Explora el wiki

Estimat senyor Kollege, parla la teua consciència: Què estàs fent? Per quina raó continues ací? Què té aquesta illa que fa que no en pugues eixir? Tal vegada la solitud. Sí, és la solitud. Jo crec que tenies raó. Les criatures submarines no eren els monstres de la vostra història. Ells lluitaven per la mateixa causa per la qual tu vas fer-ho a Irlanda, per la llar pròpia. Al poc temps t’adonares que els que creies els teus enemics eren en realitat molt pareguts a tu. Vas veure en ells, allò que Batís no podia, les vostres semblances. Ell no comprenia el vostre enemic, per la qual cosa es limitava a lluitar contra ells en una cruel batalla que podria haver sigut evitada. Gràcies a l’Aneris descobrires que els sentiments no ocupaven lloc solament al cor humà, sinó també al seu. Tu volies estimar-la i que ella t’estimara, però de vegades l’amor no és tan senzill. Ets conscient del teu error? Hauries d’haver pujat al vaixell quan eres a temps, has fet que tot torne a començar. Està a les teues mans fer que la situació canvie i agafe un ritme diferent al que va tindre l’última vegada. Sé que tu podries aconseguir la pau a l’illa i amb els granotots. Espere que l’aconseguisques, vull que sigues feliç, que no et convertisques en un altre Batís Caffó, en una persona que fa un temps vares odiar. Tu descobrires que totes les lluites són injustes per a algú, i de veritat sent moltíssim que hages de ser una d’aquestes persones. Crec que arribarà el dia en què trobaràs a faltar el contacte amb els humans. Ho faràs, i tal vegada ja siga massa tard. Creus que tornaran a per tu? Jo ja no ho crec. La vida es efímera, amic meu. Ocupa el teu temps, aprofita’l amb unes tasques o unes altres. Tu decideixes com acaba la teua història. No oblides que encara estic ací, i això és un bon senyal, no ho creus?