Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat 2 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey  + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
  Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
  ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
• Activitat 3 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey  + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
  Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
  ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
• Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Ferran-Vicente  + (Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembar …
  Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembarca a la platja d'una illa del sud de l'Atlàntic amb una xalupa, ja que decideix allunyar-se de la guerra que està succeint al seu país d'origen. Un cop ja ha arribat, el sorprèn que l'únic habitant de l'illa no surti a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó (l'altre habitant de l'illa) i l'Aneris, la de la pell freda la qual és l'esclava d'en Batís- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
  e crueltat i d'amor, de por i d'esperança.)
• Activitat sobre Elles també maten de l, pels WikiRetards  + (Un reflex a la mirada Un home camina sol …
  Un reflex a la mirada Un home camina sol per la nit fosca, per un carreró estret. Veu una noia molt bonica espera a la parada autobús, s’assenta al seu costat a la banqueta. -Creus en l’amor a primera vista o he de tornar a passar. La noia riu, posar-se vermella: - Jo crec que has de tornar a passar. Els dos rigueren; -em dic Ibraïm. -Encantada, em dic Ariadna. -Ariadna a on vas aquestes hores de la nit? -Tornava a casa, he estat amb uns amics. -Vens d’una festa? No aniràs beguda? Rigué, - he begut una mica, però controlo. -Segur que no necessites cap ajuda? Si vols t’acompanyo a casa. La noia es va sorprendre de la directa de aquest estrany. -No gràcies, puc anar tota sola. En aquell mateix moment passà l’autobús, - que tinguis una bona nit Ibraïm. -No no si ara hi pujo. Els dos nois pujaren a l’autobús, la noia semblava inquieta, l’home no parava de mirar-la i somriure. L’Ariadna/ va arribar a la seva parada i baixar ràpidament. L’home curosament també baixar, la va seguir carrer amunt fins arribara la seva casa. Quan ella obrir la porta saltar-li al damunt i tombar-la: -Però que coll* fots? Això és l’últim que recordà l’Ariadna. Ara estava lligada al seu llit mentres l’estrany de l’autobús la violava i li pegava, de sobte prengué consciència cridà que parés. L’home seguia empenyent-la pel darrere. De sobte va veure que l’home agafà una llampara i golpejar-la al cap. L’home va sortir del llit i es va vestir. En aquell mateix moment la Ariadna encara estava viva i respirant mentres tenia la llampara damunt del cap mentres gotejava la sang del seu cap. L’home va agafar un ganivet de la seva motxilla i va tallar la senyoreta en petits troços de carn, en va agafar uns quants de la cuixa, on hi havia més greix i se la va menjar crua. El que va sobrar ho va deixar en unes bosses de brossa que va posar en el jardí de darrere on després més tard les recolliria. Aquest era l’extrany “hobbie” de l’Ibraïm, com a la llegenda del cor menjat, es recorreix a el canibalisme per castigar una ànima, però la diferència amb aquesta es que aquí es per castigar a la seva pròpia ànima. Ibraïm vivia a Síria quan un dia uns fanàtics del dictador van entrar a casa seva i van matar tota la seva família quan ell només tenia 9 anys. Des d’aquell moment Ibraïm o va ser el mateix. El van enviar a un internat de França on va estar fins els 18 anys planejant la seva venjança a aquest Món i al seu deu. Des de que va sortir de l’internat a anat voltant pel món, venjant-se amb tota pobre persona que es trobi al seu camí i que trobi que pot tenir alguna cosa a veure amb el que li va passar a la seva família, o simplement que sigui molt maca. Com el que li ha passat a aquesta noia, que estava en el lloc equivocat amb el pirat equivocat. Així és la vida d’Ibraïm.
  rat equivocat. Així és la vida d’Ibraïm.)
• Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva  + (Un soterrar i una sorpresa Miquel va pren …
  Un soterrar i una sorpresa Miquel va prendre el primer avió al dia següent. Arribà molt fatigat del llarg viatge a l’aeroport de Manises. Ja estava altra vegada en València i s’encaminava amb l’Enrico cap a Burjassot per primera vegada des de fa molts anys. Anava a tornar a xafar la terra on s’havia criat i de la qual va dir que mai més tornaria a xafar fins que Franco morira. Ell seguia amb la terrible tristesa que li omplia el cor pel seu estimat i millor amic des de la infantesa; Vicent Andrés Estellés. I durant el trajecte en taxi va derramar algunes llàgrimes al recordar el passat. Es varen hostatjar en un hotel a prop del seu poble. Varen deixar les seues pertinences i s’anaren a donar el condol als familiars. Quan aplegaren, instintivament, Miquel va buscar Carmina i li va donar una abraçada mentre els dos ploraven com uns descosits. L’Enrico no va poder evitar soltar-hi uns plors al vore el seu company tan dolgut. Hi havia molta de gent en el vetlatori, Vicent era molt estimat. Al matí següent va ser el soterrar i tots dos es van vestir de negre per donar-li l’últim adéu a un gran poeta i millor persona, Vicent. En el rostre del assistents es percebia un gran dolor. En un moment Miquel va alçar el cap i va veure una dona molt prima, i amb les cames molt llargues; el primer que li va venir al cap va ser aquell dia quan els dos amics estaven jugant amb la pilota i van aparèixer unes llargues cames parant la pilota que se li havia escapat. Es va quedar pensatiu, però prompte es va oblidar i va continuar rendint-li homenatge al Vicent dedicant-li unes paraules que van commoure tot el món. Quan va terminar va tornar a vore a aquesta dona altra vegada i se li va acostar. Ell li va dir: - Perdona, m’ets molt familiar, et conec? - Ho sent molt però si et conec , ara no caic. - De segur que no? És que et trobe molt familiar, ets família de Vicent? - No, va ser un amic de la infantesa, res més. Veig per les teues paraules que el coneixies molt bé... - Sí, va ser el meu millor amic des de la infantesa. Els dos es van quedar mirant, i sorpresos van dir alhora: - Tu no seràs... Miquel! –Harmonia! - Déu meu! Com has canviat Miquel... Quina alegria! – Va dir sostenint les llàgrimes. - I tu, i tu!, els anys no perdonen- Va fer una rialleta per dissimular tantes emocions alhora i tantes llàgrimes a la vegada. – Mare meua! I que fas ací? Com t’has assabentat? - Ho vaig llegir a la premsa, i vaig decidir vore’l per última vegada; no sabia res de vosaltres ni del vostre paradís; vaig arribar fa uns mesos de Madrid. L’Enrico que passava pel seu costat amb Carmina li va fer un somriure molt dolç, i ell el va agafar del braç i el presentà a l’Harmonia com la seua parella sentimental. No s’ho esperava encara que no es va sorprendre molt. L’Enric es va alegrar per aquell retrobament, el seu amat estava molt trist però al tornar-se a trobar amb Harmonia li va tornar un poc el color en eixe moment tan dur per a ell. Més tard es van anar a prendre unes copes a un bar per ofegar les penes i Harmonia li va preguntar què va ser de la seua vida després de la seua partida; ell li ho va contar tot i després va ser el torn d’ella que va començar així: -Aquell dia de fa tant de temps, quan vaig fugir amb la companyia de teatre, va ser un dels dies mes feliços de tota la meua vida. - va fer una pausa, amb els ulls fixos en un punt en l’aire, rememorant imatges de la seua joventut- Mon pare estava fora de la meua vida definitivament, ja no hauria mes baralles, més discussions que causaven tant de sofriment a la meua família. Per fi érem lliures. Amb el temps em vaig adonar que ma mare s’havia tornat a enamorar, però aquesta vegada d’un home que si la faria realment feliç, que si la tractaria com ella es mereixia, Carles. “Vàrem viatjar al centre de Madrid, on ens vàrem buscar la vida per trobar un allotjament temporal on poder passar uns dies. Amb el temps, ma mare i Carles feren la seua relació oficial i, després de guanyar alguns diners treballant al carrer, compràrem una casa en la ciutat. Carles era el pare que mai havia tingut, la felicitat que rodejava a ma mare, la nostra vida. Ens vam convertir en una família de veritat, sempre units. Jo vaig créixer a poc a poc, em vaig fer dona, com sempre havia volgut la meua estimada mare. Quan vaig complir el vint anys, Carles em va posar com actriu principal en una de les seues obres. La nostra companyia s’havia fet famosa amb el temps, més coneguda. Guanyaven més diners i contractàvem a més persones. A vegades actuàvem en llocs importants, a vegades no. Però ser l’actriu principal d’aquella obra em va fer molt feliç. Aquell dia actuàvem per a gent de diners. Havien homes ben vestits a les cadires, atents al que succeïa. Resulta que un d’aquells homes era un caçador de talents. Se’m va acostar al finalitzar la funció i em va passar la seua targeta, dient-me que es posaria en contacte amb mi, amb l’excusa que sentia que jo tenia talent. En temps com els que corrien, tot ple de bombes i guerres, això era un miracle. Dons bé, així va començar tot. Aquell home, anomenat Artur Benicalap, era el que jo deia, un home de negocis. Va veure potencial en mi, es va convertir en el meu mànager, en el meu amic. Ell era espontani, sense por a dir el que pensava, que mantenia els seus valors sempre per davant, amb un cor gegant. Jo em vaig enamorar. El que va passar a continuació ho pots imaginar: La meua fama com a actriu va créixer, anava i venia de diferents