió i les formes de contagi. Alguns de nosaltres col.laborem en un grup de conscienciació, juntament amb la Conselleria d'Educació, per evitar que laquesta situació es pugui produir en altres centres. Et demanem, una vegada més, que acceptis les nostres disculpes més sinceres.
  ceptis les nostres disculpes més sinceres.)
• Activitat 7 sobre El secret de la mare de l, pels Capdesuros  + (Bon día, Helena! Com va tot per el poble …
  Bon día, Helena! Com va tot per el poble? Supose que estaràs molt apegada a la mare per això de que ara esta més sola que abans, però amb tu estarà molt bé i molt més descansada. Espere que estigues cuidant el pomer que et vaig regalar per a que el disfrutares! A mi personalment em va molt bé al treball però el fet que no m'agrada és que no us veig pràcticament mai per les poques vacançes que em donen. Estic molt a gust perquè és un poble molt tranquil i no hi ha molts aldarulls ni agafen molts presoners els partidaris de Hitler. Jo per ara estic fora de perill però vosaltres aneu amb compte, ja que la mare està donant llar als perseguits per a enviar-los a Rússia o bé per a matar-los. Helena, també m'alegre molt que les coses amb el Sr.Kerenski vagen molt bé perquè és una bona persona i pense que et vindrà molt bé per a la teua vida. Ja et portaré un regalet del meu poble per a què estigues molt contenta amb mi! Aneu en compte tu i la mare, Helena, que aniré a veure-us en poquet perquè ja us trobe a faltar. Molts besos, Damian
  Molts besos, Damian)
• Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat  + (Bona tarda, senyor gràcies per rebre'm i p …
  Bona tarda, senyor gràcies per rebre'm i permetre'm entrevistar-lo, si no el molesta procediré. '''Creu que Morella fugia de la seva vida social?'''    Sí, es dedicava només a mi, de manera que em fes feliç. '''Li agradava llegir?'''    Sí, em va mostrar un gran nombre d'obres místiques que es consideren generalment la simple escòria de la literatura alemanya. Eren les seves preferides i amb el temps també van ser les meves. '''Va ser després de la seva mort quan la va començar a estimar?'''    Desafortunadament ... Sí, una nit de tardor quan no corria ni un corrent d'aire, em demanà perquè fos al seu costat.    No hi ha hagut cap dia que m'hi volgués, però això el que avorrí en vida ho adorà en la mort. '''Va morir abans o després de donar a llum a la seva filla?'''    Va morir donant a llum a la meva filla, la qual no respirà fins que la seva mare va deixar de fer-ho. '''Com era la seva filla?'''    Era com la seva mare i la seva semblança s'anava fent cada vegada més i més definida i plena. El seu somriure s'assemblava al de la seva mare, igual que els seus ulls. '''I quan va decidir batejar-la?'''    A l'edat de 10 anys, la meva filla encara no tenia nom, li deia << filla meva >> i << amor meu >> em passà per la ment la cerimònia del bateig. I en el bateig vaig dubtar en escollir-li el nom.    Es van acumular en els meus llavis diversos noms de bellesa i saviesa, de temps antics i moderns. Però vaig tenir l'impuls de cridar-la com la morta, Morella. '''On va enterrar la seva filla?'''    Vam portar la meva filla a la tomba i no vaig trobar les restes de la primera Morella a la cripta on vam enterrar la segona. Bé doncs, ja hem acabat moltíssimes gràcies senyor... Encara una ultima pregunta. Quin és el seu nom?
  a una ultima pregunta. Quin és el seu nom?)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes  + (CAPÍTOL I El pany de la porta principal v …
  CAPÍTOL I El pany de la porta principal va girar i seguidament el Dídac va entrar al rebedor. La seva mare estava a la cuina eixugant els plats i va sortir a rebre’l. El Dídac li va dir que al col•legi els havien preguntat de què treballaven els pares i quan li van preguntar no va saber que contestar. En aquell moment la Margarida s’imaginava el següent dubte que plantejaria el seu fill. - De què treballava el meu pare? Per què no està amb nosaltres a casa? – va dir el Dídac. A la Margarida se li va caure el plat que portava a la mà. Fa 10 hiverns, ella treballava en un bar ple de males companyies, situat a la Mina de Barcelona. Tots els dies venia un home negre que sempre demanava un rom amb cola, fins que un dia, sense que ell digués res, ella li va servir el que sempre demanava. - T’has fixat en mi... – va dir ell. - Només m’he fixat en que sempre demanes el mateix- va comentar ella. - Tu no ets d’aquí, oi? - No, jo sóc de Benaura. - I això on se suposa que està, maca? - Als afores de Barcelona. I tu d’on ets? - No és obvi? Sóc d’Àfrica, però porto més de mitja vida entre aquests edificis. - Que sentimental... I com et dius? - Jo? Sóc l’Agec. Encantat. - Jo sóc la Margarida – va dir-li ella amb un somriure. Aleshores la Margarida va marxar perquè havia d’atendre als altres clients. En aquell moment ell la va cridar i li demanà el compte. Ella li va donar la factura i marxà a l’instant. Ell la va agafar i se la mirà detingudament, i va veure que hi havia una cosa escrita: “Espera’m a la porta de darrera del bar quan surti de treballar, a les 12”. Van iniciar una relació i al cap d’uns mesos ella ja sabia com era de difícil la passada vida de l’Agec. Ell havia arribat al país a través d’una manera il•legal i un cop va estar aquí va entrar a formar part d’una banda, amb la que portava més de vint anys. Al cap d’un temps la Margarida es va quedar embarassada de l’Agec. Amb el naixement del nounat, ell li jurà a la Margarida, per iniciativa pròpia, que deixaria la banda per evitar-li, a ell i a la seva nova família, posar-los en perill. La Margarida després de passar dues setmanes a l’hospital en companyia de l’Agec, per fi va poder marxar a casa i gaudir del seu fill com sempre havia desitjat. L’Agec li va dir que havia de marxar per fer un encàrrec, però en realitat anava a enfrontar-se a una banda rival i va tenir la mala sort que aquell encontre va acabar en un tiroteig inesperat on va perdre la vida. Quan la Margarida es va començar a preguntar que feia l’Agec, el seu millor amic va trucar a la porta i li va dir que era mort. Van passar-se hores parlant del tema fins que el noi va haver de marxar, i la Margarida es va quedar sola desolada. A partir d’aquell moment va decidir que no li explicaria la veritat al seu fill perquè no volia que caigués en el mateix parany i perquè no volgués venjar el seu pare. CAPÍTOL II Al veure que la seva mare no reaccionava, el Dídac li va dir que deixessin córrer el tema, i que s’anava a jugar amb el Miquel, el seu millor amic. Va anar a buscar-lo al camp de futbol (on normalment quedaven sempre per jugar), però allà no el va trobar. Aleshores va anar a casa del Miquel a buscar-lo per jugar amb ell. Quan arribà, va picar al timbre i va sortir a obrir-lo la seva mare. El Dídac li preguntà: - Senyora, és el Miquel a casa? - És a dins acabant els deures. Què el vols veure? - M’agradaria jugar amb ell a futbol. Podria sortir a jugar amb mi, si us plau? - Mmmm... D’acord. Però no torneu molt tard. - Gràcies senyora. - Òndia Dídac... Se m’oblida dir-te una cosa: el Miquel volia parlar amb tu. Ara el crido que baixi. - Molt bé. La mare va entrar dins de casa, s’apropà a l’escala i cridà: - Miquel! El Dídac t’ha vingut a veure. - D’acord mare, de seguida baixo. El Miquel baixà les escales corrents i anà a trobar-se amb el Dídac. La mare va marxar cap a la cuina per a deixar-los intimitat. Llavors van sortir els dos a donar un tomb pels voltants, però sense allunyar-se molt de casa. El Miquel tenia mala cara. El Dídac li va preguntar: - Miquel que et passa alguna cosa? - Et seré sincer Dídac – va dir tot seriós. - No m’espantis Miquel. - Tranquil. És que t’he de dir una cosa molt important. - Vinga, canta-ho ja! - Dídac, he de partir. El meu pare ha perdut la feina aquí, i hem de marxar a l’estranger per buscar-nos la vida. Aquí no tenim possibilitats. - Però Miquel, m’ho dius de debò? Em deixaràs aquí sol, davant de tots els nens que em discriminen i em tracten malament només pel fet de ser negre? Ja saps que nosaltres som com carn i ungla. No pots marxar. - Dídac, no ha sigut decisió meva. És pel nostre bé. - Bé, tard o d’hora ho hauré d’acceptar. I a on marxes? - A Itàlia. - A Itàlia? Tan lluny? - Sí. Però estigues tranquil que et vull deixar un record de mi, perquè mai m’oblidis. - De debò? Miquel estic molt emocionat. - Estàs plorant? - No, és que em suen els ulls. - El que tu diguis. Bé, com anava dient, et vull fer un regal. - I quin és aquest regal? - Espera que arribem a casa. A l’arribar a casa, el Miquel va dir: - És la meva ocelleta. Ha estat amb mi des de fa molt temps. Ha sigut la meva companya de viatge. L’he tingut en les desgràcies i en les alegries. Però ara he pres una decisió: vull que la tinguis tu. - M’agrada molt Miquel. Gràcies. - Es diu Xica. - És preciosa. La cuidaré com si fossis tu. - Sempre et recordaré Dídac. Encara que marxis a l’altra punta del planeta, sempre et portaré en un raconet del meu cor. - Miquel m’estàs emocionant. No en facis un drama de tot, t’ho demano si us plau. Mai t’oblidaré. Per aquest motiu el Dídac volia anar costejant Itàlia amb el vaixell amb l’Alba. CAPÍTOL III El Dídac i la seva mare anaven de tant en tant a dinar a casa dels seus veïns o viceversa. Tenien una filla de 14 anys que sempre era molt simpàtica amb el Dídac, es deia Alba i si alguna vegada tenia algun problema i ella estava davant, aquesta el defensava i el protegia dels insults i les burles que patia. A més, quan el Dídac tenia algun dubte respecte els deures o el temari de l’escola, ell recorria a l’Alba perquè li explicava les coses d’una manera més entenedora que la dels professors de l’escola o la de la seva mare. La Margarida sempre deia al Dídac que no molestés gaire a l’Alba, ja que ella tenia les seves pròpies ocupacions. Però l’Alba sempre trobava un raconet lliure pel Dídac; mai li fallava. També quan el Dídac tenia algun problema parlava amb la seva mare i després amb l’Alba perquè així aconseguia un punt de vista diferent. Un dia en que els ànims del Dídac no eren molt positius, va decidir trucar a l’Alba per telèfon per desfogar-se. - Alba necessito parlar amb tu. - Digues Dídac, ja saps que pots comptar amb mi pel que vulguis. - És que no sé per on començar. - Estaria bé que comencessis pel principi. - Sí, tens raó. - Doncs vinga, que amb tanta intriga em tens desconcertada. - És que... em sento molt sol des que va marxar el meu millor amic. M’ha deixat una cosa al pit que no sé explicar. - Dídac, millor vine a casa, que aquestes coses per telèfon no s’entenen gaire bé. - D’acord de seguida estaré allà. El Dídac baixà les escales, agafà les claus de casa que estaven penjades al costat de la porta i marxà corrents a veure a l’Alba. Quan va arribar, ella ja l’estava esperant davant la porta principal. - Passa cap a dins, que pujarem a la meva habitació. - D’acord. - Som-hi, explica’m què és el que et preocupa. - Mira, com ja et vaig explicar, el meu millor amic va marxar cap a Itàlia. - Sí, d’allò ja fa quasi un mes. - No sé què fer, ell era qui em defensava i ara no tinc a ningú al meu costat excepte a tu. Em sento molt desprotegit. - No et preocupis Dídac, sempre estarem junts.
  et preocupis Dídac, sempre estarem junts.)
• Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Pussis  + (CARTA A EN LALO NEVARES Hola Lalo, Em dic …
  CARTA A EN LALO NEVARES Hola Lalo, Em dic Gerard i soc un alumne del IES Pompeu Fabra de 14 anys , l’altre dia em vaig assabentar de la teva gran acció portant a tots els teus compares del barri de barraques al cementiri per garantir la seva vida i viure durant un temps a unes condicions de vida millors . Des de aquí et donem el nostre suport i que sàpigues que per qualsevol cosa que necessitis els teus compares de Badalona estarem amb tu en tot moment lluitant per la gent que no pot tindre les millors condicions de vida . Tens de estar molt orgullós del que has fet i que ningú en cap moment et faig sentir malament per fer una mica la punyeta ala policia durant uns dies. Durant aquets dies he estat pensant molt en les teves grans accions i m’agradaria exercí de líder en el meu grup d’amics. PD: espero que t’animi aquesta carta i que em contestis aviat Lalo! DEL TEU INCONDICIONAL FAN GERARD
  iat Lalo! DEL TEU INCONDICIONAL FAN GERARD)
• Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Català a l'atac  + (CARTA A EN MAR Hola, Mar! Ens hem assab …
  CARTA A EN MAR Hola, Mar! Ens hem assabentat de la vostra història. Gràcies a tu, ara mateix estem aquí. Us devem la nostra existència, que no hauria estat possible sense vosaltres. Sempre ens hem preguntat com seria això de quedar-se sol al món, però de ben segur que gens fàcil. Actualment al T/T 5000, tenim tot tipus de comoditats, per tant una persona del món actual no creiem que fos capaç de sobreviure a una catàstrofe tan gran. Som conscients de la presència d'espècies extraterrestres al nostre voltant que podrien atacar en qualsevol moment, però hem fet un pla de defensa basat principalment en la idea que els teus pares es van salvar gràcies a ser dins de l'aigua. També gràcies a vosaltres i la vostra ideologia sense prejudicis pel que fa la raça, el sexe, a les maneres, etc. L'ésser humà és més lliure i capaç. Ens hauria agradat que estiguéssiu aquí per veure el món tal i com tu i els teus familiars el vau plantejar. I no us oblidarem mai, ja que la majoria de premis i reconeixements es fan en honor a vosaltres i, com vosaltres vau dur a terme en el seu moment, tenim un espai d'emergència on guardar tots els llibres que, a més a més. porten un segell gris si pertanyen a l'època anterior al segon origen. Hi ha gent que no es creu la vostra història i consideren els seguidors d'aquesta teoria uns heretges. Però nosaltres estem completament segurs que és totalment certa. Actualment l'educació està basada en la vostra actitud davant la vida, fins i tot se n'han fet documentals, sèries i pel·lícules basats en la vostra gravació, que és retinguda a la sala Mar del Museu d'Història del Segon Origen de Benaura. Desitgem que visquis en un món millor del que va ser aquest món per a tu i els teus. Us ho mereixeu tot. Sort i un altre cop, gràcies. De part de Catalalatac, uns historiadors fascinats per la vostra apassionant història. GRÀCIES!
  la vostra apassionant història. GRÀCIES!)
• Activitat sobre La porta dels tres panys de l, pels Melons  + (CARTA A EN NIKO Alumnat delgrup MELONS M …
  CARTA A EN NIKO Alumnat delgrup MELONS Meritxell, Bochra, Cinta, Nerea, Pau C/ Carretera de Jesús a Roquetes Jesús-Tortosa 43590 Sr. Niko Hokli C/ Rol·lijtorius Món Quàntic 2501556 Hola Niko, Avui ens hem reunit el consell de savis i hem parlat sobre la teva estada al món quàntic, hem estat pensant que ha estat una estada molt agradable i molt dinàmica. També hem arribat a la conclusió que gràcies a tu s'han solucionat molts problemes, com per exemple: els dementors, hem aconseguit canviar de president del consell, etc. A més, també ens va sorprendre la teva relació amb la Quiona, tant agradable, tant sincera... Un tipus de relació molt natural. Ens ha sorprès la teva forma de ser, i un tret que destaquem és la teva manera d'afrontar els problemes que se't presenten. Estem encantats d'haver-te conegut Niko, esperem poder veure't en el futur. Petons, ELS HABITANTS DEL MÓN QUÀNTIC. Jesús, 10 de març de 2015
  L MÓN QUÀNTIC. Jesús, 10 de març de 2015)
• Activitat sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Roas 40  + (CARTA A L'EVA. Estimada Eva: T'escric aq …
  CARTA A L'EVA. Estimada Eva: T'escric aquesta carta perquè sé que puc confiar en tu. Suposo que et preguntaràs on estic. Ni jo mateixa ho sé. Només et puc dir que és un lloc horrible on no puc aguantar molt més temps, per això et demano ajut. Eres, ets i seràs la meva millor amiga, tot i que últimament no ens portem molt bé. Vull que sàpigues que ets l'única que estarà sempre al meu costat i que sóc una estúpida per deixar-me portar per persones que en un futur no em tindran en compte i que em tractaran com un gos. Sempre m'has ajudat en tot, tant tu com tota la teva família, féieu que em sentís una més i la meva família t'adorava. Eres la germana que mai he tingut i desitjava tenir,la meitat que em faltava per ser jo mateixa. Hauría de haver-te fet cas i ara no passaria res del que està passant. T'explico. Estic sola, lligada de mans i cames sense poder fer res. L'home que em té aquí amagada no te'l puc dir perquè vull sortir d'aquí i encarregar-me jo d'ell. És un infern, no saps les burrades que em fa, tinc molta por Eva, moltíssima por. Necessito que vinguis a buscar-me si us plau. Digues-li a la mare que no es preocupi que sortiré d'aquí. A la vora del lloc on estic hi ha una mica de bosc i com un riu pel que no passa aigua. És tot fosc i a vegades es senten sorolls estranys, com de branques trencant-se o passes que se't fiquen dins del cap i no surten. Eva no sé com ho faré per fer-te arribar aquesta carta, ni com aconseguiré que no la trobi, però et juro que ho aconseguiré i tot tornarà a ser com abans. Vull que la llegeixis i tot seguit la portis a la meva mare, no vull que estigui malament. T'estimo moltíssim. Eva, et necessito.
  nt. T'estimo moltíssim. Eva, et necessito.)
• Activitat sobre Connexions de l, pels Els Ottawas  + (CARTA A LA SYLVIE Hola Sylvie, Quan esti …
  CARTA A LA SYLVIE Hola Sylvie, Quan estiguis llegint aquesta carta, jo ja no seré amb vosaltres. L’hauràs trobat a la meva antiga aula de classe on jo treballava. Sóc en Patrice, el teu pare. T’escric aquesta carta, més que res, per ajudar-te en les difícils situacions en què et deus trobar ara mateix. Massa patiments per ta mare i els petitons. Des d’aquí, et vull comunicar que en aquests moments tu has de ser el cap de família, cuidar i vigilar els nostres. I no et preocupis pel futur; passi el que passi, mentre estiguis unida amb la teva família, tot sortirà bé. En aquests moments em trobo a l’escola i acabo de sentir unes fortes explosions al carrer. Tinc por. Potser són caçadors d’elefants, però acabo de veure que són els militars. Abans que vinguin a buscar-me, et vull donar uns consells de vida. Ja saps que la vida al Congo és molt dura, probablement ara us portaran a un camp de refugiats. Allà les coses no seran igual, hauràs d’anar a buscar el menjar, a rentar la roba a un lloc específic i també hi haurà una persona que intentarà fer-vos la vida molt difícil: aquesta persona es diu Kayembe. Aquest home és el líder militar de les persones que estan explotant les nostres terres. Per intentar sobreviure en les millors condicions possibles, hauràs de trobar un feina estable, et recomano treballar amb els serveis mèdics del camp. Allà hi ha una senyora canadenca que va venir a la meva classe a fer una xerrada. És molt bona i et pot ajudar. Bé Sylvie, m’acomiado de tu ja que els militars estan a punt d’arribar a l’aula de classe on estic en aquests moments. Recorda, cuida de la família i compte amb l’Olivier, no deixis que es descarrili cap a l’exèrcit del Kayembe. No dic adéu perquè tinc l’esperança de tornar-nos a veure! T’estimo filleta meva.
  ornar-nos a veure! T’estimo filleta meva.)
• Activitat 2 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE  + (CARTA A LALO NEVARES …
  CARTA A LALO NEVARES 12/1/2012 Badalona Estimat Lalo, Sóc l’Enric i sóc un gran admirador teu voldria conèixer-te personalment i per això et voldria convidar a casa meva on parlarem de diferents coses, sobre els teus amics, les teves fites i moltes coses més. Però abans voldria preguntar-te algunes coses. Com per exemple: • Perquè te’n vas anar quan al cementiri s’hi va “proclamar” la democràcia? • Quan vas veure els cotxes de policia pujant per la carretera què vas pensar? • Al govern Perquè no vau demanar ajuda al govern perquè ús evacués d’aquella zona? I ja l’última pregunta: • Necessitàveu destorbar als morts per sobre viure? Estic molt content d’haver pogut contactar amb tu, gràcies. P.D: Quedem al bar “el Català” de Badalona a les 6 de la tarda de dia 20/3/2012.
  lona a les 6 de la tarda de dia 20/3/2012.)
• Activitat 3 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Claumari4  + (CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em di …
  CARTA A UN PERSONATGE Hola Sylvie, Em dic Fiona, tinc catorze anys i visc al Canadà. He vist un vídeo a Internet, en el qual surts parlant sobre la teva vida al camp de refugiats de Nyarugusu. T’he escrit aquesta carta perquè vull explicar-te el que penso sobre el que estàs passant. Jo crec que la situació en la què et trobes no és molt adequada per a una nena, que ha de cuidar dels seus germans,tampoc no és gens convenient que la teva mare no et pugui ajudar, ja que no acaba d’assumir que el seu marit és mort. També penso que ets molt valenta i treballadora. He comentat al meu pare les teves circumstàncies , li he ensenyat el vídeo i la pàgina web en què surts parlant, i l’ha convençut bastant la teva història. Havia pensat que en comptes d’esperar que la gent pagui diners per salvar-te a tu i a la teva família, el meu pare et podria donar feina i acollir-vos a casa nostra fins que us pugueu pagar un allotjament en condicions a la ciutat. Ell treballa en una empresa de mòbils que és molt coneguda aquí al Canadà i et podrien agafar fàcilment ja que ets molt treballadora i centrada. Treballaries sis hores al dia amb un descans de mitja hora entre les onze i dos quarts de dotze. Començaries a les vuit del matí i acabaries a dos quarts de tres. El meu pare encara s‘ho ha de pensar ja que no està molt convençut de la idea, però jo sí que ho estic. Si t’agradaria venir aquí a la ciutat i salvar la teva família d’aquesta catàstrofe que està passant al camp de refugiats, et convido que m’escriguis una carta i em diguis la teva opinió sobre el que penses al respecte i puguem arribar a un acord perquè vinguis tu i la teva família amb nosaltres. Un petó i espero que m’escriguis aviat.
  Un petó i espero que m’escriguis aviat.)
• Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Don't worry, be happy  + (CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dí …
  CARTA A UN PROTAGONISTA: Protagonista: Dídac Tarragona, març 2014 Hola Dídac, Som unes grans admiradores teves. Ens diem Jordina, Maria i Valèria. Hem vist que ets un noi força valent, amb molta voluntat de treballar i que mai no mires enrere, sempre penses en el futur i sobretot tens les idees molt clares. Com ho portes, això de ser un noi de color? Tens facilitat per relacionar-te? Estem intrigades per saber la teva reacció en veure el vaixell al mig del mar. Si nosaltres haguéssim estat en el teu lloc hauríem fugit atemorides de tot aquell entorn. Ens hem quedat bocabadades amb tot l'interès que has mostrat perquè l'Alba i el teu fill estiguessin a gust. Per acabar, ens agradaria dir-te que pensem que heu fet un gran esforç per sobreviure i que heu dut a terme la gran missió de mantenir la continuïtat de l'espècie. Una abraçada ben forta, Jordina, Maria i Valèria P.D: Segueix així, i, recorda: mai no miris enrere, sempre pensa en el futur. Les teves admiradores confien en tu.
  utur. Les teves admiradores confien en tu.)
