Explora el wiki

Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a un pis de lloguer al Barri Gòtic. Va començar a treballar més en els seus quadres, va inspirar-se en altres tipus d'obres. Després de dos mesos va convertir-se en una pintora professional i va arrasar totes les seves pintures per tot el món. Tota la gent volia tenir quadres pintats per ella a les seves cases, per exhibir-los als convidats que vénen a visitar-los. La Berta va pensar a vendre els seus quadres per internet i així guanyar uns diners per a poder comprar-se'n una casa més gran, on hi hagi més espai per tenir la seva pròpia galeria d'art i per tenir més lloc per poder crear les seves obres. El primer dia, va vendre uns vint quadres, amb això va guanyar cent euros. Va pensar que això era molt poc per tot el que li costaven les pintures i fer-ho. Va trobar un home, Oriol Capdevila, que feia molts anys que estava en aquest treball. Li va aconsellar quins preus podia posar a cada quadre. Ella li va fer cas, i va començar a vendre cada quadre entre quaranta-cinc i cinquanta euros. Així va aconseguir guanyar molts diners. Tres mesos després, va aconseguir els diners suficients per poder comprar una altra casa, i va deixar el piset en el qual estava. La casa se situa a la vorera de Platja d'Aro, és una casa independent de les altres, té tres plantes i un jardí amb piscina. En aquesta casa, va poder organitzar-se bé l'espai per les seves obres. Passats quatre anys, va guanyar molts diners. Per no desaprofitar-los els va donar a una ONG d'Àfrica, per ajudar als nens que no tenen per menjar, roba ni cap recurs. Més tard, va decidir adoptar a un nen petit per poder ajudar-lo. El nen, tenia cinc mesos, era de pell moreneta, es deia Artur. El nom l'hi van posar les monges de l'orfenat, perquè significa fort com un ós. La Berta va decidir deixar-li aquest nom perquè li agradava el seu significat. La Berta va voler fer un quadre on dibuixar al seu fill, i penjar-lo a l'habitació, com a record de quan era petit. Va deixar de vendre quadres, ara només els feia per a ella. Va pensar a fer un quadre del retrat del seu fill per a cada aniversari que complia, així veia el canvi des que era petit. El nen va créixer, i va desenvolupar el seu interès per la pintura, com la seva mare. Va començar a fer quadres petits de paisatges, a mesura que va anar creixent, dibuixava quadres més complicats de fer, fins que va a arribar a dibuixar persones en 3D. La Berta estava molt contenta de tot el que l'Artur havia après d'ella, i van fer un quadre entre els dos, que van decidir enviar a l'orfenat per a veure si les monges el recordaven. Dues setmanes després, van rebre una carta on les persones de l'orfenat van contestar-li, li van dir que les monges ja no hi eren allà, però que havien contactat amb elles i van dir que sí que se'n recordaven molt d'ell. Quan l'Artur va fer els divuit anys va decidir anar-se'n a estudiar a l'estranger, i la Berta va conèixer un home amb el qual es va casar. L'home era alt amb els ulls blaus, el cabell ros i un somriure molt bonic. Treballava en una empresa d'electrodomèstics on feia de cap i guanyava molts diners. Van tenir dos fills i uns anys després van anar-se'n a viure on treballava l'Artur i així estar tots junts.