Explora el wiki

Entrevista a la Nena Sala - Benvinguda, Nena Sala, ens agradaria fer-l'hi algunes preguntes - Quan vulgui. - Doncs endavant, començem. Com et vas sentir quan vas perdre el Turc? - Al principi no m'ho creia, i després, un cop em vaig adonar que ja no el tindria, em vaig deprimir i vaig pensar que el meu món s'ensorrava i no em donava per satisfeta amb cap altre objecte que pogues suplir-lo. - Quan vas trobar al respall i el vas acariciar per primera vegada, quina sensació vas tenir? - Em va semblar tenir el Turc sobre les cames, tornar-lo a acariciar, com si em vinguès un record lluyà a la ment, realment va ser una sesnació molt gratificat, però tembé em va entristir de recordar que no era ell a qui acariciava, sinó al Raspall. - Quan respall va "despertar", no et va espantar? - Al principi si, però quan vaig veure que era inufensiu i que era com qualsevol altre gos, em vaig alegrar molt, perquè ja no em sentiria sola. - I què me'n dius del moment on els teus pares es van riure de tu? - Vaig pensar que no se'l mereixien, que el raspall era el millor gos del mon i que si no s'ho creien, ells s'ho perdien. - Vas estar contenta quan els teus pares van acceptar al raspall com un gos i nou membre de la família? - Si! va ser un moment inoblidable, per què els hi vaig demostrar que tenia raó i que no era una nena petita i, per descomptat, va ser quan raspall va ser acceptat per tots, i aixó em fa molt feliç. - Moltes gràcies per la seva atenció - Igualment.