Explora el wiki

LA VIDA DE L’HARMONIA: A continuació, connectarem amb les nostres locutores per tal de fer l’entrevista a l’Harmonia sobre la seua vida en general. Avui s’han desplaçat a la seva casa. Ens podeu seguir durant tot el matí per aquesta ràdio. - Bon dia senyora Harmonia, anem a fer-li l’entrevista per a la ràdio municipal de Burjassot. - Hola, bon dia. Comenceu quan vulgueu filles. - Quins moments van ser els millors de la seua vida? - Els anys amb els que vaig compartir amb la companyia de teatre perquè per a la meua mare i per a mi havia acabat el malson que havíem viscut molts anys amb el pare i ja érem lliures i feliços, encara que vaig trobar a faltar als meus amics de la infantesa, amb els quals havia compartit moltes coses. Però ara parleu-me de tu, per favor. - Quan vares ser la millor amiga de Miquel sentires alguna estima més íntima cap a ell? - Sí, m’agradava, però intuïa que els seus sentiments eren cap als homes. - T’agradava el futbol de veritat o fingies per ser la seua amiga? - M’agradava de veritat, tanmateix, això era un punt a favor per a unir la nostra amistat i fer-la més profunda. - On anares a viure després d’anar-te’n de Burjassot amb la companyia? - Abans de comença la guerra anàrem a París a viure. - Sentires pena per ton pare quan va morir? - Per una part no perquè la seua mort em feia sentir lliure, però per altra em feia sentir culpable ja que no deixava de ser el meu pare. - Com van anar la vida de ta mare i la teua amb la companyia? - Tot va anar molt bé ja que amb el casament de ma mare amb Carles la nostra vida va donar un canvi brusc en el qual per primera vegada decidíem el nostre destí. - Et va agradar que ta mare es casara amb Carles? - Sí, perquè a la fi vaig veure a ma mare feliç amb un home al seu costat que la respectara i la tractara bé. - Continuàreu fent obres de teatre? - Sí, durant uns anys la companyia va tindre molt d’èxit però arribà un moment on les coses canviaren i la companyia va haver de tancar. - I que vares fer arran d’això? - Em vaig convertir en escriptora. - Com ho decidires? - No ho vaig decidir però ja no tenia res a fer i vaig pensar que seria una bona idea escriure alguns moments de la meua vida encara que no tenia idea de publicar-ho. - Quins varen ser els moments més crítics de la teua vida? - El moment més crític de la meua vida va ser a partir de la ruïna de la companyia a causa de la mort de la meua mare; la pobra va desenvolupar una malaltia sense cura que ens va afectar molt a tots perquè era l’estrella de la companyia. - Et sentires sola després de la mort de la teua mare? - Al principi sí, però poc temps després vaig conèixer l’amor de la meva vida, que em va ajudar a superar aquesta pèrdua tan dolenta. - Com el vares conèixer? - En una de les conferències del meu primer llibre. - I quin va ser el teu primer llibre? - “Quan deixàvem de ser infants.” - Perquè decidires fer aquest llibre? - Encara que no em cregueu no sé el motiu exacte pel qual em vaig decidir a fer-ho. - Has tornat a Burjassot? Si es així, et trobares allí amb alguns amics de la infantesa? - Sí, un dia vaig coincidir amb Vicent al forn “Ca Pepeta”, i vam estar parlant una llarga estona de les coses que ens van passar des que em vaig anar i arran d’això vaig començar a tindre altra vegada confiança amb ell. - Quan Vicent va morir, al soterrat et trobares amb Miquel? - Sí, però fins fa poc no ho sabia perquè no ens vam reconèixer. - Ara com et sents? - Molt feliç perquè encara que al llarg de la meua vida he hagut d’afrontar situacions dures i que m’han fet madurar molt prompte he sigut forta i amb valentia les he superat. - Tornares a fer altres llibres? - Sí i sempre m’he basat en experiències de la meua vida per escriure’ls. - Per finalitzar l’entrevista ens agradaria que donares la teua opinió personal del que t’ha paregut. - Ha sigut un plaer compartir amb vosaltres aquesta estona, recordant els moments més crítics i sentimentals. Fins prompte! - El plaer ha sigut nostre, gràcies per la seua atenció, ens ha demostrat que es vostè una dona molt forta i valenta. Esperem tornar a trobar-nos algun dia! Ací finalitza l’entrevista a l’Harmonia, esperem que hageu gaudit d’aquest moment.