Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Isapaya ha validat aquesta activitat.

Activitat de tipus vida oculta de sobre Júlia a l'obra Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, realitzada per Les tavernícoles del centre Tavernes Blanques durant el curs 2015-16.


Aquesta invenció sobre la vida oculta de Júlia, es situa després dels fets narrats en el llibre.

El final del llibre ens va deixar en una situació molt delicada. Què creieu que passaria un any més tard amb la nostra protagonista?

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

LA VIDA OCULTA DE JÚLIA

(Un any després)

Agafats de la mà Júlia, Josep i Miquel es trobaven al soterrament de la senyora Dolors que havia mort a causa de l’edat. Els tres estaven plorant, però en realitat Júlia sentia un gran alleujament per dins, s’havia llevat un gran pes de damunt, pensava que ara tot seria més fàcil… El futur de Josep i de Miquel ja estava decidit; Josep anava a tornar a Brasil, tenia un fill allí i encara que no fóra amb la persona que ell hauria desitjat, sentia la responsabilitat d’encarregar-se d’ell. Mentrestant Miquel havia conegut a Marlene, filla de John Smith, un ric empresari que tenia una fàbrica de molta importància a Gran Bretanya. John li havia oferit un treball a Londres, i Miquel com que veia que a Alcoi no tenia futur i que allí tenia un treball i una dona per a formar una família, no va dubtar en anar-se’n. Júlia reflexionava sobre la seua vida, tal com tot havia transcorregut en els últims anys. Estava cada vegada més sola. Però en un principi no li molestava, és més, tot al contrari, es sentia lliure. Era la primera vegada en tota la vida que no havia de fer-se càrrec de ningú, podia fer tot allò que li abellira. El que no sabia és que el seu passat anava a estar més present en el seu futur del que ella pensava...

Dies després, algú tocà a la porta. Era Lluís Montllor, el seu íntim amic en el passat. Ella li va oferir passar i el va convidar a un puro mentre iniciaven una conversa. - Júlia, he vingut a donar-te el condol per la mort de la senyora Dolors. - No passa res, la pobra era molt major ja... - I com estàs? Fa molt de temps que no sé res de tu. - Doncs bé, com sempre. Josep i Miquel han refet la seua vida; Josep està en Brasil cuidant al seu fill i Miquel s’ha casat amb una dona important de la indústria anglesa. I jo amb la mateixa història, encarregant-me de la fàbrica. I tu? Com et va la vida? - Bé... normal. La mort de la meua dona em va afectar molt però després d’un any m’he adonat que la vida continua... - Ho sent molt. És normal, a mi també em va afectar molt la mort de Josep. - I què tal la fàbrica? - No és fàcil. Hem passat moltes crisis i costa recuperar-se, i més ara que no està Josep per a ajudar-me. Però bé, vaig tirant... - Dona, jo ara no tinc massa feina, si vols puc tornar a ajudar-te amb la gestió de la fàbrica. - Podria estar bé, no pareix una mala idea, ets un home de confiança. - Si vols passe per la fàbrica el dilluns i m’expliques el nou funcionament. - Perfecte, crec que farem un bon treball junts. Lluís s’alçà, s’acomiadaren i se n'anà. Mentrestant Júlia puja a la seua habitació amb un somriure a la cara, la visita de Lluís Montllor li havia vingut bé, ara tenia al seu amic i comptable perquè l’ajudara amb la gestió de la fàbrica.

El matí del dilluns Júlia es va alçar a la set, i se’n va anar immediatament a la fàbrica per a preparar tots els papers que anava a necessitar Lluís. - Bon dia, estàs preparada?- saludà Lluís. - Clar que sí, ho dubtaves? -respongué ella. - Per descomptat que no, sé que ets una dona amb recursos. Després d’un parell d’hores revisant els papers, Lluís es va adonar que Júlia era una gran empresària, més del que ja pensava, la fàbrica anava molt millor del que ella li havia dit...

El temps va anar passant i cada vegada estaven més estones junts, la fàbrica els havia unit encara més, fins i tot hi havia dies que passaven tota la nit fent-se companyia perquè últimament hi havia més treball. Amb l’arribada de Lluís la fàbrica es va anar expandint per totes les comarques valencianes i per tant els beneficis no paraven d’augmentar, igual que els sentiments que Lluís tenia per Júlia.

