Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat 6 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 7 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 8 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 9 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki  + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
  Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
  la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
• Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Miriampinoromero 07  + (Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny …
  Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny de 2015 Estimada Fiona, Hola Fiona. Abans de començar, ho sento. Des del dia de la festa sabia que tot aniria malament perquè em vaig descontrolar molt, em vaig deixar portar per l’alcohol i no pensava les coses que deia i el que et vaig demanar. Vaig gaudir molt portant-te a casa perquè vaig passar temps amb tu. Estava una mica molest ja que m’ho estava passant molt bé a la festa i em va fer una mica de ràbia marxar. Quan vaig arribar a casa i vaig fer una burrada: demanar-te una foto sense roba. No esperava que me la passessis, però ho vas fer i des d’aquell dia tot va canviar radicalment. Quan faltava poc per l’institut vaig començar a pensar en tu, perquè no volia veure la teva reacció després de la nit de la festa. Total va arribar i vam estar tot el dia sense veure’ns i quan al final del dia anàvem cap a les taquilles les quals estan molt juntes i ens vam trobar. Un amic meu va estar parlant amb mi sobre tu i em va dir que ho havies passat molt malament per el tema de la foto que al lloc on treballaves la gent començava a riure de tu i a fer-te burles. Quan va acabar el dia d’institut vaig arribar a casa i molt preocupat em vaig anar cap a la meva habitació a pensar molt tot el que va passar el dia de la festa, desprès d’haver-te dit que erets una mica porca: no ho pensava només que ho vaig dir per treure’m el lio de sobre i ficar-te les culpes a tu després de cometre un error tan greu. Només volia dir-te això Fiona que ho sento moltissim i que t’estimo.
  ona que ho sento moltissim i que t’estimo.)
• Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Albrupau  + (Carta a la Sylvie …
  Carta a la Sylvie Estimada filla, Si estàs llegint això, vol dir que sóc mort. Espero que estigueu bé i que passi el que passi siguis forta i no et deixis coaccionar per ningú ni per res ja que has de fer el que a tu et vingui de gust. Sempre que el Pascal i l’ Oliver estiguin d’acord. No us oblideu que treballeu per aquí treballeu tingueu temps lliure tu i els vostres germans per a fer les vostres aficions i passar bones estones allà on estigueu. Ja sigui que estigueu en un país ric i còmode de viure, o inclús a un campament de refugiats. M’agradaria que us tornéssiu a retrobar amb la mare. El Pascal i l’Oliver els has d’advertir que es portin bé i encara que siguin els teus germans no et poden molestar. Ja deus conèixer el Kayembé ja que just abans d’escriure aquesta carta ell em va dir que volia sortir amb tu però, a mi em sembla que és una mala influència, per a tu i els teus germans ja que és dolent. Intenta no comprar Mòbils ja que per culpa seva ho vam passar molt malament a la guerra i no em bé de gust que els que encara viuen allà tornin a tenir una guerra, per culpa dels mòbils, això es clar no us compreu un mòbil si no és molt important comprar-lo. Quan no estigueu d’acord per fer un pas important heu de decidir-ho de forma democràtica o sigui que qui tingui dos vots que guanya. Recordeu: no us separeu ni us baralleu mai perquè sempe s’ha de tenir en compte que la família sempre és mes forta si està unida. No sé amb quines condicions esteu però a la mínima oportunitat que tingueu aprofiteu i marxeu. La vostra mare no està morta ja que vaig veure que es va poder salvar igual que vosaltres. Del vostre estimat pare. Patrice, República Democàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.
  emocàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.)
• Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Les Sylvies  + (Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el …
  Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el teu pare Patrice. T’escric des del cel, sé que la teva mare no està gaire bé. No et rendeixis, tu ets la que has de tirar cap endavant la família. Sense tu els teus germans i la teva mare estarien perduts. No tinguis pressa en venir amb mi, encara et queden moltes coses per fer abans de venir al cel, sóc pacient ja ho saps. T’esperaré el temps que calgui. No vull que estiguis trista per la meva mort, són coses que passen; tot i això m’agradaria estar amb vosaltres. Ara estic al cel i hauria de ser feliç, però vosaltres sou al campament Nyarugusu, que no és un lloc del tot segur. Vull que sàpigues que estic d’acord amb la teva idea de marxar al Canada; és més, estic molt orgullós que hagis acceptat la idea de la Marie. Aquesta dona només vol el teu bé. Estic preocupat especialment per l’Olivier, perquè està deixant la seva família de banda. Sé que creu que és pel bé de la família, però no és així, el veig una mica perdut. No deixis que als teus germans els passi el mateix. No et preocupis per la teva cicatriu, segueixes sent tan maca com sempre. No t’amoïnis per la foto que et va fer la Marie, surts especialment bonica. Em sap greu no haver estat allà per protegir la meva família i haver evitat que et passi allò a la cara. Jo no volia provocar la depressió de la teva mare. Vigileu especialment amb el Kayembe, és un home amb unes idees molt dolentes al cap, en Kayembe només sap solucionar les coses per la força. Segueix resistint o aquest home acabarà fent el que li vingui de gust amb tu. Jo sé que tens les idees clares i saps perfectament que és un home perillós. No t’hi acostis massa. Sé que t’agradaria ser metge, sigues pacient, pots arribar a on vulguis si t’esforces al màxim. L’ofici de metge és una ofici molt honest, difícil i de molt sacrifici. M’agradaria que acabessis complint el teu somni. Des del cel, el teu pare que t’estima molt, et desitja molta sort en el teu futur. Espero que la família superi aquest obstacle. Us estimo. Patrice.
  aquest obstacle. Us estimo. Patrice.)
• Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Els vailets del Mas Torrat  + (Carta del Frederic al Ramon Estimat germà …
  Carta del Frederic al Ramon Estimat germà Com va per casa? Com et va la vida? Durant aquest temps que has fet? Fa tant que no ens veiem Ramon... La meva vida ha fet un gir impressionant des del moment en que ens vam separar. Durant quatre anys he estat empresonat pel règim franquista. Els pitjors quatre anys de la meva vida, els més malviscuts. Haguessin pogut ser molts més, però vaig decidir escapar. Tenia por, molta por, però valia la pena si volia acabar amb aquest malson. Vaig ser perseguit pels nacionals durant dies, setmanes i mesos. Recorrent-me tots els racons de la ciutat, amagant-me allà a on podia, fins arribar a casa d'una bona amiga, la Teresa. Ella m'ha estat protegint durant temps. El meu amagatall ha sigut el seu armari, un lloc on, en principi, els nacionals no han de mirar, ni escorcollar. Vag estar convivint un temps amb ella fins que un bon dia va arribar a casa seva aquell malparit del general. Va intentar abusar d'ella. Jo no podia quedar-me allà dins, quiet, sense fer res. Allò em sobrepassava , havia d'intervenir-hi. Vaig sortir de l'amagatall per ajudar la Teresa, i amb tota la meva ràbia vaig tirar'm-hi a sobre. El vaig apallissar. No m'ho podia creure, l'havia matat amb les meves pròpies mans. La notícia s'ha escampat molt de pressa i amb pocs dies ja tinc a tots els seus amics darrere. En aquests moments em trobo amagat a l'armari altra cop, i tinc el pressentiment que no em queda massa temps. Tampoc hi ha temps d'escapar, ja és tard. Truca'n a la porta. Sento la Teresa cridar. Estan regiran tota la casa, ja no em queda temps, germà, el que mes m'agradaria ara, és sentir-te al meu costat però no és possible. D'alguna manera o altre, sempre estaré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.
  aré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.)