teatres, vaig obtenir un nom artístic, “La paraula viva”. Temps després, em vaig casar amb l’Artur. A partir d’aquesta data, la meua vida es va afonar, això es va veure lligat amb la meua infelicitat. Jo l’estimava massa, però ell no em volia; volia pensar que sí, però mai em va voler. Un dia que em vaig quedar assajant el meu paper amb l’altre protagonista de l’obra, es va endinsar per la porta del teatre amb els ulls injectats en sang i cridant com un boig que era una *puta*, que li estava sent infidel. El vaig intentar calmar, però m’alçà el braç i em donà punyada a la boca. Em vaig callar, em va agafar pel braç i se m’emportà a casa. Després d’uns nombrosos incidents pareguts, vaig decidir deixar-lo. L’estimava moltíssim però més m’estimava jo. Més tard, vaig crear una campanya per a les dones maltractades, recol·lectar diners i així poder donar-los un lloc on refugiar-se i tenir on amagar-se, estar protegides de les bèsties amb les quals s’havien cassat i que es pensaven que eren de la seua propietat. Tres anys després de crear aquesta campanya que va ser tot un triomf, va morir de càncer la meua estimada mare. Vaig caure en una gran depressió la qual Carles em va ajudar a superar. Ell no era mon pare, però com si ho fóra. Ho vam passar desgraciadament molt malament durant un període llarg de temps i encara la tinc en la meua memòria viva com el seu aspecte després de tornar a viure, després d’aquell infern que va suportar, bé; que vam suportar. I res, fa uns mesos que vaig tornar a Burjassot, amb Carles. Ens compràrem una casa prop de l’antiga i estem vivint allí. He tingut una vida un tant complicada però ara estic completament en pau. L’Enrico i Miquel es van emocionar en escoltar aquestes paraules tan fortes. Van estar parlant un parell d’hores més i a continuació Harmonia els convidà a sopar a sa casa. Era el començament d’una nova història que compartirien junts altra vegada. Altra vegada com els antics temps, però aquesta sense la innocència, ara eren adults i es forjaria una amistat que duraria per tota una vida.
  una amistat que duraria per tota una vida.)
• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels Gopan  + (Un viatge de superació)
• Activitat 3 sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels UltimateTeam  + (Una altra versió de l'home que plantava ar …
  Una altra versió de l'home que plantava arbres Hi havia una vegada un cavernícola anomenat Elz buf buf que vivia en una cova a l’entorn d’un paisatge desolat ,perquè hi havia hagut una erupció volcànica .Generalment, Elz buf buf s’alimentava de carn i de fruites. Un dia va agafar una llavor , per atzar ,i va enterrar-la . Van passar molts anys . Era vellet i es trobava molt malament i es va quedar adormit al costat d’un arbre . Aleshores, es va adonar que de la llavor que havia plantat creixia una cosa molt petita que per a ell era una novetat.Passaven setmanes i allò ja semblava un petit inici d’arbre. Ell va pensar: -Com és possible si jo només vaig plantar una cosa molt petita? I just quan va créixer l'arbre del tot Elz buf buf es va morir just al costat ,amb el cap cot i van passar 20 anys. Amb el temps, i els canvis de temperatura,va ploure, va nevar ,va bufar el vent i, al final al cap de molts anys, el cos d'aquest home va acabar unit a l'arbre. Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio
  Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder  + (Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLI …
  Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentres el Dídac cavaba l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res sol és una pedra daurada, espera una pedra dorada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar alucinada l’Alba. -Allá al riu hi han un munt com aquestes. -No pot ser ,saps que és aixó? -Doncs no. -Això és or una pedra molt valiosa amb aixó podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble sol amb quince de aquestes. -Pero que dius dona t'has begut l’enteniment. -Tu agafa las que puguis ara vinc. L’Alba s’en va anar endinsant-se en el bosc, mentres el Dídac recollìa les pedres de or. Quan l’Alba va arribar portavà tres conills i un porc senglar. Per la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abrasaven perquè feia fred i tenien que mantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que a dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entés, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb una cara de enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia, que paso junt amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un peto en el que mai havien estat, després l’Alba va repetir-lo peró ara era ella la que havìa començat. I poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrosats i estimant-se mutuament. CAPÍTOL 2: Reconstrucció del que s’ha perdut Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat 140 pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, que tot tornès a ser com era. Pero la cosa tenía que esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algù darrere de un arbust, tenia molta por, ja que no sabía que era, i allò va començava a corre com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on estava en Dìdac, aquella li perseguía i quan estava arrivant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El que?