Els va sorgir un viatge de negocis a València en el qual Lluís li va fer una proposta un poc forta a Júlia; es volia casar amb ella: - Quant de temps fa que no venia! Encara així, tot continua com ho recordava. - Sí... Júlia, he de parlar amb tu. - Que passa Lluís? No m’espantes. - No res, és que últimament he pensat molt en nosaltres, i en la nostra situació. - Per on vols anar? No m’agraden les indirectes. - Bé, que et pareixeria que ens casàrem? Júlia es va sorprendre, no s’ho esperava, però pensant-ho bé, no era una mala idea. Lluís era un gran home i un gran amic; era guapo, intel·ligent, i el més important confiava plenament en ell. - És una broma Lluís? - No, clar que no, pensa-ho bé, els dos tenim moltes coses en comú, seria una bona estratègia. - No sé, Lluís, quan acabem aquest viatge ho pensaré.

Una setmana després de tornar del viatge Júlia va a anar a parlar amb Lluís i va acceptar la seua proposta. No precisament perquè el volguera, si no per tindre a algú al seu costat. Es van casar en absoluta intimitat, no volien estar en la boca de tot Alcoi. Però tot va començar a canviar la nit de noces, Júlia va somniar amb el seu passat; la seua turmentada infantesa la perseguia, la seua mutilació, la mort de sa mare... Aquests somnis junt amb el casament van fer que Júlia i Lluís estigueren més distanciats. A Júlia no li portava molts bons records eixa fàbrica i ara que tenia al seu marit ajudant-la, preferia que aquest s’encarregara del dia a dia de la fàbrica mentre que ella portava l’administració des de sa casa.

Després d’unes setmanes va a tornar a somniar amb la seua joventut, amb el seu treball a la fàbrica. (Júlia cantant) 

“Júlia pensa bé les coses,

que no hi ha cosa pitjor que casar-se pels diners” - Júlia què passa? Són les quatre del matí, estàs bé? “Josep Romeu és un beato i la nòvia espiritista” - Júlia! Júlia! (Júlia es desperta) - Què passa? - Estaves parlant en somnis. - Sí? Últimament em passa molt, no sé per què. Júlia li contà tots els somnis que ha tingut, i Lluís s’adonà que no estava bé, potser s’estava obsessionant, massa traumes.

A Júlia a poc a poc se li’n va el cap, i Lluís aprofita aquesta oportunitat per a apoderar-se del control de la fàbrica, comença a posar totes les factures i els tràmits al seu nom i com que Júlia treballa a casa no s’adona del que està passant. Passa el temps i Lluís ja no és el mateix, està distant, el seu rostre no és el mateix, quelcom està canviant i Júlia no sap molt bé què és. Un dia Júlia comença a investigar i decideix anar a la fàbrica a veure què passa, en arribar s‘adona que no coneix a ningú, els empleats no són els mateixos i ella ja no figura en moltes de les factures de la fàbrica No entén res i se’n va molt enfadada a casa. En arribar Lluís està pensatiu al saló: - On estaves? És que m’he despertat i no t’he vist. - Em pots explicar què està passant? - No t’entenc, de què parles? - De veritat? En la fàbrica els treballadors no són els mateixos i ja no figura el meu nom a les factures, què collons estàs fent? - Que dius? Ets una boja, el teu passat t’ha afectat molt al cap!

Eixa nit Júlia no podia dormir, no entenia què estava passant i necessitava a algú que li donara suport, immediatament va pensar en sa mare. Vicenta, però, era morta. Després de donar-li moltes voltes al cap va arribar a la conclusió que, encara que ella no creia en aquestes coses, potser la “ouija”, que tant utilitzava sa mare, li podia ajudar a contactar amb ella. Va alçar-se del llit i se’n va anar a les golfes a buscar entre les coses de la seua mare, va agafar la “ouija”, li va llevar la pols, i allí mateix va contactar amb ella. Júlia li va contar tot el que li estava passant i sa mare en lloc de recolzar-la, la va enfonsar més, li va dir: “Ets una inútil, com has permés que una dona tan lluitadora com tu acabe així?”. Vicenta continuava parlant però Júlia a soles escoltava aquestes paraules repetint-se al seu cap. Es va alçar atordida i intentant fugir d’eixe entorn de sentiments, de confusió, de desconcert... Va entropessar per les escales i va caure precipitadament. Lluís, espantat pel soroll, corregué a veure què havia passat i se la va trobar morta al final de les escales. Un terrible final per a una dona lluitadora.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://www.viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Júlia_de_l%27autora_Isabel-Clara_Simó_Montllor,_pels_Les_tavernícoles&oldid=18790»