Explora el wiki

'''L’any de la meva gràcia''' L’arribada del representant austríac en un primer moment va descol•locar totalment el meu negoci. La manufacturació de les seves nines estaven per sobre de les meves, cosa que em va suposar una pèrdua de diners molt important. Per evitar que el meu negoci arribés a la ruïna, vaig haver de trobar la manera amb la qual poder exercir el meu poder diví per millorar la qualitat i el revestiment de les nines. Per aconseguir aquest objectiu vaig haver de fer un esforç, però el que jo veritablement no sabia era l’existència d’un altre poder en les meves mans. Aquesta gràcia de la qual parlo, la vaig saber la nit en què la meva desesperació per la ruïna del negoci, m’afectava fins a tal punt que patia la meva salut. Aquella nit,vaig agafar el mateix llibre que em llegia cada nit abans que el negoci m’ocupés temps. Els meus ulls no eren conscients del que les meves mans estaven fent amb el llibre,era com si aquella història avorrida que em feia quedar-me adormit es modifiqués fins a tal punt que no pogués parar de llegir-la ja que m’atrapava en un món imaginari dins del qual m'agradava viure. Eren contes realment únics, que jo com a fill de Vicenç Calders, escriptor important, podia apreciar-los amb molta convicció. Vaig passar per alt la nova situació que se m’havia presentat, ja que no era conscient del que podrien arribar a marcar la meva vida aquells contes. Al cap d’un temps vaig treure la conclusió que podria treure un benefici amb el resultat dels llibres. Vaig capgirar de dalt a baix la biblioteca de casa a la recerca de llibres del meu estimat pare. Un cop reunits, vaig poder comprovar que les meves mans causaven un efecte superior sobre el que hi havia escrit. Ja tenia una solució amb el que podria fer amb l’antic local: muntar un nou negoci amb la modificació dels llibres. A diferència del que va passar amb la venda de nines he mantingut la meva gràcia fins ara, que estic escrivint la meva nova obra: ''Cròniques de la veritat oculta.''