• Activitat 15 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons  + (CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setm …
  CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setmanes que l’Harmonia marxara, Vicent va rebre una carta, on al darrere posava: “Per a Miquel i Vicent”. Vicent abans d’obrir-la va cridar a Miquel per a llegir-la junts. Una vegada Miquel estava allí, van començar a llegir la carta, que deia: Estimats Miquel i Vicent, vos he escrit aquesta carta perquè supose que estareu preocupats per ma mare i per mi i vull fer-vos saber que tot va prou bé, encara que seguisc pensant amb la mort tan tràgica del meu pare, però no com el primer dia; tot s’ha de dir. Me n’he anat amb ma mare i el Carles a París, on Carles té una petita casa i molt acollidora que ha compartit amb nosaltres. Ací estem molt bé, encara que falta una gran part de mi; falteu vosaltres. De vegades em desperte, i trobe com si em faltara alguna cosa dins de mi, al cap i a la fi la meva vida ha pegat un gir de 360º... que és el que sempre, d’alguna manera o d’altra, he volgut. Espere que alguna vegada a la vida es tornem a veure i recordar els vells i bells moments que hem passat junts ja que gent com vosaltres mai tornaré a conèixer; n’estic segura. I què és de vosaltres, xicons? Espere que tot vos vaja millor. Miquel, espere que ton pare regresse prompte i torneu a ser eixa família tan especial com jo recorde. I tu Vicent, espere que el teu somni de ser actor es faça realitat i que trobes per fi la dona que et mereixes. PD: Espere la vostra contestació. Estem lluny però al meu cor sempre esteu presents.
  uny però al meu cor sempre esteu presents.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen, pels Peter anguila  + (CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita …
  CARTA AL PERSONATGE Dídac, la teva lluita va ser espectacular i, juntament amb l’Alba, veu aconseguir engegar de nou aquest món que fins llavors estava buit de responsabilitat, de sentiments, de justícia i d’un llarg etcètera de qüestions ètiques. El vostre esforç per continua, per salvar els record de la humanitat han aconseguit que el nou món ressorgit hagi tingut en compte les postres ensenyances i que nosaltres, fills dels postres fills mantinguem viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.
  m viu aquell esperit. Gràcies a tots dos.)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chefomatic2000  + (CARTA INFORMAL A TETXU : : : : : : : : : …
  CARTA INFORMAL A TETXU : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : Hola col•lega, Som el Pau, el Ramon i l’Oriol. Que seguiu essent amics amb el Carlos? Crec que vas fer bé d’anar al rescat, perquè si no fos per tu el teu pare estaria mort, tot i que no sabies si estava viu. Vas ser molt valent en anar a salvar el teu pare, va ser una actuació de gran coratge. Sembles un noi espavilat, perquè et saps buscar bones xiquetes, com et va amb l’Ainoa? Espero que els seus pares us hagin deixat estar junts perquè és una relació que prometia molt ja que se us veia molt units. Espero que amb el grup us vagi bé, sonàveu molt bé i estàveu molt, molt units . Espero que algun dia vingueu a tocar per aquí Lleida. No hauries de beure tanta cervesa, pot ser dolenta al llarg de la teva vida i crear-te addició. Un dels efectes secundaris es tenir marejos, com et va passar quan vas anar a Bilbao al concert d’ U2. Hem escoltat Led Zèppelin i sonen bastant bé, potser igual que vosaltres. Ens agradaria que passéssiu a visitar-nos algun cop i així us podríem escoltar i conèixer-vos en persona a tu i a l’Ainoa . Admiro els teus actes ja que si ho hagués de fer jo, crec que no podria fer-ho. Nosaltres som tres nois de Lleida, tenim entre 14 i 15 anys i també ens agrada molt la música. Anem al col•legi Lestonnac, traiem diferents notes des de 5 fins a 10, les noies han sigut un èxit en la nostra vida, tot i que companys nostres no poden dir el mateix. Fins aviat, Tetxu : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : :
  : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : :)
• Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone …
  CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia que donar-te, no vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però és necessari que ho sàpigues. El treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desditxats que van a patir el mateix futur que jo, ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració, no m'ha costat més de dos segons adonar-me'n que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona, aquest es el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà, comunica-li això a la meua dona i dis-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
  mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
• Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone …
  CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia a donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues: el treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem, tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desgraciats que van a patir el mateix futur que jo; ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració i no m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest és el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà. Comunica-li això a la meua dona i digues-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
  mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
• Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Els romàntics  + (CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Brone …
  CARTA PER A BRONEK DE DAWID Estimat Bronek, Tinc una notícia que donar-te. No vull que això t'afecte ni que et faça mal ja que ara tu ets l'únic que pot mantindre la nostra família, però cal que ho sàpigues. El treball al qual vaig vindre no era el que ens pensàvem: tot era una farsa, una farsa que em costarà la vida. Ara mateix em trobe en un camió ple de desditxats que van a patir el mateix futur que jo, ja no tenim esperança. Fa uns minuts he escoltat un dels militars rebent ordres del general. Tinc por, Bronek. Han dit que faltaven pocs minuts per a arribar al camp de concentració. No m'ha costat més de dos segons adonar-me que anava a morir. El que en principi semblava una bona oportunitat de treball, on molta gent va caure, resulta que va a finalitzar amb l'afusellament de tots nosaltres. No em queda molt de temps ni d'espai en aquest mocador on t'escric les meues últimes paraules. Tu ets l'únic que pots protegir la família i evitar que tinguen un final tan tràgic com el meu, però no t'oblides de cuidar de tu mateix també, igual que de la meua dona. Aquest es el meu últim desig abans de morir. T' estime moltíssim, germà, comunica-li això a la meua dona i dis-li que l'estime. Us protegiré des d'on estiga, mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid
  mai us oblideu d'això. El teu germà Dawid)
• Activitat 2 sobre Aloma de l, pels Juanolas  + (CATALÀ ALOMA: CARTA A UN PERSONATGE Hola …
  CATALÀ ALOMA: CARTA A UN PERSONATGE Hola Robert! Què tal estàs bé? Espero que sí. Bé donç t'escric aquesta carta perquè ja feia molt de temps que no parlàvem i em va saber greu perdre el contacte després de que t'anessis a Amèrica. T'en recordes quantes gamberrades vam fer tu i jo de petits, i quantes vegades vam fer enfadar la Josefina, ai quins moments!.... Ja m'explicaràs com ha anat per allà. Ai Amèrica, ja m'agradaria a mi visitar aquell continent tan bell, descubrir la seva cultura, els seus monuments més importants i sobretot els millors restaurants!! Si vols, quan em vingui bé ja t'acompanyaré perqué m'ensenyis la ciutat. Bé, concretament també t'escric perquè ja s’han comentat els rumors, i com sabràs aqui els rumors es desvelen més ràpid que la velocitat de la llum, de que has vingut aquí a Barcelona a passar uns dies amb la teva germana Ana, el seu marit en Joan, el seu fill en Daniel i la germana d'en Joan l'Aloma. Donal-si records de part meva i digals-hi que un dia d'aquests els aniré a veure, que ja fa molt que no veig en Daniel, segur que ja és un homenet i l'Aloma una dona. Ahhh! Per cert m'han comentat que també ronda per allà Coral, i coneixente segur que no li has tret l'ull de sobre eeh... Bé si vols un dia d'aquests podem quedar tots sis i podem anar a prendre un geladet o alguna cosa. Ah! També t'he de explicar tots els canvis que han succeït en el barri. Bé ja ens veurem d'aquí poc adeu. FET PER ANDREU CABELLO, JOEL ALFARO, MARC ROCA I JOAN PUIG
  ABELLO, JOEL ALFARO, MARC ROCA I JOAN PUIG)
• Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna  + (CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (R …
  CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (Relat 3) Quant a la llegenda que els vampirs moren definitivament quan els claven una estaca al cor, Bertha Kurtel va demostrar que aqueixa profecia no és certa. Quatre anys després, Bertha va reaparèixer a Heidelberg on tot va succeir. El 4 de febrer de 1847, va tornar a atacar una noia mentre aquesta dormia, la casa era deserta, Clàudia només estava acompanyada del seu nóvio. -Qui ets i què fas ací? Clàudia! - va cridar Pere amb por. -La teua xica està totalment dormida, no pot escoltar-te - va contestar la vampiressa. -Què li has fet mala bèstia? - va continuar el xic amb desesperació. A continuació el va agafar i el va lligar a una cadira i va ficar-li una llima a la boca amb la finalitat que no poguera dir res. -De seguida estic amb tu - va dir la vampiressa amb un somriure malèvol. Va anar al llit on estava Clàudia i va passar la mà per damunt dels seus ulls i de sobte es va despertar, però no va tenir temps de dir paraula perquè de seguida, davall l'atenta mirada de Pere, Bertha va mossegar-la amb el seus dents afilats a una banda del coll mentre al xic que continuava lligat se li omplien els ulls de llàgrimes en veure com moria la persona que ell amava. A continuació va deixar el xic a soles amb el cadàver. Bertha va desaparèixer i el xic va morir d’asfíxia i de pena. Es diu que ara la vampiressa amb el nom de Bertha Kurtel va deambulant pels carrers de València. No et descuides, pot estar darrere teu quan menys t’ho esperes.
  estar darrere teu quan menys t’ho esperes.)
• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels PHAM  + (Camins paral·lels.)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraHelenOscar  + (Capítol Final Torno de París, no ha est …
  Capítol Final Torno de París, no ha estat gaire divertit com jo em pensava, ja que la meva mare em va deixar sola en aquella ciutat. Jo quan vaig marxar de Sitges em pensava que tot seria com abans, que la mare tornaria a ser la d’abans, però tot va ser diferent. Els primers dies sí que va estar amb mi, però després em va deixar sola a l’hotel i se’n va anar amb en Diego amb l’excusa que havia de treballar. I que se suposa que devia fer jo? Estava sola en una ciutat desconeguda, sense ningú. Per això he tornat a Sitges el lloc d’on mai hauria d’haver marxat. Estic fora de l’aeroport intentant trobar un taxi que em porti a Sitges i lluny a uns trenta metres em sembla veure a algú conegut, torno a girar-me i veig uns ulls molt coneguts mirant-me eren els ulls d'en Robert, aquells ulls que em van enamorar a Venècia. El meu cor es va accelerar, no sabia què fer, però els meus peus com si tinguessin vida pròpia van començar a caminar cap en Robert, no sabia què dir-li, ni què fer, només sabia que volia arribar on era ell, l’havia trobat molt a faltar, només havia pensat en ell. Vaig arribar al seu costat i va ser ell el primer en parlar -Hola - Em diu, i vaig adonar-me que estava nerviós -Hola, fa molt que no et veia- li vaig dir molt nerviosa -Ja però això ha sigut perquè has estat a París sis mesos, però igualment jo t’he trobat molt a faltar- em diu i jo torno a sentir aquelles pessigolles que abans en l’institut sentia per Robert -Jo també t’he enyorat molt, bàsicament per això estic aquí, Robert, m’he adonat que em vaig equivocar quan vaig marxar, i si no és massa tard i no segueixes sent el xicot de Teresa vull que tu i jo tornéssim a intentar el nostre.-Això últim li dic amb el cor en la mà, però tots els nervis desapareixen quan veig com Robert em mira amb un somriure, en aquell mateix moment sé que Robert vol el mateix que jo així que amb tota la felicitat que sóc capaç de sentir em llanço en els seus braços i li faig un petó, immediatament ell també em fa un petó i jo em sento feliç. No vull preguntar-li res de la Teresa. Jo confio en ell, junts agafem el taxi i li dono al taxista la direcció de la meva casa, quan el taxista arriba a la meva casa jo baixo i la meva mirada es desvia cap a la casa de la Diana, ara que sóc aquí, no puc evitar preguntar-me com li van les coses a ella. De sobte un descapotable vermell passa pel costat meu i aparca davant de la casa de la Diana i d’aquell cotxe surten Diana i Peter, ella dóna la volta i agafats de la mà entren a casa seva. Sé que m’ha vist però no m’ha dirigit la paraula, esta clar que no vol saber res de mi, i me n'adono que jo havia de fer el mateix; oblidar-me d'ella com m’he oblidat del Peter. Robert molt cavallerós agafa les meves maletes i les porta a casa, jo entro darrere seu i dins em trobo a tota la meva família esperant-me, està el meu pare amb l'advocada i també està el meu germà: m’apropo a ell i li dono una abraçada, va ser de les persones que més vaig extranyar, per la meva sorpresa també esta la Irene ella s’apropa a mi i m’abraça i em diu: -Et vam extranyar molt tots. -Jo a vosaltres també, m’he adonat que tots vosaltres els que sou aquí ara mateix sou la meva família, us estimo molt- Això últim ho vaig dir en veu alta, volia que ells s’assabentessin que sí que els estimava, i que per fi ja hi era a casa. FI.
  imava, i que per fi ja hi era a casa. FI.)
• Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Kiwii  + (Carlota embarassada Després d'haver manti …
  Carlota embarassada Després d'haver mantingut relacions sexuals amb el Flanagan, em vaig adonar que no vaig utilitzar mètodes anticonceptius. D'aquesta manera em vaig fer el test d'embaràs, vaig esperar uns minuts i ... VA DONAR POSITIU. Què podia fer ?, a qui li ho podia contar ?, estava molt espantada. Li ho deia al Flanagan o no li ho deia ?, si li ho digués deixaria d'estar amb mi, o em donaria suport? em va caure el món a sobre, no sabia què fer, ni a qui acudir. Em jutjarien ?, em donarien suport ?, moltes preguntes sense resposta. No m'ho podia creure, em semblava tot tan estrany ... Vaig decidir esperar-me al pròxim mes per confirmar-ho. A més, va passar el que s'esperava, no em venia la regla, estava embarassada, no hi havia marxa enrere. En aquest moment vaig decidir contactar amb la meva tia per correu electrònic. Li vaig explicar tot el que havia passat i vaig esperar que em responguera. Al cap d'unes hores, em va respondre, em va dir que no passava res, que estiguera tranquil·la i que demà anara a planificaciò familiar, ells em resoldrien totes els meus dubtes i m'ajudarien en tot el possible.Només llegir això, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a l'ambulatori, aquí vaig poder contactar amb ells. Em van dir que l'endemà em passara per la consulta. Aquesta mateixa nit vaig anar a casa de la Mireia, necessitava desfogar-me, no podia més, necessitava una espatlla en què plorar. Ella sense dubtar-ho no em va jutjar, em va donar suport, ja no em sentia tan sola, li vaig preguntar si volia venir amb mi a la consulta i ella va acceptar sense pensar-ho dues vegades. Al dia següent ens vam presentar molt prompte i allà els vaig explicar tot el que havia passat. Em van plantejar la idea d'avortar o seguir amb l'embaràs. En aquest moment no sabia què dir ni fer. Li vaig dir que m'ho pensaria i ens vam anar a classe. Allí vaig pensar que l'hi havia de contar a la meva àvia. En arribar a casa, després de dinar li vaig explicar i em va dir que fes el que cregués millor per a mi. Em vaig adonar que la meva àvia li havia explicat a la meva mare ja que m'estava dient moltes indirectes al respecte. Però ... quan era al llit la meva mare va venir a dir-me que ja ho sabia, que l'hi havia explicat l'àvia i em va donar una xerrada, ella em va dir que el millor era avortar ja que era massa jove i que tenia molta vida per davant, no havia de desaprofitar-la. Jo no pensava aquestes coses ja que creixia una vida en el meu interior, però la meva mare tenia raó. Què podia fer? necessitava reflexionar. A partir d'aquest moment el meu rendiment acadèmic va baixar ja que no em concentrava, els meus professors es preocupaven per mi, em preguntaven que em passava, estava molt absent. De passada va decidir explicar-ho a Elisenda i Berta ja que érem molt bones amigues. Després de dos mesos ja m'anava notant la panxa i Flanagan em va dir: -Estàs rara, tot va bé? Jo li contesti: -Necessito Explicar alguna cosa important, però promet-me que no t'allunyaràs de mi. Flanagan angoixat em va respondre: -Digues, Tranquil·la, confia en mi. Seguidament li vaig dir: -Estic ... Estic embarassada. Ell em va dir: -Però Si fa molt que no ... -Ja Ho sé, estic de tres mesos -li va respondre. Es va quedar impactat, no va saber què dir. Al matí següent no va ser a l'institut i em vaig adonar que ell no estaria amb mi. Vaig decidir deixar l'institut ja que era molt evident el que estava passant, perquè ja començaven a circular els rumors del meu embaràs, les mirades i les rialles cada dia eren més insuportables, ja no aguantava més. Vaig decidir que el millor era centrar-me en mi .. Cinc mesos després va contactar amb mi el Flanagan dient que es penedia del que havia fet i jo li contestí que ja era massa tard, el meu fill anava a néixer i durant aquests huit mesos no havia estat al meu costat donant-me suport i ajudant-me a superar-lo. Als mesos del seu naixement vaig comprendre que el meu fill i el seu pare necessitaven conèixer-se, ja que no podia dependre d'altres persones. Flanagan sense dubtar-ho va tornar amb mi i ens aventuràrem a una vida nova, aquesta vegada, com a pares. Els primers mesos van ser durs però a poc a poc vam anar aprenent. Fill et dedico aquest diari d'una etapa de la meva vida, per tal que no cometis els mateixos errors que jo.
  ue no cometis els mateixos errors que jo.)
• Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18  + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença …
  Carta Frankenstein Hola Justine, Començare parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva familia per sortir a flot. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona de que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" es senti com ell de sol.
  que el seu "pare" es senti com ell de sol.)
• Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18  + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença …
  Carta Frankenstein Hola Justine, Començaré parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva família per tirar endavant. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" se senti com ell de sol.
  que el seu "pare" se senti com ell de sol.)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Pasterisc  + (Carta a Carmesina Estimada Carmesina: …
  Carta a Carmesina Estimada Carmesina: Pren, per a tu, un valerós relat de com l’imperi turc vam derrotar. Amb espasa a la mà i set de victòria Vam escriure la nostra pròpia història, per damunt del gran rei de Capadòcia d’Egipte i d’ Àfrica, abans la glòria. A Bellpuig va tindre lloc la batalla la ciutat bella i ben fortificada. A l’alba la nostra primera espasa ben àgilment hi fou desembeinada. I fins que el sol, amunt, dalt estava, nosaltres no hi férem cap parada. I lluitant per Crist i la seua gràcia la veu que valentament apagàvem era la que a Mahoma proclamava. Quan el cel de fosc blau es va tenyir i el sòl del combat de roig carmesí, tornàrem al campament amb els ferits. Al dia següent, a la claror del matí sentírem soroll: tambors enemics. Abans de a la batalla retornar una tàctica volia pensar. A una conclusió vaig arribar. Però una vegada proposada aquesta enginyosa martingala, el prepotent duc de Macedònia de roín traïdor em va acusar potser l’enveja, potser la maldat les que aquesta injúria van provocar. Ningú dels presents el va escoltar, i la meua idea van acceptar. Després d’una falsa rendició i un tàctic atac per la reraguarda els cristians eixírem guanyadors d’aquesta sagnant i cruel batalla. Grècia de mans paganes alliberada fou dels turcs. Gràcies al coratge dels cristians, l’exèrcit que mai deixà de lluitar. Gràcies als ducs de Sinòpoli i Pera, i al valent i valerós esquadró, gràcies a Diafebus per la lleialtat. I, a tu, estimada Carmesina a tu, petit tros del meu humil cor per ser llum que els meus dies il∙lumina, per ser ciri que em guia en la foscor gràcies per ser bella musa divina, gràcies per vetlar pel nostre amor. Pense en tu tot el dia, a totes hores que el teu record mitiga el dolor d’estranyar la teua imatge a les alcoves, per tu mouria la lluna, pararia el món. Tirant lo Blanc
  a, pararia el món. Tirant lo Blanc)
• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels EsPERE un moment  + (Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai, …
  Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai, Som un grup d’estudiants de 3r d’ESO de l’institut Can Peixauet que hem fet un treball que ens ha proposat el nostre professor de català i hem escollit el llibre “ En el mar hi ha cocodrils” de Fabio Geda, on explicava la teva aventura des d’Afganistan fins a Itàlia. Ens ha impressionat tant que hem decidit enviar-te aquesta carta. Et volíem preguntar sobre unes qüestions que ens han sorgit quan estaven llegint el llibre. La principal era què vas sentir en llevar-te i veure que la teva mare havia desaparegut. Quan vam seguir llegint el llibre, vam quedar molt sorpresos per les coses que et van passar, per exemple, treballes a l’Iran quan eres tan petit, no tens por dels policies, travesses la muntanya de Turquia amb el fred que hi feia, no tens por quan mor molta gent en el viatge, etc. També et volíem preguntar: al final del llibre parles amb la teva mare per telèfon però no dius si l’as tornat a veure o no, ens va fer dubtar molt quan vam acabar el llibre, era un final inesperat per a nosaltres. Ens has semblat un home molt valent. Esperem que responguis aviat. Una forta abraçada!
  Una forta abraçada!)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Tirantloverd  + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe …
  Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
  Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
• Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Elspusís  + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe …
  Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
  Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
• Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 2 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 5 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 6 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 7 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 8 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 9 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Miriampinoromero 07  + (Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny …
  Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny de 2015 Estimada Fiona, Hola Fiona. Abans de començar, ho sento. Des del dia de la festa sabia que tot aniria malament perquè em vaig descontrolar molt, em vaig deixar portar per l’alcohol i no pensava les coses que deia i el que et vaig demanar. Vaig gaudir molt portant-te a casa perquè vaig passar temps amb tu. Estava una mica molest ja que m’ho estava passant molt bé a la festa i em va fer una mica de ràbia marxar. Quan vaig arribar a casa i vaig fer una burrada: demanar-te una foto sense roba. No esperava que me la passessis, però ho vas fer i des d’aquell dia tot va canviar radicalment. Quan faltava poc per l’institut vaig començar a pensar en tu, perquè no volia veure la teva reacció després de la nit de la festa. Total va arribar i vam estar tot el dia sense veure’ns i quan al final del dia anàvem cap a les taquilles les quals estan molt juntes i ens vam trobar. Un amic meu va estar parlant amb mi sobre tu i em va dir que ho havies passat molt malament per el tema de la foto que al lloc on treballaves la gent començava a riure de tu i a fer-te burles. Quan va acabar el dia d’institut vaig arribar a casa i molt preocupat em vaig anar cap a la meva habitació a pensar molt tot el que va passar el dia de la festa, desprès d’haver-te dit que erets una mica porca: no ho pensava només que ho vaig dir per treure’m el lio de sobre i ficar-te les culpes a tu després de cometre un error tan greu. Només volia dir-te això Fiona que ho sento moltissim i que t’estimo.
  ona que ho sento moltissim i que t’estimo.)
• Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Albrupau  + (Carta a la Sylvie …
  Carta a la Sylvie Estimada filla, Si estàs llegint això, vol dir que sóc mort. Espero que estigueu bé i que passi el que passi siguis forta i no et deixis coaccionar per ningú ni per res ja que has de fer el que a tu et vingui de gust. Sempre que el Pascal i l’ Oliver estiguin d’acord. No us oblideu que treballeu per aquí treballeu tingueu temps lliure tu i els vostres germans per a fer les vostres aficions i passar bones estones allà on estigueu. Ja sigui que estigueu en un país ric i còmode de viure, o inclús a un campament de refugiats. M’agradaria que us tornéssiu a retrobar amb la mare. El Pascal i l’Oliver els has d’advertir que es portin bé i encara que siguin els teus germans no et poden molestar. Ja deus conèixer el Kayembé ja que just abans d’escriure aquesta carta ell em va dir que volia sortir amb tu però, a mi em sembla que és una mala influència, per a tu i els teus germans ja que és dolent. Intenta no comprar Mòbils ja que per culpa seva ho vam passar molt malament a la guerra i no em bé de gust que els que encara viuen allà tornin a tenir una guerra, per culpa dels mòbils, això es clar no us compreu un mòbil si no és molt important comprar-lo. Quan no estigueu d’acord per fer un pas important heu de decidir-ho de forma democràtica o sigui que qui tingui dos vots que guanya. Recordeu: no us separeu ni us baralleu mai perquè sempe s’ha de tenir en compte que la família sempre és mes forta si està unida. No sé amb quines condicions esteu però a la mínima oportunitat que tingueu aprofiteu i marxeu. La vostra mare no està morta ja que vaig veure que es va poder salvar igual que vosaltres. Del vostre estimat pare. Patrice, República Democàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.
  emocàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.)
• Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Les Sylvies  + (Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el …
  Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el teu pare Patrice. T’escric des del cel, sé que la teva mare no està gaire bé. No et rendeixis, tu ets la que has de tirar cap endavant la família. Sense tu els teus germans i la teva mare estarien perduts. No tinguis pressa en venir amb mi, encara et queden moltes coses per fer abans de venir al cel, sóc pacient ja ho saps. T’esperaré el temps que calgui. No vull que estiguis trista per la meva mort, són coses que passen; tot i això m’agradaria estar amb vosaltres. Ara estic al cel i hauria de ser feliç, però vosaltres sou al campament Nyarugusu, que no és un lloc del tot segur. Vull que sàpigues que estic d’acord amb la teva idea de marxar al Canada; és més, estic molt orgullós que hagis acceptat la idea de la Marie. Aquesta dona només vol el teu bé. Estic preocupat especialment per l’Olivier, perquè està deixant la seva família de banda. Sé que creu que és pel bé de la família, però no és així, el veig una mica perdut. No deixis que als teus germans els passi el mateix. No et preocupis per la teva cicatriu, segueixes sent tan maca com sempre. No t’amoïnis per la foto que et va fer la Marie, surts especialment bonica. Em sap greu no haver estat allà per protegir la meva família i haver evitat que et passi allò a la cara. Jo no volia provocar la depressió de la teva mare. Vigileu especialment amb el Kayembe, és un home amb unes idees molt dolentes al cap, en Kayembe només sap solucionar les coses per la força. Segueix resistint o aquest home acabarà fent el que li vingui de gust amb tu. Jo sé que tens les idees clares i saps perfectament que és un home perillós. No t’hi acostis massa. Sé que t’agradaria ser metge, sigues pacient, pots arribar a on vulguis si t’esforces al màxim. L’ofici de metge és una ofici molt honest, difícil i de molt sacrifici. M’agradaria que acabessis complint el teu somni. Des del cel, el teu pare que t’estima molt, et desitja molta sort en el teu futur. Espero que la família superi aquest obstacle. Us estimo. Patrice.
  aquest obstacle. Us estimo. Patrice.)
• Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Els vailets del Mas Torrat  + (Carta del Frederic al Ramon Estimat germà …
  Carta del Frederic al Ramon Estimat germà Com va per casa? Com et va la vida? Durant aquest temps que has fet? Fa tant que no ens veiem Ramon... La meva vida ha fet un gir impressionant des del moment en que ens vam separar. Durant quatre anys he estat empresonat pel règim franquista. Els pitjors quatre anys de la meva vida, els més malviscuts. Haguessin pogut ser molts més, però vaig decidir escapar. Tenia por, molta por, però valia la pena si volia acabar amb aquest malson. Vaig ser perseguit pels nacionals durant dies, setmanes i mesos. Recorrent-me tots els racons de la ciutat, amagant-me allà a on podia, fins arribar a casa d'una bona amiga, la Teresa. Ella m'ha estat protegint durant temps. El meu amagatall ha sigut el seu armari, un lloc on, en principi, els nacionals no han de mirar, ni escorcollar. Vag estar convivint un temps amb ella fins que un bon dia va arribar a casa seva aquell malparit del general. Va intentar abusar d'ella. Jo no podia quedar-me allà dins, quiet, sense fer res. Allò em sobrepassava , havia d'intervenir-hi. Vaig sortir de l'amagatall per ajudar la Teresa, i amb tota la meva ràbia vaig tirar'm-hi a sobre. El vaig apallissar. No m'ho podia creure, l'havia matat amb les meves pròpies mans. La notícia s'ha escampat molt de pressa i amb pocs dies ja tinc a tots els seus amics darrere. En aquests moments em trobo amagat a l'armari altra cop, i tinc el pressentiment que no em queda massa temps. Tampoc hi ha temps d'escapar, ja és tard. Truca'n a la porta. Sento la Teresa cridar. Estan regiran tota la casa, ja no em queda temps, germà, el que mes m'agradaria ara, és sentir-te al meu costat però no és possible. D'alguna manera o altre, sempre estaré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.
  aré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.)
• Activitat 2 sobre L'evolució de la Calpurnia Tate de l'autora Jacqueline Kelly, pels Catalans  + (Carta formal L’AVI Frentress, Texas, …
  Carta formal L’AVI Frentress, Texas, 24/02/1899 Estimada Callie, Ja sé que sol fa cosa d’uns mesos que ens coneixem tot i que hem conviscut al llarg de tota la teva vida. Jo era simplement l’avi que s’asseia a taula amb tu, que entrava i sortia de casa però poques vegades em parava a parlar amb tu. De sobte m’adono que tinc al costat una noieta que començava a tenir curiositat per tot aquest món animal i vegetal. Sort que et vaig conèixer! Malgrat que la meva relació amb la ciència és tan estreta que no em permet tenir gaires relacions socials, penso que tinc molta sort de poder compartir el meu coneixement amb tu. Des d’aquell dia que vas recórrer a la meva sabiduria adquirida a força d’anys de dedicació a la ciència. I em va fer tanta gràcia allò de la llibreta:)...em vas recordar a mi quan encara era un jan. La meva relació d’amistat amb tu cada vegada ens ha anat unint més pels mateixos interessos científics i per fi sento que una persona de la família em comprèn i que de ven segur entendrà i donarà a conèixer la teoria Darwinista en aquest moment tan descutida i alhora tan encertada. Gràcies, preciosa, per haver-me fet tan feliç! Atentament, l’avi, PD: El meu somni seria fer coneixedor el món del gran viatge que portà a Darwin a desenvolupar la seva teoria sobre l’origen de les espècies ([[El viaje del Beagle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]])
  agle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]]))
• Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels LaRosaNegra  + (Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat C …
  Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat Creont, El meu nom és Times, i sóc un dels germans d’Antigona, Polinices i Etèocles. Sóc el més petit de tots ells, però ningú sap de la meva existència... És simplement pel trist fet que vaig néixer just abans de la mort de la mare. Ningú va voler cuidar-me i el pare em va fer fora de casa sense haver tingut el plaer de conèixer els meus pobres germans que ara són tots morts. El pare em va desterrar de casa perquè deia que jo estava maleït, per això la mare havia mort després del meu naixement. Em vaig haver de buscar la vida jo sol, pels pobres afores de la gran ciutat de Tebes. De tant en tant, entrava a la ciutat per robar menjar... Ningú em coneixia ni sabia d’on venia ni qui era. El meu nom me’l va posar un vell rodamón que errava com jo. El cuido des que jo era molt petit; ell em va trobar quan havia abandonat el meu pare: estava a punt de morir, sense aigua i amb massa sol. Ell em va salvar. Però, ara, és mort. I, quan estava a punt de morir, em va dir que havia de recuperar el meu regne com fill de reis que sóc. Per això li escric aquesta carta, perquè sàpiga que hi ha algú altre amb sang reial. Ha de saber que em pertany el regne de la meva estimada ciutat. Deu voler proves, oi? Com a prova tinc una pedra preciosa com a anell, que també la tenien tots els meus germans. És la que la nostra mare ens va posar a cada un quan vam néixer. És el símbol de la reialesa de Tebes. Segurament, a hores d’ara, deu tenir molts interrogants sobre la meva existènia, per aquest motiu, espero que es reuneixi amb mi, a les portes de la ciutat a l’alba. Cordialment, Times. _________________________________________________________________________________ 20 d'abril, Tebes. Estimada Antígona, Escric aquesta carta anònimament per fer-te saber que valoro molt la teva actuació d’intentar posar pau entre els teus dos germans però, a visió de tot el poble, creiem que és inútil. Voldria comunicar-te, també, que el poble està enfrontat. Hi ha dos bàndols: els Esteocites i els Polinicites. Cada dia mor algú, cada dia veiem una ànima acomiadant-se de la seva família; un adéu. Un adéu que és més dolorós que qualsevol disputa pel govern. La nostra situació es podria resumir en dues paraules: dolor i fatiga. Estem farts de veure famílies destrossades a causa de contraposicions inútils. Estem passant temporades dures i no tenim res per subsistir com perquè les revoltes produïdes pels teus dos germans agreugin la situació. Personalment, t’aconsellaria que actuessis ràpid, ja que aquesta situació podria acabar molt malament i conduir a la mort a algú d’ells dos. Si t’escric aquest fragment és perquè considero que ets la persona més raonable entre tots els teus familiars i la que més es preocupa pel seu poble. I, per tant, les queixes són una manera que puguis entendre la meva situació i la de tots nosaltres. Com deia el meu avi “Un governant no és governant sense el poble, i el poble no és poble sense el seu governant”. Espero que aquesta situació arribi al seu fi ràpidament. Sabem que des del teu punt de vista és dolorós veure com dues persones a les quals estimes es barallen d’aquesta manera, però vull que entenguis que nosaltres ja no podem més , estem farts. Gràcies. La Paraula del Poble.
  em farts. Gràcies. La Paraula del Poble.)

• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Jamm  + (Complirà l’Enaiat les tres promeses?)

• Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Balotelli  + (Constantinoble …
  Constantinoble 26 de març de 2013. Oh Hipòlit, amic meu... Ha passat la pitjor de les tragèdies... No tinc paraules per expressar el meu dolor... Per què la vida ha de ser tan injusta amb les millors persones? Que faré jo sense el meu cosí i comandant? No se si en sabràs res de tot això, però el nostre Tirant ha mort... Després d'haver front als cavallers més forts, després d'haver batallat contra els sarraïns més temibles i malvats, el nostre pobre Tirant, que descansi en pau, ha mort de grip quan estava tornant a Constantinoble. Però això no es tot amic meu, quan la notícia va arribar a Constantinoble, l'emperador i Carmesina, van entrar en un dol tan profund que han mort de pena. La idea d'estar sense el meu cosí també em resulta terrible però tinc una família i no penso deixar-la per res del món. Aquí tot és un caos, la princesa ha deixat a la emperadriu hereva de l'Imperi, però no sabem qui serà l'emperador; per això et demano que vinguis a Constantinoble el més aviat possible. Tenim que prendre decisions ràpidament i necessito la teva ajuda. En moments de dolor com aquest, és quan hem de ser més forts i hem d'estar més units que mai. Espero que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.
  o que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.)
• Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Terra alta FM  + (Conte el protagonista que va arribar a cab …
  Conte el protagonista que va arribar a caball a la trista i melanconiosa mansió dels Usher, per a visitar a un antic amic de la adolescencia, Rodericck Usher,per la seva petició. Roderick patie una extranya enfermentat que li impedia surtir dels seus domínis. La decoració de la casa era barroca i grotesca, Roderick Usher previa la seva mort i la de la seua germana. Lady Medeline, la cual estava enterrada en una cripta. Una nit Roderick no podia dormir per uns extranys sorolls, i va anar a la habitació del protagonista. El protagonista va contar una histròria de un cavaller que va matar a un drac . Roderick li va confesar de que feia nits que sentie coses que de repen contan la història i anant pensant, va pensar que Lady estaba viva, quan va entrar per la porta la morta, viva. A la seva marxa del protagonista le casa es derrumba per un remoli. La sorpresa sempre està ven rebuda a la mansió d' Usher, pel fet terrorrific entre la vida i la mort.
  l fet terrorrific entre la vida i la mort.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Pavos  + (Continuació del mecanoscrit del segon orig …
  Continuació del mecanoscrit del segon origen Despres de la mort d'en Didac, l'Alba va seguir la seva vida amb el seu fill Mar. Mentres en Mar cerixia va anar estudiant moltes coses medicina, mecanica i moltres altres coses que anava aprenguent de la seva gran biblioteca personal.En Mar anava aprenguent a viure com un autentic supervivent. A la edad de 16 anys va començar un viatge per europa intentant cercer mes supervivents, anava pasant de poble en poble i no trobava res mes que cases derrumbades i esquelets. Però el seu entusiasme va creixer cuan va arribar a un poble de les afores de Roma on va trobar les restes d'un campament abandonat fa molts pocs dies. Mes tard anava caminant pel bosc cercant menjar cuant de repent va sentir un soroll extrany, es va girar i a la seva dreta va veure una al·lota molt bonica que collia pomes d'un arbre l'al·lota es deia Valentina, ella el va veure i va cridar als seus pares que savien catala perque eren nascuts a Sicilia. En Mar els hi va explicar la seva historia i es va donar conta de que eren molt parescudes ja que la manera de sobreviure a la catastrofe era la mateixa, sobreviure emprant tots els recursos i el coneixements que la antiga civilització els havia deixat. Van estar parlant mes de 2 hores i van arribar a la conlusió de que anirien a viure a Barcelona per crear un nou mon. Al dia seguent van partir cap a Barcelona convivint com una familia i compartint les tasques que s'havien de fer, per el cami tambe varen ensenyar a n'en Mar Italia i a la Valentina Catala perque es poguesin comunicar amb facilitat sense necessitat dels pares. Dues setmanes mes tard varen arrivar al port de França d'hon varen agafar un vaixell per anar cap a Barcelona. Mentre en Mar estea arreglant el vaixell per que funcioni els altres varen anar a cercar provisións, com no varen trovar res varen agafar unes reds de pesca que varen trobar per el port i unes cuantes canyes de una botiga. Al dia seguent varen partir cap a Barcelona, a n'en Mar li començava a agradar Valentina.Dos dies mes tard van arribar a barcelona i cuan l'Alba va veure que venia amb mes persones es va posar molt contenta. Van menjar junts i es van començar a coneixer millor, xerrant de tot el que havien tingut que pasar per sobreviure a la gran catastrofe. Aquella mateixa tarda van arribar a la conclusió de que tenien que començar a refer el mòn. Al dia seguent en Mar i en Fabio que era el nom del pare de la nova família van començar a arrengar un avió per poder viatjar mes rapid a altres llocs molt mes allunyats, al mateix temps van començar a restaurar una casa de camp per poder viure en millors condicións i tenir aliments frescos per tots. Tambe van començar a restaurar una petita biblioteca per tenir tots els llibres molt mes ordenats i recollits ja que eren tota la sabiduria que es conservava de la antiga civilització. Unes setmanes mes tard tant l'Alba com Valentina i Lucia que era la mare de Valentina varen quedar prenyades i es varen alegrar molt ja que es varen donar conta de que era el principi d'una era millor. La seua vida va continuar normlment fins una tarda d'estiu cuan les tres donaes varen rompre aigues amb pocs minuts de diferencia i varen neixer dos nens i una nena pero tot va anar seguit d'una gran desgràcia, na Lucia es va morir al part i en Fabio es va cabretjar tant que va matar al seu propi fill per la pròpia rabia. A partir d'aquell moment ell va decidir anar-sen del grup perque es creia una amenaça. Despres d'una setmana de la desgràcia va tornar tot a la normalitat, i van decidir que els millors noms per als nens serien per a ell Adam i per a ella Eva perque era la voluntat de Lucia. La normlitat dels dies es va acabar cuan les dues dones, na Valentina i n'Alba esteien a l'hort recollint patates cuan de cop l'Alba va reconeixer una silueta humanoide que li resultava familiar, un rastretjador extraterrestre que de cop i volta les va fulminar amb un raig. En Mar va educar als fillets ins a l'edad de 20 anys, una tarda de pluja d'hivern esteien tots dins casa i ell va decidir explicar-lis tota la seva historia que fins a n'aquell moment ells desconeixien, i ells es varen quedar totalment asombrats de tot el que havia passat. Adam i Eva van començar a fer-li moltes preguntes a n'en Mar i ell va entrar en una depresió i s'en va anar amb el cotxe. A la tarde del dia seguent Adam i Eva van sortir a cercar-lo ja que la nit anterior no havia tornat i el varen trobar mort dins el cotxe ja que havia tingut un accident.Gracies a tots aquests esdeveniment i aquesta tragica pero meravellosa história coneixem la humanitat d'avui dia. GRUP LOS PAVOS(Andrei Chetan, Alex Pons, Pelayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons)
  elayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons))
• Activitat sobre Jo, robot de l'autor Isaac Asimov, pels EASCD  + (Corre l’any 1966 i estem a les beceroles d …
  Corre l’any 1966 i estem a les beceroles de la robòtica. La companyia U.S. Robots fabricava robots sense veu; fins aquell moment només s’havien fet proves amb drobots parlants. Robbie és el robot-mainadera de Glòria, una nena de vuit anys. Amdós mantenen una relació de companys de joc, fins i tot Glòria li explica contes: «Però La Ventafocs és el seu conte favorit i jo encara no l’he acabat». Els pares de la Glòria tenen opinions del tot contràries respecte Robbie. La mare el veu com una màquina espantosa i vol desfer-se d’ell perquè pensa que la seva filla ha de relacionar-se amb nois i noies de la seva edat. En canvi, el pare no hi està d’acord però cedeix davant la seva dona i es desempallega del robot, cosa que fa entristir profundament la seva filla. Per oblidar-lo fan un viatge a Nova York, però l’intent fracassa perquè Glòria només pensa en el seu «amic». Un dia, els pares decideixen portar la Glòria a la fàbrica de U.S. Robots, a fi i efecte de fer-li veure que no són humans. Durant la visita la Glòria està a punt de ser aixafada per un tractor però Robbie la salva complint així amb la primera llei de la robòtica. Al final la mare accedeix a tornar a casa amb Robbie. La història se centra en gran part en la tecnofòbia que rodeja als robots.
  rt en la tecnofòbia que rodeja als robots.)
• Activitat sobre El secret del meu turbant de l'autora Nadia Ghulam, pels TURBANTUM  + (Creus que el món s’enfonsa quan apareix un gra a la teva cara? Espavila, el món no és com t’imagines. Descobreix-ho amb aquesta gran història.)
• Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels BlackJeans  + (Cristians rapats per musulmans i un nen se …
  Cristians rapats per musulmans i un nen sense pares es va quedar. Començarà un amor prohibit quan la blanca en el vaixell vegi en SaÏd. Quan va sentir el nom de la Blanca amor a primera vista va surgir perquè així es deia la seva mare, s'entendrí! I aquí comença Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra. Molt enfadat Carles cridà que la seva filla mai no es casarà. Ferran era un bon candidat, però la blanca entristida el rebutjà. En un dia trist va succeïr que una gran tragedia acabés amb la parella I així acaba aquest llibre cristians i musulmans tots junts, units. Separats per les seves creences, van lluitar. I aquí s'acaba Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra.
  à una nova guerra al mar i no en la terra.)
• Activitat sobre Et recorde, Amanda de Gemma Pasqual, pels Els Ilul·luminats  + (Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, A …
  Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, Amanda de l'autora Gemma Pasqual, pels Flanagans del centre Oleana del curs 2014-15. Nosaltres Els Ilul·luminats farem una crítica constructiva d´aquest video(https://www.youtube.com/watch?v=dF6vXFG-_yI#t=27) La primera cosa que hem de dir d´aquest video és que es passen molt de temps amb la "guitarra" i això és fa molt pesat. L´audio no és gens bó perquè s´escolta un soroll de fons i això fa que s´escolte molt malament. A l´entrevista no expliquen en cap moment que l´entrevista es fa al cel i això confon molt perquè pots pensar que és impossible que un mort conte la seua pròpia mort. Queden moltament totes les mantes que hi ha a l´esquerra de la imatge.Una altra cosa és que Amanda té veu de xic i que l´entrevista és molt curta.També queda molt malment que toca una granera en comptes d´una guitarra.Només hi ha tres preses falses però son molt divertides. Malgrat tot això a nosaltres ens ha agradat molt.Ací ens acomiadem i esperem que us haja resultat interessant.
  esperem que us haja resultat interessant.)
• Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis crispetes  + (DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que …
  DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que estiguem vius, però a la vegada molt trista d'haver deixat enrere tota una vida sencera. La meva germana ha fet una molt bona feina acollint tantes persones que han hagut de fugir i que tenen una família a la qual potser no tornaran a veure mai més. Me'n sento orgullosa. Ara mateix em recordo d'en Muris i ploro. Dia 2 Belgrad Cada cop que entrem en un lloc la gent ens pregunta si som refugiats, jo no ho vull dir perquè, ara, un refugiat és un musulmà. Per això he canviat els noms dels meus fills, només per intentar protegir-los, ja que Asmir i Eldar són noms musulmans. Dia 3 Belgrad Estava molt preocupada, no arribaven notícies d'en Muris i tampoc a la televisió sortia res sobre ell. Fins que avui ha trucat un amic de la meva germana dient que havia vist en Muris viu. Amb aquesta última notícia, torno a tenir moltes esperances.
  notícia, torno a tenir moltes esperances.)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Youll.etra  + (DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us vol …
  DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us volem presentar un llibre que us impactarà. Si el voleu conèixer, doncs estigueu ben atents. NARRADOR: La Neus és una noia de 14 anys, que ens explica en el seu diari, les seves histories amoroses i com madura amb els esdeveniments que li succeeixen. De cop hi volta, rep una notícia inesperada que farà que la seva vida doni un gir inesperat. (Comença a sonar el telèfon de la Neus) NEUS: Si? MIREIA: Neus, sóc la Mireia, la germana del Lluís. Vine corrent a l’hospital, ha succeït una desgràcia. NEUS: Ara vinc NARRADOR: Vols saber més sobre la historia? Trobareu la historia completa i l’interessant final en el llibre “El diari de la Neus”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.
  ”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els escriptors de Domland  + (DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA N …
  DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA NEUS CONEIX EN LLUÍS ESCENA 1 (En Lluís va caminant pel carrer i envia un missatge a la Neus preguntant-li si baixa) ESCENA 2 (Mentrestant, a casa de la Neus, la seva mare està regant les plantes) - MARE: Oh, lai la, la masovera la masovera, oh , lai la, la masovera se'n va al mercat, oh la... Oh déu meu quin noi tan ''guapu'' tu! Quin noi tan "apuestu" eh! ESCENA 3 (En Lluís es dirigeix cap al portal de la Neus i pica el timbre) ESCENA 4 (La Neus s'està maquillant) - NEUS: Deu ser en Lluís! Digueu-li que ara baixo... ESCENA 5 (La mare i la tieta de la Neus es troben al menjador) -TIETA: Qui ha dit qui és? -MARE: El Lluís! Oi, és veritat vaig a obrir-lo, eh, ara vinc. -TIETA: Però no ha dit la Neus que baixava? -MARE: És igual, però és que tinc unes ganes de ''conèixe'l'' tu, estic tan emocionada! Vinga... ESCENA 6 (En Lluís i la mare de la Neus parlen per l'intèrfon) -MARE: Sí? -LLUÍS: Hola sóc en Lluís, que baixa la Neus? -MARE: No, no, puja puja ''xato'' que et vull conèixer eh! Puja puja. -LLUÍS: D'acord! ESCENA 7 (En Lluís pica l'ascensor cantussejant) ESCENA 8 (La mare obre la porta al Lluís i es dirigeixen cap al menjador) -MARE: Hola Lluís! Bona tarda! -LLUÍS: Hola, bona tarda. (es fan dos petons) -MARE: Passa passa maco, passa. -LLUÍS: On està la Neus? (neguitós) -MARE: La Neus ara vindrà home que s'està maquillant, eh! -LLUÍS: Ah, d'acord. -MARE: I què, i tu i què, i tu com estàs? -LLUÍS: Jo? Bé. -MARE: Molt bé? -LLUÍS: Sí... (una mica tallat) -MARE: Sí. Què, has vingut amb moto? -LLUÍS: Sí -MARE: I què, hi ha molt de camí de Vic fins aquí? O què? -LLUÍS: Eh... Sí bastant -MARE: Bastant no? -LLUÍS: Sí.. -MARE: Però has "pillat" caravana o hi havia... (sense saber com acabar la frase) -LLUÍS: No, no ha anat ràpid, he vingut ràpid. -MARE: Ha anat ràpid... Vinga va , vinga va pren "assientu" (oferint-li la butaca) Estigues tranquil·let i d'aquí poc ja vindrà eh! -LLUÍS: ''Vale''... (sense esma) ESCENA 9 (La mare, en Lluís es troben ara al menjador) -MARE: Mira Lluís, et presento la meva germana (agafant la mà de la Laura). Vinga bonica... -TIETA: Hola, com estàs? -LLUÍS: Encantat. (es donen la mà i es fan dos petons) -MARE: Què... Ay què guapo que ets eh xato... Que vols prendre "algo"? Espera espera que et porto unes galetes que he fet al forn eh! -LLUÍS (tartamudejant): no fa falta, gràcies... -MARE: No fa falta? Home però hauràs de menjar, no? Tens gana, no? Amb tant de camí, amb tant de moto... -LLUÍS: "Buenu" va -MARE: "Buenu" va home... -LLUÍS: D'acord! -MARE: D'acord! ESCENA 10 (En Lluís i la tieta es troben ara sols al menjador) -TIETA: I tu qui ets? El xicot de la Neus? (amb ganes de saber-ne més) -LLUÍS: Sí, "buenu", es podria dir així. -TIETA: I què tal? Com aneu? (insistint) -LLUÍS: Bé... (lacònic) -TIETA: "Pues" feu bona parella eh! -LLUÍS: Gràcies... (avergonyit) (La mare apareix al menjador amb un plat de galetes) -MARE: No siguis modest, home! Te vinga va, et porto unes galetes "recien" fetes del forn tu! Amb xocolata, eh! -LLUÍS: D'acord... -MARE: Prova, prova! -LLUÍS: Moltes gràcies... -MARE: De res, guapo, de res (passant-li el braç per l'espatlla) ESCENA 11 (La Neus s'ha acabat de maquillar i entra al menjador, trobant-se tots tres de xerrameca) -NEUS: Mama? Com que l'has obert? (enfadada) -LLUÍS (quasi inaudible): Hola... -MARE: "Buenu" noia, bé l'havia de conèixer no? No l'havia vist mai... (justificant-se) -LLUÍS (cap a la Neus): Hola. (amb un somriure als llavis) -NEUS (cap al LLuís): Hola. (exactament igual) (Es fan un petó a la boca com si res) -MARE: Oh... oi ... ai que m'emociono eh! (passant-se la mà per el front) -NEUS: "Buenu" marxem. (tocant el braç de la seva mare) -MARE: Marxeu? Marxeu ja? "Buenu" va doncs va va aneu tranquils eh! Ei, Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil que estic aquí al costat! -LLUÍS: Val. D'acord! (decisiu) -MARE: I Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil eh! -NEUS: Sí sí. -MARE: "Buenu" "buenu" (tocant l'espatlla del Lluís) -LLUÍS: Val! -MARE (tancant la porta): "Buenu " que vagi bé eh xatos, ja ens veurem després adéu adéu. Ai, "buenu" "pues" ja està eh, ja està ja està. Ai, ja es va fent gran la meva filla eh, es va fent gran ja eh! Com passa el temps tu... ESCENA 12 (La mare entra el menjador i s'asseu a la butaca) -MARE: Ai, doncs ja està xato ja està! Què, fan bona parella eh! No em diràs que no eh! No em diràs que no! (picant la cama de la seva germana per reclamar-li l'atenció) -TIETA: Sí sí és maco el noi eh! -MARE: És molt maco tu, es veu que és molt bona persona. Ai tant de bo duri molt tu! Estic tan contenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.
  tenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.)
• Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Bervi  + (David Galvez es un autor i articulista and …
  David Galvez es un autor i articulista andorrà que ha publicat diversos articles en diferents diaris com "Bon dia Andorra" o "Diari d'Andorra". Va neixer a Vilanova i la Geltru l'any 1970 pero te la nacionalitat andorrana. Va publicar el seu primer llibre anomenat Cartes Mortes l'any 2014 amb l'editorial Males Herbes, un any despres va publicar el llibre que hem treballat, Res no es real.
  llibre que hem treballat, Res no es real.)
• Activitat sobre Res no és real de l, pels Bervi  + (David Galvez es un autor i articulista cat …
  David Galvez es un autor i articulista català de nacionalitat andorrana. Va neixer a Catalunya l'any 1970 a Vilanova i la Geltru, ha publicat diversos articles i relats periodics a diferents diaris de Andorra com ''BonDia Andorra'' o ''Diari d’Andorra''. Va publicar el seu primer llibre (Cartes Mortes) l'any 2014 amb l'editorial Males herbes, un any despres va publicar el llibre que nosaltres hem llegit, Res no és Real.
  que nosaltres hem llegit, Res no és Real.)
• Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint  + (De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasal …
  De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasalas@viquilletra.cat Assumpte: Un Gran Error Família Salas, No sé si sabeu qui sóc, però suposo que per la meva adreça veureu que sóc el responsable de l’estat de la seva filla. No penseu que em dedico a fer mal als adolescents que surten de festa per passar-s’ho bé. Al contrari, la meva intenció és que aquells moments siguin més intensos. M’he hagut de dedicar a aquest negoci de vicis per conseqüència al meu estil de vida. Sempre he viscut en aquest món de ***** i creieu-me no és fàcil sortir-se’n. Per culpa de caure en les drogues no vaig poder estudiar. Amb setze anys vaig començar a passar i a provar el meu producte. Al principi, es tractava de marihuana majoritàriament. Però, a poc a poc, vaig anar provant-les i passant-ne de més dures. L’Eva, la qual era desconeguda per mi, va arribar a les meves mans des del laboratori. M’havien fet pensar que era una nova modalitat d’èxtasis i que no faria mal a ningú. Per aquest motiu no vaig fer-ne el tast. Jo no coneixia personalment la Lluciana. Aquella nit vaig rebre molts encàrrecs i cap d’ells amb el seu nom. Tot i que, després em van comunicar que una noia estava en coma a causa de les meves pastilles. No us he escrit aquest text perquè sentiu pena de mi, només sóc el fill de **** que us vol demanar perdó. Mai podré recompensar tot el mal que he causat a la vostra família. Per això, no em cansaré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca
  ré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca)
• Activitat sobre Final alternatiu sobre el llibre d'M, pels Wonderbook  + (Deixem el link de l'activitat aqui: http://www.youtube.com/watch?v=ht3EcgXGA-4)
• Activitat 2 sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Els flanagans de viquilletra  + (Descripció de Flanagan Nosaltres anem a …
  Descripció de Flanagan Nosaltres anem a fer una descripció del punt de vista d’un amic de Flanagan. Bon dia Pere, nosaltres som els Flanagans de Viquilletra i ens agradaria que ens feres una descripció tan sentimental com física del teu amic Flanagan. D’acord, comence. Flanagan és un xic molt simpàtic i després de conèixer Carlota es va fer menys tímid. És un xiquet alt, un poquet flac i de pell de color negre. Flanagan fa molt deport, ja que practica el futbol. Per a mi és el millor amic ja que sempre t’ajuda a tot el que necessites. Flanagan és el millor amic que he conegut mai. En l’institut, Flanagan, va molt bé ja que és un molt bon estudiant , per això crec que ha enamorat la Carlota.
  per això crec que ha enamorat la Carlota.)
• Activitat sobre Okupada de Care Santos, pels PimPamPere  + (Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a …
  Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a un pis de lloguer al Barri Gòtic. Va començar a treballar més en els seus quadres, va inspirar-se en altres tipus d'obres. Després de dos mesos va convertir-se en una pintora professional i va arrasar totes les seves pintures per tot el món. Tota la gent volia tenir quadres pintats per ella a les seves cases, per exhibir-los als convidats que vénen a visitar-los. La Berta va pensar a vendre els seus quadres per internet i així guanyar uns diners per a poder comprar-se'n una casa més gran, on hi hagi més espai per tenir la seva pròpia galeria d'art i per tenir més lloc per poder crear les seves obres. El primer dia, va vendre uns vint quadres, amb això va guanyar cent euros. Va pensar que això era molt poc per tot el que li costaven les pintures i fer-ho. Va trobar un home, Oriol Capdevila, que feia molts anys que estava en aquest treball. Li va aconsellar quins preus podia posar a cada quadre. Ella li va fer cas, i va començar a vendre cada quadre entre quaranta-cinc i cinquanta euros. Així va aconseguir guanyar molts diners. Tres mesos després, va aconseguir els diners suficients per poder comprar una altra casa, i va deixar el piset en el qual estava. La casa se situa a la vorera de Platja d'Aro, és una casa independent de les altres, té tres plantes i un jardí amb piscina. En aquesta casa, va poder organitzar-se bé l'espai per les seves obres. Passats quatre anys, va guanyar molts diners. Per no desaprofitar-los els va donar a una ONG d'Àfrica, per ajudar als nens que no tenen per menjar, roba ni cap recurs. Més tard, va decidir adoptar a un nen petit per poder ajudar-lo. El nen, tenia cinc mesos, era de pell moreneta, es deia Artur. El nom l'hi van posar les monges de l'orfenat, perquè significa fort com un ós. La Berta va decidir deixar-li aquest nom perquè li agradava el seu significat. La Berta va voler fer un quadre on dibuixar al seu fill, i penjar-lo a l'habitació, com a record de quan era petit. Va deixar de vendre quadres, ara només els feia per a ella. Va pensar a fer un quadre del retrat del seu fill per a cada aniversari que complia, així veia el canvi des que era petit. El nen va créixer, i va desenvolupar el seu interès per la pintura, com la seva mare. Va començar a fer quadres petits de paisatges, a mesura que va anar creixent, dibuixava quadres més complicats de fer, fins que va a arribar a dibuixar persones en 3D. La Berta estava molt contenta de tot el que l'Artur havia après d'ella, i van fer un quadre entre els dos, que van decidir enviar a l'orfenat per a veure si les monges el recordaven. Dues setmanes després, van rebre una carta on les persones de l'orfenat van contestar-li, li van dir que les monges ja no hi eren allà, però que havien contactat amb elles i van dir que sí que se'n recordaven molt d'ell. Quan l'Artur va fer els divuit anys va decidir anar-se'n a estudiar a l'estranger, i la Berta va conèixer un home amb el qual es va casar. L'home era alt amb els ulls blaus, el cabell ros i un somriure molt bonic. Treballava en una empresa d'electrodomèstics on feia de cap i guanyava molts diners. Van tenir dos fills i uns anys després van anar-se'n a viure on treballava l'Artur i així estar tots junts.
  reballava l'Artur i així estar tots junts.)
• Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels VIQUIMIM  + (Després de llegir aquest llibre, la idea q …
  Després de llegir aquest llibre, la idea que volem transmetre és com Lucy, l’estimada de Dràcula, va morir tràgicament a causa que el comte li va succionar la sang i la va deixar feble. Un altre aspecte que volem destacar és quan el comte va anar a Londres i Mina es va enamorar d’ell. Per donar a conèixer l’obra farem un tràiler. El nostre tagline és: L’amor mai mor
  er. El nostre tagline és: L’amor mai mor)
• Activitat 5 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
  Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI
  ’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI)
• Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
  Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
  ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
• Activitat 3 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
  Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
  ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
• Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
  Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
  ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
• Activitat 4 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti  + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
  Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
  ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
• Activitat sobre Les cròniques marcianes de l, pels El Nostre?  + (Després de molt temps sense aigua a les re …
  Després de molt temps sense aigua a les reserves, el pare decideix anar a la Terra a cercar una màquina que faci aigua del no res. Llavors diu a la seva família que se'n va a la Terra per anar a buscar aquesta màquina que ha sentit a dir que esta a Illinois. El dia 2 de Juny se en va cap a la terra. Quan arriba a la terra es troba la terra totalment destrossada. I es troba que a la terra només hi habiten llops gegants. A pesar dels llops, segueix la seva investigació. Va investigant a la vegada que esquiva els llops. Fa el que pot, ja que els llops no li deixen molta llibertat, però passat un temps sense esperança troba uns butlletins d'una empresa que anuncia que vendrà aquesta màquina en uns edificis molt a prop d'on ell és. Va a buscar al centre comercial on se suposava que trobarà la maquina i la troba al mig de tot el centre comercial, però resulta que aquest lloc és precisament el cau de la manada dels llops que domina aquesta zona de la ciutat. Com no vol córrer perill, ha de fer soroll amb alguna cosa, agafa una màquina de refrescos buida i la llença escales avall tot espantant els llops. Una vegada té en poder seu la màquina productora d'aigua, quan ja anava cap al coet de retorn a casa, es troba una cria de llop que havia estat abandonada per la seva família quan s'havien espantat amb la caiguda de la màquina de refrescos, pensa que no pot deixar-la allà i se l'emporta de retorn a Mart, on serà la mascota de la família.
  a Mart, on serà la mascota de la família.)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Nacho i Roger  + (Diafebus, com és la teva relació amb Tiran …
  Diafebus, com és la teva relació amb Tirant? La meva relació amb Tirant és que sóc el seu cosí, i també el seu acompayant. Sóc una persona molt important en el seu entorn, i a part de ser el seu cosí nosaltres teniem una relació molt més gran. Com veus la relació de Tirant i Carmesina? La relació entre Tirant i Carmesina, és una relació apassionada, amb molta sensualitat i amb molt amor, aquesta relació es basa en l'atracció física que sent el meu cosí Tirant per Carmesina, i jo crec que si no fos per l'insistència que va posar Tirant en aquesta relació, la relació no haguès existit. Per un altre costat, és veritat que Carmesina, a part de la seva sensualitat, també ha aportat molt esforç. Has sigut tu un factor important en aquesta relació? No, en aquesta relació entre el meu cosí i Carmesina jo no he participat, sincerament un factor important ha sigut, a part de l'amor que senten els dos, Plaerdemavida una donzella de la princesa, que ha ajudat a Tirant a entrar moltes vegades en l'habitació de Carmesina i si no fos per Plaerdemavida la relació no haguès sigut la mateixa. Hi ha hagut algun factor que hagi intentat trencar aquesta relació? La veritat és que si, aquest facotr del que parlem és una persona anomenada: la Viuda Reposada, la que cuida de Carmesina. El problema va ser quan la Viuda es va enamorar de Tirant, va intentar enganyar a Carmesina fent-li cruere que Tirant era un home fals, que no tenia vergonya i que era un traïdor sense honor i més coses que no m'agradaria dir. La Viiuda Reposada va acabar morta perque Tirant no a volia i per això es va suicidar. Tu i Estefania heu tingut alguna semblança amb la relació que tenien Tirant i Carmesina? No, la relació entre jo i Estefania ha sigut molt diferent a la relació de Tirant, nosaltres ens vam casar abans , amb la meva boda em van nombrar Duc de Macedonia, en canvi la relació de Tirant i Carmesina és molt diferent i molt més llarga. Per últim, t'ha agradat la experiència que has viscut amb Tirant? Per una part si, perquè em passat moltes aventures, molts episodis amorosos els dos, moltes batalles en les quals hem sigut guanyadors en totes i sé que poques persones podràn viure una experiència com la que he viscut jo amb Tirant, i sens dubte ha siigut una aventura impressionant. Per un altre costat, ha sigut molt dolorosa per la perdúa de Tirant, que ha estat moltes vegades a punt de morir un exemple és la lluita que va fer amb el francès Vilesermes; i a part la mort de Tirant ens a afectat moltíssim a tots sobretot a mi i a Carmesina, a mi perque era la persona que havia estat amb ell molt més temps i a Carmesina perquè era la seva dona i t'asseguro que si podria canviar el passat per evitar la mort de Tirant, tant em dona que jo tingui que perdre la vida, i una cosa, qualsevol persona que coneguès a Tirant haguès fet el mateix, perquè era la persona més agradable, honorable i respetuosa del món.
  agradable, honorable i respetuosa del món.)
• Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters  + (Diari d'en Muris 14 d'abril de 1993 Avui …
  Diari d'en Muris 14 d'abril de 1993 Avui m'he despertat pensant si seria l'últim dia de la meva vida. No em puc treure una cosa del cap: què deu haver passat amb el gabinet d'advocats on treballava? I, encara més important, què deu haver passat amb el meu company de feina? No sé si el que li vaig dir a l'Asmir va ser el correcte o no, sobre ser l'home de la casa i cuidar de tots. 15 d'abril de 1993 Una bomba ha destrossat mitja casa i el jardí, he hagut d'arreglar-ho tot. Ja fa dues nits que la casa està buida. 16 d'abril de 1993 S'ha acabat el menjar a casa, he hagut de sortir fora per trobar-ne una mica, he hagut de passar per les clavegueres, però ha volgut la pena, perquè n'he aconseguit. 17 d'abril de 1993 Tinc moltíssimes ganes de veure la meva família. Em pregunto si l'Èldar es recordarà de mi, és tan petit.. Això és una tortura.
  de mi, és tan petit.. Això és una tortura.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels SIAM98  + (Diari del Carlos Avui he conegut un noi q …
  Diari del Carlos Avui he conegut un noi que es deia Tetxu, una mica tímid i amant de la música que a mi m’agrada i també fa la seva música pròpia amb el seu grup. El vaig conèixer en un bar mentre em prenia una cervesa i vam començar a parlar i parlar fins que vam adonar-nos que els dos en sabíem molt l’un de l’altre i així vam acabar sent amics. A l’acabar el dia cada un va anar a casa seva. Uns dies després em va presentar la seva nòvia, i tots dos vam anar al seu assaig. A l’arribar al lloc on assajaven van començar a tocar mentre nosaltres els escoltàvem i també parlàvem més o menys el mateix que dies enrere vam parlar amb el Tetxu. Dies després la nòvia del Tetxu va preguntar-me que si li passava alguna cosa a en Tetxu, perquè la seva actitud no era normal. Jo no en sabia res. En Tetxu i Jo ens vam trobar per parlar sobre el que havia passat aquells dies i em va invitar a un concert. El dia del concert va haver-hi una baralla perquè a la gent del públic no li agrada el seu estil de música. Dies després del concert la nòvia del Tetxu, Ainhoa em va vindre a buscar per preguntar-me sobre la relació d’amistat que tenia amb en Tetxu. En aquell moment jo no podia parlar. El dia següent jo i en Tetxu vam quedar per parlar. Uns dies després en Tetxu li va demanar a la seva mare l’adreça de casa del seu pare, per així visitar-lo. Quan la va aconseguir ràpidament va cap allà on indicava l’adreça i quan va entrar a casa em va trobar a mi apuntant el seu pare amb una pistola, vam parar i li vaig explicar tot el que va passar uns anys enrere, i ho va entendre, no vaig matar el seu pare, però me’n vaig anar al lloc d’on vaig vindre i no ens vam veure més.
  d’on vaig vindre i no ens vam veure més.)
• Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Jaume Roig  + (Dimarts,15 de març de 2016 …
  Dimarts,15 de març de 2016 <big>Una falsa democràcia</big> [[Fitxer:Elecció del rei.jpg]] El passat dilluns, 1 de març, en una plana els animals salvatges escollien rei. Hi havien dues faccions principals: els carnívors, el cap dels quals era el Lleó, i els herbívors, el cap dels quals era el Cavall; i Na Renard, la guineu, proposava escoltar a la majoria dels animals i fer rei al Lleó que, finalment, ser coronat i, contra pronóstic del poble, va permétre als carnívors menjar-se un herbívor al dia i aquell dia es menjaren un vadell i un pollí. Més tard el rei anomenà consellers a quatre carnívors: l'Ós, el Lleopard, la Pantera i la Serp. Na Renard va replicar perquè no hi havia representació dels herbívors a la cort i va demanar incloure quatre herbívors al concell: l'Elefant, el Senglar, el Boc i el Moltó; però el Lleopard manipulà al rei per tal que no escoltés a Na Renard i inclogés al Gall i el rei va sucumbir a les paraules del Lleopard. [[Fitxer:Na Renard pensatiu.jpg]] Al cap d'uns dies Na Renard va aconseguir que el Bou entrés al consell del rei i aquest, que havia estat al regne dels homes, li va dir que no li convenia una enemistat amb el rei dels homes i que havía de fer aliances amb ell. Així doncs el rei va enviar al Lleopard i al Linx a entregar regals al rei dels homes i fer bons tractes amb ell. Aprofitant que el Lleopard no es trobaba a prop el Lleó va engatussar a la Lleoparda per què es casés amb ell i quen el Lleopard tornà i es donà compte de l'engany el va acusar de traició i manipulació davant el seu poble. El rei que no s'atrevia a combatir amb ell va fer combatir a la Pantera, a la qual va guanyar el Lleopard. Aprofitant l'esgotament del Lleopard el Lleó li va donar mort cobardment. [[Fitxer:Lleo i lleopard.jpg]] A la vista de quina classe de rei era Na Renard va proposar a l'Elefant matar al rei i fer-lo rei a ell, amb la qual cosa podríen tenir un rei que defensés els drets dels herbívors. No obstant, l'Elefant, traïnt a Na Renard i a la seva facció li explica l'estratégia de Na Renard al rei i, finalment el rei assesina a la guineu i perpetua la seva egemonía.
  a a la guineu i perpetua la seva egemonía.)
• Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Amu124 medinas 03  + (Distingit senyor Chen, Sóc una orgullosa …
  Distingit senyor Chen, Sóc una orgullosa treballadora de Shenzhen, anomenada Laiping, i li escric per comentar-li certs aspectes de la fàbrica sobre alguns treballadors i vigilants: M’agradaria parlar-li sobre un treballador, anomenat Bohai, que treballa al meu costat en el torn de nit. Li volia explicar que no em sembla correcte que quan acabem el torn em canviï les plaques mal fetes d’ell per les meves, que estan bé. D’altra banda, m’amenaça amb que el seu oncle és un polític reconegut i que pot fer que la meva família ho passi molt malament. Per culpa seva em van posar un càstig que consistia a copiar uns quants proverbis del vostre llibre Proverbis de l’Steve Chen, que, per cert, estaven molt bé i em van donar moltes ganes de continuar treballant de valent; escriure’ls en aquella sala tan relaxant em va agradar molt. Un altre tema del qual m’agradaria parlar és de l’horari per treballar. Jo crec, que no hauria de ser de 12h, perquè és massa, penso que estaria bé que fos de 10h. També voldria que quan hi hagi un canvi de torn, del del dia al de la nit, no feu treballar durant 24h seguides als treballadors. Aprofitant que parlo del treball, li comentaré certs aspectes sobre un supervisor, el senyor Wu. No m’agrada que imposi tant a l’hora de treballar. La meva idea és que vigili la feina, però amb ganes, entusiasme i motivant els treballadors, que no gaires vegades estan contents. Un altre tema del qual vull parlar és sobre la gran germana, la vigilant de la meva habitació, que s’anomena Choilai. L’altre dia em va fer sortir de la dutxa quan just acabava d’entrar. No em sembla bona idea això de tenir una vigilant a l’habitació. Per últim, m’agradaria fer una cosa que necessito per ajudar el meu pare, que ha patit dos atacs de cor. Li suplico que m’enviï el primer pagament al més aviat possible per pagar l’operació del meu pare. Cordialment, Shenzhen, 28 de gener de 2015 Laiping
  t, Shenzhen, 28 de gener de 2015 Laiping)
• Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes  + (Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia mol …
  Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia molt mal el cap i no podia moure el cos, la Lluciana s’havia despertat però alguna cosa no anava bé, les alarmes es van disparar, el seu cor anava massa ràpid, estava espantada. De sobte un metge va entrar a la sala corrents, va revisar els aparells i va punxar a la Lluciana. Va tornar a dormir. La família de la Lluciana seguia en xoc, s’havien alegrat molt quan l’havien vist obrir els ulls però ells també sabien que quelcom no anava bé, no s’havia pogut aixecar,tot i que ho intentava amb totes les seves forces. Els seus ulls amb les pupil·les dilatades i plens de llàgrimes els miraven demanat auxili. Ara ella tornava a estar adormida, quan el metge es va apropar. Era un home gran, de pell negre, amb moltes arrugues i taques a la cara, cosa que feia que sembles molt més gran del que ja era, els seus ulls estaven plens de preocupació. Va apropar-se als pares de la Lluciana. -A la seva filla li ha donat un atac d’ansietat al sortir del coma pel que sembla un metge haurà de vigilar-la durant la nit - Si, era de nit. Portaven dins de l’hospital uns tres dies, però a ells els hi havia semblat un segle. Dilluns 5 11 hores 6 minuts La Lluciana es va despertar, estava marejada i ho veia tot borrós, va intentar aixecar-se del llit, però va vomitar. Com podia haver vomitat si a ella li semblava que no hagués menjat res solid en dies,pensava, però els seus record deien el contrari. La nit anterior havia anat de festa amb els seus amics habituals, s’ho estaven passant molt bé, però aquella nit havia sigut diferent, havia begut massa estava molt marejada, recordava que li havien ofert alguna cosa i havia dit que no, va començar-ho a veure-ho tot negre i ara estava en un hospital. Per la finestra el sol estava a dalt de tot al cel i els rajos de llums s’escolaven per les persianes grises d’una gran finestra amb vistes a la ciutat. Encara era poc conscient d’on era quan un home jove amb bata blanca va entrar per la porta, el seu rostre era blanc com la neu i els seus cabells rossos li queien sobre el front, fàcilment podria haver passat per un reconegut actor de cinema o un cantant d’alguna banda pop. En veure-la desperta va somriure, ella no sabia perquè, però també ho va fer. -Bon dia sóc el doctor Xavier, com et trobes Lluciana? -Una mica marejada - Va respondre ella - On estic?, on són els meus pares? com he arribat aquí? - Tenia moltes més preguntes però aquestes van ser les úniques que va poder dir sense haver de tornar a vomitar. -Ets a l’Hospital del Mar, els teus pares portaven aquí tres dies, fa unes hores han marxat a casa per dutxar-se i menjar alguna cosa, és dilluns i la teva germana ha de estar de camí a casa - Tant feia que que estava allà al hospital?!!, per ella havien passat uns minuts com a molt algunes hores,però ja eren a dilluns. La primera idea que se li va passar pel cap va ser l’ examen de l’Eloi, d’aquell examen dependria el seu futur sobre si seria professor o no. El doctor va seguir parlant.- El cas es que segons ens han explicat els teus amics vas prendre una pastilla, una droga i vas caure en coma.- Ella? Una pastilla? Potser els seus amics haurien pres la pastilla però ella no, mai de la vida, tot i que anés molt borratxa. -Jo no vaig prendre cap pastilla - Va respondre tot intentant aixecar-se, però alguna cosa no anava bé. Sentia com tot el cos li feia mal menys les cames, es a dir, no les sentia, era com si no en tingues. Va començar a notar una suor freda, el sol que s’escolava per la finestra ja no li donava escalfor, es va treure les mantes del llit de sobte i va començar a cridar, no podia moure’s. El metge va cridar pel comunicador que portava a sobre que el cap de la planta vingues urgentment a la seva habitació. Es va plantar davant d’ella i la va aguantar amb força. Però estava molt nerviosa, atemorida i finalment va caure al terra. Tot seguit va arribar el cap de planta i entre ell i el Xavier la van aixecar i la van col·locar al llit. Ella estava plorant, li tremolava el cos sencer, no podia ser, es repetia una i una altra vegada dins el seu cap, ella no. Quan es va relaxar va poder escoltar de que estaven parlant els dos doctors. -Xavier com pot ser! - Cridava el cap de la planta un senyor de pell negre i que semblava que s’estigues a punt de jubilar-se.- Havíem revisat que tot estigués correcte, tot i després de l’atac d’ahir creia que aquesta noia podia seguir fent vida normal. Però dec haver comes algun error. En aquesta mateixa planta ahir va arribar un xicot de la seva mateixa edat, tenia una gran sobredosis de drogues i va morir just abans del seu atac. -Segur que no es culpa seva. - Va dir el Xavier mentres mirava a la Lluciana com si encara fos més fràgil que abans, com que si s’atrevia a tocar-la faria que es trenques com una bola de cristall. Es deu haver donat un cop durant el atac d’ansietat i al anestesiar-la se li han paralitzat els músculs. Creguim, es posara bé. - Tot i que ell sabia que no seria possible. -Vaig a cridar a la seva família han de saber que s’ha despertat i que…- En aquell moment es va parar, una infermera de cabells castanys i una mica grassoneta va entrar per la porta. Tots els de la sala se la miraven estranyats, portava entre el braç un diari enrotllat. A la portada hi havia un títol molt impactant al costat de les típiques noticies sobre la corrupció i el resultat d’un partit de futbol: Ballant amb la Mort, la imatge principal i que ressaltava amb totes les demés era la de una noia jove, a la camilla d’un hospital tota ella connectada per tubs i endollada a unes quantes maquines de les quals depenia la seva vida. La primera reacció dels metges va ser de sorpresa, els números de la habitació de la jove eren els mateixos que els de la habitació de la Lluciana. Es a dir era ella. La cara se li va desfigurar, una sensació d’angoixa li va recórrer tot el cos, per uns instants va oblidar-se de les seves cames i va adonar-se que tan sols feia unes hores ella havia estat en aquella situació entre la vida i la mort, indefensa sense poder fer res només esperar a que el destí decidís. El Xavier va començar a llegir el article.- La seva veu ja no era tan melodiosa com ella recordava ni era tan atractiu.- El article deia que ella havia pres una pastilla d’Eva quan estava de festa amb uns amics i que actualment es trobava en coma. Ara entenia el títol de la portada “Ballant amb la Mort”. Al acabar de llegir-lo ella va dir: -Això no es cert és tot una invenció! - va cridar desesperada i amb llàgrimes al ulls.- Jo no he pres mai cap pastilla! Es cert que me'n van oferir però no n’he pres mai! - Si en aquells moments els seus ànims s’haguessin pogut mesurar, ella els tindria sota zero. No parava de plorar, tenia els llavis plens de saliva i li queien els mocs. Mai més podria aixecar-se i caminar, córrer, la seva vida mai seria igual i tot per un acte del qual ella tenia la consciencia de que no havia fet, prendre una pastilla. Tots els metges la miraven amb cara de vergonya, creien que era una mentidera, tots menys el Xavier, la seva mirada era de preocupació i de consol, però tot i això no serviria de res. El doctor de pell negre i la metgessa van marxar, a la sala només quedaven ella i el Xavier, qui l’estava vigilant, quan ell va obrir els llavis. -Jo et crec. - va dir en veu baixa i atemorida - Crec que tu no vas prendre la pastilla. Fa uns anys, la comarca de Barcelona va tenir un cas en el qual un adult va ser drogat i va morir, mesos després de la seva mort es va demostrar que l’havien drogat i que ell no s’havia suïcidat com tothom creia, sinó que l’havien assassinat. -Es cert que vaig estar de festa i que havia begut molt, però no vaig prendre cap droga, ho juro. Els meus amics estaven allà amb mi, tots menys el meu novio, que tenia exàmens, tot i això, sé que jo no en vaig prendre. -De veritat que m’ho crec Lluciana, per no saps com demostrar-ho. -Ell tenia raó, potser ella sí que havia pres la pastilla, potser sí que havia sigut tant estúpida de deixar-se portar per l’alcohol i els seus amics i havia pres la puta pastilla, i per la seva culpa ara no podria tornar a moure les cames. Dilluns 5 13 hores 32 minuts La Lluciana es va adormir. Tot i que portava tres dies seguits en coma, va aconseguir aclucar l’ull. De sobte es trobava a casa seva, marxava de casa quan va sonar el telefon, òbviament la seva germana no va tenir la intenció d’anar-lo ha agafar i tot i que portava tacons va sortir corrents a agafar-lo però al despenjar el telefon no va contestar ningú, es devien haver equivocat. Va sortir de casa, era tard tot i això encara feia sol. Havia començat l’estiu i era el primer dia que portava màniga curta i uns “shorts” massa ajustats. Es dirigia cap a l’entrada del metro però va aparèixer al portal de casa l’Eloi, ell li estava donant un petó, quan ella va voler entrar a casa seva, ell no li va permetre, deia que ho tenia tot escampat, típic en l’Eloi, quan marxava va notar una cosa que la va estranyar, el llum de casa l’Eloi era apagat com si no estigués a casa tot i que ell havia pujat. Es va fer fosc. De cop era de festa en una discoteca “cutre” dels barris del raval de Barcelona, els seus amics havien comprat una pastilla i li oferien, ella no parava de dir-los que no. Estava a punt de mirar el seu telefon mòbil quan de sobte... Es va despertar, aquesta vegada eren els seus pares els que estaven a l’habitació. Tenien els ulls envermellits i les cares vermelles, com si haguessin estat plorant. La seva mare es va adonar de que ella havia obert els ulls. Va aixecar-se d’un bot de la cadira, es va apropar a ella i li va donar mil petons al front , després son pare va fer el mateix. -Com et trobes? - Va preguntar la mare -Bé, però…- Va escatar a plorar. Ella no era així, ella s’enfrontava a la vida com si estigués en una partida d’escacs, potser havia de sacrificar algunes peces però sempre acabaria guanyant. Ara es trobava indefensa, i en la única cosa que podia pensar era en com seria el primer dia d’escola. Els metges de l’hospital li havien dit que havia de passar un cop per setmana a reabilitació i que li farien probes cada mes. Ara ella hauria d’acostumar-se a la seva companya, segurament de per vida, la cadira de rodes. Els dies següents va estar fent repòs a l’hospital, van passar-la a visitar l’Eloi i els seus amics, tots estaven molt contents de que per fi hagués sortit del coma. La Loreto ja no havia tornat a vomitar i era sorprenent que en una setmana hagués canviat tant el seu aspecte, se la veia més bonica, més colorida, amb més força. Per altra banda els pares dels seus amics els havien castigat a tots de per vida i no podrien tornar a sortir de festa. Però aquest no era l’únic problema el dia que la Lluciana havia despertat, el pacient que havia mort de sobredosis a l’habitació del costat era el Raül. La Lluciana no el coneixia gaire el Raül, l’havia vist una o dues vegades en algunes festes, però se li va esquinçar el cor. A aquell noi ja l’havien advertit del risc de prendre les drogues que consumia, però no n’havia fet cas. L’Eloi, al contrari si que el coneixia bastant, eren amics des de petits, tot i que no semblava gaire afectat, és probable que sigues perquè era íntim amic del traficant que havia donat les pastilles als seus amics. Dilluns 12 10 hores 56 minuts El primer dia de classe va ser estrany, tothom se la mirava pels passadissos, no la saludaven i el professors no paraven de fer preguntes. Estava farta no suportaria més tanta pressió. Va anar al lavabo, el lloc on solia anar a plorar quan era a casa. Diuen que els lavabos de les noies son molt més nets que els dels nois, però en aquells moments ella pensava que no. Els lavabos de l’escola mai li havien agradat, eren bruts i feien olor a pixum, però de vegades no hi havia més remei que entrar-hi. Era sobre la tassa del vàter quan es va obrir la porta i va escoltar a dues noies entrar. -Tia, aquest cap de setmana la liarem parda- va dir una de les noies, Aquesta portava unes bambes Nike de color rosa, la típica roba d’una “choni”. Era curiós, la escola estava plena de gent com ella. -M’han dit que hi ha un nou venedor de xocolata, i que és molt barata, la festa no s’acabara mai! - va contestar l’altre, que portava unes botes amb unes plataformes de 4 centímetres. -Ja ho he escoltat, però té molt poques unitats i s’han de reservar, però per sort nostre un dels de quart el coneix. -I com ho farem per que ens la reservi? -Diuen que el podem trobar a…- La campana per tornar a classe va sonar, les dues noies van marxar a corre-cuita del lavabo. -Anirem demà per la tarda. Es que avui no puc tia... - es va poder escoltar una vegada havien creuat la porta. Van passar uns minuts, es va quedar pensant al lavabo, després de tot el que havia passat encar hi havia gent que es seguia jugant la vida i gastant els diners en drogues que els podien arribar a matar.Va sortir del lavabo. Se li feia complicat pujar i baixar de la cadira de rodes, portava els pantalons mal posats i la seva samarreta de tirants descol·locada, encara necessitava molta pràctica. Les classes van ser tranquil·les aquell dia, menys per l’Eloi. Van entregar-l’hi l’examen i el tenia suspès. -Òbviament culpa meva - va pensar la Lluciana, si no hagués sigut tant estúpida ara no estaria en aquesta situació, l’Eloi no estaria suspès, els seus amics no estarien castigats i ella no aniria en cadira de rodes. Es va enfadar. Dilluns 12 17 hores 19 minuts Quan va arribar a casa aquella tarda es va tancar a la seva habitació i va intentar acabar els deures que tenia pendents de les dues setmanes anteriors, però va ser complicat, no s’enrecordava de res, no estava concentrada hi havia alguna cosa que no li deixava pensar amb claredat. Potser algú hauria d’avisar a aquelles noies del lavabo ,o hauria de demanar perdó a l’Eloi. Dilluns 12 23 hores 43 minuts Per la nit la Lluciana va tornar a tenir el mateix somni que la setmana anterior, amb la diferència de que ningú la va despertar, i per això va poder continuar el seu somni, es trobava amb els seus amics de festa, ells li oferien una pastilla i ella no parava de dir que no, quan va sonar el mòbil, el va agafar, era l’Eloi. -Lluciana ja he estudiat, on sou? m’apunto a la festa.- La seva veu sonava ronca, com si hagués estat plorant o cridant. -Estàs bé? -Si, si estic una mica refredat - refredat a principis d’estiu, el seu novio mentia molt malament. Va riure per sota el nas. -D’acord ens veiem al Pandora’s - L’Eloi va tancar el mòbil de cop. No era normal en ell aquest comportament, sempre es despedia amb uns petons. Dimarts 13 6 hores 2 minuts La Lluciana es va despertar, encara era d’hora, el sol ja estava sortint, devien ser les 6, no tenia ni idea de que feia desperta aquella hora. Va intentar aixecar-se del llit i va caure, es va fer mal, havia picat amb el cap al terra i s’havia mossegat una miqueta el llavi, sort que no havia sigut res greu ni havia fet gran enrenou, els seus pares ja estaven prou preocupats per ella com per que encara possés més llenya al foc. A dures penes va poder tornar al llit, va estar pensant en l’Eloi i aquell somni tant estrany, l’Eloi era a casa quan ella va prendre la pastilla, els seus amics no l’havien vist i van cridar-lo per dir-li que… La porta es va obrir i va entrar la seva germana Norma. Portava el pijama mig descol·locat. Ella si que havia sentit el cop, els últims dies no havia pogut dormir amb tranquil·litat, tenia bosses als ulls i estava tot el dia despistada. -Bon dia - va dir endormiscada - he sentit un soroll i he vingut corrents, estàs bé? -Si tranquil·la, he caigut del llit, de vegades no recordo que… - La seva mirada de tristesa es va dirigir a les seves cames. -He tingut un mal son, no puc dormir. -Vine amb mi. La Norma va entrar dins el llit amb la Lluciana, feia molt que no es trobaven així les dos juntes, des de que la Lluciana havia conegut l’Eloi, la seva germana ja no parlava tant amb ella, per alguna raó i tot i que era una mica estúpid, la Lluciana sospitava que a la Norma li agradava l’Eloi. Se li va escapar el riure, la Norma la va mirar estranyada i van riure juntes. Dimarts 13 17 hores 16 minuts Aquell dia l’escola va anar millor tot i que l’Eloi seguia estrany, la evitava, ja no li deia que la estimava i ella no tenia clar perquè. A la tarda a la sortida de l’escola es va quedar parlant amb la Loreto . Feia dies que no tenien temps per parlar a soles les dos juntes, la Loreto ja no feia tant mala cara, se la veia més feliç, més carinyosa fins i tot. -Loreto veus aquelles dues. - Va dir la Lluciana en veu baixa. -Si, que “chonis” les dues si us plau. - Va dir la Loreto però en veu alta com si no se'n adonés de que anava el tema. -Vols baixar el to de veu! Ahir les vaig escoltar d’amagat al lavabo i deien que anaven a comprar drogues a un noi de quart. -Em sorprèn que segueixin així sabent el que va passar. -Hauríem de dir-lis alguna cosa. La Loreto es va aixecar i va començar a moure a la Lluciana. Tot i que encara era com un fideu, tenia prou força com per portar-la, tot i que no corrents. Les dues noies van marxar a tota velocitat, les van començar a perseguir. No paraven de cridar que s’aturessin però cada vegada caminaven més ràpid. Fins que es van parar a un carreró. La Loreto i la Lluciana es van apropar amb molt de compte, i van poder observar que al carreró hi havia un noi, alt amb una caputxa negre. Les dues noies es van apropar amb por al noi, que s’arrepenjava a una paret plena de “graffitis” on es podien llegir diversos insults i on hi havien dibuixades xeringues de droga. La Lluciana i la Loreto estaven massa lluny per poder escoltar la conversa que mantenien les dues noies amb el noi misteriós. Una va deixar uns quants bitllets a les mans del noi, en aquell moment un cotxe de la policia va passar per davant d’aquell carrer estret i fosc i es va parar en sec. El noi de la caputxa va començar a córrer cap a la direcció on estaven amagades espiant la Lluciana i la Loreto. El que va passar després va succeir molt ràpid, el noi de la caputxa va girar el carrer i va xocar amb la cadira de la Lluciana, la Loreto el va intentar agafar però tot i que el seu aspecte físic havia millorat durant les últimes setmanes no tenia prou forces com per agafar a un noi que era el doble de corpulent que ella. El noi va escapar, la policia el seguia, però els havia tret molt avantatge. -Estàs be? - Va preguntar la Loreto am el cor encara a cent i esbufegant.- Quasi em tira al terra! -Tranquil·la estic bé, només li ha fet un cop a la cadira, llàstima era nova. On són les dues noies? -Han fugit corrents al veure el cotxe de la policia. -Qui era aquell noi? - Va preguntar la Lluciana, quan de sobte va veure una cartera de pell fosca. Semblava cara, tot i que estava molt deteriorada segurament per el pas dels anys. Havia caigut en un bassal d’aigua bruta. La Lluciana va estirar el braç i va agafar la cartera, que pesava més del que s’hauria imaginat. La va ensenyar a la Loreto. -Que és això? No ho agafis amb les mans tia, ves a saber on ha estat. -Em sembla que li ha caigut al noi de la caputxa. -Què hi ha? La Lluciana va obrir la cartera.A dins hi havien algunes cigarretes i dues pastilles guardades en una bossa. També hi destacaven una full de publicitat del Bar Restaurant La Perla, un bar que estava de camí a casa de l’Eloi, i un carnet de la biblioteca de l’escola, en aquest no hi havia cap foto ni nom, només un codi de barres. Havien de saber qui era el noi encaputxat, el traficant de l’escola. Dimecres 14 7 hores 36 minuts La Lluciana es va despertar de cop, havia tornat a somiar el mateix, estava farta ja d’aquell estúpid somni, no podia parar de recordar-li l’error que havia comès, i que tota la culpa era d’ella, que si estava en aquella situació era perquè havia pres una puta pastilla. Va aconseguir aixecar-se del llit i va seure a la seva cadira, estava esgotada. La nit anterior no havia pogut parar de donar voltes al llit pensant qui era el noi encaputxat. Tenia por de que aquell noi portes drogues a l’escola i que a algú li pogués passar el mateix que va patir ella. Havia parat de posar-se pantalons ajustats, eren massa complicats de posar i molt incòmodes si havia d’estar tot el dia asseguda. Dimecres 14 9 hores 25 minuts Quan va arribar a l’escola no se sabia res de l’Eloi, no havia enviat cap SMS ni havia trucat a l’escola per avisar de que estava malalt. A l’hora del pati la Lluciana i la Loreto es van trobar, les seves mirades es van creuar, en uns instants descobririen l’ identitat del noi encaputxat. Van entrar a la biblioteca i van passar el codi de barres on s’asseia la bibliotecària. Va ser tant fàcil com dir-li que havien trobat el carnet i volien saber de qui era per tornar-li. Però la sorpresa va ser inquietant, el carnet era el de l’Eloi. A la Lluciana se li van ennuvolar els pensaments, va començar a plorar i se li va encongir el cor en un puny. La persona que més estimava en el món, que s’havia encarregat de buscar al camell que havia proporcionat la droga als seus amics aquella nit, per salvar a la Lluciana. Mai s’ho hagués imaginat. La Loreto estava igual d’espantada, no sabia si consolar a la Lluciana o plorar ella també. Dimecres 14 16 hores 18 minuts Eren les quatre de la tarda, la Lluciana estava desesperada, encara no li cabia al cap la idea de que el seu novio, l’Eloi, fos el traficant que estava venent droga a l’escola, però del que tenia més por era de que estigués relacionat d’alguna manera amb el coma d’en Raül o el fet que ella mateixa hagués estat en coma. Va trucar-lo durant tota la tarda i però no va respondre fins que va ser tard. Dimecres 14 20 hores 43 minuts El telèfon va sonar, era l’Eloi. La seva veu sonava ronca com en el somni que havia tingut la Lluciana. -Hola, que ets la Lluciana? - Va preguntar amb la veu com si s’estigués ofegant. - He vist les teves perdudes i SMS. Estic una mica refredat i tinc la veu ronca, per això no he anat al cole. -Estava preocupada, com que no has trucat a ningú…- Ella només tenia un fil de veu que se li anava trencant cada vegada que deia una paraula. -Et trobes bé tu? Et noto una mica inquieta. T’ha passat res?. - Aquest cop la veu de l’Eloi era com quan li parlava a cau d’orella i li deia coses que li feien venir calfreds a tot el cos. En aquell moment per el cap de la Lluciana van passar mil i una preguntes. Li dic la veritat? , ho hauríem de parlar cara a cara? , i si em vol fer mal? , i si estic equivocada, s’enfadarà? si li deia la veritat i la idea de la Lluciana no era correcte, es trauria un pes de sobre. De lo contrari segurament la seva vida ja no seria la mateixa, no podria tornar a confiar en algú mai més, si de veritat l’Eloi era el traficant… No podia preguntar-s’ho més, va decidir. -He trobat una cartera negre de pell, hi havia un carnet teu. - Estava espantada, la veu li tremolava, quasi es va ofegar mentres deia la frase. Es va fer un silenci incomode a la trucada. -On l’has trobat! - Va cridar l’Eloi, estava furiós. -Això vol dir que és teva? - No podia arribar a creure’s que el seu novio era el traficant de l’escola. -A hores d’ara ja sabràs que sóc el traficant de l’escola. - La Lluciana tenia por. -Tu vens droga a l’escola, diguem perquè! - Va cridar tant fort que fins i tot els veïns ho devien haver escoltat, no hi havien parets suficientment gruixudes com perquè no es poguessin escoltar els seus plors mentre l’Eloi li explicava el perquè. -El meu tiet és el cap de la màfia, estan situats al bar La Perla. Mentres tu estaves en coma jo estava perseguint a en Poli, un camell estúpid per matar-lo i recuperar el carregament d’Eva que tenia planejat emportar-se de la ciutat. Per desgracia meva aquell canalla va morir i les píldores van caure a la claveguera i ara el meu tiet em fa treballar venent drogues a l’escola. La Lluciana va començar a marcar el número de la policia al telefon fixe de casa, de mentres l’Eloi seguia explicant. - Cap dels nostres amics se’n havia adonat, només el Raül, estava massa enganxat a aquella merda. La nit anterior a que et despertessis, tot i que ja tenia una pastilla, em va demanar que li portes més, però no portava diners a sobre. Em va amenaçar dient que si no li donava trucaria a la policia, i li’n vaig donar, però una dosis més de la necessària i va morir de sobredosis curiosament a l’habitació del teu costat. La policia va contestar. -Carrer Murilló, numero 183, numero quart segona. Drogues. - Van ser les úniques paraules que li van sortir dels llavis. No podia més. -La nit que tu vas caure en coma jo estava buscant aquell canalla del Poli, per això va regalar la droga al Santi, tot i que ell us va dir que l’havia comprat. Us va donar les defectuoses. Lluciana, estàs així per culpa meva… - L’Eloi va esclatar a riure. - Jo he matat al Raül i per culpa meva ara estàs en cadira de rodes, però com saps la meva historia hauré de matar-te. - De fons van començar a sonar sirenes, la policia s’apropava a tota velocitat a l’edifici on vivia l’Eloi.- Mala puta!!, has trucat a la policia!, maleïda siguis!. - La Lluciana es va armar de valor. -Ara pagaràs per el que m’has fet i per el que li vas fer al Raül, moriràs a la presó i no podràs tornar a veure la llum del sol. - Estava enfadada, furiosa, va fer un cop de peu a la paret, les cames li havien reaccionat. Es va quedar sorpresa. Nomes escoltava respirar fort a l’Eloi. -Ahhhhh!!! - El crit de l’Eloi va ser de desesperació. Després va sonar un tret i es va tallar la línea. Carla Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin
  a Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin)
• Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes  + (Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia mol …
