Regina-El violí d'Auschwitz: Diferència entre les revisions

Revisió del 16:48, 17 feb 2011

Activitat 2.CARTA A UN PROTAGONISTA Carta del Daniel a la Regina del llibre "El violí d'Auschwitz". Grup Mac's.

Estimada Regina,

El temps no canvia a les persones. Aquest temps amb tu no m’ha canviat mai, i a tu, tampoc. Espero que valoris la oportunitat que et va donar la vida, cosa que a molts com nosaltres no van poder arribar.

Ara, aquí a la vora de la llum del dia, a l’hospital, sento que vaig perdre moltes coses de la vida, i se que tu podràs aprofitar-les. Gràcies per aixecar-te cada dia amb un somriure que em feia oblidar tot allò que em preocupava. Ara, recordo a tothom que vaig perdre en la guerra, i sento una tristesa que m’evadeix per tot el cos, i tots eren innocents. El violí que vaig fabricar per a salvar-me, té una gran importància per mi. En Freund em va dir que tenia la necessitat d’entregar-me’l i que jo pogués gaudir-lo fins la fi dels meus dies. Ara ets tu la que necessites aprofitar-lo per gaudir del teu talent amb els altres, i tinc clar que podràs fer-ho. Aquest violí que t’entrego és molt important per mi, i espero que quan no el necessitis li donis a la persona adequada. El violí necessita una cura especial perquè faci ressonar les seves cordes tal i com ho va fer en els primers concerts. Ja se que per a tu no es fàcil recordar el passat, però has de pensar que aquest violí representa tots aquells moments feliços que vam passar després de la guerra, tots dos junts amb la Eva. Quan vaig fer el violí em vaig sentir molt bé, perquè per un cop podia fer allò que m’agradava i podia pensar en un futur millor, fora del camp de concentració. Gràcies als meus companys vaig poder sobreviure, sobre tot gràcies a en Bronislaw, el violinista que va tocar per primer cop el meu estimat violí. Ell i jo vam col•laborar junts les últimes setmanes en que ell va estar internat. En Bronislaw va poder sortir del camp , perquè un senyor va ajudar-lo a sortir. Mai més he sabut on es troba en Bronislaw, i m’agradaria poder explicar-li que tot va sortir bé, i que el trobo a faltar. Ell va marxar sense dir res, jo crec que tenia por, molta por i no volia mirar endarrere. Ell va ser molt valent i espero de debò que sigui feliç, estigui on estigui. Es una història molt emotiva i trista, però m’agrada recordar tot allò que va tenir una importància per mi.

Moltes gràcies per tot i per saber escoltar-me en els pitjors moments. Ara et queda un brillant futur ple de felicitat on tu podràs escollir les històries que explicaràs als teus fills. Espero que agafis un bon camí, i estic segur que ho faràs. M’agradaria que guardessis la carta com un bon record, perquè només vull dir-te que sóc molt feliç de poder estar amb tu. T’envio aquesta felicitat amb aquesta carta, perquè puguis aprofitar-la. T’estimo molt i per a mi sempre seràs la filla que no vaig tenir.

Del teu estimat Daniel.