Explora el wiki

No em penedisc de res. Sóc Walter,l'únic supervivent de la meua família. Va ocórrer ràpidament però us ho vaig a contar el millor que puga. Ara tinc setanta anys, vaig sobreviure a la guerra que tot el món coneix, la Segona Guerra Mundial. La meua dona va morir el mes passat i he decidit escriure la nostra història com a record. Jo abans tenia una dona intel·ligent, bonica, amable... però sempre diuen que les coses canvien i mai millor dit. Era l'any 1955, feia deu anys que la guerra s'havia acabat. Estava en una cafeteria i la vaig vore tota enfadada amb el cambrer que no li havia posat el café com a ella li agradava, segons ella li faltava sucre i no tenia la textura indicada. M'hi vaig apropar per tranquil·litzar-la i em va propinar una nyespla a la galta. Després va vindre i em va demanar perdó, poc a poc ens vam anar fent molt amics fins arribar a enamorar-nos. Era estiu i era per la vesprada, els seus cabells rulls em feien cosquerelles en la galta, ens donarem el nostre primer bes. Un any més tard vaig conéixer una altra dona en un pub, era molt simpàtica i em va agradar des del primer moment, però això no estava bé, perquè jo tenia dona i no podia decebre-la, però això era inevitable: m'havia enamorat. Uns mesos després ens vam casar sense que la meua dona s'assabentara. La meua nova esposa era nazi i em contava històries sobre el nazisme fins que em vaig fer un d'ells. Em va convèncer per a què matara la meua altra dona, i així vaig fer, la vaig matar i el pitjor és que no me'n vaig penedir. Estimava més la meua nova dona. Varem tindre tres fills molt bonics. Podria seguir contant la meua història però es faria massa llarga i no vull avorrir-vos amb la meua tràgica història.