- li va dir cridant. -No ho se -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranquilitzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i que fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa de un terratremol. - A vale, pensaba que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farian joies, per l’Alba i les seves filles peró no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perqué si no es barallerien i el mòn tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessaries, van voler construir una estructura, però no sabien el que, l’Alba no es preocupava molt aixó, deia que ells ja s'encarreguen d’aixó i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar aixó que tenía un llibre de decoració, però èlls necessitaven d’enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Era un dia relax en el bosc, per començar el Pere i en Didac estaban recollint or i l’Alba pensant que fer-hi amb ell. -I si fem un temple. -No masa gran. -Espera a veure mmm una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, pero es molta cosa com ho farem per construir-la? -Espera deixem pensar! Ja que en Dídac ha aprés a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estas boja com vols que construim una ciutat completamente amb les mans. -També podem construir una casa i que els nostres fills construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bueno es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja está. -Vale, vale no t’enfadís. -I a sobre serà un món de igualtat tant dones com a homes. -Amb aixó estic d’acord, te que ser un món diferent al nostre antic mon on no i hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hagi cap dictador i que estiguem en pau. Aixì que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG 10 anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta snse contaminar i cap guerra per el mig.
  a snse contaminar i cap guerra per el mig.)
• Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder  + (Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLID …
  Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentre el Dídac cavava, l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res. És tan sols una pedra daurada, espera una pedra daurada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar al:lucinada l’Alba. -Allà, al riu. N'hi han un munt com aquesta. -No pot ser ,saps què és això? -Doncs no. -Això és or: una pedra molt valuosa. Amb això podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble només amb quinze d'aquestes. -Per què dius, dona? T''has begut l’enteniment. -Tu agafa les que puguis. Ara vinc. L’Alba se'n va anar endinsant-se en el bosc, mentre el Dídac recollìa les pedres d'or. Quan l’Alba va arribar portava tres conills i un porc senglar. A la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abraçaven perquè feia fred i havien demantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que ha dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entès, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb cara d'enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia que passo amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un petó en el que mai havien estat. Després l’Alba va repetir-lo però ara era ella la que havìa començat. I a poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrossats i estimant-se mútuament. CAPÍTOL 2: RECONSTRUCCIÓ Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat cent quaranta pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, per tal que tot tornés a ser com abans. Però la cosa havia d'esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algú darrere d'un arbust. Tenia molta por, ja que no sabia què era, i allò va començar a córrer com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on era en Dìdac, allò la perseguia i quan estava arribant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El què?- li va dir cridant. -No ho sé -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranqui·litzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i què fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa d'un terratrèmol. - Ah, d'acord. Pensava que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farien joies, per a l’Alba i les seves filles però no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perquè si no es barallarien i el món tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessàries, van voler construir una estructura, però no sabien el què. L'Alba deia que ells ja s'encarreguen d’això i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar: tenia un llibre de decoració, però èlls necessitaven saber enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Un dia en el bosc, en Pere i en Didac estaven recollint or i l’Alba pensant què fer-ne. -I si fem un temple? -No, massa gran. -Espera. A veure mmm: una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, però és molta cosa. Com ho farem per construir-la? -Espera. Deixa'm pensar! Ja que en Dídac ha après a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estàs boja. Com vols que construïm una ciutat només amb les mans? -També podem construir una casa i que els nostres fills en construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bé, es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja està. -Entesos, entesos, no t’enfadís. -I a sobre serà un món d' igualtat tant per a dones com per a homes. -Amb això estic d’acord. Ha de ser un món diferent del nostre antic mon, on no hi hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hi hagi cap dictador i que estiguem en pau. Així que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG Deu anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta sense contaminar i cap guerra pel mig.
  eta sense contaminar i cap guerra pel mig.)
