|
Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Las Vegas
Activitat de tipus resposta carta sobre Tetxu a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per Las Vegas del centre Escola Pia de Sabadell durant el curs 2011-12
Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup El locotron.
Hem respost la carta d'un admirador del Tetxu.
Modalitats
Escrita
Activitat escrita
Estimat admirador, t'agraeixo totes i cada una de les teves sinceres paraules. No estic acostumat a rebre aquest tipus de carta tan emotiva i tan generosa per part teva, i per aquest motiu t'escric ara aquestes paraules que espero que et puguin arribar a ser útils en un futur pròxim o, simplement, que et puguin ajudar quan les necessitis.
La meva experiència em diu que guardar-se totes aquelles frustracions i/o neguits que algú pugui arribar a tenir, no és bo, ni per tu ni pels altres, ja que aquella gent que realment t'estima i que per damunt de tot et coneix i t'aprecia, tard o d'hora, també tindran aquestes preocupacions envers tu. Per tant, t'animo a expressar tot allò que et preocupa i a compartir-ho amb aquelles persones de confiança que saps que et poden ajudar. No segueixis el meu exemple perquè a vegades també ens equivoquem. És per això que em vaig “tancar” o “recolzar” amb la música. Ella era l'única que em pensava que m'entenia i per això vaig agafar tan apreci al rock dur de Led Zeppelin. Ells i la seva música van canviar totalment la meva manera de pensar i de veure la vida. Es podria dir que la música era la protagonista de la meva vida i a la llarga, la obsessió per algunes coses t'acaba perjudicant.
Tot i el meu desconcert amb el tema del meu pare i el meu amic Carlos, com bé dius tu, vaig saber perdonar al meu pare (ja t'explicaré d'aquí unes línies com és la meva relació amb el Carlos actualment). Has de tenir en compte que saber assumir el passat i afrontar el present és transcendental per assolir un futur esperançat.
Per últim, sense allunyar-nos d'aquest tema, m'agradaria fer-te saber ràpidament que la meva relació amb el Carlos, segueix essent tan bona com era ara fa un anys. Em recordo que vàrem fer un sopar junts on vam posar les coses sobre la taula (mai millor dit) i vam aclarir la història dels nostres pares.
T'animo a seguir endavant i a ser tu mateix. Que res ni ningú et faci canviar.
Una abraçada,