• Activitat 2 sobre L'evolució de la Calpurnia Tate de l'autora Jacqueline Kelly, pels Catalans  + (Carta formal L’AVI Frentress, Texas, …
  Carta formal L’AVI Frentress, Texas, 24/02/1899 Estimada Callie, Ja sé que sol fa cosa d’uns mesos que ens coneixem tot i que hem conviscut al llarg de tota la teva vida. Jo era simplement l’avi que s’asseia a taula amb tu, que entrava i sortia de casa però poques vegades em parava a parlar amb tu. De sobte m’adono que tinc al costat una noieta que començava a tenir curiositat per tot aquest món animal i vegetal. Sort que et vaig conèixer! Malgrat que la meva relació amb la ciència és tan estreta que no em permet tenir gaires relacions socials, penso que tinc molta sort de poder compartir el meu coneixement amb tu. Des d’aquell dia que vas recórrer a la meva sabiduria adquirida a força d’anys de dedicació a la ciència. I em va fer tanta gràcia allò de la llibreta:)...em vas recordar a mi quan encara era un jan. La meva relació d’amistat amb tu cada vegada ens ha anat unint més pels mateixos interessos científics i per fi sento que una persona de la família em comprèn i que de ven segur entendrà i donarà a conèixer la teoria Darwinista en aquest moment tan descutida i alhora tan encertada. Gràcies, preciosa, per haver-me fet tan feliç! Atentament, l’avi, PD: El meu somni seria fer coneixedor el món del gran viatge que portà a Darwin a desenvolupar la seva teoria sobre l’origen de les espècies ([[El viaje del Beagle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]])
  agle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]]))
• Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels LaRosaNegra  + (Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat C …
  Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat Creont, El meu nom és Times, i sóc un dels germans d’Antigona, Polinices i Etèocles. Sóc el més petit de tots ells, però ningú sap de la meva existència... És simplement pel trist fet que vaig néixer just abans de la mort de la mare. Ningú va voler cuidar-me i el pare em va fer fora de casa sense haver tingut el plaer de conèixer els meus pobres germans que ara són tots morts. El pare em va desterrar de casa perquè deia que jo estava maleït, per això la mare havia mort després del meu naixement. Em vaig haver de buscar la vida jo sol, pels pobres afores de la gran ciutat de Tebes. De tant en tant, entrava a la ciutat per robar menjar... Ningú em coneixia ni sabia d’on venia ni qui era. El meu nom me’l va posar un vell rodamón que errava com jo. El cuido des que jo era molt petit; ell em va trobar quan havia abandonat el meu pare: estava a punt de morir, sense aigua i amb massa sol. Ell em va salvar. Però, ara, és mort. I, quan estava a punt de morir, em va dir que havia de recuperar el meu regne com fill de reis que sóc. Per això li escric aquesta carta, perquè sàpiga que hi ha algú altre amb sang reial. Ha de saber que em pertany el regne de la meva estimada ciutat. Deu voler proves, oi? Com a prova tinc una pedra preciosa com a anell, que també la tenien tots els meus germans. És la que la nostra mare ens va posar a cada un quan vam néixer. És el símbol de la reialesa de Tebes. Segurament, a hores d’ara, deu tenir molts interrogants sobre la meva existènia, per aquest motiu, espero que es reuneixi amb mi, a les portes de la ciutat a l’alba. Cordialment, Times. _________________________________________________________________________________ 20 d'abril, Tebes. Estimada Antígona, Escric aquesta carta anònimament per fer-te saber que valoro molt la teva actuació d’intentar posar pau entre els teus dos germans però, a visió de tot el poble, creiem que és inútil. Voldria comunicar-te, també, que el poble està enfrontat. Hi ha dos bàndols: els Esteocites i els Polinicites. Cada dia mor algú, cada dia veiem una ànima acomiadant-se de la seva família; un adéu. Un adéu que és més dolorós que qualsevol disputa pel govern. La nostra situació es podria resumir en dues paraules: dolor i fatiga. Estem farts de veure famílies destrossades a causa de contraposicions inútils. Estem passant temporades dures i no tenim res per subsistir com perquè les revoltes produïdes pels teus dos germans agreugin la situació. Personalment, t’aconsellaria que actuessis ràpid, ja que aquesta situació podria acabar molt malament i conduir a la mort a algú d’ells dos. Si t’escric aquest fragment és perquè considero que ets la persona més raonable entre tots els teus familiars i la que més es preocupa pel seu poble. I, per tant, les queixes són una manera que puguis entendre la meva situació i la de tots nosaltres. Com deia el meu avi “Un governant no és governant sense el poble, i el poble no és poble sense el seu governant”. Espero que aquesta situació arribi al seu fi ràpidament. Sabem que des del teu punt de vista és dolorós veure com dues persones a les quals estimes es barallen d’aquesta manera, però vull que entenguis que nosaltres ja no podem més , estem farts. Gràcies. La Paraula del Poble.
