Explora el wiki

Em vaig dirigir cap en Peter decidida a dir-li d’una vegada el que pensava més segura de mi mateixa del que havia estat en les últimes setmanes. -Es pot saber què hi fas aquí Peter? Creia que tu i jo havíem acabat. -Jo t’estimo -Però tu vas ser el primer, que sense donar explicacions vas marxar i per si no fos poc, vas començar a sortir amb la Diana, la meva millor amiga. -Si, però mira ara sóc aquí, penedit del què vaig fer i del meu comportament. -Molt bé Peter, però jo no soc cap joc, també sóc humana i sento i pateixo i no penso permetre que tornis a utilitzar-me i jugar amb els meus sentiments com vas fer. -No t’enfadis darling! -No em tornis a dir darling, de fet no tornis a dirigir-me la paraula, s’ha acabat, desapareix de la meva vida. Em vaig girar i em vaig adreçar cap a l’institut on m’esperava en Robert i fins que no vaig escoltar el motor del descapotable no em vaig quedar tranquil·la. En Robert estava assegut al banc de davant de consergeria, em vaig asseure al seu costat, el vaig abraçar i li vaig dir en veu baixa que en Peter ja era història, que s’havia acabat tot i que només tenia ulls per a ell. En Robert em va donar un petó i li vaig demanar que sortíssim d’allà i que anéssim al passeig com els primers dies. Allà em vaig adonar que començava una nova etapa millor que l’anterior juntament amb en Robert.