Explora el wiki

Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon dia. Estem aquí una altra vegada transmetent des Ràdio flaix. En aquesta ocasió entrevistarem el Lúcid Conseller. Entrevistador: Hola bon dia, gràcies per haver assistit aquest matí a la nostra petita ràdio. L.C.: De res; és un plaer. Entrevistador: Bé, comencem. Primera pregunta: quina llei o quina acció hauria d’haver dictat Creont en lloc d’executar Antígona i Eumolp, que volien enterrar Polinices? L.C.: Jo crec que aquesta llei va ser molt absurda, que realment Creont es va equivocar en aquesta decisió, ja que Polinices va ser un gran lluitador i no es mereixia deixar-lo així a mercè del voltors. Entrevistador: Vostè qui paper tenia en el govern de Creont? L.C.:Doncs jo com, tots els altres consellers, ajudava a prendre decisions a Creont sobre el que havia de fer o guiar-lo una mica en el seu diguem “ofici”. Entrevistador: Per quina raó creu que Creont va fer que s’enfrontessin els dos germans? L.C.: Doncs bé: això està molt clar. Ell el que volia era tenir poder i manar i si feia que s’enfrontessin, tindria més proper el seu regnat. Li va sortir bé la jugada perquè van morir els dos germans, no un. Entrevistador: Sembla que això ho tenia planejat feia temps, oi? L.C.: Sí, perquè li va sortir molt bé i sense gaire complicacions. Entrevistador: Com creu que ha pesat la mort d’Antígona a la ciutat de Tebes? L.C.: La mort d’Antígona va fer molt mal a la ciutat. D’altra banda, penso que ella hauria manat millor que Creont; la van matar només per enterrar el seu germà i no deixar-lo tirat fora del poble. Entrevistador: Va servir d’alguna cosa la mort d’Antígona? L.C.: En realitat no ha servit de gaire encara que ella va morir feliç i amb l'esperança que amb la seva mort es recuperi el poble, desgraciadament no va ser així. Entrevistador.: Última pregunta, que hauria fet vostè estant en aquesta situació? Quines decisions hauria pres? L.C.: Primer de tot no hauria fet que s’enfrontessin, però si hagués passat hauria deixat que enterressin el perdedor i que tingués un funeral digne. Entrevistador: Bé, gràcies per haver estat aquí amb nosaltres. L.C.: De res. Ha estat un plaer. Moltes gràcies per haver-me convidat.