  em farts. Gràcies. La Paraula del Poble.)

• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Jamm  + (Complirà l’Enaiat les tres promeses?)

• Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Balotelli  + (Constantinoble …
  Constantinoble 26 de març de 2013. Oh Hipòlit, amic meu... Ha passat la pitjor de les tragèdies... No tinc paraules per expressar el meu dolor... Per què la vida ha de ser tan injusta amb les millors persones? Que faré jo sense el meu cosí i comandant? No se si en sabràs res de tot això, però el nostre Tirant ha mort... Després d'haver front als cavallers més forts, després d'haver batallat contra els sarraïns més temibles i malvats, el nostre pobre Tirant, que descansi en pau, ha mort de grip quan estava tornant a Constantinoble. Però això no es tot amic meu, quan la notícia va arribar a Constantinoble, l'emperador i Carmesina, van entrar en un dol tan profund que han mort de pena. La idea d'estar sense el meu cosí també em resulta terrible però tinc una família i no penso deixar-la per res del món. Aquí tot és un caos, la princesa ha deixat a la emperadriu hereva de l'Imperi, però no sabem qui serà l'emperador; per això et demano que vinguis a Constantinoble el més aviat possible. Tenim que prendre decisions ràpidament i necessito la teva ajuda. En moments de dolor com aquest, és quan hem de ser més forts i hem d'estar més units que mai. Espero que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.
  o que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.)
• Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Terra alta FM  + (Conte el protagonista que va arribar a cab …
  Conte el protagonista que va arribar a caball a la trista i melanconiosa mansió dels Usher, per a visitar a un antic amic de la adolescencia, Rodericck Usher,per la seva petició. Roderick patie una extranya enfermentat que li impedia surtir dels seus domínis. La decoració de la casa era barroca i grotesca, Roderick Usher previa la seva mort i la de la seua germana. Lady Medeline, la cual estava enterrada en una cripta. Una nit Roderick no podia dormir per uns extranys sorolls, i va anar a la habitació del protagonista. El protagonista va contar una histròria de un cavaller que va matar a un drac . Roderick li va confesar de que feia nits que sentie coses que de repen contan la història i anant pensant, va pensar que Lady estaba viva, quan va entrar per la porta la morta, viva. A la seva marxa del protagonista le casa es derrumba per un remoli. La sorpresa sempre està ven rebuda a la mansió d' Usher, pel fet terrorrific entre la vida i la mort.
