Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Aschlute24 ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, realitzada per Israel defense forces del centre Carles Vallbona durant el curs 2012-13.


Hem canviat l'època de l'obra i l'hem situat en el passat de l'imperi espanyol.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA

Era l’any 1602 del nostre senyor. Jo aleshores tenia 5 anys i segons deien els meus pares la profecia no els feia gens de goig, perquè efectivament jo tenia enmig del meu paladar una creu, senyal d’haver estat escollit per alguna puixant divinitat per realitzar qui sap quins grans fet a la història


Van anar passant els anys i tot a la meva vida era normal, no passava res estrany. Treballava en els camps del comte-duc d’Olivares i tenia una vida molt humil, tampoc tenia cap poder sobrenatural que em diferenciés dels altres, encara que la gent deia que els que havien estat marcats per un senyal al paladar eren posseïdors de poders sobrenaturals i podien obrar miracles, no era el meu cas.


Tenia 17 anys i encara no m’havia casat, encara que estava enamorat d’una noia casada i ella també n'estava de mi, però no podia deixar aquell home; per això jo també tenia altres històries amb diferents noies. Havia decidit allistar-me a l’exèrcit del regne de les Espanyes, ja que era el meu somni des de feia molt temps; volia viure aventures en països desconeguts i lluitar pel meu país. Em vaig haver de mudar a Toledo per tal de formar-me, com a militar a l’acadèmia d’infanteria de Toledo. Vaig passar-hi cinc mesos fins que em van destinar a Flandes.


Abans de partir em vaig acomiadar de la meva família i amics, també em van donar les armes que el nostre terç havia de portar: un arcabús, una pistola i un sabre. El sabre m’agradava especialment, mai n’havia utilitzat un de tan bonic, era en forma de llaç. Al mànec hi tenia el meu nom gravat, sincerament aquell sabre em fascinava.


Dues setmanes més tard vaig partir cap a Flandes. Al principi fou un viatge tranquil: el temps ens acompanyava, feia bon temps i el vent bufava fort, fins que prop ja del nostres destí ens atacà un grup de corsaris holandesos. Allà va ser on vaig descobrir el meu poder amb el sabre. De seguida que vaig desenfundar-lo, una flama de color blau elèctric envoltà el meu sabre, em vaig espantar molt i el vaig llençar a terra. Espantat, el vaig mirar però el foc ja no l’envoltava i el vaig tornar a agafar per veure què passava. El vaig enlairar i el foc el tornà a cobrir, aquell foc a mi no em cremava però vaig descobrir que que cremava els meus adversaris. Tothom es va quedar perplex, això no era natural, el corsaris espantats cridaven “de duivel” que significa en diable en holandès. Els meus companys no es creien el que havia passat; molts d’ells deien que havia estat un miracle del senyor i que la nostra croada estava beneïda, uns altres pensaven que havia estat obra del diable. Fos el que fos jo estava realment fascinat i alhora espantat. Quan vam arribar a les terres de Flandes, vaig participar en diverses batalles i sempre que entrava en combat amb el meu sabre, els heretges fugien morts de por. Gràcies a la meva participació i a la meva arma guanyàvem totes les batalles i conquerint els territoris, ràpidament. Fou així que vaig anar pujant de càrrec dintre l'exèrcit i la meva llegenda va arribar fins al Rei de les Espanyes i a alts càrrecs de la Santa Església.


Un any més tard em va arribar una carta en la qual el Papa de Roma volia tenir una audiència amb mi. Jo no m’hi podia negar pas, a més estava molt emocionat per la invitació, m’esperava una gran festa i felicitació ja que lluitava a Flandes per la seva causa també.


El Papa em va rebre al seu despatx personal amb el seu seguici de cardenals, era increïble no m’esperava mai que arribaria a veure allò mai. Em van començar a fer preguntes sobre d’on havia tret el sabre, com ho feia perque sortís foc... i després van passar a fer-me preguntes sobre l’església i sobre el catolicisme. Jo contestava com podia sempre mantenint la calma i la serenitat; vaig passar m`hi unes quatre hores i després em van fer fora bruscament, em vaig començar a enutjar. Em van portar a una sala tot sol i vaig veure que ells debatien abans que em portessin a la sala. Hi havia soldats del Papa vigilant la porta, això no tenia molt bona pinta. Va entrar el Papa amb un bon grup de soldats i cardenals a la cambra. Em van acusar de ser un servent del diable i de bruixeria i em van condemnar a cremar-me en vida al bell mig de la plaça de la ciutat. Vaig intentar fugir però era impossible: tenien el meu sabre i encara que amb ells no tenia el poder estava indefens, els soldats em van agafar i em van portar al calabós.


Era meu final, maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Cròniques_de_la_veritat_oculta_de_l%27autor_Pere_Calders,_pels_Israel_defense_forces&oldid=19888»