  Diumenge 4 19 hores 29 minuts Li feia molt mal el cap i no podia moure el cos, la Lluciana s’havia despertat però alguna cosa no anava bé, les alarmes es van disparar, el seu cor anava massa ràpid, estava espantada. De sobte un metge va entrar a la sala corrents, va revisar els aparells i va punxar a la Lluciana. Va tornar a dormir. La família de la Lluciana seguia en xoc, s’havien alegrat molt quan l’havien vist obrir els ulls però ells també sabien que quelcom no anava bé, no s’havia pogut aixecar,tot i que ho intentava amb totes les seves forces. Els seus ulls amb les pupil·les dilatades i plens de llàgrimes els miraven demanat auxili. Ara ella tornava a estar adormida, quan el metge es va apropar. Era un home gran, de pell negre, amb moltes arrugues i taques a la cara, cosa que feia que sembles molt més gran del que ja era, els seus ulls estaven plens de preocupació. Va apropar-se als pares de la Lluciana. -A la seva filla li ha donat un atac d’ansietat al sortir del coma pel que sembla un metge haurà de vigilar-la durant la nit - Si, era de nit. Portaven dins de l’hospital uns tres dies, però a ells els hi havia semblat un segle. Dilluns 5 11 hores 6 minuts La Lluciana es va despertar, estava marejada i ho veia tot borrós, va intentar aixecar-se del llit, però va vomitar. Com podia haver vomitat si a ella li semblava que no hagués menjat res solid en dies,pensava, però els seus record deien el contrari. La nit anterior havia anat de festa amb els seus amics habituals, s’ho estaven passant molt bé, però aquella nit havia sigut diferent, havia begut massa estava molt marejada, recordava que li havien ofert alguna cosa i havia dit que no, va començar-ho a veure-ho tot negre i ara estava en un hospital. Per la finestra el sol estava a dalt de tot al cel i els rajos de llums s’escolaven per les persianes grises d’una gran finestra amb vistes a la ciutat. Encara era poc conscient d’on era quan un home jove amb bata blanca va entrar per la porta, el seu rostre era blanc com la neu i els seus cabells rossos li queien sobre el front, fàcilment podria haver passat per un reconegut actor de cinema o un cantant d’alguna banda pop. En veure-la desperta va somriure, ella no sabia perquè, però també ho va fer. -Bon dia sóc el doctor Xavier, com et trobes Lluciana? -Una mica marejada - Va respondre ella - On estic?, on són els meus pares? com he arribat aquí? - Tenia moltes més preguntes però aquestes van ser les úniques que va poder dir sense haver de tornar a vomitar. -Ets a l’Hospital del Mar, els teus pares portaven aquí tres dies, fa unes hores han marxat a casa per dutxar-se i menjar alguna cosa, és dilluns i la teva germana ha de estar de camí a casa - Tant feia que que estava allà al hospital?!!, per ella havien passat uns minuts com a molt algunes hores,però ja eren a dilluns. La primera idea que se li va passar pel cap va ser l’ examen de l’Eloi, d’aquell examen dependria el seu futur sobre si seria professor o no. El doctor va seguir parlant.- El cas es que segons ens han explicat els teus amics vas prendre una pastilla, una droga i vas caure en coma.- Ella? Una pastilla? Potser els seus amics haurien pres la pastilla però ella no, mai de la vida, tot i que anés molt borratxa. -Jo no vaig prendre cap pastilla - Va respondre tot intentant aixecar-se, però alguna cosa no anava bé. Sentia com tot el cos li feia mal menys les cames, es a dir, no les sentia, era com si no en tingues. Va començar a notar una suor freda, el sol que s’escolava per la finestra ja no li donava escalfor, es va treure les mantes del llit de sobte i va començar a cridar, no podia moure’s. El metge va cridar pel comunicador que portava a sobre que el cap de la planta vingues urgentment a la seva habitació. Es va plantar davant d’ella i la va aguantar amb força. Però estava molt nerviosa, atemorida i finalment va caure al terra. Tot seguit va arribar el cap de planta i entre ell i el Xavier la van aixecar i la van col·locar al llit. Ella estava plorant, li tremolava el cos sencer, no podia ser, es repetia una i una altra vegada dins el seu cap, ella no. Quan es va relaxar va poder escoltar de que estaven parlant els dos doctors. -Xavier com pot ser! - Cridava el cap de la planta un senyor de pell negre i que semblava que s’estigues a punt de jubilar-se.- Havíem revisat que tot estigués correcte, tot i després de l’atac d’ahir creia que aquesta noia podia seguir fent vida normal. Però dec haver comes algun error. En aquesta mateixa planta ahir va arribar un xicot de la seva mateixa edat, tenia una gran sobredosis de drogues i va morir just abans del seu atac. -Segur que no es culpa seva. - Va dir el Xavier mentres mirava a la Lluciana com si encara fos més fràgil que abans, com que si s’atrevia a tocar-la faria que es trenques com una bola de cristall. Es deu haver donat un cop durant el atac d’ansietat i al anestesiar-la se li han paralitzat els músculs. Creguim, es posara bé. - Tot i que ell sabia que no seria possible. -Vaig a cridar a la seva família han de saber que s’ha despertat i que…- En aquell moment es va parar, una infermera de cabells castanys i una mica grassoneta va entrar per la porta. Tots els de la sala se la miraven estranyats, portava entre el braç un diari enrotllat. A la portada hi havia un títol molt impactant al costat de les típiques noticies sobre la corrupció i el resultat d’un partit de futbol: Ballant amb la Mort, la imatge principal i que ressaltava amb totes les demés era la de una noia jove, a la camilla d’un hospital tota ella connectada per tubs i endollada a unes quantes maquines de les quals depenia la seva vida. La primera reacció dels metges va ser de sorpresa, els números de la habitació de la jove eren els mateixos que els de la habitació de la Lluciana. Es a dir era ella. La cara se li va desfigurar, una sensació d’angoixa li va recórrer tot el cos, per uns instants va oblidar-se de les seves cames i va adonar-se que tan sols feia unes hores ella havia estat en aquella situació entre la vida i la mort, indefensa sense poder fer res només esperar a que el destí decidís. El Xavier va començar a llegir el article.- La seva veu ja no era tan melodiosa com ella recordava ni era tan atractiu.- El article deia que ella havia pres una pastilla d’Eva quan estava de festa amb uns amics i que actualment es trobava en coma. Ara entenia el títol de la portada “Ballant amb la Mort”. Al acabar de llegir-lo ella va dir: -Això no es cert és tot una invenció! - va cridar desesperada i amb llàgrimes al ulls.- Jo no he pres mai cap pastilla! Es cert que me'n van oferir però no n’he pres mai! - Si en aquells moments els seus ànims s’haguessin pogut mesurar, ella els tindria sota zero. No parava de plorar, tenia els llavis plens de saliva i li queien els mocs. Mai més podria aixecar-se i caminar, córrer, la seva vida mai seria igual i tot per un acte del qual ella tenia la consciencia de que no havia fet, prendre una pastilla. Tots els metges la miraven amb cara de vergonya, creien que era una mentidera, tots menys el Xavier, la seva mirada era de preocupació i de consol, però tot i això no serviria de res. El doctor de pell negre i la metgessa van marxar, a la sala només quedaven ella i el Xavier, qui l’estava vigilant, quan ell va obrir els llavis. -Jo et crec. - va dir en veu baixa i atemorida - Crec que tu no vas prendre la pastilla. Fa uns anys, la comarca de Barcelona va tenir un cas en el qual un adult va ser drogat i va morir, mesos després de la seva mort es va demostrar que l’havien drogat i que ell no s’havia suïcidat com tothom creia, sinó que l’havien assassinat. -Es cert que vaig estar de festa i que havia begut molt, però no vaig prendre cap droga, ho juro. Els meus amics estaven allà amb mi, tots menys el meu novio, que tenia exàmens, tot i això, sé que jo no en vaig prendre. -De veritat que m’ho crec Lluciana, per no saps com demostrar-ho. -Ell tenia raó, potser ella sí que havia pres la pastilla, potser sí que havia sigut tant estúpida de deixar-se portar per l’alcohol i els seus amics i havia pres la puta pastilla, i per la seva culpa ara no podria tornar a moure les cames. Dilluns 5 13 hores 32 minuts La Lluciana es va adormir. Tot i que portava tres dies seguits dormint, va aconseguir aclucar l’ull. De sobte es trobava a casa seva, marxava de casa quan va sonar el telefon, òbviament la seva germana no va tenir la intenció d’anar-lo ha agafar i tot i que portava tacons va sortir corrents a agafar-lo però al despenjar el telefon no va contestar ningú, es devien haver equivocat. Va sortir de casa, era tard tot i això encara feia sol. Havia començat l’estiu i era el primer dia que portava màniga curta i uns “shorts” massa ajustats. Es dirigia cap a l’entrada del metro però va aparèixer al portal de casa l’Eloi, ell li estava donant un petó, quan ella va voler entrar a casa seva, ell no li va permetre, deia que ho tenia tot escampat, típic en l’Eloi, quan marxava va notar una cosa que la va estranyar, el llum de casa l’Eloi era apagat com si no estigués a casa tot i que ell havia pujat. Es va fer fosc. De cop era de festa en una discoteca “cutre” dels barris del raval de Barcelona, els seus amics havien comprat una pastilla i li oferien, ella no parava de dir-los que no. Estava a punt de mirar el seu telefon mòbil quan de sobte... Es va despertar, aquesta vegada eren els seus pares els que estaven a l’habitació. Tenien els ulls envermellits i les cares vermelles, com si haguessin estat plorant. La seva mare es va adonar de que ella havia obert els ulls. Va aixecar-se d’un bot de la cadira, es va apropar a ella i li va donar mil petons al front , després son pare va fer el mateix. -Com et trobes? - Va preguntar la mare -Bé, però…- Va escatar a plorar. Ella no era així, ella s’enfrontava a la vida com si estigués en una partida d’escacs, potser havia de sacrificar algunes peces però sempre acabaria guanyant. Ara es trobava indefensa, i en la única cosa que podia pensar era en com seria el primer dia d’escola. Els metges de l’hospital li havien dit que havia de passar un cop per setmana a reabilitació i que li farien probes cada mes. Ara ella hauria d’acostumar-se a la seva companya, segurament de per vida, la cadira de rodes. Els dies següents va estar fent repòs a l’hospital, van passar-la a visitar l’Eloi i els seus amics, tots estaven molt contents de que per fi hagués sortit del coma. La Loreto ja no havia tornat a vomitar i era sorprenent que en una setmana hagués canviat tant el seu aspecte, se la veia més bonica, més colorida, amb més força. Per altra banda els pares dels seus amics els havien castigat a tots de per vida i no podrien tornar a sortir de festa. Però aquest no era l’únic problema el dia que la Lluciana havia despertat, el pacient que havia mort de sobredosis a l’habitació del costat era el Raül. La Lluciana no el coneixia gaire el Raül, l’havia vist una o dues vegades en algunes festes, però se li va esquinçar el cor. A aquell noi ja l’havien advertit del risc de prendre les drogues que consumia, però no n’havia fet cas. L’Eloi, al contrari si que el coneixia bastant, eren amics des de petits, tot i que no semblava gaire afectat, és probable que sigues perquè era íntim amic del traficant que havia donat les pastilles als seus amics. Dilluns 12 10 hores 56 minuts El primer dia de classe va ser estrany, tothom se la mirava pels passadissos, no la saludaven i el professors no paraven de fer preguntes. Estava farta no suportaria més tanta pressió. Va anar al lavabo, el lloc on solia anar a plorar quan era a casa. Diuen que els lavabos de les noies son molt més nets que els dels nois, però en aquells moments ella pensava que no. Els lavabos de l’escola mai li havien agradat, eren bruts i feien olor a pixum, però de vegades no hi havia més remei que entrar-hi. Era sobre la tassa del vàter quan es va obrir la porta i va escoltar a dues noies entrar. -Tia, aquest cap de setmana la liarem parda- va dir una de les noies, Aquesta portava unes bambes Nike de color rosa, la típica roba d’una “choni”. Era curiós, la escola estava plena de gent com ella. -M’han dit que hi ha un nou venedor de xocolata, i que és molt barata, la festa no s’acabara mai! - va contestar l’altre, que portava unes botes amb unes plataformes de 4 centímetres. -Ja ho he escoltat, però té molt poques unitats i s’han de reservar, però per sort nostre un dels de quart el coneix. -I com ho farem per que ens la reservi? -Diuen que el podem trobar a…- La campana per tornar a classe va sonar, les dues noies van marxar a corre-cuita del lavabo. -Anirem demà per la tarda. Es que avui no puc tia... - es va poder escoltar una vegada havien creuat la porta. Van passar uns minuts, es va quedar pensant al lavabo, després de tot el que havia passat encar hi havia gent que es seguia jugant la vida i gastant els diners en drogues que els podien arribar a matar.Va sortir del lavabo. Se li feia complicat pujar i baixar de la cadira de rodes, portava els pantalons mal posats i la seva samarreta de tirants descol·locada, encara necessitava molta pràctica. Les classes van ser tranquil·les aquell dia, menys per l’Eloi. Van entregar-l’hi l’examen i el tenia suspès. -Òbviament culpa meva - va pensar la Lluciana, si no hagués sigut tant estúpida ara no estaria en aquesta situació, l’Eloi no estaria suspès, els seus amics no estarien castigats i ella no aniria en cadira de rodes. Es va enfadar. Dilluns 12 17 hores 19 minuts Quan va arribar a casa aquella tarda es va tancar a la seva habitació i va intentar acabar els deures que tenia pendents de les dues setmanes anteriors, però va ser complicat, no s’enrecordava de res, no estava concentrada hi havia alguna cosa que no li deixava pensar amb claredat. Potser algú hauria d’avisar a aquelles noies del lavabo ,o hauria de demanar perdó a l’Eloi. Dilluns 12 23 hores 43 minuts Per la nit la Lluciana va tornar a tenir el mateix somni que la setmana anterior, amb la diferència de que ningú la va despertar, i per això va poder continuar el seu somni, es trobava amb els seus amics de festa, ells li oferien una pastilla i ella no parava de dir que no, quan va sonar el mòbil, el va agafar, era l’Eloi. -Lluciana ja he estudiat, on sou? m’apunto a la festa.- La seva veu sonava ronca, com si hagués estat plorant o cridant. -Estàs bé? -Si, si estic una mica refredat - refredat a principis d’estiu, el seu novio mentia molt malament. Va riure per sota el nas. -D’acord ens veiem al Pandora’s - L’Eloi va tancar el mòbil de cop. No era normal en ell aquest comportament, sempre es despedia amb uns petons. Dimarts 13 6 hores 2 minuts La Lluciana es va despertar, encara era d’hora, el sol ja estava sortint, devien ser les 6, no tenia ni idea de que feia desperta aquella hora. Va intentar aixecar-se del llit i va caure, es va fer mal, havia picat amb el cap al terra i s’havia mossegat una miqueta el llavi, sort que no havia sigut res greu ni havia fet gran enrenou, els seus pares ja estaven prou preocupats per ella com per que encara possés més llenya al foc. A dures penes va poder tornar al llit, va estar pensant en l’Eloi i aquell somni tant estrany, l’Eloi era a casa quan ella va prendre la pastilla, els seus amics no l’havien vist i van cridar-lo per dir-li que… La porta es va obrir i va entrar la seva germana Norma. Portava el pijama mig descol·locat. Ella si que havia sentit el cop, els últims dies no havia pogut dormir amb tranquil·litat, tenia bosses als ulls i estava tot el dia despistada. -Bon dia - va dir endormiscada - he sentit un soroll i he vingut corrents, estàs bé? -Si tranquil·la, he caigut del llit, de vegades no recordo que… - La seva mirada de tristesa es va dirigir a les seves cames. -He tingut un mal son, no puc dormir. -Vine amb mi. La Norma va entrar dins el llit amb la Lluciana, feia molt que no es trobaven així les dos juntes, des de que la Lluciana havia conegut l’Eloi, la seva germana ja no parlava tant amb ella, per alguna raó i tot i que era una mica estúpid, la Lluciana sospitava que a la Norma li agradava l’Eloi. Se li va escapar el riure, la Norma la va mirar estranyada i van riure juntes. Dimarts 13 17 hores 16 minuts Aquell dia l’escola va anar millor tot i que l’Eloi seguia estrany, la evitava, ja no li deia que la estimava i ella no tenia clar perquè. A la tarda a la sortida de l’escola es va quedar parlant amb la Loreto . Feia dies que no tenien temps per parlar a soles les dos juntes, la Loreto ja no feia tant mala cara, se la veia més feliç, més carinyosa fins i tot. -Loreto veus aquelles dues. - Va dir la Lluciana en veu baixa. -Si, que “chonis” les dues si us plau. - Va dir la Loreto però en veu alta com si no se'n adonés de que anava el tema. -Vols baixar el to de veu! Ahir les vaig escoltar d’amagat al lavabo i deien que anaven a comprar drogues a un noi de quart. -Em sorprèn que segueixin així sabent el que va passar. -Hauríem de dir-lis alguna cosa. La Loreto es va aixecar i va començar a moure a la Lluciana. Tot i que encara era com un fideu, tenia prou força com per portar-la, tot i que no corrents. Les dues noies van marxar a tota velocitat, les van començar a perseguir. No paraven de cridar que s’aturessin però cada vegada caminaven més ràpid. Fins que es van parar a un carreró. La Loreto i la Lluciana es van apropar amb molt de compte, i van poder observar que al carreró hi havia un noi, alt amb una caputxa negre. Les dues noies es van apropar amb por al noi, que s’arrepenjava a una paret plena de “graffitis” on es podien llegir diversos insults i on hi havien dibuixades xeringues de droga. La Lluciana i la Loreto estaven massa lluny per poder escoltar la conversa que mantenien les dues noies amb el noi misteriós. Una va deixar uns quants bitllets a les mans del noi, en aquell moment un cotxe de la policia va passar per davant d’aquell carrer estret i fosc i es va parar en sec. El noi de la caputxa va començar a córrer cap a la direcció on estaven amagades espiant la Lluciana i la Loreto. El que va passar després va succeir molt ràpid, el noi de la caputxa va girar el carrer i va xocar amb la cadira de la Lluciana, la Loreto el va intentar agafar però tot i que el seu aspecte físic havia millorat durant les últimes setmanes no tenia prou forces com per agafar a un noi que era el doble de corpulent que ella. El noi va escapar, la policia el seguia, però els havia tret molt avantatge. -Estàs be? - Va preguntar la Loreto am el cor encara a cent i esbufegant.- Quasi em tira al terra! -Tranquil·la estic bé, només li ha fet un cop a la cadira, llàstima era nova. On són les dues noies? -Han fugit corrents al veure el cotxe de la policia. -Qui era aquell noi? - Va preguntar la Lluciana, quan de sobte va veure una cartera de pell fosca. Semblava cara, tot i que estava molt deteriorada segurament per el pas dels anys. Havia caigut en un bassal d’aigua bruta. La Lluciana va estirar el braç i va agafar la cartera, que pesava més del que s’hauria imaginat. La va ensenyar a la Loreto. -Que és això? No ho agafis amb les mans tia, ves a saber on ha estat. -Em sembla que li ha caigut al noi de la caputxa. -Què hi ha? La Lluciana va obrir la cartera.A dins hi havien algunes cigarretes i dues pastilles guardades en una bossa. També hi destacaven una full de publicitat del Bar Restaurant La Perla, un bar que estava de camí a casa de l’Eloi, i un carnet de la biblioteca de l’escola, en aquest no hi havia cap foto ni nom, només un codi de barres. Havien de saber qui era el noi encaputxat, el traficant de l’escola. Dimecres 14 7 hores 36 minuts La Lluciana es va despertar de cop, havia tornat a somiar el mateix, estava farta ja d’aquell estúpid somni, no podia parar de recordar-li l’error que havia comès, i que tota la culpa era d’ella, que si estava en aquella situació era perquè havia pres una puta pastilla. Va aconseguir aixecar-se del llit i va seure a la seva cadira, estava esgotada. La nit anterior no havia pogut parar de donar voltes al llit pensant qui era el noi encaputxat. Tenia por de que aquell noi portes drogues a l’escola i que a algú li pogués passar el mateix que va patir ella. Havia parat de posar-se pantalons ajustats, eren massa complicats de posar i molt incòmodes si havia d’estar tot el dia asseguda. Dimecres 14 9 hores 25 minuts Quan va arribar a l’escola no se sabia res de l’Eloi, no havia enviat cap SMS ni havia trucat a l’escola per avisar de que estava malalt. A l’hora del pati la Lluciana i la Loreto es van trobar, les seves mirades es van creuar, en uns instants descobririen l’ identitat del noi encaputxat. Van entrar a la biblioteca i van passar el codi de barres on s’asseia la bibliotecària. Va ser tant fàcil com dir-li que havien trobat el carnet i volien saber de qui era per tornar-li. Però la sorpresa va ser inquietant, el carnet era el de l’Eloi. A la Lluciana se li van ennuvolar els pensaments, va començar a plorar i se li va encongir el cor en un puny. La persona que més estimava en el món, que s’havia encarregat de buscar al camell que havia proporcionat la droga als seus amics aquella nit, per salvar a la Lluciana. Mai s’ho hagués imaginat. La Loreto estava igual d’espantada, no sabia si consolar a la Lluciana o plorar ella també. Dimecres 14 16 hores 18 minuts Eren les quatre de la tarda, la Lluciana estava desesperada, encara no li cabia al cap la idea de que el seu novio, l’Eloi, fos el traficant que estava venent droga a l’escola, però del que tenia més por era de que estigués relacionat d’alguna manera amb el coma d’en Raül o el fet que ella mateixa hagués estat en coma. Va trucar-lo durant tota la tarda i no va haver resposta fins que va ser tard. Dimecres 14 20 hores 43 minuts El telèfon va sonar, era l’Eloi. La seva veu sonava ronca com en el somni que havia tingut la Lluciana. -Hola, que ets la Lluciana? - Va preguntar amb la veu com si s’estigués ofegant. - He vist les teves perdudes i SMS. Estic una mica refredat i tinc la veu ronca, per això no he anat al cole. -Estava preocupada, com que no has trucat a ningú…- Ella només tenia un fil de veu que se li anava trencant cada vegada de deia una paraula. -Et trobes bé tu? Et noto una mica inquieta. T’ha passat res?. - Aquest cop la veu de l’Eloi era com quan li parlava a cau d’orella i li deia coses que li feien venir calfreds a tot el cos. En aquell moment per el cap de la Lluciana van passar mil i una preguntes. Li dic la veritat? , ho hauríem de parlar cara a cara? , i si em vol fer mal? , i si estic equivocada, s’enfadarà? si li deia la veritat i la idea de la Lluciana no era correcte, es trauria un pes de sobre. De lo contrari segurament la seva vida ja no seria la mateixa, no podria tornar a confiar en algú mai més, si de veritat l’Eloi era el traficant… No podia preguntar-s’ho més, va decidir. -He trobat una cartera negre de pell, hi havia un carnet teu. - Estava espantada, la veu li tremolava, quasi es va ofegar mentres deia la frase. Es va fer un silenci incomode a la trucada. -On l’has trobat! - Va cridar l’Eloi, estava furiós. -Això vol dir que és teva? - No podia arribar a creure’s que el seu novio era el traficant de l’escola. -A hores d’ara ja sabràs que sóc el traficant de l’escola. - La Lluciana tenia por. -Tu vens droga a l’escola, diguem perquè! - Va cridar tant fort que fins i tot els veïns ho devien haver escoltat, no hi havien parets suficientment gruixudes com perquè no es poguessin escoltar els seus plors mentre l’Eloi li explicava el perquè. -El meu tiet és el cap de la màfia, estan situats al bar La Perla. Mentres tu estaves en coma jo estava perseguint a en Poli, un camell estúpid per matar-lo i recuperar el carregament d’Eva que tenia planejat emportar-se de la ciutat. Per desgracia meva aquell canalla va morir i les píldores van caure a la claveguera i ara el meu tiet em fa treballar venent drogues a l’escola. La Lluciana va començar a marcar el número de la policia al telefon fixe de casa, de mentres l’Eloi seguia explicant. - Cap dels nostres amics se’n havia adonat, només el Raül, estava massa enganxat a aquella merda. La nit anterior a que et despertessis, tot i que ja tenia una pastilla, em va demanar que li portes més, però no portava diners a sobre. Em va amenaçar dient que si no li donava trucaria a la policia, i li’n vaig donar, però una dosis més de la necessària i va morir de sobredosis curiosament a l’habitació del teu costat. La policia va contestar. -Carrer Murilló, numero 183, numero quart segona. Drogues. - Van ser les úniques paraules que li van sortir dels llavis. No podia més. -La nit que tu vas caure en coma jo estava buscant aquell canalla del Poli, per això va regalar la droga al Santi, tot i que ell us va dir que l’havia comprat. Us va donar les defectuoses. Lluciana, estàs així per culpa meva… - L’Eloi va esclatar a riure. - Jo he matat al Raül i per culpa meva ara estàs en cadira de rodes, però com saps la meva historia hauré de matar-te. - De fons van començar a sonar sirenes, la policia s’apropava a tota velocitat a l’edifici on vivia l’Eloi.- Mala puta!!, has trucat a la policia!, maleïda siguis!. - La Lluciana es va armar de valor. -Ara pagaràs per el que m’has fet i per el que li vas fer al Raül, moriràs a la presó i no podràs tornar a veure la llum del sol. - Estava enfadada, furiosa, va fer un cop de peu a la paret, les cames li havien reaccionat. Es va quedar sorpresa. Nomes escoltava respirar fort a l’Eloi. -Ahhhhh!!! - El crit de l’Eloi va ser de desesperació. Després va sonar un tret i es va tallar la línea. Carla Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin
  a Gil / Joana Riera / Marc Garcia/ Jun Jin)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Llençantlonegre  + (Divendres 15 de Març. Estimat Tirant, …
  Divendres 15 de Març. Estimat Tirant, T’escric aquesta carta perquè fa estona que no ens veiem i m’agradaria que em contessis un poc com et va la vida. De tots es ben sabut que ets ben fort i valent, que has participat en guerres, que ets un heroi... Ara bé, el que no tothom sap es que ets un covard amb les dones! L’altre dia, parlant amb una amiga de la Carmesina em va contar que te li vas declarar amb un espill,mira que n’ets d’enginyós! És una manera ben original de declarar-te, ben digne del teu enginy, també em va contar que amb Carmesina et surt la teva cara sensible, vaja quant t’interessa si que n’ets de sensible eh?. Què fa la viuda reposada? Segueix intentant sabotejar-vos? És una dona ben pesada eh, jo que tu vigilaria, que no és normal que faixi tot el possible perquè no vos caseu, ves a saber si també li agrades! Què tal estàs del teu mal de costat? M’han dit que la cosa no millora, vaja, quina molèstia tenir que suportar una malaltia així, fa dos dies, al meu cunyat se li va morir la mare de mal de costat també, és una cosa ben seria, espero que et puguis recuperar satisfactòriament. Com està el teu cosí Hipòlit? Espero que continueu tenint tanta bona relació com sempre, es un bon home, sempre t’ha ajudat en tot el que ha estat al seu abast i més. Ja tinc ganes de que ens tornem a veure i m’expliquis de nou com vas impedir juntament amb Felip vareu aconseguir evitar que el Soldà del Caire i els seus aliats genovesos aconseguissin apoderar-se de l’illa de Rodes, i això sense perdre de vista que també vas aconseguir ajuntar a Ricomana amb Felip! Des de el meu punt de vista, es una de les teves aventures mes sorprenents. Una altra de les teves aventures, la que vas anar al nord d’Àfrica ja no m’agrada tant, perquè em sembla injust que el fill del Cabdill et fiqui a la presó. Però després tu vas posar de manifest que ets un gran home, ja que quan el fill del Cabdill t’allibera per demanar-te ajuda tu acceptes i juntament amb altres captius alliberats l’ajudeu. Si es que fins i tot vas salvar l’imperi Bizantí! Però sens dubte la teva millor proesa va ser la teva batalla amb el gos, mira que barallar-t’hi a mossegades! Si es que ets únic fins i tot per això. En resum, espero que ens posem més en contacte, que ja et trobo a faltar. Salutacions, El teu amic.
  tar. Salutacions, El teu amic.)
• Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Lamprt2002  + (Divendres, 24 de febrer del 2017 Benvingud …
  Divendres, 24 de febrer del 2017 Benvinguda Sylvie, Em dic Fiona, visc al Canadà i tinc catorze anys. L’altre dia em vaig assabentar de la teva història; era a la piscina de casa meva, amb la meva família, quan vaig veure la meva germana petita, la Katie, amb l’ordinador, dibuixant la teva cara. Li vaig preguntar qui era sorprenent-me molt en veure’t, vaig veure que dibuixava la cara que havia vist a preferits de l’ordinador de la meva madrastra. No em va voler explicar què era aquella pàgina web. Més tard, vaig anar a casa de la meva mare, vaig entrar a l’habitació i em vaig posar a investigar sobre la teva història. Seguidament, va entrar la meva mare, li vaig preguntar si sabia quelcom d’aquest tema, em va dir que hi havia col•laborat donant una mica de diners. Jo no em vaig donar per satisfeta, volia saber més sobre tu, conèixer la teva història, la teva situació, la teva família. Vaig seguir refrescant la pàgina web dia a dia, intentava veure si podia coneixe’t, ajudar-te, però veia que no, no podia fer-hi res. Cada vegada que miro la pàgina web se’m gela el cor en veure’t a tu, la teva família, les condicions en què viviu per culpa de la maleïda guerra, causada pels nostres interessos, pels nostres capricis innecessaris. Volem tenir-ho tot: mòbils, tauletes, ordinadors… I no ens adonem dels problemes que pot causar, hem creat una guerra que dura bastants anys, hem explotat gent del teu país i no només t’ha afectat a tu sinó a molts països asiàtics que treballen moltes hores en condicions infrahumanes per després rebre un sou que no compensa ni la meitat de la feina . He rumiat molts dies en què puc fer per ajudar-te a venir a tu i als teus aquí amb mi. I per això he començat a treballar en un bar, que no m’agrada gaire, però quan penso que mes a mes puc estalviar diners per poder portar-vos, se’m passa tot. A partir d’ara donaré tots els diners que tingui estalviats. A més a més a l’escola, faré que nens com jo s’adonin de la teva situació i hi col•laborin. Un cop vingueu podreu anar a l’institut i a l’escola on podreu preparar-vos pel futur, on tu podràs ser tot el que et proposis. Una abraçada molt forta. Espero veure’t aviat! Fiona.
  molt forta. Espero veure’t aviat! Fiona.)
• Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles  + (EL FINAL DEL LLIBRE: el diari vermell de …
  EL FINAL DEL LLIBRE: el diari vermell de la Carlota Flanagan va vindre a casa a buscarme. El i jo estàvem molt confusos respecte a la nostra relació bàsicament pel que va passar amb la Nines y el Koert. Havíem acabat els nostres diaris de sexe. Ell va començar la conversació amb un sencill “hola”, estava un poc nerviós y li vaig proposar quedar en el parc, aquel lloc on ens besem per primera vegada. Els dos estàvem molt callats i jo ja estava a punt d´anar-me pero es va donar compte, em va detindre i em va dir tot el que sentia per mi. No m´ho esperava però em va demanar ser la seua nóvia donant-me temps per ha pensar-ho. No vaig tardar molt en tomar una decisió. Al dia següent ho cridi per a dir-li que acceptava. Es maravellós! M´he enamorat. Nostres pares s´alegraren molt a l´enterar-se de la gran noticia.
  en molt a l´enterar-se de la gran noticia.)
• Activitat 2 sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Àcidclorhídric  + (EL FUTUR OCULT DE LA RITA Feia ja tres me …
  EL FUTUR OCULT DE LA RITA Feia ja tres mesos que estava casada amb en Vicenç. Al principi tot era bonic, molt bonic, ella era amable amb mi i em portava a festes i esdeveniments importants on coneixíem altres matrimonis i passàvem una bona estona tots plegats. La casa era preciosa. La porta de l'entrada era verda i molt alta amb un pom daurat molt lluent que feia goig des del carrer. El passadís era molt llarg amb unes rajoles blanques i negres brillants que quedaven molt bé amb el color clar de la paret. El menjador era molt espaiós i a la taula podíem seure 12 persones, alguns cops convidaven a les nostres amistats i passaven una bona nit. Tots els mobles eren lluents i d'una fusta resistent que li donaven un ambient elegant a la casa. La cuina també era molt gran i molt ben preparada, però jo no la utilitzava gaire perquè teníem dona de fer feines. El millor de tot era el nostre dormitori, amb un llit enorme i uns llençols daurats molt bonics. L'armari ocupava gairebé tota la paret i a dins tenia una pila de vestits nous perquè el meu marit en concedia tots els capritxos i la majoria eren roba i joies. També teníem un jardí tot verd, molt verd i ple de flors diferents de molts colors vistosos que donaven alegria a la casa. En general vivia com una reina, no treballava i passava tot el meu temps lliure passejant pel parc o comprant per lluir-me a les nostres activitats socials. Pensava que no podia demanar res més, que ho tenia tot, una marit bo i tot els béns materials que podia desitjar. La situació va canviar quan feia més o menys dos mesos del matrimoni, en Vicenç va canviar el seu comportament. Ja no era tan amable i em deia sovint que era una desagraïda perquè no el compensava per tot el que ell em donava, que no era una bona dona i que no demostrava el meu amor. Ja no volia donar-me tanta llibertat com al principi, deia que no estava bé que una esposa sortís tan sovint i passegés sola pel parc sense el seu marit. Jo em sentia reprimida perquè sempre m'havia agradat sentir-se un poc independent i no sabia com estar-me a casa sense fer res esperant-lo, ell només podia acompanyar-me a passejar els diumenges i jo no volia estar sola i avorrida a casa la resta de la setmana. La meva reacció va ser enfadar-me i negar-me al principi, des de sempre jo havia sentit que tenia el control sobre la nostra relació i ara era ell qui volia dominar-me a mi, no hi estava d'acord. A les poques setmanes em vaig veure obligada a fer-li un poc de cas perquè s'em feia molt pesat haver d'aguantar les seves queixes, jo li deia que havia de fer la meva vida quan ell era fora de casa i ell vinga dir que això no podia ser i que les dones han d'esperar al seu marit a casa i no poden sortir soles. Tot i que l'obeïa més que al principi, alguns cops sortia d'amagat a passejar pel parc Güell perquè necessitava prendre l'aire i no aguantava més estar-me a casa. En aquell temps vaig recordar el meu somni de ser hostessa de vol, de viatjar pel món, conèixer nous llocs i sentir-me com una papallona que vola feliç i radiant pel camp. Per això un dia em vaig escapar de casa abans que en Vicenç tornés de la feina i vaig anar a l'aeroport. Vaig passar hores mirant com sortien els avions i imaginant-me cap a on volaven i què devien estar fent les hostesses a dins, passejant amb el carro de les begudes i col·locant el coixins als passatgers. No sabia ben bé que hi feia allà ni quanta estona havia passat mirant els avions allà parada, però de repent vaig sentir una veu al meu darrere que em preguntava com estava, si em passava alguna cosa. Era una veu greu i molt agradable que em transmetia seguretat, em vaig girar i em vaig trobar amb uns ulls blaus preciosos que em miraven. Era un home molt ben plantat, amb un somriure i unes dents blanques i un cabell fosc i brillant que li quedava molt bé sobre el seu rostre delicat i atractiu. Portava un uniforme de pilot molt elegant que li quedava molt bé, amb cap altra roba no hauria estat millor, em va dir que es deia Pau. Jo no sabia què dir-li, estava emmirallada pel seu aspecte. Sense saber ben bé com, vam acabar els dos en una cafeteria i vam passar hores parlant sobre la seva feina, els viatges que havia fet i els llocs que havia visitat, la seva vida era com un somni per a mi, un somni del passat que havia tornat a ressorgir al meu pensament. En adonar-me de l'hora que era em vaig sorprendre, feia hores que el meu marit era a casa i devia estar fet una fúria, però no em feia por, feia temps que no em divertia tant i em trobava tan bé amb la companyia d'algú. Li vaig proposar de passar la nit junts, que em sorprengués, que em portés a algun lloc especial, va ser una decisió sobtada, però vaig sentir-ne la necessitat, necessitava sentir noves emocions i sortir de la terrible rutina a la qual em volia sotmetre el meu marit. Vam passar una nit meravellosa, vam passejar pel port, vam estar mirant la mar i les estrelles al mirador, parlant sobre com seria de bonic viatjar plegats. Ens vam despertar a la platja amb la sortida del sol i el soroll de les ones al costat. Em sentia molt bé als seus braços, aquell sí que era un home per a mi, compartia el meu afany de veure món i em podia treure d'aquella presó, d'aquell terrible matrimoni que m'obligava a romandre al barri on havia viscut des de feia anys on el meu únic destí era tenir fills i estar a casa esperant a un home, una cosa molt allunyada de les expectatives de tota la meva joventut. Vam pensar que havíem de fer alguna cosa, tot era molt precipitat, però volíem estar junts i per això ens havíem d'escapar plegats. Vam quedar que ens trobaríem a la plaça del Diamant a les quatre de la matinada de la nit següent. En tornar a casa en Vicenç estava molt enfadat, deia que allò no podia ser i que tenia sort que no em portés a la presó perquè per una cosa així no se li podia permetre a una dona i que ell m'estimava i m'ho perdonava però em va deixar molt clar que havia d'aprendre a tenir-li respecte. Ni tan sols em va demanar on havia estat ni què havia fet, només es volia assegurar que allò no es repetís i em va dir que a partir d'aquell moment jo no sortiria mai de casa sense ell, que l'esperaria fins que tornés de la feina i que s'acabava allò de fer de dona indecent. A jo ja tot m'era igual, li deia que sí a tot i que no es preocupés, que estava molt penedida i que volia ser una bona esposa per a ell, que el volia complaure i ser una dona com cal. Va quedar conforme amb les meves paraules i em va deixar tranqui-la la resta del dia, jo em vaig passar les hores pensant en la nit i en els meus plans amb en Pau. En havent sopat, li vaig demanar a en Vicenç si podíem anar a dormir d'hora perquè estava cansada i va dir que hi estava d'acord perquè al dia següent s'havia de llevar d'hora. No vaig dormir ni un sol minut, un poc abans de les quatre em vaig aixecar, em vaig vestir, em vaig assegurar que en Vicenç seguia dormint i vaig sortir de casa amb molt de compte, no m'emportava maletes ni res, no necessitava res més. Quan vaig arribar en Pau era allà, va dir que agafaríem un cotxe i ens mudaríem a França on tenia contactes i podria aconseguir treball a una nova companyia, treball per a ell i per a mi, per fi podria ser hostessa. Junts podríem treballar i viatjar plegats i formar una família. I d'aquesta forma vaig començar una nova vida al costat d'un home fantàstic amb el qual tenia moltes coses en comú, ens compreníem mútuament i èrem feliços plegats. Ara ja han passat cinc anys, tenim dos fills preciosos, un nen i una nena, una dona que treballa per a nosaltres i cuid els nens quan viatgem per feina. Ja m'he acostumat al país i a la seva gent que és molt més oberta que a Espanya, a més ja sabia el seu idioma perquè el vaig aprendre quan estudiava. Ara sóc realment feliç i tinc la vida que sempre he volgut tenir.
  i tinc la vida que sempre he volgut tenir.)
• Activitat sobre Wonder de l, pels Julian.  + (EL NOSTRE VIDEO FAREM UNA REFLEXIÓ DEL LLIBRE WONDER. A LA BIBLIOTECA GRABAREM UN VIDEO. IKER: PRESENTACIÓ I AUTOR. IZAN: RESUM DEL LIBRE. KILLIAN: TIPUS DE ENTRTENIMENT. MARC: FINAL DEL VIDEO.)
• Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels Recitadors de maduixes  + (EL PERSONATGE MÉS BUSCAT “SÓC LA NORMA”-E …
  EL PERSONATGE MÉS BUSCAT “SÓC LA NORMA”-El triangle amorós Hola nois! sóc la Norma, segur que em coneixeu per ser la germana de la Lluciana, la “perfectíssima” Lluciana. Tothom l’estima, bé, és clar, s’ho mereix; treu bones notes, és bona jugant als escacs, és guapíssima… Inclús té el nòvio perfecte, l’Eloi, m’agrada tant l’Eloi... Pot haver-hi alguna cosa pitjor que estar enamorada del nòvio de la teva germana? Ara sí que he posat la pota, estic en un compromís. Per posar-vos en situació us diré que l’Eloi i jo ens coneixem des que ell sortia de la mà amb la Lluciana, i, tot i que més d’una vegada hem creuat certes miradetes això no sembla haver foradat la capa del seu cor, ara formada per l’amor de la Luci, la meva germana. És estrany escriure-ho així de clar, però si voleu saber realment qui sóc, això forma part de mi. Avui és divendres. Acabo de sortir del col·legi; enguany estic fent quart de secundària. Bé, no em vull desviar del tema, el divendres és un dia on tothom surt de festa, a fer gresca. Tots menys jo. Els pares diuen que no tinc l' edat, sempre el mateix sermó. En canvi, la Luci s'ho passa d'allò més bé cada nit de divendres, és clar, ella té divuit anys... Em sembla una injúria, és molt injust, trobo que he demostrat suficient als pares com de responsable sóc i m'amoïna veure com ells no se n'aperceben. El millor que puc fer ara és deixar de pensar en la xerinola dels divendres per la nit. De fet he d'estudiar, tinc examen de Matemàtiques el pròxim dilluns. Ara que ho penso, seria una bona excusa per quedar amb l'Eloi, ell em podria ajudar a estudiar. Dit i fet, ara només cal telefonar-lo. Entre vacil·lacions penso "el telefono o no el telefono?" L'Eloi quasi mai surt els divendres per la nit, és molt aplicat en els seus estudis i l'erudit de la seva classe, segurament serà un enginyer professional... Avui la meva germana sortirà com cada divendres (amb tanta marxa, algun dia d'aquests li succeirà alguna cosa), això vol dir que ell serà sol a casa seva. 5 minuts més tard... Ja està, fet. Just l'acabo de telefonar. Semblava content (no més que jo, però). Passades dues llargues hores més seré allà amb ell, a casa seva, asseguda vora d'ell, vora el seu aroma, i estudiant matemàtiques, o intentant-ho. Ja friso per ser-hi. Ara que hi penso... Què és el que m'ha dit al final del diàleg?... Ah sí... que estava preocupat per ella, per la Lluciana. M'ha dit que l'inquieta pensar que aquest vespre ella sortirà amb la seva colla i amb un tal Raül, un xaval no gaire idoni. Es preocupa massa l'Eloi, en canvi ella mai parla d'ell, no estan fets l'un per l'altre. He de parlar amb la Luci, ella pensa que l'Eloi és com el meu tiet, si ho sapigués...En fi, L'Eloi està massa enamorat de la Luci, té la seva relació molt capficada, tant com un cargol enrroscat a la paret. Realment no hi tinc res a fer i aquest tema fa que vacil·li massa. No li donaré més voltes, sóc una nena, només tinc 15 anys, em queden mil i una experiències per viure encara, sóc intel·ligent, atractiva i tinc uns clotets molt divertits, sóc responsable, adoro ballar, cantar (la veritat és que ho faig força bé), tinc massa qualitats com per enssorar-me amb no res, no fa el pes amoïnar-se per certes ximpleries, ho deixaré de banda (poc a poc) i qui sap, tal vegada aparegui algun ballarí o cantant que em fagi el pes.
  lgun ballarí o cantant que em fagi el pes.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Peter anguila  + (EL SEGON ORIGEN DE LA HUMANITAT El Mecano …
  EL SEGON ORIGEN DE LA HUMANITAT El Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo Avui 19-5-1972 l’escriptor i novel•lista Manuel de Pedrolo ha donat una embranzida a la seva carrera literària publicant un llibre anomenat “El Mecanoscrit del Segon Origen”. És un llibre que tracta temes com el racisme, la supervivència i el drama. Aquest llibre està protagonitzat per dos joves anomenats Alba i Dídac. L’Alba és una noia de 14 anys que un dia tornant de seu hort veu a uns nois que estan ofegant en Dídac, un noi de 9 anys només pel fet de què tingui un altre color de pell. Ella es llançarà per salvar-lo i és en aquell moment quan van arribar uns platells voladors que van destruir tota la terra, a excepció d’ells dos perquè estaven sota l’aigua i dels ocells. En aquella situació només podien fer una cosa, anar-se’n del petit poble, que els havia aixoplugat fins llavors, i agafar tot tipus de recursos per fugir al bosc. Aquest és el punt de partida d’una imaginativa novel•la que farà gaudir a joves i adults. CRÍTICA NOVEL•LÍSTICA La co1mparació amb la primigènia de l’ésser humà ens dóna molt que pensar sobre aquesta novel•la curta que ens presenta Manuel de Pedrolo. Una història de supervivència, de lluita contra el desconegut, d’incerteses, de pors, però també d’amor i continuïtat, que ens transporten a un món destruït on tot ha de començar de nou. Manuel de Pedrolo ens fa gaudir d’una quotidianitat sorprenent, amb un vocabulari culte i una imaginació sorprenent. Novel•la del tot recomanable i que de segur es convertirà en una obra mestra del seu gènere. Aplaudim aquesta història totalment encisadora.
  dim aquesta història totalment encisadora.)
• Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Carlotes de Charly  + (ENTREVISTA ACTIVITAT 1 VIQUILLETRA Entrev …
  ENTREVISTA ACTIVITAT 1 VIQUILLETRA Entrevistador 1: Hola, bon dia! Estem en la ràdio Sant Antoni, hui anirem a entrevistar a dos actors molt reconeguts per tota la gent: Leonardo Dicaprio com a Flanagan i Scarlett Johansson com a Carlota. El llibre i la pel·lícula sobre la que tractarem s’anomena “El diari vermell de la Carlota”. Entrevistador 2: Carlota i Flanagan, estem molt contents de tindre-vos ací, el llibre de la Carlota ha sigut “best seller” durant més d’un mes i estem segurs de que la pel·lícula no ens decepcionarà. Carlota: Tant Flanagan com jo estem molt agraïts d’estar ací. Flanagan: Es veritat, teníem moltes ganes de vindre. Entrevistador 2: Començarem l’entrevista amb Carlota. Entrevistador 1: Aleshores Carlota, primer de tot, per què vas acceptar treballar en aquesta pel·lícula? Carlota: Quan em van proposar fer aquesta pel·lícula, em vaig posar molt contenta perquè em vaig comprar el llibre i em va agradar molt, i quan em vaig enterar de que el papel de Flanagan era per a Leonardo, tenia cada vegada més ganes de començar. Entrevistador 1: I tu, Flanagan? Flanagan: La veritat és que al principi no tenia gens de ganes de fer-la però quan em van dir que la meitat dels diners que recopilàrem anaven a ser per a una ONG per ajudar a la gent amb ITS vaig estar d’acord al moment, a més d'estar content de treballar amb la meua amiga Scarlett. Entrevistador 2: Per què no volies fer-la? Flanagan: Perquè ara mateix estic fent dues pel·lícules i no tinc molt de temps, però el trauré d’on puga. Entrevistador 1: Tu què penses d’això Carlota? Carlota: Em sembla perfecte, ja que encaixa molt bé amb el paper de Flanagan en la pel·lícula. Qualsevol actor voldria participar en aquesta pel·lícula ja que és una pel·lícula per a concienciar als joves de que han de prendre precaucions i a més d’educatiu és solidari. Entrevistador 2: Com has dit, és un llibre que ensenya a prendre precaucions, però, com vol ensenyar-lo? Carlota: Perquè en el llibre mostrem la preocupacíó de Carlota al pensar que està embarassada, i per això Carlota s’informa de tot els tipus d’anticonceptius . Entrevistador 1: Es queda embarassada? Flanagan: Podràs comprovar-ho l’un de Febrer. Entrevistador 1: Carlota, les escenes sexuals eren incòmodes? Carlota: No, perquè ja havíem treballat junts en altres pel·lícules, i perquè hi ha molta confiança, també no es mostren tant els detalls com al llibre, ja que és apte per als xiquets Flanagan: Clar, el que volem en la pel·lícula és ensenyar les precaucions sobre el sexe. Entrevistador 1: Carlota, què pensaven les teues amigues de la pel·lícula sobre fer un diari sobre la sexualitat? Carlota: Al principi no volien, ja que és un tema bastant incòmode per a fer-ho públic, però al final les vaig convèncer perquè em deixaren posar-les al diari i parlar d’elles. Entrevistador 2: I tu Flanagan, què penses sobre les amigues de Carlota? Flanagan: Em semblen bones xiques i bons exemples per a posar en el llibre. Entrevistador 1: I les teues amigues, què pensaven de Flanagan? Carlota: Sols una d'elles va saber que estava amb Flanagan, però no el coneixia. Entrevistador 2: Ens pots parlar de Koert? Carlota: Clar, en la pel·lícula és el meu exnóvio, teníem una relació difícil perquè vivia en altre país, Holanda, però em seguia agradant i jo volia estar amb ell. Entrevistador 1: Tu sabies res, Flanagan? Flanagan: Jo em vaig assabentar més tard, quan ell va vindre d’Holanda a Espanya, i Carlota va dir-m’ho. Entrevistador 2: Com vas a sentir-te quan t’ho va dir Carlota? Flanagan: Vaig sentir-me traït, perquè jo estava enamorat de Carlota. Entrevistador 1: Sobre quins temes consta el llibre? Carlota: La regla, el primer coit, l’embaràs, els anticonceptius, els genitals, l’homosexualitat, etc. Entrevistador 2: Qui és el personatge que millor representa el tema de l’homosexualitat? Flanagan: Gabi. Carlota: Gabi, és un xic de la classe, és homosexual, al ser diferent dels altres es riuen d’ell. Flanagan: El llibre ensenya que ser homosexual és una cosa normal i respectable. Entrevistador 1: I de què parlen sobre la pubertat? Carlota: Parla que una persona es pot desenrotllar abans o després i això es veu reflectit amb les meues amigues, no cal preocupar-se per això perquè al final totes es desenrotllen. Entrevistador 2: Ens ha agradat molt tindre-vos ací amb nosaltres. Flanagan: A nosaltres també, esperem que us agrade la pel·lícula que s’estrenarà pròximament. Carlota: I esperem tornar a vindre altra vegada. Entrevistador 1: Moltes gràcies, fins prompte!
  evistador 1: Moltes gràcies, fins prompte!)
• Activitat sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els corbs  + (ENTREVISTA QUICO SABATÉ 1. '''Qui ets?''' …
  ENTREVISTA QUICO SABATÉ 1. '''Qui ets?''' Sóc un guerriller antifranquista “un maqui”. La policia em persegueix perquè no estan d’acord amb les meves idees i la veritat és que he fet alguns robatoris, crims, però tot per ajudar als meus. 2. '''Amb qui fas aquesta feina?''' Amb uns amics meus i companys que són maquis igual que jo i que conec des de fa molt. Alguns dels meus companys no m’acompanyen en el viatge sinó que es queden en alguns llocs on a vegades ens serveix d’ajuda aturar o refugiar-nos per si algú ens està seguint. Un dels meus millors amics està a França i cuida de la meva dona i filla que malauradament nomé puc veure quan faig els meus viatges a allà. 3. ''' Què és el que et va inspirar a començar a fer de maqui, a revelar-te contra el franquisme?''' Al 36 al començar la guerra tot va canviar a casa, Hospitalet no era un lloc segur bombardejos constants, assassinats, saquejos, etc. Vivíem tots amb por per culpa de la repressió militar, va ser llavors quan amb els meus germans Josep i Manel vam decidir intentar lluitar contra aquesta injustícia i fer el mateix que ells però tot per poder tornar a la normalitat, és a dir, que tot tornés a ser com abans de la guerra que ells van guanyar al 39. 4. '''Com va ser el vostre començament com a resistents del règim?''' Vam començar a fer petits atacs fins a fer gran com aquests dels últims anys que vam fer en un Banc i l’alliberament dels presos de la presó Model, cosa que ens va fer donar a conèixer entre tots aquells que també estaven en contra del règim franquista. 5. '''Ens has parlat de que tot va començar quan va començar la guerra, però que n’era de la teva vida abans de la guerra, la teva infància?''' Doncs era tot molt més senzill la veritat, vivia a Hospitalet amb els meus pares i jo era feliç, jugava amb els amics a xapes, fèiem curses, etc i tot per a nosaltres era magnífic per alguns cops quan estàvem per casa vèiem la cara de preocupació de la mare o del pare, però llavors no enteníem res, érem innocents. 6. '''I la teva adolescència?''' Quan em vaig fer més gran van començar els problemes, vam perdre l’adolescència eren tot problemes l’únic que em va fer feliç va ser conèixer a la meva dona Leonor. 7. '''Com ha sigut la vida durant aquests anys?''' Fugides és l’única paraula que trobo per definir-la, fugides i por, però mai diré que repetiment tot ho faig perquè els meus fills i els vostres puguin algun dia viure millor que no pas els seus pares. 8. '''On t’amagues en les teves fugides?''' Tenim molt refugis repartits per Catalunya i França, últimament han caigut molts com la lleteria que era on normalment anàvem i on trobàvem gent que ens tractava de meravella i teníem molta confiança amb ells però ara a la presó no ens poden servir d’ajuda, ens agradaria poder-los ajudar per tot el que han fet per nosaltres. 9. '''Per acabar, ens podries donar un consell sobre que hem de fer en casos de guerra i postguerra?''' El que sempre dic, és que sempre mantingueu fermes les vostres idees i que mai ningú per molt que ús amenaci l’heu de deixar que ús convenci per fer canviar d’idees, seguiu lluitant pel que voleu i no pel que volen els altres.