• Activitat sobre Més o menys jo de l'autor Miquel Duran, pels AlvaroRosetta  + (Una novel·la costumista, pero amb estranys …
  Una novel·la costumista, pero amb estranys costums. Una història realista, però d'una realitat que no és la teva. O sí. Més o menys. "Tu saps qui ets? Jo tampoc". Una edat en què la confusió és fàcil; un viatge de tornada a un món que ja no és el teu; una terra que de tan real resulta gairebé màgica, on les metàfores són reals i tangibles. En definitiva, Més o menys jo és un retrat iniciàtic, una road movie, una novel·la de "ritus de passatge" on unes experiències relativament quotidianes adquereixen tints trascendentals que canvien la vida del protagonista per sempre... i potser també (per què no?) la del lector.
  potser també (per què no?) la del lector.)

• Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé  + (Una ombra, una persona, muchas muertes.)

• Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar  + (Una vesprada després d'estar buscant a Fra …
  Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol. -Xiques: Bon dia, Franciszka, té un moment per a conversar amb nosaltres? -Franciszka: Bon dia, xiques. Sí, és clar, que voleu? -Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que li ha tocat viure. Volíem fer-li unes preguntes perquè ens ha agradat molt la seua història i ens ha aparegut molt interessant. -Franciszka: Començeu, xiques. -Carla: Bé, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una entrevista amb vosté, així que no anem a perdre ni un minut. Pensa que la mort del seu fill va ser justa? -Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista). -Jenny: No volem fer-la sofrir, si vol no contestar alguna pregunta, no cal. -Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut? -Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trista. Però no anem a parlar de coses tristes. -Jenny: Com es va prendre la seua filla la notícia que tenia amagats dos famílies i un soldat? -Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com ho vaig poder fer, que estàvem en perill. -Carla: No va tindre por d'amagar famílies amb xiquets petits...? -Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incòmoda. -Jenny: Jo no podria ser tan valenta com vosté, l'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenia un cor gegant. -Carla: L'Helena i el Casmir continuen junts? -Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla. -Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casmir i l'Helena què pensen de tot l'ocorregut als amagats que han sobreviscut? -Franciszka: Van quedar sorpresos, i em varen donar l'enhorabona per salvar dues famílies i un soldat. Molta gent volia salvar la gent però a quasi tots els trobaven i els mataven. (li sona el telèfon) -Franciszka: Mireu, és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo. -Xiques: No pasa res, agafe'l. (5 minuts despŕes) -Franciszka: He d'anar-me'n. Els meus néts em necessiten. Un plaer recordar aquesta història després de tants anys. -Xiques: El plaer és nostre. Que vaja molt bé amb els seus néts, que és segur, perquè tenint una iaia com vosté, és clar. -Carla: Moltes gràcies i que passeu un bon dia. -Xiques: Adéu, Franciszka. -Franciszka: Adéu, xiques. Espere us haja servit per a l'institut.
  s. Espere us haja servit per a l'institut.)
• Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jodadi  + (Va ser una família molt meticulosa. En el …
  Va ser una família molt meticulosa. En el que la mare (Francisca) d' origen polonesa és una dona decidida que es mou pel cor i que fa lo que creu que ès correcte. Era una dona molt firme i dura, fonamental per Helena en tots el sentits amable i optimista ;,va ser forta en el seu trasllat a Alemanya junt amb el seu marit (el pare d'Helena) d'origen ucraïnes va ser molt estricte en tota la seua vida amb la seua filla. Ambos treballaven dur per la dona servint en una casa de rics i el pare en un taller
  en una casa de rics i el pare en un taller)
• Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Els Actualizats  + (Valencia, 18 de Febrer de 2016 Estimada Fa …
  Valencia, 18 de Febrer de 2016 Estimada Fallera Calavera: Pensem que la teua actitud i la teua força de voluntat ha sigut adequada perquè has enfrontat la situació molt bé. Encara que a vegades has tingut reaccions exagerades, comprenem la teua situació ja que nosaltres haguérem actuat pitjor, però sense arribar a matar l'Alcaldessa. Ens haguera agradat que hagueres tingut una relació formal amb Jaume I, també ens ha agradat la relació d'amistat que has tingut amb la Delicà de Gandia. Tenim algunes preguntes per a tu, Fallera Calavera, com per què t'agrada tant la paella si eres una zombie, per què et poses una tomaca com a cor i no li'l furtes a un altre zombie, qué vas vore en Jaume I o com vas sentir-te quan et convertires en una zombie. No entenem per què et queia tan malament la Bellea del Foc si va ser ella qui et va dir la contrassenya per a accedir a la ciutat d'Alacant. En aquell moment ens vas paréixer una prepotent. Per últim, et voldríem aconsellar que no se t'apuge el poder al cap i que amb eixa prepotència no arribaràs a res. Esperem que ens respongues a aquesta carta. Atentament, Els Actualizats.