  l fet terrorrific entre la vida i la mort.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Pavos  + (Continuació del mecanoscrit del segon orig …
  Continuació del mecanoscrit del segon origen Despres de la mort d'en Didac, l'Alba va seguir la seva vida amb el seu fill Mar. Mentres en Mar cerixia va anar estudiant moltes coses medicina, mecanica i moltres altres coses que anava aprenguent de la seva gran biblioteca personal.En Mar anava aprenguent a viure com un autentic supervivent. A la edad de 16 anys va començar un viatge per europa intentant cercer mes supervivents, anava pasant de poble en poble i no trobava res mes que cases derrumbades i esquelets. Però el seu entusiasme va creixer cuan va arribar a un poble de les afores de Roma on va trobar les restes d'un campament abandonat fa molts pocs dies. Mes tard anava caminant pel bosc cercant menjar cuant de repent va sentir un soroll extrany, es va girar i a la seva dreta va veure una al·lota molt bonica que collia pomes d'un arbre l'al·lota es deia Valentina, ella el va veure i va cridar als seus pares que savien catala perque eren nascuts a Sicilia. En Mar els hi va explicar la seva historia i es va donar conta de que eren molt parescudes ja que la manera de sobreviure a la catastrofe era la mateixa, sobreviure emprant tots els recursos i el coneixements que la antiga civilització els havia deixat. Van estar parlant mes de 2 hores i van arribar a la conlusió de que anirien a viure a Barcelona per crear un nou mon. Al dia seguent van partir cap a Barcelona convivint com una familia i compartint les tasques que s'havien de fer, per el cami tambe varen ensenyar a n'en Mar Italia i a la Valentina Catala perque es poguesin comunicar amb facilitat sense necessitat dels pares. Dues setmanes mes tard varen arrivar al port de França d'hon varen agafar un vaixell per anar cap a Barcelona. Mentre en Mar estea arreglant el vaixell per que funcioni els altres varen anar a cercar provisións, com no varen trovar res varen agafar unes reds de pesca que varen trobar per el port i unes cuantes canyes de una botiga. Al dia seguent varen partir cap a Barcelona, a n'en Mar li començava a agradar Valentina.Dos dies mes tard van arribar a barcelona i cuan l'Alba va veure que venia amb mes persones es va posar molt contenta. Van menjar junts i es van començar a coneixer millor, xerrant de tot el que havien tingut que pasar per sobreviure a la gran catastrofe. Aquella mateixa tarda van arribar a la conclusió de que tenien que començar a refer el mòn. Al dia seguent en Mar i en Fabio que era el nom del pare de la nova família van començar a arrengar un avió per poder viatjar mes rapid a altres llocs molt mes allunyats, al mateix temps van començar a restaurar una casa de camp per poder viure en millors condicións i tenir aliments frescos per tots. Tambe van començar a restaurar una petita biblioteca per tenir tots els llibres molt mes ordenats i recollits ja que eren tota la sabiduria que es conservava de la antiga civilització. Unes setmanes mes tard tant l'Alba com Valentina i Lucia que era la mare de Valentina varen quedar prenyades i es varen alegrar molt ja que es varen donar conta de que era el principi d'una era millor. La seua vida va continuar normlment fins una tarda d'estiu cuan les tres donaes varen rompre aigues amb pocs minuts de diferencia i varen neixer dos nens i una nena pero tot va anar seguit d'una gran desgràcia, na Lucia es va morir al part i en Fabio es va cabretjar tant que va matar al seu propi fill per la pròpia rabia. A partir d'aquell moment ell va decidir anar-sen del grup perque es creia una amenaça. Despres d'una setmana de la desgràcia va tornar tot a la normalitat, i van decidir que els millors noms per als nens serien per a ell Adam i per a ella Eva perque era la voluntat de Lucia. La normlitat dels dies es va acabar cuan les dues dones, na Valentina i n'Alba esteien a l'hort recollint patates cuan de cop l'Alba va reconeixer una silueta humanoide que li resultava familiar, un rastretjador extraterrestre que de cop i volta les va fulminar amb un raig. En Mar va educar als fillets ins a l'edad de 20 anys, una tarda de pluja d'hivern esteien tots dins casa i ell va decidir explicar-lis tota la seva historia que fins a n'aquell moment ells desconeixien, i ells es varen quedar totalment asombrats de tot el que havia passat. Adam i Eva van començar a fer-li moltes preguntes a n'en Mar i ell va entrar en una depresió i s'en va anar amb el cotxe. A la tarde del dia seguent Adam i Eva van sortir a cercar-lo ja que la nit anterior no havia tornat i el varen trobar mort dins el cotxe ja que havia tingut un accident.Gracies a tots aquests esdeveniment i aquesta tragica pero meravellosa história coneixem la humanitat d'avui dia. GRUP LOS PAVOS(Andrei Chetan, Alex Pons, Pelayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons)
  elayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons))
• Activitat sobre Jo, robot de l'autor Isaac Asimov, pels EASCD  + (Corre l’any 1966 i estem a les beceroles d …
  Corre l’any 1966 i estem a les beceroles de la robòtica. La companyia U.S. Robots fabricava robots sense veu; fins aquell moment només s’havien fet proves amb drobots parlants. Robbie és el robot-mainadera de Glòria, una nena de vuit anys. Amdós mantenen una relació de companys de joc, fins i tot Glòria li explica contes: «Però La Ventafocs és el seu conte favorit i jo encara no l’he acabat». Els pares de la Glòria tenen opinions del tot contràries respecte Robbie. La mare el veu com una màquina espantosa i vol desfer-se d’ell perquè pensa que la seva filla ha de relacionar-se amb nois i noies de la seva edat. En canvi, el pare no hi està d’acord però cedeix davant la seva dona i es desempallega del robot, cosa que fa entristir profundament la seva filla. Per oblidar-lo fan un viatge a Nova York, però l’intent fracassa perquè Glòria només pensa en el seu «amic». Un dia, els pares decideixen portar la Glòria a la fàbrica de U.S. Robots, a fi i efecte de fer-li veure que no són humans. Durant la visita la Glòria està a punt de ser aixafada per un tractor però Robbie la salva complint així amb la primera llei de la robòtica. Al final la mare accedeix a tornar a casa amb Robbie. La història se centra en gran part en la tecnofòbia que rodeja als robots.
  rt en la tecnofòbia que rodeja als robots.)
• Activitat sobre El secret del meu turbant de l'autora Nadia Ghulam, pels TURBANTUM  + (Creus que el món s’enfonsa quan apareix un gra a la teva cara? Espavila, el món no és com t’imagines. Descobreix-ho amb aquesta gran història.)
• Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels BlackJeans  + (Cristians rapats per musulmans i un nen se …
  Cristians rapats per musulmans i un nen sense pares es va quedar. Començarà un amor prohibit quan la blanca en el vaixell vegi en SaÏd. Quan va sentir el nom de la Blanca amor a primera vista va surgir perquè així es deia la seva mare, s'entendrí! I aquí comença Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra. Molt enfadat Carles cridà que la seva filla mai no es casarà. Ferran era un bon candidat, però la blanca entristida el rebutjà. En un dia trist va succeïr que una gran tragedia acabés amb la parella I així acaba aquest llibre cristians i musulmans tots junts, units. Separats per les seves creences, van lluitar. I aquí s'acaba Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra.
  à una nova guerra al mar i no en la terra.)
• Activitat sobre Et recorde, Amanda de Gemma Pasqual, pels Els Ilul·luminats  + (Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, A …
  Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, Amanda de l'autora Gemma Pasqual, pels Flanagans del centre Oleana del curs 2014-15. Nosaltres Els Ilul·luminats farem una crítica constructiva d´aquest video(https://www.youtube.com/watch?v=dF6vXFG-_yI#t=27) La primera cosa que hem de dir d´aquest video és que es passen molt de temps amb la "guitarra" i això és fa molt pesat. L´audio no és gens bó perquè s´escolta un soroll de fons i això fa que s´escolte molt malament. A l´entrevista no expliquen en cap moment que l´entrevista es fa al cel i això confon molt perquè pots pensar que és impossible que un mort conte la seua pròpia mort. Queden moltament totes les mantes que hi ha a l´esquerra de la imatge.Una altra cosa és que Amanda té veu de xic i que l´entrevista és molt curta.També queda molt malment que toca una granera en comptes d´una guitarra.Només hi ha tres preses falses però son molt divertides. Malgrat tot això a nosaltres ens ha agradat molt.Ací ens acomiadem i esperem que us haja resultat interessant.
  esperem que us haja resultat interessant.)
• Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis crispetes  + (DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que …
  DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que estiguem vius, però a la vegada molt trista d'haver deixat enrere tota una vida sencera. La meva germana ha fet una molt bona feina acollint tantes persones que han hagut de fugir i que tenen una família a la qual potser no tornaran a veure mai més. Me'n sento orgullosa. Ara mateix em recordo d'en Muris i ploro. Dia 2 Belgrad Cada cop que entrem en un lloc la gent ens pregunta si som refugiats, jo no ho vull dir perquè, ara, un refugiat és un musulmà. Per això he canviat els noms dels meus fills, només per intentar protegir-los, ja que Asmir i Eldar són noms musulmans. Dia 3 Belgrad Estava molt preocupada, no arribaven notícies d'en Muris i tampoc a la televisió sortia res sobre ell. Fins que avui ha trucat un amic de la meva germana dient que havia vist en Muris viu. Amb aquesta última notícia, torno a tenir moltes esperances.
  notícia, torno a tenir moltes esperances.)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Youll.etra  + (DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us vol …
  DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us volem presentar un llibre que us impactarà. Si el voleu conèixer, doncs estigueu ben atents. NARRADOR: La Neus és una noia de 14 anys, que ens explica en el seu diari, les seves histories amoroses i com madura amb els esdeveniments que li succeeixen. De cop hi volta, rep una notícia inesperada que farà que la seva vida doni un gir inesperat. (Comença a sonar el telèfon de la Neus) NEUS: Si? MIREIA: Neus, sóc la Mireia, la germana del Lluís. Vine corrent a l’hospital, ha succeït una desgràcia. NEUS: Ara vinc NARRADOR: Vols saber més sobre la historia? Trobareu la historia completa i l’interessant final en el llibre “El diari de la Neus”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.
  ”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.)
• Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els escriptors de Domland  + (DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA N …
  DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA NEUS CONEIX EN LLUÍS ESCENA 1 (En Lluís va caminant pel carrer i envia un missatge a la Neus preguntant-li si baixa) ESCENA 2 (Mentrestant, a casa de la Neus, la seva mare està regant les plantes) - MARE: Oh, lai la, la masovera la masovera, oh , lai la, la masovera se'n va al mercat, oh la... Oh déu meu quin noi tan ''guapu'' tu! Quin noi tan "apuestu" eh! ESCENA 3 (En Lluís es dirigeix cap al portal de la Neus i pica el timbre) ESCENA 4 (La Neus s'està maquillant) - NEUS: Deu ser en Lluís! Digueu-li que ara baixo... ESCENA 5 (La mare i la tieta de la Neus es troben al menjador) -TIETA: Qui ha dit qui és? -MARE: El Lluís! Oi, és veritat vaig a obrir-lo, eh, ara vinc. -TIETA: Però no ha dit la Neus que baixava? -MARE: És igual, però és que tinc unes ganes de ''conèixe'l'' tu, estic tan emocionada! Vinga... ESCENA 6 (En Lluís i la mare de la Neus parlen per l'intèrfon) -MARE: Sí? -LLUÍS: Hola sóc en Lluís, que baixa la Neus? -MARE: No, no, puja puja ''xato'' que et vull conèixer eh! Puja puja. -LLUÍS: D'acord! ESCENA 7 (En Lluís pica l'ascensor cantussejant) ESCENA 8 (La mare obre la porta al Lluís i es dirigeixen cap al menjador) -MARE: Hola Lluís! Bona tarda! -LLUÍS: Hola, bona tarda. (es fan dos petons) -MARE: Passa passa