  l que voleu i no pel que volen els altres.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Lestofly  + (ENTREVISTA A EN CARLOS: En Carlos, un noi …
  ENTREVISTA A EN CARLOS: En Carlos, un noi de 18 anys, es va aventurar a venjar la mort del seu pare en un petit poble del País Basc. Allà coneix a Tetxu, el fill de l’assassí del seu estimat pare. Al principi era una amistat creada per interès però, amb el temps aquesta es fa més forta i ni tan sols les anteriors vides dels seus pares i els errors que aquests van cometre, aconseguiran separar-los. (Veu en off: El tren Bilbao - Lleida Pirineus està arribant a l’andana) Fa poques hores s’acaba d’acomiadar del seu gran amic Tetxu i ha agafat un tren directe cap a Lleida, la seva ciutat natal. D’aquí a uns pocs minuts estarà amb nosaltres dedicant-nos part del seu valuós temps per a respondre a unes quantes preguntes. P: Bon dia Carlos! R: (sospir) Bon dia.. P: Òndia, se’t veu molt cansat! Com ha anat el trajecte? R: Bé doncs bastant dur i esgotador. En tot el viatge no he pogut parar de pensar en l’acomiadament entre en Tetxu i jo..haestat..estrany, la veritat. P: Així doncs, t’ha resultat difícil deixar tantes coses enrere? R: Doncs sí, la veritat. Al principi tan sols era una estratègia per superar la mort del meu pare mitjançant la venjança però a l’hora de la veritat tot ha estat molt més complicat. He viscut una gran barreja d’emocions i sentiments en molt poc temps i això m’ha permès conèixer gent que realment val la pena i que m’ha fet comprendre que no t’has de centrar en la venjança i s’ha de seguir endavant. P: Què et va portar a voler-te venjar d’aquesta manera? Em vaig deixar emportar pels meus impulsos i suposo que per estar en pau amb mimateix havia de venjar tot el mal que em van fer i la única solució, la única manera que em va venir a la ment en el primer moment era venjar i fer pagar amb la mateixa moneda a tots aquells etarres responsables de la mort del meu pare, especialment al pare d’en Tetxu, el seu assassí. P: Quina sensació provoca el sentir la paraula ETA? R: Bé doncs, com ja pot suposar, aquesta paraula ha estat molt present en la meva vida, especialment durant tota la meva infància i, la veritatés que em provoca molts sentiments contradictoris, per una part em recorda a la tragèdia que va viure la meva família i per tant una profunda tristor, d’altra banda aquesta paraula sempre ha format part de la meva vida i no la puc rebutjar, m’ha format com a persona i em recorda també a un dels meus millors amics, a una bonica etapa de la meva vida que vaig poder viure amb ell. P: Una curiositat: perquè buscaves venjar-te de la seva mort deu anys després i no abans? R: Fàcil, per la majoria d’edat. Sonarà estrany, però igual que qualsevol altra persona espera amb il•lusió els divuit anys per tal de tenir un cotxe, jo els esperava tan sols per poder venjar la mort del meu pare, a la meva manera i que ni res ni ningú m’ho pogués impedir. P: Abans de marxar t’has quedat amb les ganes d’acabar de venjar la mort del teu pare? R: No, és més, he après que l’important d’aquest viatge al cap i a la fi, ha estat descobrir la veritat sobre la història i que, darrere de tot això, seguraments’amaguen sentiments i altres emocions desconegudes que ningú podria arribar a sentir. P: Si poguessis tirar enrere canviaries alguna cosa? R: La mort del meu pare, sens dubte. Pensi que en tota família, la figura del pare és fonamental i jo vaig haver de viure i patir tota la meva vida fins al dia d’avui sense aquest. Tornaria enrere tan sols per evitar aquell instant, canviar el transcurs del passat i haver viscut una vida sense ràbia al cos ni pensaments que duien en lloc. P: Vols dir que erets conscient del que hagués pogut passar si en lloc d’abaixar la pistola haguessis premut el gatell? R: No, segurament que no n’era de conscient però, pensava que valdria la pena patir les conseqüències i, encara que pot semblar una tonteria, estava convençut de que, si ho feia, trobaria la pau i la tranquil•litat que feia tant de temps que buscava com un desesperat. P: Aleshores, n’estàs orgullós del que has fet o no? R: I és clar que si! Ara que ho miro i ho penso tot en fred i ben relaxat, n’estic més que orgullós! No em puc arribar a imaginar lo molt que s’hauria complicat la cosa i la serietat que hauria tingut l’assumpte si hagués venjat la mort del meu pare segons el pla establert en la meva ment. Hauria estat horrorós i m’hauria convertit en una mala persona venjativa i rancorosa, persona que no he volgut ni espero ser mai de la vida. P: Bé, i la darrera pregunta: quina lliçó o quina conclusió n’has extret de tota aquesta història en conjunt? R: Com ja he dit, torno a repetir que, la venjança, no és un bon mètode per tal de trobar la tranquil•litat i la pau interior en un mateix, és més, tan sols et pot portar conflictes molt perjudicials que no et convenen de cap de les maneres. També penso que els valors i la força de l’amistat i l’amor, poden d’alguna manera reemplaçar i alleugerar tot el mal que has patit, poden fer-te obrir els ulls, omplir aquell buit que tens al cor i impulsar-te a aconseguir nous reptes i a tornar a començar un nou camí. Bé doncs, és tot fins aquí! Moltes gràcies per la seva assistència a l’entrevista i li desitjo el millor d’ara en endavant Carlos. Gràcies i igualment! Arreveure i fins una altra!
  s i igualment! Arreveure i fins una altra!)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels TINC  + (ENTREVISTA A ESTEFANIA de MACEDÒNIA 1- …
  ENTREVISTA A ESTEFANIA de MACEDÒNIA 1- Qui ets? I que fas a la cort de Constantinoble? Sóc Estefania de Macedònia, filla del Duc de Macedònia, a la cort sóc la donzella de Carmesina. 2- Quina relació teniu amb la princesa Carmesina? Sóc la seva fidel amiga, que per altre banda sóc la seva donzella més propera junt amb Plaerdemavida què és la seva segona donzella. Carmesina i jo ens coneixem des de que erem petites. 3- Quina és la vostra relació amb les dones de la cort? La relació que tinc amb les dones de la cort sobre tot són amb Plaerdemavida i la Viuda Reposada que també és una donzella de Carmesina. 4- Quina va ser la vostra primera impressió de Tirant lo Blanc ? La meva impressió va ser que era la viva personificació del cavaller, també que presentava una actitud molt noble per la seva part. 5- Us en recordeu de com va començar el amor de Carmesina per Tirant? Si que me’n recordo que va ser quant Tirant lo Blanc va arribar al Palau de Constantinoble i llavors Carmesina es va enamorar a primera vista va ver molt bonic. 6- Que us sembla el amor de Tirant lo Blanc i Carmesina? Jo crec que el seu amor es admirable i perillós, per aquest motiu els ajudo a estabilitzar la seva relació ja que els dos son principiants i tenen moltes dubtes i podien ser manipulats , com per exemple va passar amb la Viuda Reposada que va dir a Carmesina que Tirant no la volia. 7- Tirant venia acompanyat de Diafebus, teniu relació alguna amb ell? Si, estem enamorats i al llarg de la nostra historia d’amor es torna més fort fins que al final es convertirà en el meu estimat marit i ens vam a convertir en ducs de Macedònia. 8- Pensaves que al final de tot aquesta historia amorosa de Tirant lo Blanc i Carmesina seria tan tràgica? No, per què jo creia que al final ells dos tindrien un final feliç en el qual ells tindrien fills i serien Emperadors de Constantinoble. 9- Creieu que es podria haver acabat d’una manera diferent ? Si, la mort de Tirant va afectar molt al regne, tant que la princesa Carmesina es va morir de pena , i l’Emperador va morir de pena per la mort de la princesa i de Tirant lo Blanc, crec que si aquestes morts s’haguessin evitat i el final seria molt diferent i més feliç. 10- Com us ha afectat la mort de Tirant lo Blanc, Carmesina i l’Emperador ? Em va fer molta pena que moriren els tres tan seguit, que Tirant moris d’un simple constipat ja que era un cavaller molt fort i noble, que Carmesina mor de pena per la mort de Tirant i l’Emperador moris de pena per la mort de Tirant i la seva filla deixant així al l’Emperador sense descendents per a la corona. TINC LADY’S:
  TINC LADY’S:)
• Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els Tranquils  + (ENTREVISTA A CARLOTA Hola Carlota nosaltr …
  ENTREVISTA A CARLOTA Hola Carlota nosaltres som Izan Torres , Cristian Moya i Sergio Ubeda alumnes de 3r de ESO del Oleana. -Cristian: Hola bon dia Carlota te tinguem hui per aquí per parlar del teu llibre. - Sergio : Bon dia Carlota. - Izan : Bon dia, gràcies per rebre’ns Carlota.. - Carlota : Bon dia estic molt orgullosa d’estar ací. - Cristian : com et sents en fer un llibre així? - Carlota : no passa res de totes formes és un llibre però, que tracta de la sexualitat. - Izan: Per què has fet un llibre de la sexualitat femenina tenint altres temes , per exemple: acció , aventura etc… -Carlota: perquè m`agrada la idea d`ensenyar a les adolescents la sexualitat, perquè això no ho consulten amb els seus pares . També ensenyar-los el risc que corren. -Sergio: Com vas conèixer al Flanagan? -Carlota: El va conèixer en el tren perquè un dia un home vell i mugrós en va furtar la cartera i ell me la va a tornar. -Izan: Com va ser la vostra relaciò? -Carlota : Va ser bona, a més amb ell vaig experimentar la sexualitat. - Cristian : El teu germà s´anomenava Marc no és així ? - Carlota: Si , i és molt pesat sempre em deia que el deixara llegir el llibre i jo li deia que no, que era encara molt menut. -Sergio: Com va ser el viatge a Holanda? Com t’ho vas passar? -Carlota: Va estar molt entretingut vaig veure molts museus i vaig veure a molts amics. Carlota ha sigut molt agradable tindre´t hui aquí moltes gràcies per vindre i tindre esta entrevista. Bona vesprada.
  e i tindre esta entrevista. Bona vesprada.)
• Activitat 2 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Sapatillas  + (ENTREVISTA A EMILI TEIXIDOR (L´OCELL DE FO …
  ENTREVISTA A EMILI TEIXIDOR (L´OCELL DE FOC) -Hola Emili! En quin any vas escriure el llibre? Hola xiques! El llibre es va publicar el 1972, però jo el vaig escriure uns anys abans. -Per què el llibre s´anomena L´Ocell de Foc? Perquè és el protagonista del llibre. -Podries dir-nos alguna cosa sobre el protagonista? En veritat, en cap moment de l´obra es descriu el seu fisic però es pot dir que és un joglar principiant que somnia que les seues obres seran cantades arreu del món. És fill d´un trobador(Aicart de Carcassona). -Quantes edicions s´han publicat d´aquest llibre? 45 edicions. -Tenies por que el llibre no agradara a la gent? No, perquè sempre he cregut que l´argument podria ser entretingut. -Quins altres personatges apareixen en el llibre? Apareixen personatges com Arnau de Rocablanca, company de viatge de l´Ocell de Foc, Roc Destraler, qui va ajudar l´Ocell de Foc a escapar, el Cavaller Salvatge i la soldadera -que s´anomena Matilde- s´encarregaven de cuidar i protegir a l´Ocell de Foc, entre d´altres. -Quina opinió té la gent sobre el llibre? Hi ha diverses opinions sobre el llibre, a algunes persones els agrada i a altres els pareix un poc difícil d´entendre. -En què t´has inspirat per a escriure aquest llibre? Des de xicotet m´han agradat molt els llibres de batalles i això em va servir d´inspiració. -Moltes gràcies per l´entrevista. Esperem que tingues mala sort i que vengues molts més exemplars. De res xiques! Ha sigut un plaer!
  emplars. De res xiques! Ha sigut un plaer!)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Mots esbojarrats  + (ENTREVISTA A EN LLUÍS -Laia: Molt bona t …
  ENTREVISTA A EN LLUÍS -Laia: Molt bona tarda i benviguts al telenotícies vespre. Avui entrevistarem al Lluís, el coprotagonista del llibre El diari de la Neus. A continuació, descobrirem la seva vida després del fatal accident. Endavant Irene. -Irene: Bona nit Lluís, un plaer tenir-te entre nosaltres aquesta nit. -Marc: Bona nit, el plaer és meu. -Irene: Bé, comencem, com vas reaccionar al ser conscient del que t’havia passat? -Marc: Doncs bé, crec que aquest va ser el moment més dur de tots, sentia impotència davant de tot el que m’envoltava, no volia parlar amb ningú, només quedar-me sol en un racó com un nen petit i plorar desconsoladament. -Irene: Com vas aconseguir sortir de la que en podríem dir depressió a petita escala? -Marc: Els meus amics i la meva família sobretot, ells han sigut claus per a la meva recuperació, em donaven forces cada dia, em feien mirar endavant sigués el dia que sigués, em trobés més bé o més malament. -Irene: I doncs com ha estat la teva reincorporació a l’institut? -Marc: Bé, al principi va ser un cop molt dur, al veure que no podia jugar a bàsquet mentre tots els altres nens si, però amb els mesos ho he anat acceptant i superant, com he dit anteriorment tot gràcies als meus companys i familiars. -Irene: I sí, això està clar, no sé que faríem sense els amics i sobretot sense la família. A més, m’han arribat veus de que els teus amics et venien a veure a l’hospital, et portaven tots els apunts i et feien distreure encara que només sigués una horeta. -Marc: Doncs sí, cada dia em venien a veure des de que sortien de l’escola fins que havien de tornar a casa, moltes vegades no els era fàcil, ja que vivim a 30 minuts de l’hospital, i no tots disposaven de mitjans per venir-me a veure, però tot i això cada dia feien tot el possible per estar una estona amb mi per petita que fos. -Irene: I els teus pares, han sigut claus també en la teva recuperació? -Marc : Doncs sí, la veritat és que sí, encara que ells ho veien tot des d’un punt de vista diferent. I la seva preocupació no era la mateixa que la dels meus amics, sincerament crec que ha sigut tan difícil per ells com per a mi. No em descuido de la meva germana petita, també una persona clau per a la meva recuperació, ella era i és la que em feia riure cada dia, per petit que sigués el somriure, i això per a mi va ser i és una de les coses més importants. -Irene: Tots sabem que encara és massa aviat per a fer pronòstics, però nosaltres sabem que ets un noi amb moltíssima força de voluntat, i que faràs el possible per tenir una vida al màxim normal possible, així que des de TV Manyanet et donem tots els ànims perquè el dia a dia et sigui més fàcil i puguis ser més independent. Moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista Lluís i així conscienciar una miqueta més als joves, que pensen que els accidents d’aquest tipus mai arriben, per moltes imprudències que facin. -Marc: Oh i tant! jo sincerament mai m’hagués pogut imaginar tot el que m’ha passat i mireu-me ara… però bé, amb força de voluntat tot millorarà. Gràcies pels vostres ànims!
  tot millorarà. Gràcies pels vostres ànims!)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquings de la Neus  + (ENTREVISTA A EN LLUÍS 1. Què vas sentir la …
  ENTREVISTA A EN LLUÍS 1. Què vas sentir la primera vegada que vas veure a la Neus al Diàbolo? Em vaig quedar bocabadat. Sabeu aquell moment en les pel•lícules en què es creuen les nostres mirades, el temps es para i només existim ella i jo? Doncs això és el que vaig sentir. 2. Què et va cridar la atenció d’ella? Per què et vas fixar en ella i no en una altra noia? Sé que ella es va fixar en mi pels meus “preciosos ulls”, però jo…va ser un amor a primera vista, em va agradar tot d’ella, és com si el destí ens hagués portat al Diàbolo per conèixen’s. 3. Per què la vas seguir quan va sortir del Diàbolo? Quina intenció tenies? No podia aguantar. Quan vaig veure a la Neus i no vaig parlar amb ella, aquella nit se´m va venir el món a sobre. Per això, quan va sortir del Diàbolo la vaig seguir, perquè no podria aguantar un dia més sense parlar amb ella. 4. Els teus pares van aprovar la vostra relació? Els meus pares estaven encantats amb la Neus. Tot el que els hi vaig explicar els va encantar. Però a ma mare, com a totes, li preocupava perdre'm i compartir-me amb una altra. 5. Al principi, els teus pares acceptaven que volguessis tenir una moto, sabent els riscos que comporta? Al principi, només volia una moto per fardar, però quan em vaig traslladar, i a l'estar lluny de l’institut i del centre, els meus pares s’ho van replantejar. No podia permetre que els meus pares em portessin a tots els llocs, ni tampoc el luxe d’agafar el transport públic. 6. És veritat que quan estàs al límit de la mort ja que s’aproxima un accident, just abans, veus la teva vida passar-te per davant? No exactament, no veus tota la vida passar davant dels teus ulls, sinó les coses i persones que realment estimes i que més t’importen, i entre aquestes persones apareixia molt la Neus. 7. Què és el que et va preocupar més, al saber que tenies paraplègia? Amb una sola paraula, com definiries el que vas sentir quan vas escoltar al doctor dient que no tornaries a caminar? Frustració.
  nt que no tornaries a caminar? Frustració.)
• Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna  + (ENTREVISTA A KHOMA BRUT E.: Hola, bona …
  ENTREVISTA A KHOMA BRUT E.: Hola, bona nit. Estem amb el filòsof Khoma Brut qui va sofrir una terrorífica experiència, no és així? K.: Bona nit! Correcte, la pitjor experiència de la meua vida perquè ho vaig passar realment mal. E.: M’ho puc imaginar... En quin seminari vares estudiar, Khoma? K.: Vaig formar-me al seminari de Kíev. E.: Quina classe d'alumnes hi havia en el seminari? K.: Hi havia de tres tipus: gramàtics, retòrics , filòsofs i teòlegs. E.: Quina sensació vàreu tindre quan es vàreu perdre? K.: Al principi estàvem aterrits. Tot estava molt fosc i ens espantàvem amb el mínim cruixit de les branques o amb els nostres propis passos. Més endavant quan ja portàvem molt de temps perduts ja ens anàvem acostumant a la humitat i la foscor de la nit. E.: Què vàreu fer? Com vàreu reaccionar en veure la casa al lluny? K.: Ens vàrem alegrar prou perquè després de diversos dies caminant sense menjar, beure i dormir suficient llavors vàrem posar molt contents al saber que anàvem a rebre menjar i descansar. E.: Explica’ns la teua experiència amb aqueixa dona boja. K.: Primer de tot la dona ens va dir que no podíem dormir els tres junts en la mateixa habitació. Jo vaig haver d’anar-me’n a dormir a l’estable. Quan va aparèixer la dona amb desitjos sexuals amb mi, vaig intentar llevar-me-la de la meua esquena però em va resultar molt difícil per no dir impossible. Estava boja i no es deixava anar de la meua esquena. Finalment vaig optar per donar-li un colp amb un bastó proper per desfer-me d’aquell ser maligne. Vaig sentir molta por perquè temia per la meua mort. E.: Com et vares sentir quan et vas desfer de la dona? K.: Molt alliberat. Per fi no tenia a la dona a la meua esquena. Era morta. E.: Què volien els cosacs dels quals vares rebre la visita? Què varen dir-te? K.: Em va dir que jo era el triat per a vetlar tres dies i tres nits la filla del senyor. Però jo no en tenia cap idea de qui era la filla del senyor. Quan vaig veure el rostre de la filla, em vaig adonar que era aquella vella boja de l’estable. E.:Què vas fer? La vetlares? K.: Sí. Vaig haver de vetlar-la. No podia contradir la paraula del senyor. Ell deia que jo era el triat i que havia de velar el cos inert de la seua filla. Vaig passar les tres nits més terrorífiques de la meua vida sense dubte. El cadàver de la filla del senyor s’alçava per les nits i volia atacar-me, volia la meua vida, volia matar-me. Sort que em vaig poder ficar dins d’una bola en la qual no era capaç d’arribar a mi. Jo no parava de resar perquè aquesta dona no em fes xixines. E.: Bé. Moltes gràcies per aquesta terrorífica entrevista i per la teua amabilitat. K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!
  litat. K.: Gràcies a vosaltres. Bona nit!)
• Activitat 2 sobre Connexions de l'Elizabeth Stewart, pels Lamasa  + (ENTREVISTA A LA FIONA 1. '''Si no h …
  ENTREVISTA A LA FIONA 1. '''Si no haguesis vomitat hauries anat al lavabo amb en Ryan?''' Potser, però no sé què hauria passat. 2. '''Com et sentíes quan vas veure que no tenias el mòbil?''' Em va entrar una por horrible perquè vaig pensar en les fotos que hi havia en el mòbil i que qui l’agafés, les podria veure. 3. '''Et senties bé mentint-li al teu pare?''' No, perquè no volia decebre'l. 4. '''Vas pensar en cap moment que aquella foto podria arribar a més d’una persona?''' No, en cap moment. Encara que la hi enviés i no sabia molt bé el que feia, confiava en ell. 5. '''Vas pensar en denunciar a el Ryan?''' Si, perquè aquelles fotos les hauria d’haver guardat. 6. '''T’agradava la teva feina a la platja Kitsilano (Vancouver)?''' -No és que m’agradés gaire servir gelats i hamburgueses, però era el que havia de fer per comprar-me un mòbil nou.
  havia de fer per comprar-me un mòbil nou.)
• Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes amb cultura  + (ENTREVISTA A LA LLUCIANA: PERIODISTA: Hola …
  ENTREVISTA A LA LLUCIANA: PERIODISTA: Hola, bona tarda. En el programa d’avui parlarem amb la Lluciana, una noia de 18 anys que va quedar en coma per culpa d’una droga coneguda com a ''EVA''. Hola Lluciana. LUCI: Hola, bona tarda. PERIODISTA: Vas estar uns quants dies en coma. Quan fa que has sortit de l’hospital? LUCI: Fa tres setmanes que vaig sortir del 'hospital, tot i que fins fa una setmana no em van donar realment l’alta. Venia cada dia un metge a casa per controlar la meva salut. PERIODISTA: Segons tenim entès, vas estar en coma durant cinc dies. Com va ser aquesta experiència per a tu? LUCI: La veritat és que no tenia molta consciència del que passava al meu entorn, no recordo gairebé res. PERIODISTA: I escoltaves alguna cosa? LUCI: Crec que sí, recordo converses, les quals no sé si realment les vaig escoltar o si bé eren somnis estranys i confusos. PERIODISTA: Aquella pastilla d’EVA va suposar un repte per a la teva vida i va danyar permanentment alguns dels teus òrgans. Però també va suposar una autèntica agonia per als teus familiars i amics. Per què ho vas fer? LUCI: Doncs... No ho sé... Suposo que per a passar-ho bé. Els meus amics en prenien i al final em van convèncer per a que ho provés. PERIODISTA: Ho tornaries a fer? LUCI: No, tot i que les pastilles no han de ser dolentes per força. Vull dir, a mi em van afectar negativament però això no vol dir que hagi d’afectar igual a tothom. PERIODISTA: Hi ha estudis realitzats recentment que demostren que el consum de drogues sintètiques o pastilles poden provocar danys permanents a llarg i curt termini. N’ets conscient d’això? LUCI: La veritat és que no n’he estat conscient d’això fins ara mateix. Però no crec que a mi em provoqui gaires més danys, ja que només n’he pres un cop. A més, desprès de la meva desagradable experiència, dubto que torni a prendre res similar. PERIODISTA: Com et vas sentir quan et vas despertar? LUCI: Desorientada, quan vaig obrir els ulls no entenia res, tenia la ment en blanc i no recordava res més que imatges borroses i confuses.   PERIODISTA: Llavors, et van haver d’explicar el que havia passat? LUCI: Sí, bé. Només recordava que estàvem de festa i de cop vaig despertar a l’hospital. No entenia què hi feia jo, allà. La meva mare em va explicar el que havia passat i vaig començar a recordar, a poc a poc. PERIODISTA: Els teus pares et van renyar? LUCI: No, els meus pares van ser molt comprensius. Em van dir que hauria d’haver estat més responsable però que ara era més important el fet de que estigués bé. PERIODISTA: Quan et vas retrobar amb els teus amics? Et van explicar com ho havien passat des del seu punt de vista? LUCI: En general, se senten culpables ja que em van pressionar a prendre-me-la. Però em sap molt de greu ja que la culpa en veritat és meva. Jo vaig tenir la última paraula: si no hagués volgut, no l’hagués pres. PERIODISTA: Tens algun missatge per als joves d’avui dia? LUCI: L’unica cosa que jo els hi diria és que es pensin les coses dos cops avans de fer-les, que tinguin coneixement de les conseqüències i no només ho dic per les drogues. La vida està plena de moments en els quals has de prendre decisions que poden tenir conseqüències molt dures i a la llarga et poden condicionar. PERIODISTA: Moltes gràcies per tot Luci. LUCI: Moltes gràcies a tú per deixar explicar la meva història.
  a tú per deixar explicar la meva història.)
• Activitat 10 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE '''La Sylvie és un …
  ENTREVISTA A LA SYLVIE '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic.''' '''T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca.''' S: D’acord, comencem. '''T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare'''? S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. '''T: Què en penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família?''' S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear… '''T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar?''' S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau? '''T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai?''' S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. '''T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent?''' S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. '''T: Què en creus del viatge al Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo?''' S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern del Canadà que no només viatgi jo, sinó que hi vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament. '''T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents.''' S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.
  tir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.)
• Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres  + (ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PE …
  ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''
  el que encara ens queda. Ajudeu-nos. ''')