  Els Actualizats.)
• Activitat sobre El mecanoscrit del segon origen, pels Entrelletres  + (Valoració sobre el mecanoscrit del segon o …
  Valoració sobre el mecanoscrit del segon origen Som els Entrelletres i valorarem la carta que fa en Dídac abans de morir, feta pel grup Independents del Institut Carles Vallbona. La carta que heu fet està molt bé escrita i estructurada, encara que la data, pensem que no la hauríeu d'haver posat, perquè el llibre no ho específica. S’entén que l’època on transcorre la història és anterior a l’època actual, ja que al llarg del llibre hi ha alguns detalls que així ho especifiquen. A part d'això, heu explicat molt bé com en Dídac, a la carta, parla sobre els sentiments i amor que sent cap a l’ Alba, i sembla que l’hagi escrit ell personalment. També cal dir que la carta està expressada amb molta fluïdesa i es nota que us heu llegit el llibre, tots els del grup. Encara que nosaltres hem apreciat un error que heu comés. En el segon paràgraf de la carta, a la darrera línia, expliqueu que en Dídac i l’Alba veuen uns objectes voladors i pensen que moriran, però en Dídac mai veu aquests objectes volar, ja que ell, en aquell moment, era a sota l’aigua. Malgrat aquests petits detalls, en general, creiem que la carta està molt ben feta i reflexa tot el que en Dídac hagués escrit . Us felicitem a tots els membre del grup pel vostre bon treball.
  s membre del grup pel vostre bon treball.)
• Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels LTRM  + (Vida oculta d'Aloma A Aloma, quan er …
  Vida oculta d'Aloma A Aloma, quan era petita, sempre li havia agradat el ballet. Acostumava a anar a classes particulars, però ella sentia que no era gaire ben acollida per les seves companyes i es va desapuntar de l’acadèmia. Un any més tard va tornar a inscriure's en una altra acadèmia, però encara li quedava una mica de por de tornar a ser rebutjada per les seves futures companyes. Va estar un any assistint a les classes i com que se li donava molt bé, l’acadèmia li va cedir una beca de dansa contemporània a Nova York. Però clar, a ella el que se li donava bé era el ballet i a més a més si acceptés la proposta s’hauria d'anar sola, sense ningú i tornar a refer una altra vida. Ella estava molt indecisa, no sabia què fer, i va demanar-li opinió a diverses companyes de l'acadèmia. Després de molt temps pensant-ho, va arribar a la conclusió que tenia por de no saber què es trobaria allà, però a la vegada era una oportunitat única. Va parlar-ho amb l’acadèmia, i va rebutjar la beca perquè creia que era molt petita per anar-se'n tan lluny i estar tan temps lluny de la família, i que en un futur podria reintentar-ho.
  a, i que en un futur podria reintentar-ho.)
• Activitat 8 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els brazzers  + (Volem destacar,que el llibre és molt teneb …
  Volem destacar,que el llibre és molt tenebrós, intigrant i d'un llenguatge senzill. Volem destacar una part que ens ha agradat en la qual Jonatan és seduit per tres vampiresses que intenten xuclar-li la sang,però Dràcula ho evita perqué els dóna un nen perquè se'l mengin. Farem un petit trailer editat i teatral. El missatge de l'obra seria per una part que no t'has de refiar de ningú, i que el treball en equip és millor. La lluita del bé contra el mal mai acaba.
  La lluita del bé contra el mal mai acaba.)
• Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels William Shakespeare  + (William Shakespeare (1564-1616) va ser un …
  William Shakespeare (1564-1616) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. Es troba situat entre el Renaixament i el Barroc. Les seves obres han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques segueixen representant-se per tot el món. Moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a ser part de l'ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües. En el petit documental sobre els temes shakesperians conduït per Jackie Hallnes presenten quatre temes que fan que la litratura de Shakespeare sigui tant important. Parla de l'amistad, del poder, de la corrupció i dels somnis. Amb relació a l'amistat, Shakespeare ens explica els tipus d'amistad de l'època i la seva dinàmica. Distingeix entre l'amistat entre homes ( utilitzada per mantenir i enfortir llaços de parentiu, afavorir l'amor i el matrimoni. Indica la trobada de dues ments semblants), entre dones (vincles forts i complexos, però aquestes relacions acaben sent substituïdes pel matrimoni, i les dones la utilitzàven per desafiar als homes) i entre homes i dones (la qual no té cap finalitat sexual però pot acabar en amor). Amb relació al poder, Shakespeare ens el presenta com el xoc entre dos móns en oposició que acaben derivant en submóns vils i viciosos. Explica la necessitat del poder de corregir i controlar els sectors més baixos de la societat. Finalment ens informa que el poder acaba sent com una malaltia que controla als éssers humans i que és un "sentiment" codiciós. Amb relació a la corrupció, Shakespare ens explica els usos i les conseqüències que aquesta implica sobre la societat i entre les persones. A partir del que narra ens fa entendre que la corrupció ens porta a la violència, a la desconfiança, a la por i a la hipocresia. Amb relació als somnis, Shakespeare els utilitza com una manera d'expressar la psicologia de les persones i per fer-nos entendre el funcionament de la societat. Diu que els somnis poden ser utilitzats com a escapismes, visions, profecies, malsons i il·lusions. Tots aquests usos es podrien englobar dins d'un món "no real" que no succeeïx de veritat. En definitiva, el documental ens mostra com els temes shakesperians ajuden a entendre la societat de l'època i podem adonar-nos que el que la mou és simplement l'interés i la codicia controlats per l'inconscient.
  i la codicia controlats per l'inconscient.)
• Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Fernando de Rojas  + (William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, …
  William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 26 d'abril de 1564 – 23 d'abril de 1616) fou dramaturg, poeta i actor anglès. és considerat un dels més grans escriptors de la Literatura Universal. La seva obra es troba entre el Renaixement i el Barroc i suposa una gran complexitat, ja que assoleix el pensament ''brillant'' i ''fosc'' de cada ideologia. Això el fa un escriptor molt interessant. En el documental que estem analitzant, ens introdueix quatre dels temes més importants de la visió de Shakespeare, considerats per Jackie Hall, els quals són l'Amistat, el Poder, la Corrupció i els Somnis. Amb relació a l'Amistat, Shakespeare relata com funcionaven les estructures socials. En distingeix tres tipus d'amistat: Entre homes (honor, linatge, interés), entre dones (secrets de matrimonis, parlar malament dels marits) i entre homes i dones (amistat. Res sexual) Amb relació al Poder, Shakespeare mostra el món religiós immoral que obstenta el poder amb un món vil i viciós. El poder té la necessitat de corregir i controlar les classes més baixes de la societat. Els governants, per exemple, menteixen, semblant íntegres, només per tenir el poder de nou. Amb relació a la Corrupció, Shakespeare diu que la corrupció només pot produir més corrupció i provoca por, desconfiança, paranoia i hipocresia. També menciona la corrupció que pot fer una persona a una altra (manipulació) tornant-la el seu títere. Amb relació als somnis, Shakespeare ens dóna una visió dels somnis com un "món" al que anar-hi, ja que és "perfecte". Però hem de tenir en compte que els malsons també són somnis, que ens ajuden a superar les nostres pors o mostren el que passarà (profecíes), i il·lusions que ens enganyen. Per tant, poder dir que Shakespeare, encara que té obres més "Renaxentiestes", l'autora del documental creu que aquests quatre factors pessimistes són els més importants de l'obra de Shakespeare.
  s més importants de l'obra de Shakespeare.)
• Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Joan Maragall Gorina  + (William Shakespeare fou dramaturg, poeta i …
  William Shakespeare fou dramaturg, poeta i actor anglès, va néixer l’any 1564 i va morir el 1616. A les seves obres tracta temes de l’època medieval, com la tragèdia, la comèdia i el drama líric. Les obres que va escriure més importants són Otel•lo, Hamlet i Macbeth. En el documental tracta els temes shakespearians, els més rellevants que s’hi tracte són l’amistat, poder i corrupció i els somnis. En el primer eix és “l’amistat”, on Shakespeare donava una visió de les estructures de poder i diferencies d’amistat entre home i home, dona i dona i per últim home i dona. Al segon eix parla del poder i la corrupció a partir de les obres “Macbeth” i “Otel•lo”, on dóna a entendre que el poder és un vici moral i que s’utilitza per manipular a la societat i comporta a la corrupció. En el tercer eix explica que la majoria dels autors d’aquella època escriuen sobre els somnis, ja que creuen que ens volen dir alguna cosa. En el quart eix s’exposen els diferents somnis de Shakespeare, en l’obra de “Tempestes” parla dels somnis i escapisme, en l’obra de “Romeo i Julieta” parla dels somnis com a visions i somnis com a mals sons, en el “Somni d’una nit d’estiu” parla dels somnis com a profecies i a la “Tempesta” somnis com a il•lusions. En resum, Shakespeare relaciona molts conceptes en les seves obres i exposa com és la societat en aquell moment i quines son les preocupacions i les relacions socials.
  les preocupacions i les relacions socials.)
• Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Miguel de Cervantes  + (William Shakespeare fou un dramaturg, poet …
  William Shakespeare fou un dramaturg, poeta i escuptor anglès que va néixer el 1564 i va morir al 1616. És molt important i destacat no només a la literatura anglesa, sinó també a la literatura universal. Va escriure un total de 37 obres dels gèneres dramàtic i tràgic, temàtiques que domina avui dia és considerat dels millors escriptors de la història de la literatura a causa de les seves grans obres, les quals escriurà transmetent molts sentiments per part dels personatges. El documental, que està conduït per Jackie Hall, ens exposa els temes més destacats de l'obra de Shakespeare. El concepte d'amistat entre homes, entre dones i entre homes i dones. A continuació apareix el tema del poder i la corrupció des de diferents angles. Per finalitzar ens exposa el tema dels somnis de maneres diferents. Algunes de les obres esmentades són: Mesura per mesura, Macbeth, Otel·lo, Hamlet.. L'amistat es classifica en tres tipologies, entre homes, on el proposit principal és crear enllaços de fidelitat i lleialtat per tal de complir el insteressos a les corts. Entre dones: vincles forst i complexos sense finalitat. Són un mitjà en l'etapa de maduració de la dona i el substitueix el matrimoni. Home i dona: No s'espera un comportament sexual, encara que pot ser una tapadera dels sentiments d'amor. A Macbeth el poder s'aconsegueix amb violència cap a les persones de posició vulnerable. A l'obra ''Mesura per mesura'', un religiós a un submón viciós aconsegueix el control i el poder de les classes més baixes de la societat a través d'un discurs hipòcrita i aparentant integritat entre els governants. La manipulació i l'engany són fonamentals per acosenguir aquest poder. A l'obra de Macbeth es motra que la gent que té el poder es corrupte i cuepa de la corrupció a les classes populars, això desenvoca consequències socials. A Otel·lo es mostra una corrupció d'una persona sobre una persona a causa de Jago, un mercenari individualista, qui corromp a Otel·lo causant la mort de la seva dona i el seu suicidi a través de la gelosia sexual. El personatge de Jago podria ser considerat un mal social a l'època moderna, representant el racisme, el fanatisme. Els somnis són una rica font d'inspiració dels autors i tenen un significat deins la psicologia humana. A l'escapisme ( la tempesta) el protagonista és un esclau que té somnis de llibertat. A les visions ( Romeo i Julieta) trobem els somnis d'una societat hipòcrita. A les profecies (somni d'una nit a l'estiu) la protagonista veu com el seu enamorat la fraux. A les il·lusions es diu que la vida és un somni i els sentits ens enganyen. En resum, trobem una recopilació dels diferents eixos que són tractats com temes principals: amistat, poder, corrupció i somnis. Aquesta sèrie de fragments visuals el que fan és apropar-nos a l'obra de Shakespeare de forma dinàmica, contemplant la seva universalitat i la vigència que ha anat guanyant al llarg del temps. A través dels temes principals, shakespeare es fa reflexionar de la seva importància i de com poden afectar les nostres vides.
  i de com poden afectar les nostres vides.)