maco, passa. -LLUÍS: On està la Neus? (neguitós) -MARE: La Neus ara vindrà home que s'està maquillant, eh! -LLUÍS: Ah, d'acord. -MARE: I què, i tu i què, i tu com estàs? -LLUÍS: Jo? Bé. -MARE: Molt bé? -LLUÍS: Sí... (una mica tallat) -MARE: Sí. Què, has vingut amb moto? -LLUÍS: Sí -MARE: I què, hi ha molt de camí de Vic fins aquí? O què? -LLUÍS: Eh... Sí bastant -MARE: Bastant no? -LLUÍS: Sí.. -MARE: Però has "pillat" caravana o hi havia... (sense saber com acabar la frase) -LLUÍS: No, no ha anat ràpid, he vingut ràpid. -MARE: Ha anat ràpid... Vinga va , vinga va pren "assientu" (oferint-li la butaca) Estigues tranquil·let i d'aquí poc ja vindrà eh! -LLUÍS: ''Vale''... (sense esma) ESCENA 9 (La mare, en Lluís es troben ara al menjador) -MARE: Mira Lluís, et presento la meva germana (agafant la mà de la Laura). Vinga bonica... -TIETA: Hola, com estàs? -LLUÍS: Encantat. (es donen la mà i es fan dos petons) -MARE: Què... Ay què guapo que ets eh xato... Que vols prendre "algo"? Espera espera que et porto unes galetes que he fet al forn eh! -LLUÍS (tartamudejant): no fa falta, gràcies... -MARE: No fa falta? Home però hauràs de menjar, no? Tens gana, no? Amb tant de camí, amb tant de moto... -LLUÍS: "Buenu" va -MARE: "Buenu" va home... -LLUÍS: D'acord! -MARE: D'acord! ESCENA 10 (En Lluís i la tieta es troben ara sols al menjador) -TIETA: I tu qui ets? El xicot de la Neus? (amb ganes de saber-ne més) -LLUÍS: Sí, "buenu", es podria dir així. -TIETA: I què tal? Com aneu? (insistint) -LLUÍS: Bé... (lacònic) -TIETA: "Pues" feu bona parella eh! -LLUÍS: Gràcies... (avergonyit) (La mare apareix al menjador amb un plat de galetes) -MARE: No siguis modest, home! Te vinga va, et porto unes galetes "recien" fetes del forn tu! Amb xocolata, eh! -LLUÍS: D'acord... -MARE: Prova, prova! -LLUÍS: Moltes gràcies... -MARE: De res, guapo, de res (passant-li el braç per l'espatlla) ESCENA 11 (La Neus s'ha acabat de maquillar i entra al menjador, trobant-se tots tres de xerrameca) -NEUS: Mama? Com que l'has obert? (enfadada) -LLUÍS (quasi inaudible): Hola... -MARE: "Buenu" noia, bé l'havia de conèixer no? No l'havia vist mai... (justificant-se) -LLUÍS (cap a la Neus): Hola. (amb un somriure als llavis) -NEUS (cap al LLuís): Hola. (exactament igual) (Es fan un petó a la boca com si res) -MARE: Oh... oi ... ai que m'emociono eh! (passant-se la mà per el front) -NEUS: "Buenu" marxem. (tocant el braç de la seva mare) -MARE: Marxeu? Marxeu ja? "Buenu" va doncs va va aneu tranquils eh! Ei, Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil que estic aquí al costat! -LLUÍS: Val. D'acord! (decisiu) -MARE: I Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil eh! -NEUS: Sí sí. -MARE: "Buenu" "buenu" (tocant l'espatlla del Lluís) -LLUÍS: Val! -MARE (tancant la porta): "Buenu " que vagi bé eh xatos, ja ens veurem després adéu adéu. Ai, "buenu" "pues" ja està eh, ja està ja està. Ai, ja es va fent gran la meva filla eh, es va fent gran ja eh! Com passa el temps tu... ESCENA 12 (La mare entra el menjador i s'asseu a la butaca) -MARE: Ai, doncs ja està xato ja està! Què, fan bona parella eh! No em diràs que no eh! No em diràs que no! (picant la cama de la seva germana per reclamar-li l'atenció) -TIETA: Sí sí és maco el noi eh! -MARE: És molt maco tu, es veu que és molt bona persona. Ai tant de bo duri molt tu! Estic tan contenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.
  tenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.)