Explora el wiki

Estimada Marie, Ara que ja m’he instal·lat al Canadà, tinc una mica de temps per escriure’t. Volia dir-te que estic molt agraïda per tot el que vas fer per ajudar-me a venir aquí al Canadà. Gràcies a tu i a l’Alain. La meva petita casa és a Montreal i cada dia vaig caminant a l’escola, que és a uns cinc minuts. Allà he après moltes més coses que aprenia a Nyarugusu i puc menjar molts més aliments. La Mama està molt contenta perquè podem anar al mercat cada dissabte, en el qual aconsegueix productes frescos, oli i aigua. En Pascal està molt content perquè, a Montreal hi ha un bon equip de futbol, va anar a fer unes proves i va entrar en el equip!! Estic molt orgullosa d’ell, se’l veu molt content, i jo també ho estic. La Lucie va a l’escola i està molt contenta de tots els amics i amigues. Cada dia ve amb molts dibuixos i deures, però a ella li encanta. Li agrada tant que un dia va venir plorant perquè no li van posar deures, i li vaig haver de posar uns quants exercicis de matemàtiques. L’Olivier i jo anem millorant la nostra relació, tot i que encara, no és que sigui molt bona del tot. La Mama ens deixa sols a casa amb la intenció de que parlem i solucionem els problemes, però l’Olivier no accedeix a parlar amb mi. Tot i així, estic molt contenta perquè de mica en mica s’està fent un home amb dos dits de front. Com has vist, he après molt durant aquest temps, tant a l’escola com al carrer. I ara ja estic més a prop de realitzar el meu somni de convertir-me en doctora. I vull dir-te que moltes gràcies, ja que sense tu, no hauria sigut possible. Mil gràcies Marie, sempre me’n recordaré de tu. PD: M’agradaria que em vinguessis a visitar algun dia. Amb molta il·lusió i amor, la teva estimada Sylvie!